És alzhèimer o un oblit normal?

Per què aquest article es publica avui

A més, cada 21 de setembre es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer.

En particular, la campanya internacional del 2026 se centra precisament en el valor del diagnòstic precoç: “Com més aviat ho sàpigues, més podràs fer. El diagnòstic de demència importa”. Alzheimer’s Disease International presenta també el seu informe mundial del 2026 sobre la nova etapa d’assaigs clínics, diagnòstic, tractament i participació de les persones afectades.

Per la seva banda, a Espanya, CEAFA ha triat el lema “El ‘NO’ ya no es respuesta”. L’organització reclama que les persones diagnosticades en fases inicials puguin participar en les decisions i accedir a innovacions que, tot i que no curen la malaltia ni són adequades per a tots els pacients, poden alentir-ne l’evolució en perfils molt seleccionats.

Per tant, el missatge clínic d’aquest dia no hauria de ser alarmista.

Tampoc hauria de ser:

“Tot oblit pot ser alzhèimer.”

En canvi, hauria de ser:

“No tot oblit és una demència, però un canvi progressiu que afecta la vida diària no s’ha de normalitzar sense avaluar-lo.”

Referències de suport: [1] ADI · campanya 2026 · [2] CEAFA · campanya 2026.

Quins oblits poden formar part de l’envelliment normal?

Amb l’edat pot costar una mica més:

• recuperar un nom;
• aprendre ràpidament una aplicació nova;
• recordar on s’ha deixat un objecte;
• mantenir diverses tasques simultàniament;
• o processar informació amb la mateixa velocitat que dècades enrere.

Per exemple, és freqüent tenir una paraula “a la punta de la llengua” i recordar-la més tard.

També pot passar que s’oblidi una visita i es recordi en revisar l’agenda, equivocar-se ocasionalment fent un compte o necessitar més temps per orientar-se en un lloc nou.

En canvi, la diferència principal és que la informació acaba reapareixent i la persona manté l’autonomia.

A més, l’Alzheimer’s Association diferencia aquests oblits ocasionals de senyals com oblidar informació apresa recentment, repetir les mateixes preguntes o dependre cada vegada més d’ajudes per a tasques que abans es feien sense dificultat.

Envelliment normal

“Ara no recordo el nom de l’actor, però segur que després em ve al cap.”

Senyal que mereix valoració

“No recordo haver vist aquesta pel·lícula ahir i torno a preguntar diverses vegades quan la vam veure.”

Per això, el problema no és cometre un error.

En definitiva, el que importa és observar un canvi progressiu respecte del funcionament previ.

Referències de suport: [3] Alzheimer’s Association · senyals precoços.

La pregunta més útil: què ha canviat?

Per exemple, una persona pot haver estat despistada tota la vida.

En canvi, una altra pot haver necessitat sempre llistes per organitzar-se.

Per tant, en aquests casos, oblidar un objecte aïllat no té el mateix significat que en algú extremament organitzat que comença, als 68 anys, a perdre visites, rebuts i medicació.

Per això l’avaluació no s’ha de basar només a comparar una persona amb la població general.

A més, també l’ha de comparar amb ella mateixa:

• com funcionava fa un o dos anys?
• quines activitats ha deixat de fer?
• necessita ajuda on abans no en necessitava?
• els canvis avancen?
• altres persones els perceben?
• afecten la feina, la conducció, les finances o l’autocura?

En definitiva, la dada més important no sempre és quant oblida, sinó quant ha canviat.

Els 12 senyals que no convé ignorar

Ara bé, cap d’aquests senyals no confirma per si sol una malaltia d’Alzheimer.

En canvi, la seva combinació, progressió i repercussió funcional són el que és realment rellevant.

1. Repetir les mateixes preguntes

La persona pregunta diverses vegades:

“A quina hora hi anem?”

“Qui ve a dinar?”

“Quan tinc la visita?”

A més, no recorda haver rebut la resposta, encara que hagin passat pocs minuts.

Per tant, no es tracta simplement de no haver parat atenció una vegada.

En conseqüència, hi ha dificultat per registrar o consolidar la informació recent.

2. Oblidar converses o esdeveniments complets

Per exemple, una persona sana pot oblidar un detall d’una conversa.

En canvi, és més preocupant que no recordi que la conversa va tenir lloc.

