🧪 Diagnòstic i tractament · Analítiques · Salut física i mental · Psiquiatria integrativa
Quines analítiques té sentit demanar davant d’ansietat, depressió o cansament?
Tiroide, ferro, vitamines i altres proves: què poden aclarir i què no haurien de prometre.
Imaginem aquesta situació fictícia.
Fa mesos que està cansat. Dorm, però no s’acaba de recuperar. Li costa concentrar-se i comença a preguntar-se si està deprimit.
Es fa una analítica.
Quan rep el resultat, sent:
«Tot està bé».
Però vostè no es troba bé.
Comença aleshores una cerca comprensible: una altra vitamina, més hormones, una anàlisi de cortisol, un estudi de microbiota. Potser l’explicació és en alguna cosa que encara no s’ha mesurat.
Una altra persona viu la situació contrària. Té diversos valors marcats amb un asterisc i està convençuda que algun explica tota la seva ansietat.
En tots dos casos, abans de demanar més proves, falta una pregunta:
Què estem intentant esbrinar i com canviaria el tractament segons el resultat?
L’analítica pot ser una eina important. Però s’ha d’integrar en una avaluació, no substituir-la.
L’alternativa no és triar entre «tot és psicològic» i «tot s’explica per una carència». És estudiar quins factors hi intervenen i quins es poden tractar.
Es pot diagnosticar la depressió amb una anàlisi de sang?
Actualment, no hi ha cap prova sanguínia d’ús clínic habitual que confirmi o descarti per si sola una depressió.
El diagnòstic es basa en la història, els símptomes, la seva durada, el funcionament i l’avaluació clínica. Les anàlisis poden ajudar a identificar malalties amb manifestacions semblants, com ara una alteració tiroïdal, o problemes coexistents que necessiten atenció.
Referències de suport: [1] NHS · Depressió en adults.
Per tant, una analítica pot ser útil per buscar una causa mèdica, detectar un factor que agreuja el quadre o comprovar la seguretat d’una medicació.
Són finalitats diferents.
Trobar un dèficit no demostra automàticament que expliqui tots els símptomes. I tractar-lo no exclou que també sigui necessària psicoteràpia, medicació psiquiàtrica o una altra intervenció.
El resultat ha d’encaixar amb la persona, no a l’inrevés.
Abans de demanar proves, convé entendre el cansament
A la consulta no començaria sol·licitant una «analítica completa» sense precisar què està passant.
Preguntaria si el problema principal és falta d’energia, somnolència, debilitat física, esgotament després de l’esforç o pèrdua de motivació. També des de quan apareix, com evoluciona i quines activitats limita.
Revisaria el son, l’alimentació, les menstruacions quan correspongui, els canvis de pes, els símptomes digestius, el dolor, les substàncies i la medicació.
Això ajuda a decidir què cal investigar. Els protocols clínics preveuen anàlisis quan són pertinents, però no un paquet idèntic per a qualsevol persona amb símptomes depressius.
Referències de suport: [2] NHS Cornwall · Protocol clínic.
Dos pacients poden dir «estic esgotat» i necessitar avaluacions diferents.
La primera prova útil és una bona història clínica.
Quines anàlisis poden aportar informació
Els següents són exemples de proves que poden tenir sentit segons els símptomes, els antecedents i l’exploració. No constitueixen una llista que tot lector hagi de sol·licitar pel seu compte.
Hemograma i ferritina: no són el mateix
L’hemograma permet detectar anèmia i estudiar característiques de les cèl·lules sanguínies. La ferritina ajuda a valorar les reserves de ferro.
Una persona pot tenir dèficit de ferro sense haver desenvolupat encara anèmia. Per això, quan hi ha indicis —per exemple, pèrdues de sang, una alimentació insuficient o símptomes compatibles— un hemograma normal no sempre tanca l’avaluació. Les guies recomanen buscar el dèficit en persones amb risc, no fer un cribratge indiscriminat de tota la població.
Referències de suport: [3] Govern de la Colúmbia Britànica · Guia clínica.
La ferritina també necessita context: pot augmentar amb la inflamació i ser menys fàcil d’interpretar.
