Dany psíquic després d’un accident de trànsit: quan la por continua

Després de l’estiu: l’impacte d’un accident de trànsit

A finals d’agost del 2026, la DGT va activar l’últim dispositiu especial de l’estiu. En concret, va preveure 6.880.000 desplaçaments de llarg recorregut entre el 28 i el 31 d’agost. El retorn de les vacances va coincidir amb noves sortides i desplaçaments internacionals. A més, se celebrava el Gran Premio de Aragón de MotoGP.

Després de l’Operación Retorno, els sinistres deixen de ser titulars. Tanmateix, comencen processos menys visibles:

• tractaments;
• rehabilitació;
• baixes laborals;
• reclamacions;
• valoracions mèdiques;
• por de tornar a conduir;
• i discussions amb les asseguradores sobre quins danys provenen realment de l’accident.

El 018: un recurs posterior al sinistre

El 2026 la DGT ha creat el 018 per orientar víctimes de sinistres viaris i els seus familiars. És un servei estatal, gratuït i confidencial. A més, funciona cada dia, de 8:00 a 21:00, amb professionals de treball social, psicologia i dret. Tanmateix, no substitueix el 112 ni és un servei d’emergències.

En aquest sentit, la seva creació reconeix una realitat fonamental:

El dany d’un accident no acaba quan la grua retira el vehicle.

Fonts: [1] Operación Retorno 2026 · [2] 018: orientació després del sinistre.

Com pot aparèixer el dany psíquic després d’un accident de trànsit

Després d’un accident, el sistema nerviós pot continuar en mode amenaça.

Durant l’impacte, el cervell intenta sobreviure. Per això augmenta l’activació i s’estreny l’atenció. Al mateix temps, registra intensament sons, imatges, moviments i sensacions corporals.

Posteriorment, estímuls aparentment neutres poden reactivar aquesta resposta:

• una frenada;
• una sirena;
• l’entrada a una autovia;
• conduir de nit;
• la pluja;
• un vehicle del mateix color;
• un revolt;
• l’olor del coixí de seguretat;
• o seure al lloc que ocupava durant l’accident.

La persona sap racionalment que és en un altre moment.

Tanmateix, el seu cos reacciona com si el perill hagués tornat.

La DGT també adverteix que l’impacte emocional no té una relació automàtica amb l’abast físic del sinistre. Algunes víctimes es recuperen corporalment, però tenen grans dificultats per reprendre la vida. De fet, fins i tot un sinistre considerat lleu pot produir conseqüències psicològiques rellevants.

Ara bé, això no significa que tot malestar posterior sigui un trastorn.

El que sí que significa és que l’absència de fractures greus tampoc no descarta un dany psíquic després d’un accident de trànsit.

Fonts: [3] Mentes víctimas de la carretera · [8] Símptomes i avaluació de l’estrès posttraumàtic.

Dany psíquic: reacció inicial, lesió temporal i seqüela

En primer lloc, convé evitar un error freqüent en valorar el dany psíquic després d’un accident de trànsit: anomenar seqüela el malestar inicial.

Després d’una experiència potencialment traumàtica pot ser esperable que apareguin:

• por;
• records repetits;
• irritabilitat;
• problemes de son;
• més vigilància;
• plor;
• culpa;
• dificultats per concentrar-se;
• o temor de tornar a conduir.

Al principi, durant els primers dies o setmanes, aquests símptomes poden formar part d’una reacció aguda d’adaptació.

Moltes persones milloren gradualment amb suport, informació i recuperació física, així com amb un retorn progressiu a les activitats. La metaanàlisi del 2025 va trobar una prevalença agrupada de TEPT més gran al voltant del primer mes. Després disminuïa, tot i que les diferències entre estudis i poblacions eren molt àmplies.

Per tant, des del punt de vista medicolegal convé distingir:

Dany psíquic persistent no equival a seqüela permanent

A més, la legislació reformada el 2025 preveu símptomes que continuen temporalment després de l’estabilització. Si s’espera que es curin a curt o mitjà termini, es poden continuar valorant com a lesions temporals fins a la curació completa.

Per tant:

Persistir alguns mesos no converteix automàticament un símptoma en seqüela permanent.

Però tampoc no s’ha de descartar el dany perquè encara existeixi possibilitat de millora.

Fonts: [5] Reforma de la responsabilitat civil i del sistema de valoració · [4] TEPT en supervivents de sinistres viaris.

