Ketamina: quan desconnectar comença a danyar la bufeta

8) La bufeta de ketamina: el dany que moltes persones descobreixen massa tard

D’altra banda, la complicació més característica del consum repetit és la uropatia induïda per
ketamina, també coneguda com a cistitis o bufeta de ketamina.

Els primers senyals poden semblar una infecció

• necessitat d’orinar amb molta freqüència;
• urgència difícil de contenir;
• llevar-se diverses vegades durant la nit;
• coïssor o dolor en orinar;
• dolor a la bufeta;
• pèrdues d’orina;
• sang a l’orina.

En concret, els metabòlits s’eliminen per l’orina i poden afectar el revestiment i
el funcionament de les vies urinàries. L’informe de l’ACMD assenyala que aproximadament una
quarta part dels qui la utilitzen regularment comunica almenys un
símptoma urinari, amb un risc relacionat amb la dosi i la freqüència.

Per què no convé esperar

En quadres avançats, el dany es pot estendre cap als urèters i els
ronyons, reduir greument la capacitat de la bufeta i requerir tractaments urològics
complexos o cirurgia.

9) El cercle viciós del dolor

De fet, la ketamina té propietats analgèsiques. Per això, pot aparèixer una paradoxa
especialment perillosa: el consum provoca dolor vesical o abdominal i,
després, la persona torna a consumir perquè durant unes hores redueix aquest mateix dolor.

Un circuit que alimenta la recaiguda

A més, l’ACMD identifica la uropatia dolorosa com un factor que pot impulsar
més consum per l’alleujament analgèsic transitori. Per tant, recomanar únicament
“força de voluntat” resulta insuficient.

El pla ha d’abordar alhora dependència, dolor, bufeta, son, estat emocional i
risc de recaiguda. Si un d’aquests elements queda fora, el circuit es pot mantenir.

10) K-cramps: el dolor abdominal que no és una simple ressaca

Així mateix, els K-cramps són episodis de dolor abdominal intens associats al consum
repetit. De vegades s’acompanyen de nàusees o vòmits i poden resultar molt incapacitants.

Què sabem sobre abdomen, fetge i vies biliars

De fet, la revisió britànica de 2026 assenyala que el dolor abdominal crònic
afecta més d’una quarta part dels usuaris regulars estudiats. A més,
s’han descrit alteracions hepàtiques, lesió colestàtica i dilatació de les vies biliars.

No tot dolor abdominal en una persona que consumeix ketamina es deu a la substància.
Tanmateix, s’ha de valorar si es repeteix, apareix després del
consum, s’acompanya de vòmits, orina fosca, icterícia o símptomes urinaris.

11) Efectes sobre la memòria i el funcionament mental

D’altra banda, l’ús crònic, freqüent o a dosis elevades s’ha associat amb dificultats de
memòria, atenció i funcionament cognitiu. L’evidència observacional no
permet atribuir cada símptoma exclusivament a la ketamina, perquè el policonsum,
l’insomni, l’ansietat i la depressió també hi influeixen.

Frases que poden aparèixer a la consulta

• “Estic més lent.”
• “Em costa recordar converses.”
• “Ja no gaudeixo de res quan estic sobri.”
• “Em sento desconnectat fins i tot sense consumir.”
• “Necessito ketamina per sentir-me normal.”

Per això, convé avaluar depressió, ansietat, TDAH, trauma, dissociació,
substàncies associades i el possible impacte cognitiu del patró de ketamina mateix.
Part dels canvis podria millorar després d’abandonar el consum, però no s’ha de donar per fet.

12) Ketamina, ansietat i trauma: quan la substància funciona com a anestèsia emocional

A més, no totes les persones consumeixen únicament per divertir-se. En concret, algunes
descobreixen que la dissociació redueix temporalment records traumàtics, ansietat social,
ruminació, buit o una hiperactivació interna difícil de tolerar.

Des de fora sembla plaer; des de dins pot ser una cerca de silenci

Tanmateix, una substància que apaga temporalment el malestar també pot impedir aprendre
altres maneres de regular-lo. Per això, preguntar només quant consumeix una persona
deixa fora una part essencial del problema.