Si es confirma falta de ferro, no n’hi ha prou de reposar-lo. Cal estudiar per què passa. I no convé prendre ferro indefinidament sense confirmar-ne la necessitat: no tota anèmia prové d’una carència de ferro.
Referències de suport: [3] Govern de la Colúmbia Britànica · Guia clínica.
La pregunta no seria només «és baixa?», sinó «què significa aquí i què hem de fer amb aquesta dada?».
Funció tiroïdal: quan té sentit mirar la TSH
Els trastorns tiroïdals es poden confondre o coexistir amb símptomes emocionals. NICE recomana considerar proves de funció tiroïdal en persones amb depressió o ansietat sense una explicació suficient. Un símptoma aïllat, però, no demostra una malaltia de la tiroide.
Referències de suport: [4] NICE · NG145.
En molts adults, quan no se sospita un problema hipofisari, l’avaluació comença amb TSH. Segons el resultat, s’amplia amb T4 lliure i, en determinades circumstàncies, T3 lliure.
No vol dir demanar sempre totes les hormones i els anticossos tiroïdals.
A més, una malaltia aguda pot alterar temporalment els resultats; les proves s’han de sol·licitar i interpretar en el moment adequat.
Referències de suport: [4] NICE · NG145.
No atribuiria tot el malestar a una desviació mínima ni descartaria símptomes rellevants sense estudiar el context.
Vitamina B12: especialment si hi ha símptomes i factors de risc
El dèficit de B12 pot anar acompanyat de cansament, dificultats cognitives i símptomes neurològics. També es pot associar amb manifestacions d’ansietat, depressió o psicosi.
Una particularitat important és que no s’ha de descartar únicament perquè no hi hagi anèmia o augment de la mida dels glòbuls vermells.
Referències de suport: [5] NICE · NG239.
Convé valorar-ne la determinació quan hi ha símptomes compatibles i factors com una dieta amb poca aportació de B12, cirurgia digestiva, problemes d’absorció o determinats medicaments. El consum d’òxid nitrós també forma part dels antecedents rellevants.
Referències de suport: [5] NICE · NG239.
Això no converteix la B12 en una explicació universal de la «boira mental». El resultat s’interpreta juntament amb la clínica i, si és dubtós, pot requerir un estudi addicional.
Els folats es poden valorar en contextos seleccionats, no necessàriament juntament amb totes les analítiques.
Referències de suport: [2] NHS Cornwall · Protocol clínic.
Glucosa, funció renal, fetge i electròlits
En una avaluació dirigida també poden ser pertinents la glucosa, la funció renal o hepàtica i els electròlits. Els símptomes, les malalties prèvies, la medicació i les troballes de l’exploració determinen què aporta cada prova.
Referències de suport: [2] NHS Cornwall · Protocol clínic.
Per exemple, no tindria el mateix sentit valorar una persona sense antecedents que revisar un cansament nou en algú que pren diversos medicaments i té una malaltia renal coneguda.
No hi ha cap combinació màgica de determinacions que substitueixi aquesta distinció.
Vitamina D: ni explicació universal ni prova prohibida
La vitamina D mereix un apartat perquè apareix sovint en consultes per cansament i estat d’ànim baix.
La guia de l’Endocrine Society del 2024 desaconsella mesurar-la rutinàriament en persones generalment sanes sense una indicació establerta. Aquesta recomanació es refereix a la prevenció de malalties: no vol dir que mai s’hagi d’estudiar en una persona amb símptomes o una situació mèdica concreta.
Referències de suport: [6] Endocrine Society · Guia de 2024.
A la consulta decidiria si hi ha una raó clínica per sol·licitar-la i com interpretaria el resultat.
Un valor baix no demostra, per si sol, que sigui la causa d’una depressió. De la mateixa manera, corregir una alteració no obliga a ignorar altres factors que mantenen el quadre.
No proposaria perseguir xifres «òptimes» cada vegada més altes ni suplementar a dosis elevades només perquè algú es troba cansat.
Mesurar i tractar han de respondre a una indicació, no a la popularitat d’una vitamina.
Té sentit analitzar el cortisol si estic molt estressat?