Per exemple:

• no recordar una visita del dia anterior;
• negar haver anat a una visita;
• oblidar una celebració recent;
• o sorprendre’s en veure una compra que ella mateixa va fer.

De fet, les fallades de memòria recent són una de les manifestacions més freqüents de l’alzhèimer precoç, tot i que no apareixen de la mateixa manera en tots els pacients.

3. Dificultats noves per gestionar diners

Pot començar a:

• pagar dues vegades un rebut;
• deixar factures sense atendre;
• oblidar el PIN;
• no comprendre una operació bancària habitual;
• fer transferències errònies;
• o caure amb més facilitat en enganys.

Per si sol, un error ocasional no demostra deteriorament.

En canvi, el canvi progressiu en una habilitat prèviament ben conservada sí que mereix valoració.

A més, la gestió financera combina memòria, atenció, planificació i judici. Per això pot mostrar dificultats abans que la persona perdi altres capacitats més visibles.

4. Problemes per fer tasques familiars

Per exemple, no saber fer servir per primera vegada un electrodomèstic nou és normal.

En canvi, és diferent no poder fer servir:

• la rentadora habitual;
• una recepta preparada durant anys;
• el comandament del televisor;
• el trajecte al supermercat;
• o els passos necessaris per prendre la medicació.

Per tant, el problema no és la novetat.

En canvi, és perdre una habilitat ben apresa.

5. Desorientar-se en el temps o el lloc

Pot confondre:

• el dia;
• el mes;
• l’estació;
• l’hora;
• el lloc on es troba;
• o la raó per la qual hi ha anat.

Per exemple, una persona pot despertar-se després d’una migdiada creient durant uns segons que és al matí.

Tanmateix, això no equival a perdre’s al seu barri, no saber tornar a casa o no reconèixer un lloc on ha anat durant anys.

6. Dificultats creixents amb el llenguatge

Pot aparèixer:

• pèrdua freqüent de paraules;
• substitució per expressions vagues;
• interrupció de frases;
• dificultat per seguir una conversa;
• repetició d’una mateixa idea;
• o ús incorrecte de paraules comunes.

Tots podem oblidar un terme.

En canvi, el senyal d’alerta és que els problemes siguin cada vegada més freqüents, afectin la comunicació o portin la persona a evitar converses.

7. Col·locar objectes en llocs inusuals

Per exemple, perdre les claus és habitual.

En canvi, guardar-les dins de la nevera, posar el comandament en un armari de roba o acusar repetidament altres persones d’haver robat objectes que la mateixa persona va amagar pot requerir avaluació.

De fet, la incapacitat per reconstruir els passos anteriors és més rellevant que l’objecte perdut.

8. Canvis en el judici

Poden aparèixer:

• decisions econòmiques inusuals;
• confiança excessiva en desconeguts;
• menys percepció del perill;
• descuit de la higiene;
• conducció insegura;
• o dificultat per comprendre les conseqüències.

Tanmateix, no tota decisió amb què la família discrepa és un signe de demència.

Per això, la clau és si representa un canvi respecte de la manera habitual de raonar i si hi ha una pèrdua objectiva de judici.

9. Abandonament d’activitats

La persona deixa de:

• anar a reunions;
• llegir;
• participar en converses;
• cuinar;
• jugar a cartes;
• gestionar els seus comptes;
• o practicar aficions que abans gaudia.

Per exemple, pot fer-ho perquè ja no recorda com, perquè té por de cometre errors o perquè li és difícil seguir el ritme.

Tanmateix, el retraïment també pot aparèixer en depressió, ansietat, dol, dolor o aïllament. Per això no s’ha d’interpretar automàticament com a alzhèimer.

10. Canvis de personalitat o conducta

La família pot observar:

• apatia;
• irritabilitat;
• desconfiança;
• rigidesa;
• desinhibició;
• menys empatia;
• por;
• acusacions;
• o conductes socialment inadequades.

A més, en determinades demències, els canvis conductuals poden precedir les alteracions evidents de memòria.

També es poden relacionar amb depressió, delírium, efectes farmacològics, psicosi, consum o malaltia neurològica.

Per tant, un canvi marcat de personalitat en una persona gran requereix una avaluació mèdica i psiquiàtrica, sense atribuir-lo únicament a “l’edat”.

