🌙💊 Son i medicació
· Insomni · Psicofàrmacs · Pastilles per dormir · Revisió clínica
I si el teu insomni no fos ansietat, sinó la teva medicació?
Hi ha persones que fa mesos que diuen “no dormo” i ho atribueixen\n a l’ansietat, l’estrès, l’edat o les pantalles. De vegades és cert. Tanmateix,\n abans d’afegir una pastilla per dormir, convé fer una pregunta\n molt senzilla: quina medicació estàs prenent i a quina hora?
En 45 segons: l’insomni no sempre comença al cap.\n De vegades comença a la farmaciola. Per això, abans d’afegir un altre fàrmac\n per dormir, convé revisar la medicació, la dosi, l’horari, els canvis recents,\n la cafeïna, l’alcohol, el dolor, el reflux, l’apnea, l’ansietat i els hàbits de son.
- Alguns medicaments poden activar, fragmentar el son, produir somnis vívids\n o empitjorar els despertars nocturns en persones sensibles.
- A més, de vegades el problema no és el fàrmac, sinó l’horari:\n per exemple, un diürètic pres tard pot augmentar la necessitat\n d’orinar a la nit.
- Els antidepressius poden millorar el son si tracten l’ansietat o la depressió,\n però també el poden alterar a l’inici, en canviar la dosi o en retirar-los.
- Les benzodiazepines i els hipnòtics poden ser útils a curt termini,\n tot i que l’ús prolongat pot generar tolerància, dependència\n i insomni de rebot.
- Tanmateix, no convé culpar automàticament un fàrmac:\n les estatines, la metformina o els inhibidors de la bomba de protons no sempre\n són la causa de l’insomni i s’han d’avaluar dins del conjunt clínic.
- Per seguretat, no suspengueu ni modifiqueu medicació pel vostre compte.\n La revisió s’ha de fer amb criteri mèdic, especialment si es tracta\n de medicació cardiovascular, tiroïdal, psiquiàtrica, neurològica o per a la diabetis.
1) L’insomni no sempre comença al cap
Hi ha persones que fa mesos que diuen:
“No dormo.”
I, quan se’ls pregunta per què, responen de pressa:
- “Deu ser ansietat.”
- “Deu ser l’edat.”
- “Deu ser l’estrès.”
- “Deu ser que miro molt el mòbil.”
- “Deu ser que m’estic acostumant a dormir malament.”
La pregunta que moltes vegades falta
De vegades aquestes explicacions són certes. L’ansietat, l’estrès,\n les pantalles i els horaris desordenats poden trencar el son.
Tanmateix, hi ha una pregunta que massa vegades s’oblida:
Quina medicació estàs prenent i a quina hora?
Antidepressius, betablocadors, diürètics, medicació tiroïdal,\n fàrmacs per al reflux, tractaments metabòlics, hipnòtics,\n ansiolítics i fins i tot suplements poden influir en el son.
No sempre ho fan. A més, no passa igual en totes les persones.\n Però, quan passa, pot canviar completament l’abordatge.
Abans d’afegir una pastilla per dormir, convé revisar\n si alguna pastilla està impedint dormir.
2) El gran error: tractar l’insomni sense revisar la medicació
A la consulta, moltes persones arriben amb una demanda molt concreta:
“Doctor, necessito alguna cosa per dormir.”
I de vegades ho necessiten. Dormir malament durant setmanes o mesos deteriora\n l’ànim, la memòria, la concentració, la tolerància a l’estrès,\n el dolor, el metabolisme i la salut cardiovascular.
Quan afegir un hipnòtic tapa l’alarma
Tanmateix, si l’insomni està provocat o agreujat per un fàrmac\n mal pautat, per una presa massa tardana, per una interacció\n o per una retirada brusca, afegir un hipnòtic pot ser com posar\n una manta sobre una alarma que continua sonant.
Per això, una avaluació seriosa de l’insomni no s’hauria de limitar a preguntar\n si la persona dorm o no dorm.
No és només “dorm?”. És “per què no dorm?”.