Quins problemes poden aparèixer després d’un accident de trànsit

Trastorn d’estrès posttraumàtic

Per exemple, el TEPT pot incloure:

• records intrusius;
• malsons;
• sensació de reviure l’impacte;
• evitació de cotxes o carreteres;
• hipervigilància;
• sobresalts;
• irritabilitat;
• canvis negatius de l’estat d’ànim;
• culpa;
• i deteriorament del funcionament.

Tanmateix, recordar l’accident no significa per si sol tenir TEPT.

Per diagnosticar-lo, el patró clínic ha de ser complet i persistent, a més de produir una repercussió significativa.

Por intensa de conduir

En particular, la persona pot evitar:

• conduir;
• viatjar com a passatgera;
• autopistes;
• túnels;
• pluja;
• conducció nocturna;
• o trajectes semblants al de l’accident.

Tot i que popularment es parla de amaxofòbia, la por de conduir pot tenir orígens diferents:

• fòbia específica;
• TEPT;
• atacs de pànic;
• agorafòbia;
• temor de perdre el control;
• o inseguretat secundària a una lesió física.

Per això, convé entendre el mecanisme abans d’imposar una etiqueta.

Atacs de pànic

En entrar en un vehicle o quedar atrapada en el trànsit, la persona pot sentir palpitacions, opressió toràcica o mareig. També pot experimentar manca d’aire o por de desmaiar-se.

De vegades, la persona comença a témer no només l’accident, sinó patir una crisi mentre condueix.

Trastorn adaptatiu

D’altra banda, el conjunt de conseqüències pot provocar ansietat, estat d’ànim baix, insomni i deteriorament funcional. Entre elles hi ha:

• dolor;
• baixa laboral;
• pèrdua d’ingressos;
• dependència;
• dificultats familiars;
• procediments judicials;
• o canvis corporals.

Depressió reactiva

Així mateix, la depressió pot estar relacionada amb:

• pèrdua d’autonomia;
• dolor persistent;
• incapacitat laboral;
• cicatrius;
• abandonament d’activitats;
• dol;
• o percepció d’un futur limitat.

Tanmateix, no basta atribuir tota tristesa a l’accident. Abans de fer-ho, cal estudiar-ne la intensitat, durada, antecedents i factors concurrents.

Dol traumàtic i culpa del supervivent

Quan mor una altra persona poden aparèixer, per exemple, pensaments com:

“Hauria d’haver mort jo.”
“Si hagués reaccionat abans…”
“Jo conduïa.”
“No vaig fer prou.”

La culpa es pot basar en fets, distorsions traumàtiques o totes dues coses. Per això necessita avaluació clínica i, quan existeix un procediment, una anàlisi pericial prudent.

Descompensació d’un trastorn previ

Una persona pot tenir ansietat, depressió, trastorn bipolar, trauma previ o una altra vulnerabilitat. Encara que estigués estable abans del sinistre, es pot descompensar després.

Per tant, un diagnòstic anterior no elimina automàticament el nexe causal. De fet, el Barem preveu l’agreujament o la desestabilització de trastorns mentals previs.

Símptomes neuropsiquiàtrics després d’un traumatisme cranial

Quan hi va haver un cop al cap, pèrdua de consciència, amnèsia, confusió o commoció cerebral, poden aparèixer:

• cefalea;
• mareig;
• fatiga;
• problemes de memòria;
• irritabilitat;
• sensibilitat al soroll;
• alteracions del son;
• ansietat;
• i menys velocitat cognitiva.

Aquests símptomes també es poden solapar amb el trauma psicològic. Una commoció pot afectar com una persona pensa, sent, actua i dorm. A més, alguns símptomes poden persistir.

Per això, no convé atribuir automàticament tota dificultat cognitiva a ansietat ni tot malestar emocional a dany cerebral.

En conseqüència, determinats casos necessiten una valoració conjunta psiquiàtrica, neurològica i neuropsicològica.

Fonts: [8] Símptomes i avaluació de l’estrès posttraumàtic · [9] Commoció i traumatisme cranial lleu · [10] Text refós i Barem mèdic.

Dany psíquic després d’un accident de trànsit lleu

Relacionar un accident de trànsit lleu amb el dany psíquic genera conflictes. Per exemple, poden aparèixer aquestes dues perspectives:

D’una banda, l’asseguradora pot argumentar:

“L’impacte va ser lleu.”