La pregunta terapèutica també és: “Què torna quan no consumeixes?”

Pot tornar ansietat, trauma, soledat, vergonya, insomni o una sensació de desconnexió.
Si aquesta part no es tracta, l’abstinència es pot viure com la pèrdua de l’únic recurs disponible.

13) El risc del policonsum

D’altra banda, la ketamina apareix sovint juntament amb alcohol, MDMA, cocaïna, cànnabis, benzodiacepines, opioides,
GHB o tusi. Per tant, una valoració no s’hauria de limitar
a identificar una “droga principal”.

Per què les barreges augmenten la imprevisibilitat

En particular, la combinació amb depressors del sistema nerviós —especialment alcohol,
opioides o benzodiacepines— pot augmentar sedació profunda, pèrdua de consciència,
accidents i risc respiratori.

A més, el policonsum dificulta saber quina substància va produir una
intoxicació, quina manté l’ansietat, què està alterant el son i què s’ha de retirar primer.

En addiccions no n’hi ha prou de preguntar què es va prendre. Cal reconstruir la nit completa.

14) “Però s’utilitza per tractar la depressió”

Sí. Tanmateix, precisament per això convé explicar-ho amb rigor. L’esketamina nasal està
autoritzada per a determinats adults amb depressió resistent i s’administra
sota control sanitari.

Què inclou el tractament mèdic

• diagnòstic precís;
• selecció del pacient;
• dosi coneguda i espaiada;
• observació directa;
• control de la pressió arterial;
• seguiment de sedació i dissociació;
• avaluació de resposta i risc d’abús.

Per què no justifica l’automedicació

En canvi, en el consum recreatiu hi sol haver quantitats no
estandarditzades, repetició durant hores, freqüència creixent, absència de cribratge i combinació
amb altres substàncies. Per tant, no hi ha contradicció entre afirmar que una molècula
pot ser terapèutica sota control i perillosa en un patró compulsiu.

15) Com deixar la ketamina?

En primer lloc, la resposta depèn de la freqüència, les quantitats, la via de consum, les complicacions mèdiques,
el policonsum, el risc psiquiàtric i la funció emocional de la substància.

Què pot aparèixer en interrompre un ús intens

• craving;
• irritabilitat;
• ansietat;
• ànim baix;
• alteracions del son;
• inquietud;
• desig intens de tornar a consumir.

A diferència de l’abstinència greu per alcohol o benzodiacepines, no se sol descriure
una síndrome física potencialment mortal com a patró típic. Tanmateix, pot haver-hi
risc rellevant si apareixen depressió intensa, impulsivitat, psicosi, policonsum
o idees suïcides.

No hi ha una medicació específica aprovada

Ara com ara, no hi ha un fàrmac aprovat específicament per al trastorn per
ús de ketamina. Les revisions disponibles descriuen intervencions molt
heterogènies i una evidència farmacològica de qualitat baixa o molt baixa. Per això, el maneig es basa
principalment en intervenció psicològica, atenció mèdica de les complicacions
i coordinació multidisciplinària.

16) Com hauria de ser un tractament complet

1. Avaluar el patró
   Freqüència, quantitat, via, context, tolerància, craving i pèrdues de control.
2. Valorar la salut física
   Símptomes urinaris, renals, abdominals, hepàtics, biliars i neurològics.
3. Avaluar la salut mental
   Ansietat, depressió, TDAH, trauma, bipolaritat, psicosi, autolesió i altres addiccions.
4. Treballar l’ambivalència
   “Vull parar, però no sé com suportaré el que sento sense ketamina.”
5. Psicoteràpia
   Craving, trauma, regulació emocional, prevenció de recaigudes i reconstrucció de rutines.
6. Tractar dolor i complicacions
   Sense utilitzar més ketamina com a automedicació.
7. Revisar l’entorn
   Amistats, festivals, aplicacions de missatgeria, disponibilitat i accés econòmic.
8. Fer seguiment
   Una recaiguda aporta informació per millorar el pla; no demostra un fracàs moral.