3) Què hauria de revisar una avaluació seriosa de l’insomni
Una revisió ben feta ha de mirar el son com un sistema.\n A més, ha de revisar què passa durant el dia, no només durant la nit.
Primer: medicació i horaris
- quina medicació pren la persona;
- dosis;
- horari;
- canvis recents;
- medicació sense recepta;
- suplements;
- duplicitats;
- interaccions;
- omissió de dosis o retirada brusca.
Després: cos, ment i hàbits
- cafeïna;
- alcohol;
- cànnabis;
- dolor;
- reflux;
- roncs o apnea;
- cames inquietes;
- nictúria;
- ansietat;
- depressió;
- horaris;
- pantalles;
- migdiades;
- ritme de son.
En conseqüència, l’objectiu no és afegir “alguna cosa per dormir” de manera automàtica.\n L’objectiu és entendre què està trencant el son.
Medicaments que poden causar insomni: revisa la farmaciola abans d’afegir una altra pastilla per dormir
La clau no és dormir a qualsevol preu, sinó dormir millor sense crear un problema nou.
4) Betablocadors: cansament, somnis estranys i son menys reparador
Els betablocadors es fan servir per a la hipertensió, les arrítmies, les cardiopaties,\n la migranya, el tremolor, l’ansietat de rendiment i altres indicacions.\n Són fàrmacs molt útils quan estan ben indicats.
Quan poden afectar el son
En algunes persones es poden associar a fatiga, somnolència diürna,\n somnis vívids, malsons o son menys reparador.
A més, alguns betablocadors més lipofílics, com propranolol\n o metoprolol, travessen millor la barrera hematoencefàlica i s’han relacionat\n amb més alteracions del son que d’altres de menys lipofílics.
No suspendre de cop
Això no significa que s’hagin de suspendre. De fet, suspendre un\n betablocador de cop pot ser perillós.
Per tant, si apareixen insomni, malsons o cansament després d’iniciar\n o augmentar la dosi, convé comentar-ho amb el metge.
De vegades n’hi ha prou de revisar l’horari, la dosi, la indicació o l’alternativa.
5) Diürètics: no sempre treuen el son, però poden despertar-te per orinar
Els diürètics es fan servir en la hipertensió, la insuficiència cardíaca, els edemes\n i altres situacions. En alguns pacients, fins i tot poden millorar certs\n problemes respiratoris nocturns en reduir la sobrecàrrega de volum.
El problema pràctic: la nictúria
Tanmateix, hi ha un problema molt freqüent:
Si el diürètic es pren tard, pot augmentar la necessitat\n d’aixecar-se per orinar a la nit.
I aixecar-se dues, tres o quatre vegades pot convertir un son raonable\n en un son fragmentat.
La pregunta clínica clau
Aquí la pregunta és senzilla:
“A quina hora prens el diürètic?”
No s’ha de canviar pel compte propi. Tanmateix, sí que convé revisar-lo\n si el son va empitjorar en començar el tractament o si les nits s’han omplert\n d’interrupcions.
6) Estatines: moltes queixes, poca evidència consistent sobre el son
Les estatines són un dels grups farmacològics més utilitzats per reduir\n el risc cardiovascular. Durant anys se’ls han atribuït molts símptomes,\n incloses alteracions del son.
Què diu l’evidència recent
Tanmateix, una gran revisió publicada a The Lancet i recollida\n per la premsa mèdica el 2026 va concloure que la majoria d’efectes secundaris\n atribuïts a les estatines no s’observen més que amb placebo. En concret,\n les alteracions del son no semblen estar sòlidament causades per estatines\n en els assaigs analitzats.
La traducció clínica
Si una persona dorm pitjor prenent estatines, cal escoltar-la.\n Tot i així, no convé assumir automàticament que l’estatina és la causa.
Pot coincidir amb l’edat, el dolor, l’ansietat, l’apnea del son, l’alcohol,\n els canvis de rutina, altres fàrmacs o la por del mateix tractament.
La clau no és culpar ni descartar: és avaluar.
7) Antidepressius: alguns activen, d’altres seden i d’altres canvien els somnis
En psiquiatria, la relació entre antidepressius i son és especialment important.