D’altra banda, la persona respon:

“Des d’aleshores no puc conduir.”

Tot i que la gravetat material de l’accident de trànsit és rellevant, no decideix per si sola la intensitat del dany psíquic.

L’efecte també depèn de:

• percepció d’amenaça;
• sensació de quedar atrapat;
• presència de menors;
• mort o lesió d’una altra persona;
• pèrdua de control;
• antecedents traumàtics;
• suport posterior;
• dolor;
• litigi;
• i significat personal de l’esdeveniment.

Per exemple, una col·lisió sense grans danys visibles pot ser especialment traumàtica si la persona va creure que moriria. També hi poden influir viatjar amb els fills o reviure un accident anterior.

Al mateix temps, tampoc no s’ha d’assumir que qualsevol por posterior a un impacte menor constitueix TEPT.

Per tant, l’anàlisi ha d’evitar els dos extrems:

“Com que l’accident va ser lleu, no pot existir dany.”

I, a l’extrem contrari:

“Com que la persona té por, l’accident va causar necessàriament una seqüela permanent.”

En definitiva, la perícia analitza allò que una impressió ràpida no pot resoldre.

Fonts: [3] Mentes víctimas de la carretera.

Estrès posttraumàtic després d’un accident de trànsit: què diu l’evidència

Una metaanàlisi publicada el 2025 va reunir 82 estudis sobre supervivents d’accidents de trànsit. En concret, va estimar una prevalença agrupada de TEPT del 20,3 % en els mesos posteriors al sinistre.

La xifra disminuïa en eliminar valors extrems. Així mateix, era una mica menor amb entrevistes clíniques que amb qüestionaris autoinformats. Tanmateix, l’heterogeneïtat superava el 90 %. És a dir, existien grans diferències entre països, mostres, gravetat dels accidents i mètodes d’avaluació.

Per això no seria correcte dir:

“Una de cada cinc víctimes tindrà TEPT.”

En canvi, la interpretació adequada és:

El TEPT és una conseqüència prou freqüent per buscar-la activament, però el risc individual varia molt.

A més, el dany psíquic després d’un accident de trànsit pot incloure ansietat, depressió o deteriorament funcional sense complir tots els criteris de TEPT.

Fonts: [4] TEPT en supervivents de sinistres viaris.

Com recull el Barem de Trànsit el dany psíquic

El sistema espanyol no es limita a valorar ossos, cicatrius i mobilitat després d’un accident. També preveu el dany personal de naturalesa psíquica.

També preveu lesions i seqüeles que permeten valorar el dany psíquic després d’un accident de trànsit.

Per exemple, dins d’aquesta valoració poden resultar rellevants:

• trastorns depressius reactius;
• trastorns relacionats amb trauma;
• quadres d’ansietat;
• alteracions neuropsiquiàtriques;
• i agreujament de trastorns mentals preexistents.

La denominació del Barem i el diagnòstic psiquiàtric actual no sempre coincideixen paraula per paraula. Per això, la perícia no ha de forçar una etiqueta, sinó explicar:

1. quin quadre clínic presenta;
2. quina categoria medicolegal resulta aplicable;
3. quina gravetat té;
4. i quines limitacions funcionals produeix.

Quanties del 2026 i valoració individual

Les quanties indemnitzatòries s’actualitzen cada any. En concret, la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones va aplicar el 2026 una pujada del 2,9 %. Aquest percentatge correspon a l’IPC general del 2025.

Tanmateix, calcular una indemnització no consisteix només a buscar un diagnòstic i multiplicar-lo per una xifra.

A més, hi intervenen:

• edat;
• puntuació de la seqüela;
• concurrència amb altres lesions;
• perjudici particular;
• pèrdua de qualitat de vida;
• incapacitat laboral;
• lucre cessant;
• tractament;
• i circumstàncies de l’accident.

En definitiva, la valoració econòmica correspon al marc jurídic i actuarial.

Per la seva banda, el perit psiquiatre ha de definir correctament el dany clínic i la seva repercussió.

Fonts: [10] Text refós i Barem mèdic · [6] Actualització de les quanties per al 2026.

Dany psíquic i accident de trànsit: com estudiar el nexe causal

Per relacionar el dany psíquic amb un accident de trànsit, no basta que l’ansietat hagi aparegut després.

Però haver tingut ansietat abans tampoc no permet negar automàticament un agreujament.

Per tant, el nexe causal es construeix integrant diversos elements.