17) Quan pot ajudar la teràpia en línia

D’altra banda, la consulta en línia pot ser una bona porta d’entrada quan hi ha consum repetit,
intents fallits de parar, craving, vergonya, distància geogràfica o una comorbiditat
com ansietat, trauma, depressió o TDAH.

Què es pot fer per videoconsulta

• valorar gravetat i pèrdua de control;
• reconstruir el policonsum;
• establir objectius;
• treballar craving i prevenció de recaigudes;
• tractar comorbiditats;
• orientar la família;
• i decidir quines avaluacions presencials són necessàries.

Quan no n’hi ha prou amb atenció en línia

Tanmateix, la videoconsulta no hauria de ser l’única intervenció si hi ha sang a l’orina, dolor
urinari intens, incontinència, dolor abdominal greu, vòmits, icterícia,
febre, alteració de consciència, psicosi, risc suïcida o deteriorament físic important.

18) Senyals mèdics que no han d’esperar

Davant d’una intoxicació greu, dificultat respiratòria o una persona difícil de despertar,
truqui al 112. No la deixi sola esperant que l’efecte desaparegui.

19) Pares i famílies: com obrir la conversa

De vegades, la ketamina pot conservar una imatge social de substància “menys greu”.
Per això, una intervenció basada únicament en por o humiliació sol reduir
la sinceritat i augmentar el secret.

Què no ajuda

«Ets un drogoaddicte.»
“T’estàs destruint.”
“Si volguessis, pararies.”
“Ens has decebut.”

Una formulació més útil

“Em preocupa que estiguis consumint amb més freqüència i que tinguis dolor o problemes per orinar. No vull jutjar-te; vull que ho valorem abans que hi hagi un dany permanent.”

A més, convé preguntar quant consumeix, cada quant, si ho fa en solitari,
si té dolor urinari, per a què la utilitza, què passa quan no consumeix
i amb quines altres substàncies la barreja.

20) La paradoxa de la ketamina

En definitiva, poques substàncies mostren amb tanta claredat una veritat bàsica de la
medicina: l’efecte d’una molècula depèn de com, per què, quant i sota quines condicions s’utilitza.

D’una banda, la ketamina pot ajudar un pacient seleccionat dins d’un tractament mèdic. D’altra
banda, pot lesionar greument una altra persona atrapada en un patró repetitiu.

No és una contradicció. És la diferència entre tractament i consum, entre dosi controlada i escalada, entre supervisió i clandestinitat.

21) Conclusió: el primer símptoma pot aparèixer al bany

Finalment, l’addicció a la ketamina pot romandre oculta durant força temps. Al
principi, la persona continua estudiant, treballant i sortint. No sempre presenta
una abstinència dramàtica i es pot convèncer que conserva el control.

Tanmateix, comença a llevar-se diverses vegades cada nit, sentir coïssor, buscar
un bany contínuament, patir dolors abdominals o consumir de nou
per alleujar el mateix dolor que el consum està provocant.

Si la ketamina comença a decidir quan surts, com et sents, on hi ha un bany o què necessites per suportar el dia, ja no estem parlant només d’oci.

Intervenir aviat pot evitar anys de dolor, cirurgia i deteriorament
emocional. No cal tocar fons i no cal fer-ho sol.

Preguntes freqüents

Dependència, bufeta i símptomes físics

Ús mèdic, barreges i tractament

22) La ketamina comença a ocupar massa espai en la seva vida?

Consumeix ketamina, tusi o altres drogues i cada vegada li costa més parar?

Té urgència per orinar, dolor de bufeta, sang a l’orina o episodis de dolor abdominal?

La utilitza per alleujar ansietat, trauma, insomni o buit emocional?

Per tant, una valoració precoç pot ajudar a detectar dependència, protegir la salut física
i construir un pla abans que el dany sigui persistent. Quan hi ha complicacions
urinàries, renals o digestives, l’atenció psiquiàtrica s’ha de coordinar amb valoració mèdica presencial.

23) Fonts i lectures per aprofundir-hi