Els antidepressius poden millorar el son si tracten una depressió\n o una ansietat que l’estava trencant. Tanmateix, també el poden alterar,\n sobretot a l’inici, en canviar la dosi o en retirar-los.
Perfils diferents
- Bupropión pot resultar més activador i associar-se a insomni en algunes persones.
- Trazodona, amitriptilina o mirtazapina poden produir somnolència.
- Alguns ISRS o IRSN poden provocar insomni, somnis vívids, sudoració nocturna o somnolència.
- Mirtazapina pot ajudar a dormir en alguns pacients, però també pot augmentar la gana, el pes i la somnolència diürna.
Per tant, la relació no és “antidepressiu bo” o “antidepressiu dolent”.\n És individual.
Preguntes que convé fer
- quan va començar l’insomni?
- va coincidir amb l’inici de l’antidepressiu?
- es pren al matí o a la nit?
- hi ha somnis vívids o malsons?
- hi ha cames inquietes?
- hi ha somnolència diürna?
- empitjora en retirar-lo o saltar-se dosis?
- millora la depressió, però empitjora el descans?
Un mateix fàrmac pot millorar el son en una persona i empitjorar-lo en una altra.\n Per això la cronologia és tan important.
8) Levotiroxina: no sol alterar el son si està ben ajustada, però l’excés pot activar
La levotiroxina és el tractament habitual de l’hipotiroïdisme.\n En general, si la dosi està ben ajustada, no hauria de produir insomni.
Quan la dosi és excessiva
Tanmateix, si la dosi és excessiva o si la persona queda en un estat\n funcionalment hipertiroïdal, poden aparèixer símptomes activadors.
- nerviosisme;
- palpitacions;
- intolerància a la calor;
- pèrdua de pes;
- tremolor;
- ansietat;
- dificultat per dormir.
Què cal revisar
Aquí l’eina clau sol ser senzilla: analítica tiroïdal,\n revisió de la dosi i valoració de l’horari de presa.
De nou, no es tracta de suspendre. Es tracta d’ajustar amb criteri.
9) Reflux, apnea i altres problemes corporals que semblen insomni
De vegades l’insomni no s’arregla amb un hipnòtic, sinó tractant bé\n un problema corporal.
Reflux nocturn
El reflux gastroesofàgic pot provocar despertars, tos nocturna,\n cremor, sensació d’ofec, irritació a la gola i son fragmentat.
En aquests casos, un inhibidor de la bomba de protons pot millorar el son,\n no perquè sigui un fàrmac per dormir, sinó perquè redueix una causa corporal\n de despertars.
Apnea del son
L’apnea del son tampoc no és “només roncar”. Es pot associar a un descans pitjor,\n ansietat matinal, irritabilitat, manca de concentració i més risc cardiovascular.
Per això, si hi ha roncs intensos, pauses respiratòries, despertars amb ofec\n o somnolència diürna, convé valorar-la.
Sildenafil i altres inhibidors PDE-5
Els inhibidors de la fosfodiesterasa tipus 5, com sildenafil,\n es fan servir per a la disfunció erèctil i altres indicacions.
En persones amb apnea obstructiva del son greu o sospita clara,\n convé comentar-ne l’ús amb el metge, especialment si hi ha roncs intensos,\n hipertensió resistent, somnolència diürna o obesitat.
10) Metformina i son metabòlic: mirar el conjunt, no només una molècula
La metformina es fa servir en diabetis tipus 2, resistència a la insulina\n i altres contextos metabòlics. En general, no es considera una causa habitual\n d’insomni.
Què pot alterar el son en pacients metabòlics
Tot i així, en pacients amb mal son i problemes metabòlics cal mirar\n més enllà de la metformina.
- glucèmies nocturnes;
- sopars tardans;
- hipoglucèmies;
- obesitat;
- apnea del son;
- reflux;
- dolor;
- nictúria;
- sedentarisme;
- horaris irregulars.
El son metabòlic és un sistema, no una molècula aïllada.