11. Problemes visuoespacials

Pot aparèixer dificultat per:

• calcular distàncies;
• aparcar;
• interpretar senyals;
• baixar escales;
• reconèixer objectes;
• orientar-se en un plànol;
• o conduir amb seguretat.

En primer lloc, una alteració visual s’ha d’avaluar des del punt de vista oftalmològic quan calgui.

Tanmateix, algunes dificultats no són a l’ull, sinó en com el cervell interpreta la informació visual.

12. La família percep un canvi que la persona no reconeix

En alguns casos, la persona és plenament conscient dels seus oblits i està preocupada.

En canvi, en altres, minimitza o no reconeix les dificultats:

“Tots oblideu coses.”

“La meva filla exagera.”

“El banc es va equivocar.”

“Algú m’ha canviat les coses de lloc.”

Tot i així, per si sola, la manca de consciència no demostra una demència. Pot respondre a vergonya, por o conflicte familiar.

Ara bé, si diverses persones descriuen canvis concrets i coherents, convé escoltar-les i avaluar-los.

Referències de suport: [3] Alzheimer’s Association · senyals precoços.

Taula ràpida: oblit normal davant de senyal d’alerta

Situació	Canvi compatible amb l’edat	Canvi que mereix valoració
Noms	Oblidar un nom i recordar-lo després	No reconèixer una persona propera
Visites	Oblidar una visita aïllada i veure-la a l’agenda	Repetir preguntes i oblidar reiteradament visites importants
Objectes	Deixar les claus en un altre lloc i reconstruir els passos	Guardar-les en llocs estranys i acusar altres persones de robar-les
Diners	Cometre un error ocasional	Deixar de comprendre pagaments i rebuts habituals
Orientació	Confondre’s uns segons amb el dia de la setmana	Perdre’s en un lloc conegut
Llenguatge	Tenir una paraula a la punta de la llengua	Interrompre constantment frases o fer servir paraules inadequades
Tecnologia	Necessitar temps per aprendre a fer servir un dispositiu nou	No saber fer servir un aparell utilitzat durant anys
Conducció	Sentir-se una mica més insegur en un lloc nou	No recordar trajectes habituals o calcular malament distàncies
Vida diària	Necessitar més temps	Perdre progressivament autonomia

Per tant, la funció quotidiana és més informativa que una fallada aïllada.

Referències de suport: [3] Alzheimer’s Association · senyals precoços.

Deteriorament cognitiu lleu, demència i alzhèimer no són sinònims

Deteriorament cognitiu lleu

En primer lloc, hi ha un canvi cognitiu objectivable més gran del que s’esperaria per l’edat, però la persona manté en gran part la independència.

Per exemple, pot necessitar més esforç, llistes o estratègies, però continua gestionant raonablement la seva vida.

Tanmateix, no totes les persones amb deteriorament cognitiu lleu evolucionen a demència. Algunes es mantenen estables i altres milloren si s’identifica una causa tractable.

Demència

Per la seva banda, la demència és una síndrome en què les alteracions cognitives o conductuals interfereixen de manera rellevant amb l’autonomia quotidiana.

Per tant, la persona pot necessitar ajuda per a:

• medicació;
• finances;
• compres;
• conducció;
• alimentació;
• organització;
• o autocura.

Malaltia d’Alzheimer

En canvi, la malaltia d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa concreta i la causa més freqüent de demència.

Tot i així, no tota demència és alzhèimer.

També hi ha:

• demència vascular;
• demència amb cossos de Lewy;
• degeneració frontotemporal;
• demències mixtes;
• trastorns neurocognitius relacionats amb Parkinson;
• i altres causes.

Per tant, l’avaluació ha d’identificar la síndrome i, en la mesura del possible, la seva causa.

No tot problema de memòria és una demència

Per això, abans de concloure que hi ha una malaltia neurodegenerativa, convé estudiar causes mèdiques, psiquiàtriques, farmacològiques i ambientals.

Per exemple, el National Institute on Aging assenyala entre les possibles causes de problemes de memòria:

• efectes adversos de medicaments;
• depressió i ansietat;
• consum d’alcohol o drogues;
• alteracions tiroïdals;
• malalties renals o hepàtiques;
• dèficits nutricionals;
• traumatismes;
• i altres problemes de salut potencialment tractables.

Depressió

Pot produir:

• lentitud;
• manca de concentració;
• sensació de ment buida;
• oblits;
• indecisió;
• i menys iniciativa.