No utilitzaria un cortisol aïllat com un mesurador general de «quant d’estrès té» una persona.
El cortisol canvia al llarg del dia i es pot veure influït per l’exercici, l’estrès, l’embaràs i els medicaments. Les seves proves són útils per investigar malalties específiques, com la síndrome de Cushing o la insuficiència suprarenal, utilitzant el tipus de mostra i el protocol adequats.
Referències de suport: [7] MedlinePlus · Proves de laboratori.
No és el mateix investigar una sospita endocrina que demanar un «perfil d’estrès» davant de qualsevol ansietat.
També convé distingir insuficiència suprarenal, que és una malaltia mèdica real, de l’anomenada «fatiga suprarenal». L’Endocrine Society assenyala que aquesta última no disposa d’una prova diagnòstica validada i que les anàlisis promocionades per detectar-la no tenen prou suport.
Referències de suport: [8] Endocrine Society · Informació per a pacients.
Aquesta distinció no nega l’esgotament.
Evita explicar-lo mitjançant una etiqueta que pot desviar l’atenció del que realment necessita avaluació.
I un estudi hormonal complet?
Tampoc no el demanaria automàticament.
L’expressió «estic hormonal» pot referir-se a experiències molt diferents. Abans de sol·licitar proves, interessa conèixer els canvis menstruals, els símptomes vasomotors, la funció sexual, la medicació i altres dades.
Un exemple il·lustra el límit de mesurar més: en persones de 45 anys o més, altrament sanes i amb símptomes típics, NICE recomana identificar la perimenopausa o la menopausa clínicament, sense proves hormonals rutinàries. Altres escenaris sí que poden necessitar un estudi diferent.
Referències de suport: [9] NICE · NG23.
Que les hormones importin no vol dir que un panell ampli sigui sempre la millor manera de comprendre-les.
Intestí i salut mental: investigar el que és pertinent sense confondre-ho amb qualsevol test
L’eix intestí-cervell és un camp de recerca rellevant. Però reconèixer aquesta relació no valida automàticament totes les anàlisis comercials.
Un consens internacional publicat a The Lancet Gastroenterology & Hepatology el 2025 va concloure que l’evidència encara és insuficient per recomanar àmpliament l’ús rutinari de perfils de microbioma en la pràctica clínica. També va advertir sobre interpretacions i recomanacions comercials que van més enllà del que s’ha demostrat.
Referències de suport: [10] The Lancet Gastroenterology & Hepatology · Consens.
No utilitzaria un informe de «disbiosi» com a prova suficient de la causa d’una depressió ni per triar per si sol un tractament psiquiàtric.
Això és diferent d’investigar un problema digestiu concret. Símptomes digestius persistents, pèrdua de pes o dèficits de ferro, B12 o folat sense explicació poden justificar estudiar una malaltia celíaca, entre altres possibilitats.
Referències de suport: [11] NICE · NG20.
La diferència és en la pregunta clínica.
No seria «mesurarem tot el que es pugui a l’intestí», sinó «hi ha indicis d’una malaltia per a la qual disposem de proves útils?».
Hi ha analítiques que es demanen per la medicació, no per demostrar un diagnòstic
Aquesta distinció és especialment important en Psiquiatria.
Alguns tractaments requereixen controls específics de seguretat, encara que la persona es trobi emocionalment bé.
| Tractament o situació | Exemples de controls rellevants |
|---|---|
| Liti | Nivells de liti, funció renal, funció tiroïdal, calci i electròlits, amb periodicitat i condicions d’extracció definides. Referències de suport: [12] NHS SPS · Seguretat de medicaments. |
| Tractaments antipsicòtics | Seguiment metabòlic amb glucosa o HbA1c i lípids, juntament amb pes, tensió i altres controls segons el tractament. Referències de suport: [13] NICE · CG178. |
| Agomelatina | Proves hepàtiques abans d’iniciar i durant el tractament, seguint la seva fitxa tècnica. Referències de suport: [14] AEMPS / CIMA · Fitxa tècnica. |
| Determinats antidepressius i persones amb risc | Pot ser necessari valorar el sodi: els ISRS es poden associar amb hiponatrèmia, especialment en contextos de vulnerabilitat. Referències de suport: [15] AEMPS / CIMA · Fitxa tècnica. |
No és una llista completa de controls per a tots els psicofàrmacs.