11) I després hi ha les “pastilles per dormir”
Aquí entrem en una de les cerques més potents de Google:
pastilles per dormir
Moltíssimes persones cerquen:
- “què prendre per dormir de pressa”;
- “pastilles per dormir sense recepta”;
- “lorazepam per dormir”;
- “melatonina cada dia”;
- “no puc dormir ni amb pastilles”;
- “com deixar les pastilles per dormir”.
El problema de fer servir una pastilla com a única estratègia
Una pastilla per dormir pot ajudar puntualment. Tanmateix,\n si es converteix en l’única estratègia, pot crear un altre problema.
Un hipnòtic pot ser útil a curt termini. El problema apareix\n quan l’ús es cronifica sense un pla, sense revisió i sense tractar la causa de l’insomni.
Benzodiazepines i hipnòtics: útils a curt termini, problemàtics si se’n cronifica l’ús
Les benzodiazepines i els fàrmacs Z poden ser útils en situacions concretes,\n durant períodes limitats i amb seguiment.
Tanmateix, l’ús prolongat es pot associar a:
- tolerància;
- dependència;
- somnolència diürna;
- caigudes;
- deteriorament cognitiu en persones grans;
- problemes de memòria;
- conducció perillosa;
- combinació de risc amb alcohol;
- insomni de rebot en retirar-les;
- dificultat psicològica per dormir “sense pastilla”.
Què hauria de tenir un hipnòtic
Si es fa servir, hauria de tenir:
- indicació clara;
- durada prevista;
- revisió periòdica;
- pla de retirada;
- tractament de la causa de l’insomni.
12) Trazodona per dormir i CBT-I: freqüent no significa primera opció
La trazodona es fa servir amb freqüència com a hipnòtic fora d’indicació formal,\n a causa del seu efecte sedant.
Pot tenir sentit en alguns pacients, especialment si hi ha depressió\n o ansietat amb insomni. Tot i així, no s’hauria de banalitzar.
Què convé recordar
Les guies del son solen ser prudents amb trazodona com a tractament\n de primera línia per a l’insomni crònic. La raó és que l’evidència\n de benefici és limitada i hi ha possibles efectes adversos, com somnolència\n diürna, hipotensió, mareig o embotament.
CBT-I: l’eina que moltes vegades falta
En l’insomni crònic, la intervenció més sòlida sol ser la teràpia\n cognitivoconductual per a l’insomni, coneguda com a CBT-I.
Aquest abordatge treballa conductes, pensaments, horaris, temps al llit,\n condicionament i ansietat anticipatòria davant del son.
En molts casos, dormir millor no consisteix a sedar més.\n Consisteix a reentrenar el sistema del son.
13) Senyals que el teu insomni pot estar relacionat amb medicació
Convé sospitar una relació amb la medicació si apareix algun d’aquests patrons.
Canvis temporals clars
- l’insomni va començar després d’iniciar un fàrmac;
- va empitjorar en augmentar la dosi;
- apareix després de canviar l’horari de presa;
- dorms pitjor quan et saltes una dosi;
- el son va canviar en retirar o reduir un psicofàrmac.
Símptomes associats
- hi ha somnis vívids o malsons nous;
- hi ha somnolència diürna des que prens alguna cosa;
- t’aixeques moltes vegades per orinar després d’iniciar un diürètic;
- apareix inquietud a les cames;
- prens diversos fàrmacs amb efectes oposats;
- barreges medicació amb alcohol;
- fa mesos que prens hipnòtics i ja no funcionen igual;
- depens psicològicament d’una pastilla per poder anar a dormir tranquil.
Si la cronologia encaixa, no significa que el fàrmac sigui el culpable amb certesa.\n Però sí que significa que mereix una revisió.
14) Què no has de fer
En l’insomni i la medicació, alguns errors poden empitjorar el problema.
- No suspenguis medicació pel teu compte.
- No canviïs horaris sense consultar si es tracta de medicació cardiovascular, tiroïdal, per a diabetis, psiquiatria, epilèpsia o anticoagulació.
- No combinis alcohol amb hipnòtics o benzodiazepines.
- No augmentis les dosis de pastilles per dormir sense valoració.