En general, la persona està molt preocupada per les seves fallades i pot respondre sovint:

“No ho sé, no puc.”

No obstant això, la paraula pseudodemència es va fer servir històricament per descriure alguns d’aquests quadres, però és massa simplificadora. Depressió i deteriorament cognitiu poden coexistir, i l’una no exclou l’altre.

Ansietat

En particular, per funcionar bé, la memòria necessita atenció.

Per tant, si gran part de l’atenció està ocupada per preocupació, hipervigilància o por, la informació es pot registrar pitjor.

Aleshores sembla que s’ha oblidat, quan en realitat mai no es va codificar adequadament.

La persona pot dir:

“Llegeixo una pàgina i no sé què acabo de llegir.”

A més, això pot passar en ansietat, depressió, TDAH, privació de son i sobrecàrrega.

Insomni i apnea del son

Dormir malament pot afectar:

• atenció;
• memòria de treball;
• velocitat mental;
• regulació emocional;
• i capacitat per planificar.

Per exemple, l’apnea del son pot produir somnolència, cefalea matinal, irritabilitat i dificultats cognitives.

Per això, abans d’atribuir els símptomes a una demència, convé preguntar:

• quant dorm;
• si ronca;
• si hi ha pauses respiratòries;
• si pren hipnòtics;
• i com funciona durant el dia.

Medicació

Per exemple, hi poden influir, especialment en persones grans:

• benzodiazepines;
• hipnòtics;
• medicaments amb càrrega anticolinèrgica;
• opioides;
• antihistamínics sedants;
• determinats tractaments neurològics;
• i combinacions de diversos fàrmacs.

En tot cas, no s’ha de suspendre cap medicació de manera brusca.

A més, cal revisar indicació, dosis, horaris, interaccions i càrrega farmacològica global.

Alcohol i altres substàncies

A més, l’alcohol pot afectar memòria, son, equilibri i judici.

Per la seva banda, el cànnabis pot alterar l’atenció i la memòria recent.

A més, els sedants, opioides i altres substàncies poden produir deteriorament, intoxicació o abstinència.

Per això, la història de consum ha de formar part de qualsevol valoració cognitiva.

No és una pregunta moral.

És informació clínica.

Dèficit de vitamina B12, tiroide i altres causes mèdiques

Així mateix, determinades alteracions poden produir símptomes cognitius o empitjorar-los.

Tanmateix, no significa que tota persona amb oblits necessiti desenes d’analítiques o suplements.

En canvi, significa que l’avaluació ha de decidir quines proves són raonables segons:

• edat;
• símptomes;
• història;
• exploració;
• alimentació;
• medicació;
• i malalties prèvies.

Referències de suport: [4] NIA · memòria i envelliment.

Confusió sobtada: no espereu una visita de memòria

En general, l’alzhèimer evoluciona de manera progressiva.

En canvi, si una persona canvia en hores o pocs dies, hem de pensar en altres causes.

Especialment si presenta:

• desorientació intensa;
• somnolència;
• agitació;
• al·lucinacions;
• febre;
• debilitat;
• llenguatge alterat;
• caiguda;
• intoxicació;
• o fluctuacions molt marcades.

Entre les possibles causes hi ha:

• delírium;
• infecció;
• ictus;
• alteració metabòlica;
• deshidratació;
• efecte farmacològic;
• intoxicació;
• abstinència;
• o malaltia neurològica aguda.

Per tant, una alteració sobtada del llenguatge, asimetria facial, pèrdua de força, confusió aguda o incapacitat per mantenir-se conscient requereix trucar al 112.

En conseqüència, no s’ha d’esperar una consulta ordinària.

Per què ara importa més el diagnòstic precoç?

En el passat, algunes persones evitaven consultar perquè pensaven:

“Si no hi ha cura, per a què ho vull saber?”

Sens dubte, la pregunta és comprensible.

Tot i així, conèixer la causa dels símptomes pot aportar beneficis fins i tot quan no hi ha una curació completa.

Identificar causes tractables

En particular, la depressió, la medicació, el son, l’alcohol, els dèficits o les malalties mèdiques poden requerir intervencions específiques.

Protegir l’autonomia

Per tant, la persona pot participar en decisions sobre:

• tractament;
• habitatge;
• feina;
• conducció;
• patrimoni;
• cures;
• i preferències futures.