1. Estat previ a l’accident de trànsit

En primer lloc, com es trobava la persona abans del sinistre?

• Rebia tractament?
• Estava estable?
• Conduïa amb normalitat?
• Treballava?
• Havia patit crisis recents?
• Existien limitacions semblants?

2. Temporalitat

Després cal precisar quan apareixen els símptomes.

Tot i que la proximitat temporal dona suport al vincle, no el demostra per si sola.

3. Plausibilitat clínica

A més, el tipus de símptomes resulta compatible amb l’esdeveniment viscut?

La por de conduir després d’una col·lisió té una connexió intuïtiva, però tot i així cal estudiar-ne la forma clínica.

4. Intensitat i característiques del sinistre

Aquí no importen només els danys materials.

També s’han de considerar:

• risc percebut;
• atrapament;
• morts;
• presència de familiars;
• atropellament;
• intervenció d’emergències;
• i durada de la situació.

5. Evolució

Pel que fa a l’evolució, els símptomes milloren, es mantenen o empitjoren?

A més, canvien quan la persona torna a conduir?

D’altra banda, responen al tractament?

6. Consistència documental

Així mateix, convé comprovar si la història relatada coincideix amb la informació de:

• Urgències;
• atenció primària;
• psiquiatria;
• psicologia;
• rehabilitació;
• baixes;
• medicació;
• i declaracions properes a l’accident?

7. Repercussió del dany psíquic en la vida diària

En concret, com afecta:

• conducció;
• feina;
• son;
• cures;
• relacions;
• oci;
• i autonomia?

8. Causes alternatives o concurrents

També cal preguntar si després de l’accident van aparèixer:

• una ruptura;
• un dol independent;
• un conflicte laboral;
• malaltia mèdica;
• consum;
• o esdeveniments capaços d’explicar part del quadre?

9. Estat previ vulnerable

Segons l’estat previ i la resta de dades, l’accident pot ser:

• causa principal;
• desencadenant;
• agreujant;
• concausa;
• o un factor de poca rellevància.

Per tant, la causalitat del dany psíquic després d’un accident de trànsit no sempre és absoluta.

De fet, un informe sòlid pot reconèixer diversos factors i explicar el pes raonable de cadascun.

Ansietat prèvia i dany psíquic: què va canviar després de l’accident

Per exemple, aquestes tres situacions requereixen interpretacions diferents.

Integrar els antecedents, no ocultar-los

En estudiar el dany psíquic després d’un accident de trànsit, el perit no ha d’ocultar antecedents per “enfortir” el cas.

Al contrari, els ha d’integrar.

De fet, negar-los pot perjudicar la credibilitat.

En canvi, reconèixer-los permet explicar amb més precisió què va canviar.

Tampoc no s’hauria de reduir una víctima a ser “una persona ansiosa” o “algú vulnerable”. Tot i que el diagnòstic orienta el tractament i la valoració, no resumeix la seva identitat ni invalida per si sol un dany posterior.

Fonts: [10] Text refós i Barem mèdic.

Quins documents ajuden a acreditar el dany psíquic

Documentació de l’accident de trànsit

• atestat;
• declaració amistosa;
• fotografies;
• informe d’emergències;
• declaració de testimonis;
• informes de bombers;
• documentació d’hospitalització;
• i resolució sobre responsabilitat, si existeix.

Informes de l’atenció mèdica inicial

• Urgències;
• traumatologia;
• neurologia;
• atenció primària;
• proves d’imatge;
• rehabilitació;
• i medicació.

Història clínica del dany psíquic

• primera consulta després de l’accident;
• evolució psiquiàtrica o psicològica;
• símptomes;
• diagnòstic;
• tractament;
• escales utilitzades;
• i resposta.

Impacte funcional

• baixes laborals;
• reducció de jornada;
• pèrdua de feina o ingressos;
• impossibilitat de conduir;
• necessitat d’acompanyament;
• cancel·lació de viatges;
• abandonament d’activitats;
• i canvis familiars.

Despeses

• tractament;
• desplaçaments;
• psicoteràpia;
• medicació;
• transport alternatiu;
• i altres costos derivats.

Cronologia del dany psíquic

Finalment, una línia temporal senzilla pot ser molt útil:

• data de l’accident;
• primers símptomes;
• primera consulta;
• inici del tractament;
• intents de conduir;
• recaigudes;
• evolució;
• i estabilització.