- No substitueixis un fàrmac per suplements sense revisar les interaccions.
- No assumeixis que tot insomni és ansietat.
- No normalitzis dormir malament durant mesos.
Dormir malament durant mesos no s’hauria de normalitzar.
15) Quan cal demanar una revisió psiquiàtrica o mèdica
Convé demanar cita si l’insomni es manté, afecta el dia\n o apareix juntament amb medicació recent.
Senyals per consultar
- fa més de 3-4 setmanes que dorms malament;
- prens medicació i sospites que té relació amb el son;
- fas servir pastilles per dormir durant més temps del previst;
- tens dependència psicològica de l’hipnòtic;
- ronques molt o et despertes amb ofec;
- hi ha somnolència diürna intensa;
- hi ha ansietat o depressió associada;
- prens antidepressius i dorms pitjor;
- prens benzodiazepines i les vols retirar;
- hi ha cames inquietes;
- tens despertars per reflux, dolor o nictúria;
- barreges alcohol, cànnabis o sedants;
- l’insomni afecta la feina, la parella o l’estat d’ànim.
16) Una proposta integrativa: auditoria del son i la medicació
Per a una persona que consulta per insomni, l’abordatge hauria de ser ordenat.
-
Cronologia
Quan va començar l’insomni i què va canviar aleshores? -
Revisió de fàrmacs
No només psicofàrmacs. També cardiologia, tiroides, digestiu,\n diabetis, dolor i suplements. -
Diari del son
Registrar l’horari, els despertars, les migdiades, la cafeïna, l’alcohol,\n les pantalles i la sensació de descans durant 1-2 setmanes. -
Diagnòstic diferencial
Insomni primari, ansietat, depressió, apnea, cames inquietes,\n dolor, reflux, nictúria, TDAH o consum. -
Pla
Ajustos d’hàbits, CBT-I, revisió mèdica, optimització de la medicació,\n retirada gradual si escau i seguiment.
La clau no és dormir “a qualsevol preu”.\n La clau és dormir millor sense crear un problema nou.
Lectura relacionada:
Calor, ansietat i insomni: salut mental i psicofàrmacs
També podeu llegir:
Estigma i autoestigma en salut mental
Si hi ha ús prolongat de sedants:
Retirada gradual de benzodiazepines i sedants: quan cal demanar ajuda
17) Conclusió: abans de demanar una altra pastilla per dormir, revisa la farmaciola
L’insomni és un dels símptomes que més desespera.\n Quan no dormim, tot es torna més difícil: pensar, treballar, cuidar,\n decidir, tolerar emocions i relacionar-se.
Tanmateix, la resposta no sempre és afegir més medicació.
De vegades cal mirar una altra causa
- De vegades cal ajustar horaris.
- De vegades cal tractar l’ansietat.
- De vegades cal retirar gradualment un hipnòtic.
- De vegades cal diagnosticar apnea.
- De vegades cal revisar un antidepressiu.
- De vegades cal mirar la tiroide.
- De vegades cal tractar el reflux.
- De vegades cal reconèixer que el problema no és a la nit, sinó al llarg de tot el dia.
Dormir bé no és un luxe. És salut mental, física i emocional.
I si fa mesos que no dorms bé, mereix una avaluació seriosa.
Preguntes freqüents
Quins medicaments poden causar insomni?
Alguns antidepressius, estimulants, corticoides, medicació tiroïdal\n en excés, certs betablocadors, descongestionants, fàrmacs per al TDAH\n i canvis en la retirada de sedants poden alterar el son. La relació\n depèn de la dosi, l’horari, la sensibilitat individual i altres factors.
Els antidepressius poden causar insomni?
Sí. Alguns antidepressius poden activar o alterar el son,\n sobretot a l’inici o en canviar la dosi. D’altres tenen un perfil sedant\n i poden produir somnolència. La clau és ajustar segons els símptomes,\n l’horari, el diagnòstic i la tolerància.
Les estatines causen insomni?
L’evidència no dona suport de manera sòlida al fet que les estatines causin\n alteracions del son en la majoria de pacients. Si apareix insomni\n després d’iniciar-les, convé valorar el cas, però també buscar altres causes.
