🚘⚖️🧠 Dimecres pericial
· Psiquiatria forense · Seguretat viària · Psicofàrmacs · Aptitud psicofísica
Et poden retirar el carnet per prendre antidepressius o tenir un trastorn mental?
Tenir un diagnòstic psiquiàtric o rebre tractament no equival automàticament
a ser incapaç de conduir. Tanmateix, tampoc no n’hi ha prou que un medicament
estigui prescrit per garantir una conducció segura. La qüestió medicolegal exigeix
valorar la persona concreta, el seu estat actual, la medicació, la tolerància,
el son i les condicions reals de conducció.
Què ha de saber abans de començar
En 60 segons: un peritatge psiquiàtric sobre el carnet de
conduir no s’hauria de limitar a copiar un diagnòstic ni a enumerar medicaments. Ha de respondre
si la persona conserva actualment l’atenció, el judici, el control dels impulsos, la percepció,
la velocitat de resposta i la capacitat de reconèixer quan no ha de conduir.
-
La normativa espanyola exigeix valorar els trastorns mentals, cognitius,
del son, les addiccions i altres condicions que puguin comprometre la seguretat viària. -
Un diagnòstic no implica per si sol una retirada automàtica; la
gravetat, l’evolució, el funcionament i el risc actual són determinants. -
Els medicaments prescrits queden fora de la prohibició administrativa general
de presència de drogues només si s’utilitzen amb finalitat terapèutica i la persona està
realment en condicions de conduir amb diligència i precaució. -
Les benzodiazepines, els hipnòtics i altres fàrmacs sedants exigeixen una prudència especial,
sobretot en iniciar-los, augmentar-ne la dosi, barrejar substàncies o dormir poc. -
El pictograma del cotxe en una capsa és un advertiment per consultar el prospecte;
no constitueix per si mateix una prohibició absoluta durant tot el tractament. -
Un informe assistencial descriu l’evolució i el tractament; un peritatge
independent respon a una pregunta medicolegal sobre aptitud, risc i possibles condicions. -
No suspengui la medicació per «passar» el reconeixement: una recaiguda, una
abstinència o una descompensació poden augmentar el risc i perjudicar també el procediment.
1) Els dos errors que hem d’evitar
Imaginem una persona que fa més de deu anys que està clínicament
estable. Assisteix als controls, compleix el tractament, treballa, condueix sense accidents
i ha renovat periòdicament el permís.
Tanmateix, un dia rep una resolució que li impedeix continuar conduint
basant-se, sobretot, en els seus antecedents de salut mental.
Ara imaginem una altra situació. Una persona comença a prendre un ansiolític.
Ningú no li explica que durant els primers dies pot notar son, lentitud
o menys capacitat de reacció. Es posa al volant perquè el medicament
està prescrit i, per tant, pensa que no hi ha risc.
Error 1: decidir per l’etiqueta
Retirar o limitar drets únicament pel nom d’un diagnòstic, sense
explorar el funcionament actual, l’evolució ni el risc real.
Error 2: confondre prescripció amb seguretat
Suposar que qualsevol tractament prescrit és automàticament compatible
amb conduir, encara que produeixi somnolència, mareig, visió borrosa o lentitud.
Una bona medicina legal ha de protegir alhora la seguretat viària
i el dret a una avaluació individualitzada, proporcionada i lliure d’estigma.
2) Per què aquest tema és especialment actual l’estiu de 2026
La Direcció General de Trànsit ha desplegat l’Operació Estiu 2026 per
donar cobertura a més de 104 milions de desplaçaments de llarg recorregut durant el
juliol i l’agost. A més, ha previst campanyes específiques de velocitat,
alcohol i drogues.
Psicofàrmacs en la memòria toxicològica de 2025
El 16 de juliol de 2026 es va presentar la memòria de troballes
toxicològiques corresponent al 2025. De 894 conductors morts sotmesos a autòpsia
i anàlisi, 446 —el 49,9 %— presentaven alcohol, drogues o fàrmacs.