Documentar el dany psíquic després d’un accident de trànsit no consisteix a fabricar un relat perfecte.

Al contrari, consisteix a conservar informació per reconstruir honestament el que va passar.

Dany psíquic i consulta tardana: com reconstruir l’inici

Al principi, moltes persones no busquen ajuda psicològica.

A Urgències, per exemple, l’atenció inicial se centra en:

• ferides;
• fractures;
• dolor;
• possibles hemorràgies;
• i lesions neurològiques.

La persona pot pensar que la por desapareixerà sola. Per això, de vegades triga setmanes a reconèixer que evita conduir o que els malsons no milloren.

Reconstruir el dany psíquic quan la consulta arriba després

Tot i així, no haver rebut atenció psiquiàtrica immediata no descarta un dany psíquic després d’un accident de trànsit.

Tanmateix, una demora prolongada pot dificultar l’anàlisi causal, sobretot si durant aquell període van passar altres esdeveniments rellevants.

Per tant, l’informe haurà d’explicar:

• per què es va retardar la consulta;
• quan van començar realment els símptomes;
• què va observar la família;
• i quins documents contemporanis existeixen.

En qualsevol cas, no convé esperar al final de la reclamació per demanar ajuda.

Abans de tot, la prioritat ha de ser tractar.

Informe clínic i informe pericial del dany psíquic

Relació terapèutica i independència pericial

Tot i que el psiquiatre tractant pot conèixer profundament el pacient, manté una relació terapèutica.

Per la seva banda, el perit ha de conservar una posició independent. A més, ha de considerar la informació favorable i la desfavorable per a qui sol·licita el dictamen.

La qualitat d’un informe sobre dany psíquic després d’un accident de trànsit no exigeix concloure sempre que existeix seqüela.

En realitat, depèn que la conclusió se sostingui.

Què ha de contenir el peritatge d’un accident de trànsit

Objecte pericial clar

Per exemple:

• determinar si existeix dany psíquic;
• analitzar nexe causal;
• valorar agreujament;
• definir limitacions;
• establir pronòstic;
• o estudiar una oferta de l’asseguradora.

Fonts revisades

En primer lloc, hi han de constar els documents utilitzats i els que no estaven disponibles.

Història prèvia

A més, es revisen els antecedents psiquiàtrics, mèdics, traumàtics, laborals i de consum.

Reconstrucció de l’accident de trànsit

La reconstrucció busca entendre l’experiència traumàtica, en lloc de determinar mecànicament la responsabilitat.

Exploració psicopatològica

A continuació, s’exploren estat d’ànim, ansietat, pensament, percepció i son. També es valoren cognició, impulsivitat, risc i funcionament.

Diagnòstic diferencial

Així mateix, cal distingir:

• TEPT;
• trastorn adaptatiu;
• depressió;
• fòbia;
• pànic;
• símptomes postcommocionals;
• dolor crònic;
• i agreujament de patologia prèvia.

Psicometria

Les escales poden donar suport a l’avaluació de trauma, ansietat, depressió i funcionament.

Tanmateix, no són detectors de veritat.

Per exemple, una puntuació elevada no demostra per si sola:

• accident;
• causalitat;
• permanència;
• ni absència d’exageració.

Anàlisi de validesa

A més, s’han d’estudiar:

• coherència interna;
• consistència entre fonts;
• evolució;
• esforç;
• exageració;
• minimització;
• i possibles guanys secundaris.

Ara bé, valorar aquests factors no implica acusar de simulació.

De fet, forma part de l’obligació metodològica del perit.

Impacte funcional del dany psíquic

En concret, l’informe ha de precisar quines activitats pot fer la persona i quines no.

Nexe causal

D’altra banda, el nexe causal exigeix un raonament explícit, no una frase automàtica.

Pronòstic i estabilització

Abans de parlar de seqüela, el quadre continua en tractament?

A més, existeix marge raonable de recuperació?

Per tant, ja es pot parlar de seqüela?

Conclusions

Finalment, les conclusions han de ser clares, numerades, prudents i comprensibles per al tribunal.

Dany psíquic: descriure limitacions, no només símptomes

Per exemple, afirmar:

“Presenta ansietat intensa.”

resulta clínicament rellevant, tot i que no basta per valorar el dany.

