⚖️ Psiquiatria forense · Demència · Capacitat jurídica · Mesures de suport
El meu pare ja no gestiona bé els diners: quan demanar un peritatge psiquiàtric i mesures de suport
Com valorar les dificultats reals, protegir davant d’abusos i preservar l’autonomia sense convertir un diagnòstic en una prohibició.
Imagini aquesta situació fictícia.
Durant dècades, un home ha administrat els seus comptes sense ajuda. Coneix els seus ingressos, revisa les factures i recorda cada venciment.
En els últims mesos alguna cosa canvia.
Paga dues vegades el mateix rebut. Signa un contracte que després no aconsegueix explicar. Fa una transferència important perquè algú li ha promès una rendibilitat extraordinària. Quan els fills pregunten, respon que tot està controlat.
La família es divideix.
Un fill vol intervenir immediatament. Un altre considera que estan exagerant. El pare interpreta les preguntes com una intromissió:
«Són els meus diners. No teniu dret a decidir per mi».
La seva resposta conté una veritat essencial: el patrimoni continua sent seu. Però també apareix una preocupació que no convé ignorar: comprèn realment què està fent i les conseqüències que pot tenir?
Aquest conflicte no s’hauria de resoldre mitjançant una lluita familiar pel control dels comptes.
Tampoc mitjançant un certificat que redueixi tota la situació a «té demència».
La pregunta pericial és més concreta:
Quines decisions pot prendre per si mateix, quines dificultats presenta i quins suports el podrien ajudar a actuar d’acord amb la seva voluntat?
No es tracta d’«incapacitar un familiar»
Moltes persones continuen buscant a internet expressions com «incapacitar el meu pare» o «aconseguir la tutela d’una persona amb alzheimer».
Tanmateix, aquest llenguatge no descriu adequadament el model introduït per la Ley 8/2021. La reforma va substituir el sistema de modificació judicial de la capacitat per un altre centrat a proporcionar suports, respectant els drets, la voluntat i les preferències de la persona. No es planteja retirar globalment la seva capacitat jurídica pel fet de tenir un diagnòstic.
Referències de suport: [1] BOE · Ley 8/2021.
El canvi pràctic és important.
No hauríem de començar preguntant: «Qui ho decidirà tot per ell?».
Hauríem de preguntar: «En què necessita ajuda i com la hi podem prestar sense substituir-lo innecessàriament?»
Una mesura de suport tampoc s’hauria d’utilitzar per assegurar la futura herència dels fills, impedir una relació que no els agrada o imposar una manera diferent de viure. La seva finalitat es refereix a la persona que necessita suport, no a la comoditat de qui l’envolta.
Una decisió que no agrada no demostra incapacitat
Suposem que una mare decideix ajudar econòmicament una amiga. Els fills consideren que és un error.
Això, per si sol, no permet concloure que hi hagi deteriorament cognitiu ni que s’hagi d’impedir l’operació.
Caldria saber si comprèn quant dona, quins recursos li queden, quines conseqüències assumeix i si expressa una voluntat pròpia.
Comparem aquesta situació amb una altra: no recorda haver fet diverses transferències, confon les quantitats i no pot explicar a qui envia els diners.
L’avaluació de les habilitats financeres ha d’atendre el que la persona sap i fa en el seu context real. La literatura clínica adverteix que ni un diagnòstic ni una prova cognitiva general són suficients per si sols per resoldre aquesta valoració. Són referències clíniques, no un barem jurídic espanyol.
Referències de suport: [2] PubMed Central · Referència clínica.
La diferència no és si la família aprova la decisió.
És comprendre com s’està prenent.
Gestionar diners no és una capacitat única
Pagar un cafè, organitzar les despeses del mes i comprendre les condicions d’un préstec no exigeixen el mateix.
Una persona pot conservar habilitats senzilles i necessitar ajuda per a operacions més complexes. Un estudi clínic amb persones amb deteriorament cognitiu lleu i alzheimer va trobar precisament diferències entre dominis financers: les dificultats no afectaven igual totes les tasques. Els resultats no permeten classificar automàticament un individu, però mostren per què convé avaluar funcions concretes.
Referències de suport: [3] PubMed Central · Estudi clínic.
A la consulta, no em conformaria a comprovar que reconeix bitllets o sap fer una suma.
Plantejaria situacions relacionades amb la seva vida: quins ingressos rep, quines obligacions té, com revisa un extracte i què entén de l’operació que preocupa.
Saber comptar diners no equival necessàriament a comprendre una decisió patrimonial complexa.
I necessitar ajuda en aquesta decisió no vol dir que hagi de perdre autonomia en tota la resta.
No tot canvi econòmic és alzheimer
L’avaluació ha d’evitar conclusions prematures.