En 152 casos —el 17 %— es van detectar psicofàrmacs. Els grups més freqüents van ser les
benzodiazepines i els antidepressius. A més, entre els que van tenir
un resultat positiu, el policonsum va arribar al 36,3 %.
Què no permeten concloure aquestes dades
Detectar un psicofàrmac després d’un accident mortal no demostra per si sol que
aquell medicament causés el sinistre, que estigués mal prescrit
o que qualsevol persona tractada amb el mateix fàrmac condueixi de manera insegura.
Les dades sí que recorden que cal interpretar conjuntament la medicació, la malaltia
de base, l’alcohol, les altres drogues, les hores de son i el comportament real.
3) Tenir un diagnòstic psiquiàtric no equival a ser incapaç de conduir
El Reglament general de conductors exigeix comprovar que no hi ha una
malaltia o discapacitat que pugui comprometre la conducció. Dins d’aquesta valoració inclou
trastorns mentals i de conducta, addiccions, alteracions cognitives, problemes
del son i qualsevol altra afecció rellevant per a la seguretat viària.
Tanmateix, l’anàlisi no s’hauria de reduir a una pregunta binària:
«Té o no té un diagnòstic?»
La pregunta clínicament útil és una altra:
Com afecta actualment aquest trastorn —si hi afecta— l’atenció, el
judici, la percepció, el control conductual, el temps de reacció
i la seguretat al volant?
El mateix diagnòstic pot implicar situacions molt diferents
Depressió estable
Una persona amb antecedents depressius, bon descans, tractament
estable i funcionament conservat pot conduir amb seguretat.
Depressió greu actual
La somnolència intensa, les idees de mort, l’alentiment, la
distracció o el deteriorament cognitiu poden justificar una limitació temporal.
Psicosi estabilitzada
Hi pot haver judici de realitat conservat, adherència, consciència de malaltia
i anys sense descompensacions ni incidents de conducció.
Psicosi activa
Els deliris, les al·lucinacions, la desorganització o la conducta imprevisible
poden ser incompatibles amb conduir mentre duri la descompensació.
El diagnòstic pot orientar l’avaluació. No obstant això, per si sol
no resumeix quines capacitats conserva avui una persona concreta.
4) Què diu la normativa sobre salut mental i aptitud per conduir
L’annex IV del Reglament general de conductors estableix criteris diferenciats segons
el tipus de trastorn i segons si es tracta de permisos ordinaris —grup 1—
o permisos professionals i vehicles pesants —grup 2—.
Àrees psiquiàtriques i neurocognitives previstes
- delírium, demència, amnèsia i altres trastorns cognitius;
- esquizofrènia i altres trastorns psicòtics;
- trastorns greus de l’estat d’ànim;
- trastorns dissociatius;
- narcolèpsia, hipersòmnia i altres trastorns del son;
- alteracions greus del control dels impulsos;
- determinats trastorns de personalitat;
- discapacitat intel·lectual;
- consum, abús o dependència d’alcohol, drogues o medicaments.
Avaluació excepcional i vigència reduïda
En determinats supòsits del grup 1, la norma admet excepcionalment obtenir
o prorrogar el permís amb un dictamen especialitzat favorable. A
més, es pot establir una vigència més breu o revisions periòdiques.
D’altra banda, els permisos professionals acostumen a tenir criteris més estrictes,
perquè l’exposició, el tipus de vehicle i la responsabilitat sobre tercers són
més grans.
La lectura correcta no és «diagnòstic psiquiàtric = retirada automàtica».
És «condició potencialment rellevant = avaluació individual de l’aptitud i el risc».
5) Una sentència recent: una decisió «telegràfica» no és suficient
L’abril de 2026 es va fer pública una sentència ferma del Jutjat
Contenciós Administratiu número 1 de Màlaga, dictada a finals de 2025, que
va anul·lar la retirada del permís a una persona amb problemes de salut mental.