En canvi, és més útil explicar que la persona:

• no condueix des de l’accident;
• necessita acompanyament per viatjar;
• ha rebutjat una feina que exigeix desplaçaments;
• triga dues hores addicionals a arribar a la feina perquè evita l’autovia;
• dorm quatre hores a causa dels malsons;
• ha deixat de portar els fills a l’escola;
• o pateix crisis en acostar-se al lloc del sinistre.

D’aquesta manera, el dany psíquic després d’un accident de trànsit s’entén millor en traduir-lo a limitacions de la vida real.

La indemnització no es refereix únicament al nom del diagnòstic.

També inclou les seves conseqüències.

Por de conduir després d’un accident de trànsit

Després d’un accident, evitar temporalment la conducció pot ser comprensible.

En primer lloc, la persona necessita recuperar-se físicament i tornar a sentir-se segura.

Tanmateix, si l’evitació es manté sense tractament, el cervell pot aprendre:

“Només estic fora de perill si no condueixo.”

Cada trajecte evitat redueix l’ansietat a curt termini.

Al mateix temps, reforça la por a mitjà termini.

Per això, el retorn ha de ser:

• progressiu;
• adaptat a la gravetat;
• acompanyat quan calgui;
• i coordinat amb el tractament.

En casos de TEPT, les guies recomanen intervencions psicològiques focalitzades en el trauma. Per exemple, determinades modalitats de teràpia cognitivoconductual i EMDR, aplicades per professionals formats.

Ara bé, no es tracta d’obligar a conduir tan aviat com sigui possible.

Tampoc d’acceptar que mai no ho tornarà a fer.

En definitiva, la intervenció busca recuperar seguretat real i llibertat.

Fonts: [7] Tractament del trastorn d’estrès posttraumàtic.

Dany psíquic: tractament i reclamació no han de competir

Algunes persones amb dany psíquic després d’un accident de trànsit temen que millorar redueixi la possibilitat d’acreditar el dany.

Com a resultat, poden retardar el tractament, mantenir conductes evitatives o exagerar símptomes.

Tanmateix, és un greu error.

Tractar i documentar el dany psíquic són objectius compatibles

Abans de tot, la finalitat clínica és millorar.

Al mateix temps, la finalitat pericial és documentar honestament:

• què va passar;
• quant va durar;
• quin tractament va ser necessari;
• quines limitacions va produir;
• i quins símptomes van persistir.

Tot i que la recuperació sigui completa, hi pot haver hagut una lesió temporal indemnitzable sense seqüela permanent.

Si persisteixen símptomes després d’un tractament adequat, aquesta evolució també serà rellevant.

Per tant, tractar-se no esborra el dany patit.

Ajuda a definir-lo i, sobretot, protegeix la persona.

Fonts: [5] Reforma de la responsabilitat civil i del sistema de valoració.

Accident de trànsit: asseguradora i oferta motivada

En aquest àmbit, la Ley 5/2025 va reforçar la transparència del procediment de reclamació.

En general, l’asseguradora disposa de tres mesos des de la recepció de la reclamació del perjudicat. Si considera acreditada la responsabilitat i quantificat el dany, ha de presentar una oferta motivada. En canvi, ha d’emetre una resposta motivada quan no pugui fer l’oferta o rebutgi la reclamació.

En concret, l’oferta ha de:

• separar danys personals i materials;
• detallar la valoració;
• identificar els documents utilitzats;
• i incloure l’informe mèdic pericial definitiu.

A més, la reforma preveu conseqüències processals si l’asseguradora no aporta adequadament els informes en què basa la seva valoració.

Què passa si existeix desacord

Si la víctima discrepa de l’oferta, es pot sol·licitar un informe pericial complementari. També es pot sol·licitar quan la companyia sosté que l’accident no va causar lesions. En determinats supòsits, la llei permet acudir a l’Instituto de Medicina Legal y Ciencias Forenses sense acord de l’asseguradora. En aquests casos, el cost correspon a la companyia. A més, el perjudicat pot encarregar informes privats pel seu compte.

Ara bé, això no significa que qualsevol reclamació prosperi.

El que sí que permet és continuar l’anàlisi, en lloc de considerar definitiva la negativa de l’asseguradora.

Fonts: [5] Reforma de la responsabilitat civil i del sistema de valoració.

El dany psíquic en l’informe mèdic definitiu

La legislació exigeix que els serveis mèdics lliurin un informe mèdic pericial definitiu tant a l’asseguradora com al lesionat. En concret, ha de permetre valorar:

• seqüeles;
• lesions temporals;
• i totes les seves conseqüències personals.