Planificar suports

Per això, un diagnòstic permet organitzar progressivament ajuda, sense esperar una crisi.

Reduir la incertesa

D’una banda, saber què està passant pot ser difícil.

De l’altra, viure durant anys sense comprendre-ho també ho és.

Accedir a assaigs i tractaments

En particular, els tractaments modificadors de la malaltia es dirigeixen a fases precoces i requereixen una confirmació biològica i clínica precisa. ADI ha situat precisament el diagnòstic oportú i la participació en assaigs al centre de la seva campanya del 2026.

Per tant, diagnosticar aviat no significa treure esperança. Permet traslladar l’esperança des de la negació cap a decisions concretes.

Referències de suport: [1] ADI · campanya 2026.

Els nous tractaments: avenç real, però no una cura

Per exemple, la Unió Europea ha autoritzat lecanemab —Leqembi— i donanemab —Kisunla— per a grups seleccionats d’adults amb deteriorament cognitiu lleu o demència lleu deguts a malaltia d’Alzheimer.

Per tant, no estan indicats per a qualsevol persona amb oblits.

Exigeixen:

• diagnòstic d’alzhèimer precoç;
• confirmació de patologia amiloide;
• avaluació del gen ApoE4;
• selecció clínica;
• infusions intravenoses;
• ressonàncies magnètiques de control;
• i equips capaços de detectar i gestionar complicacions.

En alguns casos, aquests medicaments poden alentir modestament el deteriorament en determinats pacients.

Tanmateix, no restauren tota la memòria perduda.

Tot i així, no aturen definitivament la malaltia.

A més, poden produir ARIA, alteracions observades en ressonància que inclouen edema o petits sagnats cerebrals; en alguns casos poden ser greus. Per això, no s’han de presentar com una solució universal ni com un tractament trivial.

Per la seva banda, a Espanya, la campanya de CEAFA del 2026 reclama superar les barreres d’accés i finançament per a les persones que se’n podrien beneficiar. És un debat sanitari legítim, però cal mantenir una explicació equilibrada sobre eficàcia, selecció, seguretat, capacitat del sistema i preferències del pacient.

Referències de suport: [5] EMA · lecanemab · [6] EMA · donanemab · [2] CEAFA · campanya 2026.

Ja hi ha una anàlisi de sang per detectar l’alzhèimer?

Ara bé, els biomarcadors sanguinis estan transformant el diagnòstic.

Per exemple, les proves basades en proteïnes com p-tau217 poden ajudar a estimar la probabilitat que hi hagi patologia amiloide cerebral en persones que ja presenten deteriorament cognitiu.

En particular, el 2025, la FDA va autoritzar la primera prova sanguínia destinada a donar suport al diagnòstic d’alzhèimer en adults de 55 anys o més amb signes i símptomes de deteriorament. La mateixa autorització va deixar clar que no es tracta d’una prova de cribratge ni d’un diagnòstic independent: el resultat s’ha d’interpretar juntament amb la història, l’exploració cognitiva i altres dades clíniques.

Per la seva banda, el 2026, una altra prova basada en p-tau217 va rebre autorització per donar suport a la identificació de patologia relacionada amb l’alzhèimer i ja disposava de certificació europea. Un altre cop, es tracta d’una ajuda diagnòstica, no d’una sentència obtinguda amb una simple extracció.

Què pot fer una anàlisi

• augmentar o reduir la sospita;
• orientar proves addicionals;
• facilitar la confirmació biològica;
• i ajudar a seleccionar tractaments o assaigs.

Què no ha de fer per si sola

• diagnosticar una demència;
• explicar tots els símptomes;
• substituir l’entrevista clínica;
• utilitzar-se indiscriminadament en persones sanes;
• ni predir exactament quan apareixeran símptomes.

Per això, els experts continuen desaconsellant utilitzar aquestes anàlisis com a proves de risc general en persones asimptomàtiques fora de contextos clínics o de recerca adequats.

En definitiva, un biomarcador pot revelar una proteïna. No pot explicar per si sol com viu, funciona i decideix una persona.

Referències de suport: [7] FDA · prova sanguínia del 2025 · [8] Roche · anunci FDA 2026 · [9] Roche · marcatge CE.