Què va qüestionar el jutjat
La decisió administrativa s’havia basat en un informe breu, sense
exploració presencial i sense prou motivació clínica. A més,
no explicava per què descartava els informes de professionals
que havien seguit el conductor i acreditaven estabilitat.
L’afectat feia anys que estava en seguiment, havia renovat prèviament
sense incidents i depenia del permís per desplaçar-se a la feina.
La sentència va ordenar una nova valoració presencial i motivada.
Què ensenya el cas
La resolució no vol dir que s’hagi d’anul·lar qualsevol retirada ni que un informe privat
hagi de prevaldre sempre. La lliçó és més concreta:
Una restricció amb conseqüències laborals, econòmiques i personals importants
necessita una avaluació clínica actual, real, proporcionada i prou motivada.
6) Puc conduir si prenc antidepressius?
En molts casos, sí. Prendre un antidepressiu no equival automàticament
a conduir sota els efectes d’una droga ni obliga per si mateix a deixar el cotxe.
L’excepció legal de la medicació prescrita
La Llei de trànsit exclou de la prohibició administrativa general de
conduir amb presència de drogues les substàncies utilitzades sota prescripció
facultativa i amb finalitat terapèutica. Tanmateix, exigeix que la persona estigui realment
en condicions d’utilitzar el vehicle amb diligència, precaució i sense distracció.
Per tant, una recepta no funciona com a salconduit si el conductor presenta
somnolència, visió borrosa, mareig, desorientació o lentitud rellevant.
Què cal valorar amb un antidepressiu
- principi actiu i perfil clínic;
- dosi;
- horari d’administració;
- temps transcorregut des de l’inici;
- augment o reducció recent;
- somnolència, activació, mareig o visió borrosa;
- combinació amb ansiolítics, alcohol, cànnabis o altres sedants;
- efectes de la depressió sobre la concentració, el judici i el son.
Tractar també pot millorar l’aptitud
Un antidepressiu ben tolerat pot millorar el funcionament en tractar
una depressió que causava insomni, distracció, fatiga, alentiment
o desesperança.
En canvi, durant els primers dies, després d’un canvi de dosi o
si apareixen efectes adversos importants, pot ser prudent suspendre
temporalment la conducció i consultar el professional.
No s’avalua únicament el medicament. S’avaluen la malaltia, el tractament,
la tolerància i el funcionament real.
7) Benzodiazepines i hipnòtics: el grup que exigeix més prudència
Les benzodiazepines poden ser útils en crisis d’ansietat, insomni greu
i altres situacions clíniques. Tanmateix, també poden afectar habilitats
necessàries per conduir.
Sedació
Somnolència, cansament i menys nivell d’alerta.
Temps de reacció
Resposta més lenta davant d’un vianant, una frenada o un canvi inesperat.
Memòria i atenció
Dificultats per mantenir l’atenció, recordar informació o dividir tasques.
Coordinació
Pitjor precisió psicomotora, especialment amb dosis altes o combinacions.
Moments i combinacions de més risc
- inici del tractament;
- augment de dosi;
- persones grans;
- diversos sedants simultanis;
- falta de son;
- barreja amb alcohol, cànnabis, opioides o pregabalina;
- dependència i ús per sobre de la pauta.
En la memòria toxicològica de 2025, les benzodiazepines van ser el grup
de psicofàrmacs més detectat entre els conductors morts amb aquests medicaments.
No obstant això, la presència analítica no demostra automàticament causalitat.
Una prescripció legal no fa segura la conducció si hi ha somnolència.
I una benzodiazepina prescrita tampoc no prova per si sola negligència o causalitat.
8) El pictograma del cotxe: advertiment, no prohibició automàtica
Alguns medicaments porten a la capsa un triangle vermell amb un cotxe i
la indicació «Conducció: vegeu el prospecte».