Tampoc no vol dir que qualsevol cansament durant un tractament sigui una complicació greu. Vol dir que el medicament concret canvia les preguntes que ens hem de fer.
I una analítica de seguretat normal no demostra que no hi hagi altres efectes adversos que calgui revisar.
Lectura relacionada: Efectes sexuals dels antidepressius.
«Tot és normal»: què podem concloure i què no
Un resultat dins de l’interval de referència és informació útil. No és un certificat que s’hagin estudiat totes les causes possibles.
De la mateixa manera, un asterisc no demostra automàticament una malaltia. Els intervals provenen de poblacions de referència, poden variar entre laboratoris i s’han d’interpretar juntament amb els símptomes i altres dades.
Referències de suport: [16] MedlinePlus · Resultats de laboratori.
Per això no diagnosticaria a partir d’un color vermell a l’informe ni descartaria el malestar perquè no n’hi apareix cap.
També hi ha problemes l’avaluació dels quals no es resol amb sang. Per exemple, una sospita d’apnea del son pot requerir registrar la respiració i altres variables durant la nit. Repetir analítiques normals no substitueix aquest estudi quan està indicat.
Referències de suport: [17] NHS · Apnea del son.
La resposta adequada pot ser ampliar una prova, confirmar una troballa, canviar el tipus d’exploració o centrar-se en l’avaluació clínica.
No sempre és demanar més del mateix.
Abans de l’extracció: un suplement pot canviar el resultat
Convé informar de tot el que pren, inclosos els productes sense recepta.
La biotina, present en alguns suplements per a cabells, pell i ungles, pot interferir en determinades proves tiroïdals i produir valors falsament alts o baixos. L’AEMPS recomana comunicar-ne l’ús al metge i al laboratori.
Referències de suport: [18] AEMPS · Seguretat · Gener de 2023.
Això no vol dir que hagi de suspendre-la durant un nombre fix de dies seguint un consell genèric. Les instruccions depenen del producte, la dosi i la tècnica utilitzada.
Tampoc no totes les anàlisis necessiten dejuni. La preparació ha de seguir les indicacions del laboratori i del professional; no deixi medicació pel seu compte per «netejar» l’analítica.
Referències de suport: [19] MedlinePlus · Preparació de proves.
Quan es mesuren nivells de certs fàrmacs, el moment de l’extracció respecte de l’última dosi també importa. En el cas del liti hi ha condicions específiques perquè el resultat sigui interpretable.
Referències de suport: [12] NHS SPS · Seguretat de medicaments.
Una prova ben triada també necessita estar ben preparada.
Què faria amb els resultats a la consulta
No em limitaria a llegir en veu alta quins valors són fora de rang.
Per a cada troballa intentaria respondre:
Pot explicar una part rellevant dels símptomes? Necessita confirmació? Requereix tractament o derivació? Què esperem que canviï quan hi intervenim?
Després acordaria com revisar l’evolució.
Si corregim un dèficit, interessa comprovar tant la resposta analítica com la clínica. Si els símptomes persisteixen, no assumiria automàticament que cal augmentar més el suplement o buscar una altra xifra alterada.
I si no apareix una causa mèdica suficient, continuaria avaluant l’ànim, l’ansietat, el son, el consum i el funcionament. L’absència d’una troballa sanguínia no elimina la necessitat d’atendre aquests aspectes.
Referències de suport: [20] NIMH · Informació clínica.
La finalitat d’investigar no és trobar alguna cosa anormal a qualsevol preu. És prendre millors decisions.
Lectura relacionada: El meu antidepressiu no funciona: quan cal revisar el tractament.
Cal tenir totes les proves abans de començar a tractar-se?
No necessita fer-se una bateria d’anàlisis per iniciativa pròpia abans de demanar cita.
Pot portar el que ja tingui. L’avaluació determinarà si aporta informació suficient i què falta realment.