A més, l’oferta motivada perd validesa si no incorpora aquest informe, llevat que s’hagi lliurat anteriorment.

Tanmateix, el dany psíquic després d’un accident de trànsit pot quedar sense explorar quan l’informe se centra únicament en:

• mobilitat;
• dolor;
• fractures;
• cicatrius;
• i rehabilitació física,

mentre omet:

• malsons;
• crisis de pànic;
• impossibilitat de conduir;
• depressió;
• símptomes traumàtics;
• o deteriorament cognitiu.

D’aquesta manera, allò que no s’explora pot quedar fora de la valoració.

Per això, si existeixen símptomes psicològics rellevants, s’han d’avaluar clínicament i documentar abans de tancar el procés.

Fonts: [5] Reforma de la responsabilitat civil i del sistema de valoració.

L’impacte de l’accident de trànsit en els familiars

D’altra banda, el dany no sempre es limita a qui ocupava el vehicle.

També pot afectar:

• progenitors;
• parella;
• fills;
• familiars d’una persona morta;
• o cuidadors d’un gran lesionat.

La reforma del 2025 preveu excepcionalment determinats familiars de morts i grans lesionats. Si l’accident els ha causat alteracions psíquiques, reconeix despeses de tractament mèdic i psicològic durant un màxim de dotze mesos.

Tanmateix, no equival a reconèixer una indemnització automàtica a qualsevol familiar.

En concret, s’han de complir les condicions legals i acreditar el tractament i l’afectació.

Tot i així, representa un avenç important:

L’accident també pot ferir qui rep la trucada, presencia l’ingrés o reorganitza la vida per cuidar.

Fonts: [5] Reforma de la responsabilitat civil i del sistema de valoració.

Tres exemples d’evolució després d’un accident de trànsit

Ara bé, aquests exemples no anticipen resultats jurídics.

Més aviat, mostren per què el diagnòstic aïllat no basta.

Errors en documentar el dany psíquic

Falta documentació primerenca del dany psíquic

Per exemple, la primera referència a símptomes psicològics apareix molts mesos després de l’accident.

L’informe utilitza conclusions genèriques

Per exemple, afirma “ansietat derivada de l’accident” sense explicar com estableix aquesta relació.

S’omet l’estat previ a l’accident de trànsit

Després, els antecedents apareixen durant la impugnació.

S’anomena TEPT qualsevol por

És a dir, utilitza el diagnòstic sense comprovar els criteris clínics complets.

No es descriu l’impacte funcional

Tot i que existeix una etiqueta diagnòstica, no s’explica què ha canviat en la vida.

Es confon lesió temporal amb seqüela

Tanmateix, el quadre continua evolucionant i encara no es pot considerar estabilitzat.

S’utilitzen únicament qüestionaris

És a dir, falten l’entrevista, la documentació i el diagnòstic diferencial.

S’atribueix tot a l’accident

D’aquesta manera, s’ignoren altres estressors rellevants.

S’exagera la certesa

En realitat, una conclusió absoluta pot ser més vulnerable que una altra de prudent i ben raonada.

El perit envaeix la funció del jutge

Tanmateix, no correspon al psiquiatre decidir responsabilitat, culpa ni quantia final.

No es prepara la ratificació

Tot i que l’informe sigui tècnicament correcte, pot perdre força si les conclusions no s’expliquen clarament a sala.

Quan sol·licitar un peritatge per dany psíquic

Un peritatge del dany psíquic després d’un accident de trànsit pot ser especialment útil quan:

• persisteixen símptomes després del període inicial;
• existeix por incapacitant de conduir;
• hi ha TEPT, depressió, pànic o dol traumàtic;
• es discuteix un agreujament de patologia prèvia;
• hi va haver traumatisme cranial i símptomes cognitius o conductuals;
• l’asseguradora no reconeix la lesió psíquica;
• existeix discrepància amb l’oferta motivada;
• cal valorar una seqüela;
• hi ha pèrdua de qualitat de vida o capacitat laboral;
• es prepara una demanda;
• es sol·licita una contraperícia;
• o cal ratificació judicial.

També pot ser útil abans d’iniciar un procediment per determinar si existeix una base clínica prou sòlida.

Ara bé, no tots els pacients amb por necessiten un informe pericial.

Alguns necessiten principalment tractament.

D’altres, en canvi, necessiten totes dues coses.

Es pot avaluar el dany psíquic mitjançant teleperícia?