Els betablocadors poden afectar el son?
Sí, en algunes persones es poden associar a fatiga, somnolència,\n somnis vívids, malsons o insomni, especialment alguns\n betablocadors més lipofílics. No s’han de suspendre sense supervisió mèdica.
Les pastilles per dormir creen dependència?
Algunes, especialment benzodiazepines i fàrmacs relacionats,\n poden generar tolerància i dependència si es fan servir de manera prolongada.\n Per això han de tenir una indicació clara, seguiment i un pla de retirada.
La trazodona és bona per dormir?
Pot ajudar en alguns casos, especialment si hi ha ansietat o depressió\n amb insomni. Tanmateix, no es considera una primera opció universal\n per a l’insomni crònic. Convé valorar el diagnòstic, el benefici, els efectes\n adversos i alternatives com CBT-I.
Què és CBT-I?
És teràpia cognitivoconductual per a l’insomni. Treballa hàbits,\n pensaments, temps al llit, estímuls associats al son\n i ansietat anticipatòria. Es considera una intervenció de referència\n per a l’insomni crònic.
Puc deixar les meves pastilles per dormir de cop?
No convé fer-ho sense supervisió, especialment si són benzodiazepines\n o hipnòtics utilitzats durant setmanes o mesos. Pot aparèixer insomni\n de rebot, ansietat o símptomes de retirada.
Quan he de demanar ajuda per l’insomni?
Si dura més de diverses setmanes, afecta el dia, requereix medicació freqüent,\n apareix després d’iniciar un fàrmac o hi ha roncs, pauses respiratòries,\n cames inquietes, dolor, reflux, nictúria, ansietat o depressió.
18) Prens medicació i des d’aleshores dorms pitjor?
Fas servir pastilles per dormir i cada vegada en depens més?
Tens insomni, ansietat nocturna, despertars, somnis estranys\n o somnolència durant el dia?
Una revisió clínica pot ajudar a identificar si el problema és\n en l’ansietat, el son, la medicació, una interacció, l’apnea,\n el reflux, la tiroide o els hàbits.
Insomni · Ansietat · Depressió · Psicofàrmacs · Pastilles per dormir ·\n Benzodiazepines · Revisió de medicació · Lleida i online
19) Fonts i lectures per aprofundir
Fonts recents i guies clíniques per contextualitzar la relació\n entre medicació, son, estatines, benzodiazepines, trazodona,\n hipnòtics i teràpia cognitivoconductual per a l’insomni.
The Guardian · The Lancet · 2026
Estatinas y efectos secundarios atribuidos
Revisió sobre efectes secundaris de les estatines, amb anàlisi\n de símptomes atribuïts històricament com alteracions del son\n i comparació amb placebo.
Cadena SER Euskadi · 2026
Uso adecuado de benzodiacepinas
Informació sobre l’estratègia d’Euskadi per reduir l’ús prolongat\n de benzodiazepines i tranquil·litzants, especialment en població vulnerable.
AASM · Guia clínica
Farmacoterapia del insomnio crónico
Guia clínica de l’American Academy of Sleep Medicine sobre tractament\n farmacològic de l’insomni crònic en adults, amb recomanacions\n específiques per fàrmac.
American College of Physicians
CBT-I como tratamiento inicial del insomnio crónico
Guia clínica que recomana la teràpia cognitivoconductual per a l’insomni\n com a tractament inicial en adults amb insomni crònic.
Nota: aquest article és divulgatiu i no substitueix\n una valoració mèdica, psiquiàtrica o farmacològica individual.
No suspengueu, reduïu ni modifiqueu medicació sense indicació mèdica.\n Si hi ha confusió, caigudes, dificultat respiratòria, idees suïcides,\n ús d’alcohol amb sedants o somnolència extrema, consulteu de manera urgent.
La revisió del son i la medicació ha de valorar la indicació, la dosi, l’horari,\n les comorbiditats, les interaccions, els hàbits de son, el consum de substàncies\n i el risc clínic.