L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris explica
que l’objectiu és cridar l’atenció perquè l’usuari consulti els possibles efectes
sobre la conducció i el maneig de maquinària.
Preguntes que ha d’activar el pictograma
- em produeix son?
- tinc mareig o visió borrosa?
- em costa concentrar-me?
- estic en els primers dies?
- he canviat la dosi?
- he barrejat el medicament amb alcohol o altres substàncies?
- avui em sento realment en condicions?
Llegir el prospecte és necessari. A més, si hi ha dubtes, convé
parlar amb el metge o el farmacèutic abans de conduir.
9) No tots els psicofàrmacs afecten igual
Parlar de «psicofàrmacs» com si fossin un únic producte condueix
a conclusions massa simples. L’efecte depèn del fàrmac,
la dosi, la fase clínica, la tolerància i les combinacions.
Antidepressius
Alguns poden produir somnolència, mareig o activació a l’inici.
D’altres es toleren sense repercussió significativa un cop estabilitzats.
Ansiolítics i hipnòtics
Són els que més habitualment plantegen sedació, problemes de memòria
i augment del temps de reacció.
Antipsicòtics
Cal integrar la sedació, la dosi, els símptomes psicòtics, l’estabilitat,
els efectes motors i la combinació amb altres tractaments.
Estabilitzadors de l’ànim
L’aptitud depèn del medicament, els efectes adversos i la fase del
trastorn bipolar; no és el mateix eutímia que mania o depressió greu.
Tractament del TDAH
Ben indicat pot millorar l’atenció i la impulsivitat. Cal revisar la
resposta, els efectes adversos, l’adherència i el possible ús inadequat.
Altres depressors
La pregabalina, els antihistamínics sedants, els opioides i
altres tractaments poden augmentar el risc, sobretot en combinació.
La pregunta pericial no és quins medicaments estan «permesos».
És si aquest tractament concret afecta de manera rellevant aquest conductor concret.
10) La malaltia sense tractar també pot augmentar el risc
Suspendre la medicació per presentar-se a un reconeixement pot
semblar una manera de «demostrar» que no es depèn d’un tractament. En
realitat, pot augmentar el perill i empitjorar l’avaluació.
Depressió descompensada
Pot produir distracció, insomni, fatiga, lentitud,
desesperança i pitjor presa de decisions.
Mania o hipomania
Pot augmentar la impulsivitat, l’excés de confiança, la velocitat,
la irritabilitat i reduir la percepció del risc.
Psicosi activa
Pot alterar el judici de realitat, la percepció, la interpretació
dels senyals i la conducta.
Pànic o ansietat intensa
Les crisis al volant poden produir bloqueig, evitació,
hiperventilació o decisions precipitades.
Insomni greu
La falta de son incrementa la fatiga, els errors, els lapses d’atenció
i el risc de microsons.
Abstinència o retirada brusca
Pot generar ansietat, insomni, agitació, confusió, convulsions
o recaiguda, segons la substància i la pauta.
Per tant, moltes vegades la comparació real no és «medicació perillosa»
davant de «persona sana sense medicació». És persona correctament tractada
i estable davant de persona descompensada per haver interromput el tractament.
No suspengui ni modifiqui psicofàrmacs pel seu compte per renovar el carnet o
preparar un peritatge. La decisió s’ha de planificar clínicament.
11) El moment de més risc: inici, canvi i combinació
L’aptitud no és una característica fixa. Pot variar al llarg del temps. Una
persona estable durant anys no es troba en la mateixa situació
que algú que acaba de canviar el tractament.
Situacions que requereixen reavaluar abans de conduir
- iniciar una benzodiazepina o un hipnòtic;
- augmentar un antipsicòtic;
- canviar d’antidepressiu;
- reduir bruscament un sedant;
- afegir pregabalina, opioides o antihistamínics sedants;
- dormir poques hores;
- beure alcohol;
- combinar diversos depressors del sistema nerviós.