Part de l’avaluació del dany psíquic després d’un accident de trànsit es pot fer mitjançant videoconferència quan:

• la documentació és suficient;
• la identitat es pot verificar;
• l’estat clínic permet una entrevista fiable;
• i no calen exploracions presencials específiques.

Tanmateix, es pot recomanar presencialitat quan existeixen:

• alteracions cognitives;
• traumatisme cranial;
• dubtes neurològics;
• dificultats comunicatives;
• proves neuropsicològiques;
• complexitat diagnòstica;
• o requisits processals concrets.

Per tant, la comoditat no ha de ser l’únic criteri per triar teleperícia.

Abans de tot, ha de ser metodològicament adequada.

Què fer després d’un accident de trànsit

Buscar atenció quan existeixen símptomes

Abans de tot, busqueu atenció sense esperar que l’asseguradora ho sol·liciti.

Explicar què va canviar després de l’accident de trànsit

En concret, expliqueu quan va començar la por, com us afecta i què ha canviat.

Conservar informes

A més, conserveu els informes d’atenció primària, Urgències, psiquiatria, psicologia i rehabilitació, així com les baixes.

Seguir el tractament

En qualsevol cas, no suspengueu el tractament per “demostrar” gravetat ni prolongueu els símptomes.

No forçar la conducció sense un pla

Tanmateix, tampoc no consolideu una evitació indefinida sense intervenció.

Demanar assessorament jurídic especialitzat

Els terminis i les estratègies depenen del cas. Per això, convé revisar-los aviat amb un professional del dret.

Sol·licitar una segona valoració si existeix discrepància

En cas de discrepància, la negativa inicial de l’asseguradora es pot revisar mitjançant els mecanismes previstos legalment.

Utilitzar els recursos disponibles

El 018 ofereix orientació gratuïta i confidencial a víctimes de sinistres de trànsit i familiars. Tanmateix, no és un telèfon d’emergències: davant de perill immediat cal trucar al 112.

Fonts: [2] 018: orientació després del sinistre.

Dany psíquic després d’un accident de trànsit: documentar sense exagerar

Un accident pot acabar en segons.

Tanmateix, la recuperació no sempre acaba tan de pressa.

El vehicle es repara i la carretera es torna a obrir. Mentrestant, les ferides cicatritzen i l’asseguradora calcula els danys materials.

Tot i així, la persona pot continuar sentint la frenada dins del cap.

El mètode que fa comprensible el dany

Acreditar el dany psíquic després d’un accident de trànsit no consisteix a afirmar que tot sinistre produeix trauma. Tampoc no permet convertir qualsevol por en una seqüela permanent.

En canvi, consisteix a estudiar:

• com estava abans;
• què va passar;
• quan van començar els símptomes;
• quin tractament va necessitar;
• quines funcions va perdre;
• com va evolucionar;
• i quina part del dany es pot relacionar raonablement amb el sinistre.

El dolor psicològic no es torna real quan el reconeix una asseguradora: ja era real. Per això, el peritatge busca fer-lo clínicament comprensible, jurídicament avaluable i tècnicament defensable.

La millor perícia no és la que promet la indemnització més gran.

En canvi, és la que explica la veritat clínica del cas sense exagerar-la ni minimitzar-la.

Valoració del dany psíquic després d’un accident de trànsit

El Dr. Marc Agraz fa informes pericials psiquiàtrics independents i tècnicament motivats sobre:

• dany psíquic després d’accidents de trànsit;
• trastorn d’estrès posttraumàtic;
• por de conduir;
• ansietat, depressió i atacs de pànic;
• dol traumàtic;
• agreujament de patologia prèvia;
• símptomes neuropsiquiàtrics;
• incapacitat laboral;
• pèrdua de qualitat de vida;
• anàlisi d’ofertes i informes mèdics;
• contraperitatge;
• i ratificació en sala.

L’atenció és presencial a Lleida. A més, es pot fer una valoració en línia quan la teleperícia sigui metodològicament adequada.

Un peritatge responsable no garanteix una indemnització ni un resultat judicial. En canvi, aporta una avaluació clínica independent, objectiva i defensable.

Preguntes freqüents sobre dany psíquic i accidents

Símptomes, diagnòstic i seqüeles

Avaluació clínica i repercussió

Prova, asseguradora i evolució

Reclamació i seguiment

Teleperícia, familiars i recursos

Fonts i recursos esmentats