Tampoc no plantejaria una espera indefinida per atendre el patiment mentre s’investiguen factors físics. En el meu enfocament, l’estudi mèdic i l’atenció psicològica o psiquiàtrica es poden coordinar segons la situació.
Si hi ha risc suïcida o una emergència, no s’ha d’esperar a completar una analítica. Davant d’un perill immediat, truqui al 112 o vagi a Urgències.
Referències de suport: [21] Ministerio de Sanidad · Recursos a Espanya.
Investigar amb rigor no vol dir retardar una ajuda necessària.
Té ansietat, cansament o estat d’ànim baix i no sap què s’ha estudiat realment?
Una valoració pot ajudar a ordenar els símptomes, revisar les proves disponibles i decidir quines anàlisis o exploracions tenen sentit.
L’objectiu no és oferir una «analítica completa» idèntica per a tothom, sinó integrar salut física, son, medicació, nutrició i estat emocional dins d’un pla individual.
Dr. Marc Agraz · Psiquiatria integrativa
Atenció presencial a Lleida i consulta online quan sigui clínicament adequada, amb coordinació amb altres professionals quan sigui necessària.
Informació de la consulta: Preguntes freqüents de la consulta.
Per preparar la visita, porti les seves analítiques prèvies amb data, el llistat de medicaments i suplements i una explicació breu de què ha canviat. No necessita sol·licitar proves noves abans de la valoració.
No necessita demostrar que el seu malestar apareix en una analítica perquè mereixi atenció. Necessita una avaluació que connecti els resultats amb el que està vivint.
Contingut divulgatiu per a adults. Les proves descrites són exemples, no una prescripció individual. No iniciï suplements ni modifiqui medicació basant-se únicament en aquest article. La consulta programada no és un servei d’emergències.
Preguntes freqüents
Necessito una analítica completa abans d’anar al psiquiatre?
No és un requisit universal. Pot venir amb els resultats que ja tingui; la història clínica i el tractament previst orienten quines proves addicionals poden aportar informació. Els protocols preveuen sol·licitar-les quan són pertinents, no com un paquet obligatori per a tothom.
Referències de suport: [2] NHS Cornwall · Protocol clínic.
Una anàlisi pot confirmar que tinc ansietat o depressió?
No hi ha cap analítica habitual que ho confirmi per si sola. Les anàlisis poden ajudar a estudiar malalties amb símptomes semblants o problemes coexistents; l’avaluació de la depressió continua sent clínica.
Referències de suport: [1] NHS · Depressió en adults.
Prendre vitamines abans de la consulta pot dificultar la interpretació?
Ha d’informar dels productes que utilitza. Alguns modifiquen els paràmetres mesurats i altres poden interferir en les tècniques del laboratori. La biotina és un exemple reconegut per l’AEMPS.
Referències de suport: [18] AEMPS · Seguretat · Gener de 2023.
Una vitamina baixa explica necessàriament tota la meva fatiga?
No s’hauria de donar per fet. En la valoració cal estudiar la importància de la troballa, la seva causa i la seva relació amb els símptomes. La meva proposta seria tractar el que estigui indicat i revisar després què ha millorat i què continua pendent.
Es poden revisar les analítiques en una videoconsulta?
Poden formar part de la valoració online, juntament amb la història i la medicació. Si cal una exploració física, una extracció o proves presencials, s’ha d’organitzar aquest pas. La consulta a distància no les substitueix.
Fonts i recursos de consulta
Referències citades a l’article sobre selecció de proves, interpretació de resultats i seguretat del tractament. Les proves descrites són exemples, no una prescripció individual ni un paquet obligatori d’analítiques.
Diagnòstic clínic i proves per a altres causes
Recurs citat sobre l’avaluació clínica de la depressió i l’ús d’anàlisis per investigar problemes amb manifestacions semblants.
Consultar referènciaSol·licitar proves quan són pertinents
Protocol citat per a una selecció dirigida d’hemograma, electròlits, funció tiroïdal i hepàtica, glucosa, ferritina, B12 i folats, sense un paquet universal.
Consultar referènciaDèficit de ferro, anèmia i context de la ferritina
Guia citada per distingir reserves de ferro i anèmia, interpretar la ferritina en el seu context i estudiar la causa del dèficit abans de mantenir suplements.