L’AEMPS recorda que alguns medicaments poden reduir els reflexos,
produir mareig, alterar la visió o generar somnolència. Per això, els
seus prospectes inclouen un apartat específic sobre conducció.
Abans de conduir no n’hi ha prou de preguntar «m’ho ha receptat
un metge?». També cal preguntar «com m’està afectant avui?».
12) Diagnòstic, medicament i accident: tres coses que no s’han de confondre
Després d’un accident poden aparèixer dades clíniques i toxicològiques
que cal ordenar amb cura.
Preguntes diferents
- hi havia un trastorn psiquiàtric?
- estava estable o descompensat?
- prenia psicofàrmacs?
- el tractament estava prescrit?
- hi havia somnolència o altres efectes?
- hi havia alcohol, cànnabis, cocaïna o altres substàncies?
- com va ser la dinàmica de l’accident?
- quina conducta van observar els testimonis o els agents?
Tres nivells que l’informe ha de separar
1. Presència
El fàrmac o la substància era a l’organisme.
2. Efecte clínic
Va produir sedació, confusió, desorientació, lentitud
o una altra alteració rellevant.
3. Influència causal
Aquesta alteració va contribuir
significativament a produir l’accident.
La presència analítica és una dada. Tanmateix, la causalitat requereix integrar la dosi, l’horari,
la prescripció, la tolerància, la conducta, la toxicologia, el
son, la malaltia i la mecànica del sinistre.
13) Quan pot ser útil un peritatge psiquiàtric?
Situacions freqüents
-
1
Denegació o retirada del permís
Especialment quan la decisió sembla basar-se en el diagnòstic
sense analitzar la situació clínica actual. -
2
Revisions excessivament freqüents
Es pot valorar si la periodicitat és proporcionada
al risc, l’estabilitat i l’evolució. -
3
Conductor professional
Transportistes, taxistes, autobusos, ambulàncies, maquinària
o transport de viatgers tenen exigències funcionals superiors. -
4
Accident amb psicofàrmacs o substàncies
Es pot analitzar la influència clínica del
tractament, la malaltia, el son, l’alcohol o el policonsum. -
5
Informes contradictoris
El centre de reconeixement, els professionals tractants, la
inspecció, la mútua, l’asseguradora o l’Administració poden arribar a conclusions diferents. -
6
Recurs administratiu o contenciós
El dictamen independent pot aportar una base clínica actual,
funcional i tècnicament motivada. -
7
Dany per una retirada indeguda
La pèrdua del permís pot generar atur, aïllament,
deteriorament emocional i perjudici econòmic.
Un peritatge responsable no garanteix la renovació ni l’estimació
d’un recurs. Aporta una avaluació objectiva que es pot discutir
i defensar tècnicament.
14) Informe clínic i peritatge: no són exactament el mateix
Informe assistencial
Pot acreditar el diagnòstic, l’evolució, l’estabilitat, el
tractament, l’adherència i l’absència de descompensacions recents.
Informe pericial
Respon de manera independent a una qüestió medicolegal
sobre aptitud, risc, restriccions i condicions de conducció.
L’informe del psiquiatre tractant és molt valuós. No obstant això,
el peritatge té un objecte diferent i ha d’integrar dades clíniques,
funcionals, cognitives, psicofarmacològiques, conductuals i documentals.
La qüestió pericial és: conserva actualment aquesta persona
les aptituds necessàries per conduir amb seguretat i sota quines condicions?
Per tant, el perit no ha d’actuar com a defensor automàtic del conductor ni
com a agent de retirada preventiva. Ha de mantenir la independència.