Com es fa una avaluació de memòria

Per tant, una bona avaluació no consisteix únicament a aplicar un test breu.

Ha d’integrar diverses fonts.

Per tant, el diagnòstic sorgeix del conjunt.

En altres paraules, no sorgeix d’una xifra aïllada.

“No vol anar al metge”: com obrir la conversa

Per exemple, la família pot sentir-se temptada de dir:

“Tens alzhèimer i no ho vols reconèixer.”

Per això, sol provocar defensa i por.

En canvi, és preferible fer servir fets concrets:

“He vist que aquest mes has pagat dues vegades tres rebuts i que et vas perdre tornant de la farmàcia. M’agradaria que ho reviséssim perquè també podria ser pel son, la medicació o alguna cosa tractable.”

O:

“No et vull posar una etiqueta. Vull entendre què està canviant i què podem fer.”

Convé evitar:

• interrogar contínuament;
• corregir cada error;
• amagar informació;
• infantilitzar;
• o decidir-ho tot sense comptar amb la persona.

En definitiva, una persona no és “un alzhèimer”. El diagnòstic pot orientar l’atenció, però no ha de tapar la seva biografia, les capacitats conservades ni el dret a participar en les decisions.

Què no convé fer a casa

Fer proves contínuament

Preguntar cada dia:

“Te’n recordes del que vam menjar ahir?”

pot augmentar l’ansietat, la vergonya i el conflicte.

Donar per fet el diagnòstic

De fet, els símptomes cognitius tenen múltiples causes.

Amagar completament la preocupació

A més, la persona pot percebre canvis i sentir-se exclosa de les converses.

Retirar tota l’autonomia de cop

Per tant, cal ajustar el suport al risc real, preservant les capacitats que continuen intactes.

Esperar una crisi

Per exemple, perdre’s, patir una estafa, equivocar-se amb la medicació o provocar un accident no haurien de ser el primer motiu per consultar.

Comprar suplements “per a la memòria”

A més, no hi ha cap suplement demostrat per prevenir o curar la malaltia d’Alzheimer en la població general.

Suspendre medicació

Per tant, s’ha de revisar amb el professional prescriptor.

Interpretar qualsevol oblit com a demència

A més, la hipervigilància familiar també pot fer mal.

Es pot prevenir l’alzhèimer?

En primer lloc, no hi ha cap estratègia que garanteixi que una persona mai no desenvoluparà demència.

Tanmateix, sí que hi ha factors modificables que poden reduir o retardar una part del risc poblacional.

A més, l’OMS va publicar el juliol del 2026 la segona edició de les seves guies de reducció del risc de deteriorament cognitiu i demència. Inclou recomanacions relacionades amb:

• activitat física;
• activitat cognitiva i social;
• tabac;
• consum perjudicial d’alcohol;
• alimentació;
• obesitat;
• diabetis;
• hipertensió;
• colesterol;
• pèrdua auditiva;
• depressió;
• ictus;
• traumatisme cranial;
• visió;
• son;
• contaminació;
• i programes multidomini.

Per la seva banda, l’OMS estima que una proporció important del risc de demència es pot prevenir o retardar actuant al llarg de la vida sobre factors modificables, però aquesta xifra és poblacional: no permet prometre a una persona concreta que determinats hàbits evitaran la malaltia.

Què sí que té sentit

• controlar la pressió arterial;
• tractar la diabetis i el colesterol;
• fer activitat física;
• no fumar;
• limitar l’alcohol perjudicial;
• corregir problemes auditius i visuals;
• tractar la depressió;
• dormir adequadament;
• mantenir vincles;
• aprendre;
• i prevenir traumatismes.

Què no té prou suport

• productes “detox”;
• suplements que prometen regenerar el cervell;
• proves genètiques comercials sense assessorament;
• dietes extremes;
• o exercicis mentals presentats com una vacuna.

En definitiva, cuidar el cervell no consisteix en una intervenció miraculosa.

En particular, consisteix a protegir durant dècades la salut cardiovascular, sensorial, emocional i social.

Referències de suport: [10] OMS · guies 2026 · [11] OMS · presentació de les guies.

La perspectiva integrativa: memòria, cos i context

En primer lloc, una valoració integrativa no ho atribueix tot a una proteïna.

Però tampoc ho atribueix tot a l’ansietat.