Consultar referènciaFunció tiroïdal: indicació de proves i TSH inicial
Recomanacions citades sobre depressió o ansietat no prou explicada, avaluació inicial amb TSH i cautela davant de resultats durant una malaltia aguda.
Consultar referènciaVitamina B12: símptomes, risc i absència d’anèmia
Guia citada sobre símptomes compatibles, factors de risc i la necessitat de no descartar un dèficit únicament per absència d’anèmia o macrocitosi.
Consultar referència Accés alternatiu a la mateixa guiaVitamina D: límits del cribratge rutinari
Guia de prevenció citada sobre persones generalment sanes sense indicació establerta per mesurar vitamina D. L’article distingeix aquest abast d’una valoració clínica concreta.
Consultar referènciaCortisol: utilitat, variació i preparació
Recurs citat per situar les proves de cortisol en la investigació de malalties específiques, amb mostres i protocols adequats, no com a mesura general de l’estrès.
Consultar referènciaL’anomenada «fatiga suprarenal» i les seves proves
Informació citada sobre la falta d’una prova validada per a aquesta etiqueta, diferenciant-la de la insuficiència suprarenal i sense negar l’esgotament.
Consultar referènciaAvaluació clínica de perimenopausa i menopausa
Recomanacions citades sobre persones de 45 anys o més, altrament sanes i amb símptomes típics, i la necessitat de distingir altres escenaris d’avaluació.
Consultar referènciaPerfils de microbioma: utilitat clínica i límits
Consens internacional del 2025 citat per distingir recerca intestí-cervell, perfils comercials i evidència per a la seva aplicació rutinària en la pràctica clínica.
Consultar referènciaQuan cal investigar una malaltia celíaca
Recomanacions citades sobre símptomes digestius persistents, pèrdua de pes i dèficits de ferro, vitamina B12 o folat sense explicació.
Consultar referènciaLiti: controls i condicions d’extracció
Recurs citat sobre litèmia, funció renal i tiroïdal, calci, electròlits i la importància del moment d’extracció respecte de l’última dosi.
Consultar referènciaSeguiment metabòlic d’antipsicòtics
Guia citada sobre seguiment amb glucosa o HbA1c, lípids, pes, tensió i altres controls segons el tractament i la situació clínica.
Consultar referènciaAgomelatina: proves hepàtiques de seguretat
Fitxa tècnica aportada per al control hepàtic abans d’iniciar i durant el tractament amb agomelatina.
Consultar referènciaISRS: hiponatrèmia i situacions de risc
Fitxa tècnica citada per contextualitzar el possible control de sodi en persones amb risc durant determinats tractaments antidepressius.
Consultar referènciaIntervals de referència i significat clínic
Recurs citat sobre la interpretació de resultats normals o fora de rang, les diferències entre laboratoris i la necessitat de considerar símptomes i context.
Consultar referènciaQuan l’exploració necessària no és una analítica
Recurs citat per explicar que una sospita d’apnea pot necessitar registrar la respiració i altres variables durant la nit.
Consultar referènciaBiotina i interferència en proves tiroïdals
Comunicació citada sobre interferència analítica i la necessitat d’informar el professional i el laboratori sobre els suplements que contenen biotina.
Consultar referènciaDejuni, medicaments i condicions d’extracció
Orientacions citades sobre preparació individual, comunicació de medicaments i suplements i no interrompre tractaments pel seu compte abans d’una prova.
Consultar referènciaContinuar l’avaluació de l’ànim i el funcionament
Recurs citat per recordar que una analítica sense una explicació suficient no substitueix l’avaluació clínica del malestar i de possibles factors mèdics.
Consultar referènciaAtenció urgent sense esperar a completar proves
Informació oficial citada en el passatge que prioritza l’atenció d’emergència i el 112 davant d’un perill immediat.
Consultar referènciaContingut divulgatiu per a adults. Les proves descrites són exemples, no una prescripció individual. No iniciï suplements ni modifiqui medicació basant-se únicament en aquest article. La consulta programada no és un servei d’emergències.