15) Què hauria d’avaluar un bon informe pericial d’aptitud per conduir
-
Objecte de l’informe
Renovació, retirada, restricció, recurs, accident,
conductor professional o responsabilitat. -
Diagnòstic i evolució
Data d’inici, recaigudes, ingressos, episodis greus,
resposta al tractament i període d’estabilitat. -
Estat mental actual
Consciència, orientació, atenció, pensament, percepció,
judici, impulsivitat i consciència de malaltia. -
Funcionament cognitiu
Memòria, velocitat de processament, flexibilitat,
atenció sostinguda i funcions executives quan correspongui. -
Tractament
Dosis, horaris, estabilitat, efectes adversos,
interaccions i risc de sedació. -
Adherència i consciència
Capacitat de reconèixer símptomes, demanar ajuda i deixar de conduir
temporalment davant d’una descompensació. -
Son i fatiga
Insomni, somnolència diürna, apnea,
narcolèpsia, torns i ús d’hipnòtics. -
Alcohol i altres substàncies
Especialment en combinació amb benzodiazepines,
cànnabis, opioides, cocaïna o altres depressors. -
Historial de conducció
Accidents, infraccions, pèrdua de consciència,
conducció temerària i anys sense incidents. -
Exigències reals
No és el mateix conduir ocasionalment per ciutat que transportar
passatgers o mercaderies durant moltes hores. -
Risc i condicions actuals
Aptitud, manca d’aptitud temporal, revisió periòdica,
vigència reduïda o necessitat d’una nova avaluació. -
Conclusions proporcionades
Clares, motivades i sense prometre «risc zero»,
perquè aquest estàndard no existeix per a cap conductor.
16) Quina documentació convé aportar
Per a una primera valoració no cal enviar documentació indiscriminada.
Convé reunir el que permeti reconstruir la capacitat actual
i el motiu concret del procediment.
- resolució de Trànsit;
- informe del centre de reconeixement;
- historial de renovacions;
- permís, vigència i restriccions actuals;
- informes de psiquiatria i psicologia;
- història clínica rellevant;
- medicació actual i canvis recents;
- informes d’ingressos o d’Urgències;
- analítiques i toxicologia, si n’hi ha;
- historial d’accidents i infraccions;
- documents laborals en conductors professionals;
- informes neurològics o neuropsicològics;
- escrits del procediment administratiu o judicial.
L’objectiu no és acumular papers. És sostenir cada conclusió
amb informació verificable, actual i pertinent.
17) Errors que poden perjudicar el cas
Què convé evitar
-
✕
Ocultar el diagnòstic o la medicació
Pot perjudicar la credibilitat, impedir una valoració segura
i generar contradiccions documentals. -
✕
Suspendre el tractament abans del reconeixement
Pot provocar recaiguda, insomni, ansietat, mania,
psicosi, abstinència o pitjor funcionament. -
✕
Presentar un informe massa genèric
«Està estable» pot no ser suficient. Cal explicar què vol dir
estabilitat per a les aptituds de conducció. -
✕
Prometre absència absoluta de risc
Cap peritatge seriós no pot assegurar que una persona no patirà
mai un accident o una recaiguda. -
✕
Ignorar l’alcohol, el cànnabis o els fàrmacs sense recepta
El risc més gran pot ser en la combinació i no en el psicofàrmac
pautat de manera estable. -
✕
No distingir entre permís ordinari i professional
Les exigències legals i funcionals no són idèntiques per
a tots els tipus de permís. -
✕
Reduir tota l’avaluació al diagnòstic
L’aptitud es fonamenta en el funcionament, l’evolució, el tractament,
la conducta i el risc actual.
18) Seguretat viària sense estigma
Defensar una valoració individual no vol dir minimitzar els
riscos dels trastorns mentals o de determinats medicaments.
Vol dir evitar dues injustícies oposades:
Infravalorar el risc
Permetre que condueixi algú amb somnolència, desorganització,
psicosi activa o una combinació perillosa perquè «tot està prescrit».
Sobregeneralitzar el risc
Impedir conduir a una persona estable únicament per una etiqueta, sense
valorar les seves capacitats actuals.
- una depressió no defineix permanentment la capacitat;
- una psicosi estabilitzada no equival a una psicosi activa;
- prendre un antidepressiu no vol dir necessàriament estar sedat;
- un informe favorable no autoritza a ignorar símptomes nous;
- cal actualitzar l’avaluació quan canvia l’estat clínic.