La memòria depèn de:

• cervell;
• son;
• audició;
• visió;
• estat emocional;
• salut vascular;
• medicació;
• substàncies;
• alimentació;
• activitat;
• relacions;
• i entorn.

Per exemple, una persona que dorm quatre hores, hi sent malament, està deprimida i fa servir diversos sedants pot funcionar cognitivament molt pitjor.

Tot i així, això no demostra que tingui alzhèimer.

Tampoc permet descartar-lo.

La pregunta adequada és:

Quins factors estan deteriorant el seu funcionament i quins es poden modificar?

Quan sol·licitar una valoració

Convé consultar si:

• els canvis són progressius;
• afecten la vida diària;
• altres persones els perceben;
• apareixen errors econòmics o farmacològics;
• hi ha desorientació;
• es repeteixen preguntes;
• es perden habilitats conegudes;
• canvia la personalitat;
• es deteriora la conducció;
• o la persona deixa de fer activitats per por d’equivocar-se.

A més, mereix valoració una queixa cognitiva intensa encara que els familiars no observin grans canvis.

Hi pot haver:

• depressió;
• ansietat;
• insomni;
• TDAH;
• efecte farmacològic;
• deteriorament cognitiu subjectiu;
• o una fase molt inicial.

Per tant, la preocupació s’ha d’investigar, sense ridiculitzar-la.

Què revisaria en una primera valoració psiquiàtrica

En particular, davant d’una queixa de memòria, revisaria especialment:

En particular, una consulta psiquiàtrica pot ser especialment útil quan la queixa cognitiva apareix juntament amb:

• depressió;
• ansietat;
• insomni;
• canvis de conducta;
• psicofàrmacs;
• consum;
• o dubtes sobre capacitat i autonomia.

Tanmateix, no substitueix l’avaluació neurològica quan està indicada.

Tot i així, pot ajudar a ordenar el diagnòstic diferencial i el pas següent.

Conclusió: consultar no significa acceptar per endavant un diagnòstic

Sovint, les famílies esperen perquè tenen por de la resposta.

A més, moltes persones eviten consultar perquè senten que, en el moment que travessin la porta, deixaran de ser vistes com elles mateixes i passaran a ser vistes com “una persona amb alzhèimer”.

Tanmateix, no hauria de ser així.

Una avaluació pot trobar:

• envelliment normal;
• depressió;
• insomni;
• efecte de medicaments;
• deteriorament cognitiu lleu;
• una malaltia vascular;
• alzhèimer;
• o una altra causa.

De fet, consultar no imposa el resultat.

En canvi, permet deixar d’endevinar.

Per això, el diagnòstic precoç no roba el futur. Pot permetre que la persona hi participi mentre conserva la capacitat de decidir.

Per tant, el primer pas no consisteix a fer una analítica experimental ni a memoritzar una llista de símptomes.

En particular, consisteix a observar el canvi real:

• què passa;
• des de quan;
• com afecta;
• i qui era la persona abans que comencés.

Per exemple, oblidar un nom pot ser normal.

En canvi, oblidar progressivament com viure la pròpia vida mereix ser avaluat.

Reservar valoració de memòria i salut emocional

Per tant, una primera valoració pot ajudar a reconstruir l’evolució, revisar causes psiquiàtriques i mèdiques, avaluar el funcionament i determinar si cal una exploració neuropsicològica o neurològica especialitzada.

Consulta de psiquiatria integrativa amb el Dr. Marc Agraz

Avaluació de memòria, depressió, ansietat, son, psicofàrmacs, canvis de conducta i funcionament. Atenció presencial a Lleida i consulta online quan sigui clínicament adequada, amb coordinació amb Neurologia, Geriatria, Atenció Primària o Neuropsicologia quan calgui.

En tot cas, la valoració psiquiàtrica no substitueix una avaluació neurològica quan hi ha sospita d’una malaltia neurodegenerativa. Pot ajudar a fer el diagnòstic diferencial i organitzar el circuit adequat.

Davant de confusió sobtada, alteració sobtada de la parla, pèrdua de força, desmai o qualsevol canvi neurològic agut, truqueu al 112.

Preguntes freqüents sobre Alzheimer, oblits i avaluació de memòria

Primers senyals i altres causes

Deteriorament cognitiu i biomarcadors

Tractaments, proves i herència

Consulta, urgències i prevenció

Fonts i recursos de consulta