La seguretat viària es protegeix millor amb avaluacions dinàmiques,
honestes i proporcionades que amb estereotips.
Lectura relacionada:
el diagnòstic no determina per si sol una capacitat jurídica
També pot llegir:
psicofàrmacs, somnolència i seguretat
Sobre l’estigma:
no reduir la persona al seu diagnòstic
Servei professional:
sol·licitar un informe pericial psiquiàtric
19) Conclusió: no es condueix amb un diagnòstic, es condueix amb unes capacitats
La pregunta correcta no és únicament:
«Quina malaltia té?»
La pregunta útil és:
Quines capacitats conserva avui, com funciona amb el seu
tractament i quin risc real hi ha en les condicions concretes en què condueix?
Les dades de seguretat viària recorden que l’alcohol, les drogues, el
policonsum, la falta de son i els psicofàrmacs poden ser presents en accidents
greus. Tanmateix, la resposta no ha de ser la por ni la retirada indiscriminada.
Ha de ser una avaluació millor.
La psiquiatria forense pot aportar context, individualització,
anàlisi funcional, revisió de la medicació, valoració del risc
i conclusions tècnicament defensables.
En definitiva, la seguretat viària i els drets de la persona no són objectius incompatibles.
Un bon peritatge els ha de protegir tots dos.
Preguntes freqüents
Diagnòstic, medicació i seguretat al volant
Em poden retirar el carnet per tenir depressió o ansietat?
No s’hauria de retirar automàticament per la mera existència del
diagnòstic. Tanmateix, una depressió o ansietat greu pot justificar limitacions
temporals si afecta de manera rellevant el son, l’atenció, el judici,
la conducta o la seguretat. Cal valorar individualment la situació actual.
Puc conduir si prenc antidepressius?
En molts casos sí, si estan prescrits, la pauta és estable,
es toleren bé i no produeixen somnolència, mareig, visió borrosa o
lentitud. No obstant això, convé extremar la prudència en iniciar,
augmentar o canviar el tractament.
Puc conduir si prenc lorazepam, diazepam o alprazolam?
Depèn de la dosi, l’horari, la durada, la tolerància, les altres
substàncies i els efectes reals. Si hi ha somnolència,
lentitud, visió borrosa, confusió o disminució dels reflexos,
no s’hauria de conduir. La barreja amb alcohol augmenta especialment el risc.
El pictograma del cotxe a la capsa prohibeix conduir?
No automàticament. És un advertiment per llegir el prospecte i revisar
els possibles efectes sobre la conducció i la maquinària.
La decisió pràctica depèn de com afecta el medicament
i de les recomanacions del professional.
Un medicament prescrit pot donar lloc a una sanció?
La Llei de trànsit exclou de la prohibició general les substàncies
utilitzades sota prescripció i amb finalitat terapèutica, sempre que
el conductor estigui en condicions de manejar el vehicle amb diligència
i precaució. Conduir amb una alteració clínica rellevant continua sent problemàtic.
Em poden retirar el permís per esquizofrènia?
La normativa estableix restriccions rellevants per als trastorns psicòtics. Tanmateix,
en determinats permisos ordinaris preveu una valoració excepcional favorable,
habitualment amb vigència reduïda. Cal estudiar l’estabilitat, els símptomes
actuals, l’adherència, la consciència i el risc.
Informes, recursos i conductors professionals
Quina diferència hi ha entre un informe del meu psiquiatre i un peritatge?
L’informe assistencial descriu el diagnòstic, l’evolució, el tractament
i l’estabilitat. El peritatge respon amb independència a la qüestió medicolegal sobre
l’aptitud, el risc, la medicació i les condicions concretes
de conducció.
Puc recórrer una retirada o una no-renovació?
Les decisions administratives poden ser recurribles segons la via
i els terminis aplicables. Un advocat ha de valorar l’estratègia
jurídica. El peritatge pot aportar la base clínica i funcional, però no
substitueix l’assessorament legal.
Els conductors professionals tenen criteris més estrictes?
Sí. Els permisos professionals, de transport de viatgers i de vehicles pesants
estan subjectes a requisits més exigents. A més, l’avaluació ha de considerar
l’exposició, els horaris, la fatiga i la responsabilitat sobre tercers.
Donar positiu en psicofàrmacs demostra que van causar l’accident?
No per si sol. Cal interpretar la presència amb la dosi, la prescripció, els
efectes clínics, la tolerància, l’alcohol, les altres drogues, el son,
la conducta i la dinàmica de l’accident. Presència, efecte i influència
causal són nivells diferents.
Es pot fer el peritatge en línia?
Part de la revisió documental i algunes entrevistes es poden fer
en línia si és metodològicament adequat. No obstant això,
determinades proves cognitives, psicomotores, toxicològiques o reconeixements oficials
poden requerir presencialitat.
20) Necessita acreditar la seva aptitud per conduir o recórrer una decisió de Trànsit?
Li han denegat, limitat o retirat el carnet per un diagnòstic de salut mental?
Necessita un informe psiquiàtric per renovar el permís, valorar una vigència
reduïda o estudiar la influència dels psicofàrmacs en un accident?
És advocat/ada i necessita una avaluació independent sobre aptitud
psicofísica, estabilitat, tractament, causalitat o proporcionalitat d’una restricció?
El Dr. Marc Agraz elabora informes pericials psiquiàtrics independents
i tècnicament motivats sobre aptitud per conduir, estabilitat dels trastorns
mentals, efectes dels psicofàrmacs, conductors professionals, accidents,
contraperitatge i ratificació.
Psiquiatria forense · Carnet de conduir · Psicofàrmacs ·
Aptitud psicofísica · Recursos · Accidents · Conductors professionals
21) Fonts normatives i lectures per aprofundir-hi
Normativa, informació oficial i fonts recents utilitzades per
contextualitzar l’aptitud psicofísica, els psicofàrmacs, el pictograma de conducció,
la sinistralitat i la necessitat d’una valoració individualitzada.
Annex IV: aptituds psicofísiques
Criteris aplicables als trastorns mentals, cognitius, del son,
psicòtics, de l’estat d’ànim i relacionats amb substàncies.
Medicaments prescrits i conducció
Regulació de la presència de drogues i excepció de les substàncies prescrites
amb finalitat terapèutica quan hi ha capacitat de conduir amb seguretat.
Memòria toxicològica de 2025
Dades sobre alcohol, drogues i psicofàrmacs detectats en conductors
morts, incloent-hi benzodiazepines, antidepressius i policonsum.
Més de 104 milions de desplaçaments
Dispositiu estival i campanyes específiques sobre velocitat,
alcohol i drogues durant el juliol i l’agost de 2026.
Pictograma, prospectes i advertiments
Informació sobre somnolència, mareig, reducció dels reflexos,
prospectes i funció del pictograma de conducció.
Retirada sense avaluació clínica real
Cas en què es va anul·lar una retirada basada en un informe breu,
sense exploració presencial ni prou motivació.
Nota: aquest article és divulgatiu i no substitueix
una valoració mèdica, psiquiàtrica, psicofísica o jurídica individual.
No condueixi si presenta somnolència, confusió, mareig, visió borrosa,
pèrdua de consciència, desorganització, símptomes psicòtics, mania,
ideació suïcida, intoxicació o deteriorament rellevant. No suspengui
psicofàrmacs pel seu compte per renovar el permís.
Un informe pericial independent no garanteix la renovació del permís,
la retirada d’una restricció ni el resultat d’un recurs. Aporta una valoració tècnica
que s’ha d’integrar amb la normativa, el reconeixement oficial
i la resta de la prova.