Els símptomes cognitius poden requerir un diagnòstic diferencial amb depressió, delirium i altres problemes mèdics. L’exploració, la història i les proves indicades ajuden a distingir-los.
Referències de suport: [4] Guy’s and St Thomas’ NHS · Informació clínica.
A més, un augment brusc de despeses pot aparèixer en una fase maníaca o hipomaníaca, especialment si coincideix amb menys necessitat de dormir, energia anormalment elevada, acceleració i impulsivitat. No és el mateix una alteració episòdica que un deteriorament progressiu.
Referències de suport: [5] NHS · Informació clínica.
Per això preguntaria:
Què ha canviat respecte de la seva manera habitual d’actuar? Des de quan? És constant o fluctua? Hi ha canvis de son, medicació, estat d’ànim o consum?
Si una persona es troba confusa de manera sobtada, en hores o pocs dies, necessita atenció mèdica urgent. El delirium pot tenir causes tractables i greus; no s’ha d’interpretar simplement com «la demència està avançant». Davant d’una alteració aguda important, cal anar a Urgències o trucar al 112.
Referències de suport: [6] NHS · Atenció davant de confusió sobtada.
Lectura clínica relacionada: És alzheimer o una distracció normal?.
Quines mesures de suport es poden valorar
No totes les situacions necessiten el mateix instrument ni un procediment judicial.
En l’àmbit del Código Civil comú es preveuen mesures voluntàries, guarda de fet, curatela i defensor judicial. Les mesures s’han d’ajustar a les necessitats de la persona; les funcions representatives són excepcionals i s’han de delimitar.
Referències de suport: [7] BOE · Código Civil.
Quan és aplicable el dret civil català, la figura central és l’assistència. Es pot constituir per via notarial o judicial, amb funcions que s’han de concretar i respectar la voluntat i les preferències de la persona. No convé traslladar automàticament a Catalunya les denominacions del règim comú.
Referències de suport: [8] BOE · Código civil de Cataluña.
L’advocat o notari ha de determinar el règim aplicable i l’instrument adequat. El psiquiatre aporta informació clínica i funcional; no substitueix aquesta anàlisi jurídica.
| Situació plantejada | Què convé estudiar |
|---|---|
| La persona vol anticipar qui la podrà ajudar | Mesures voluntàries i poders preventius adequats a la seva voluntat. |
| Ja rep prou ajuda informal | Si aquest suport funciona i quins límits té. |
| Hi ha necessitats no cobertes o conflictes rellevants | Si escau formalitzar suports i amb quin abast. |
| Hi ha sospita d’abús per part de qui presta ajuda | Salvaguardes, revisió del suport i possibles conflictes d’interessos. |
Aquesta taula orienta la conversa. No substitueix la revisió del cas i dels documents existents.
La novetat de Catalunya: publicada el 2026, aplicable des del febrer de 2027
La Ley 13/2026, de 3 de agosto, desenvolupa una nova regulació catalana dels suports a l’exercici de la capacitat jurídica.
Però hi ha un matís que ha de quedar clar: entra en vigor el 4 de febrer de 2027. El setembre de 2026 no s’ha de presentar com si ja hagués substituït el règim vigent. El mateix BOE identifica també aquesta data per a la derogació del Decreto-ley 19/2021.
Referències de suport: [9] BOE / DOGC · Ley 13/2026.
La nova llei regula modalitats d’assistència d’acompanyament, cooperació i representació, a més de suports preventius i mecanismes de supervisió. No converteix totes les situacions de discapacitat en una mateixa necessitat de representació.
Referències de suport: [9] BOE / DOGC · Ley 13/2026.
La conseqüència pràctica per a una família és senzilla: si necessita ajuda ara, no ha d’esperar al febrer. Ha d’estudiar les opcions actualment disponibles. Si ja hi ha poders o mesures, convé que un professional jurídic examini com els afecta el règim transitori.
L’actualitat legislativa convida a revisar i planificar, no a signar documents precipitadament.
Poder preventiu i informe psiquiàtric: funcions diferents
Un poder preventiu permet que una persona organitzi qui podrà actuar en determinats àmbits d’acord amb les facultats que hagi atorgat. La redacció, l’abast, les condicions d’utilització i els controls s’han de treballar amb el notari.
Referències de suport: [10] Consejo General del Notariado.
L’informe psiquiàtric no reemplaça l’escriptura ni crea facultats de representació.
Quan hi ha dubtes clínics rellevants, pot ajudar a explicar dificultats, habilitats conservades i necessitats de comunicació. Però no s’ha de convertir en un tràmit automàtic exigit a qualsevol persona pel fet de fer anys.
L’edat no és una prova d’incapacitat. I una signatura tampoc explica per si sola fins a quin punt es va comprendre.
Què pot aportar un peritatge psiquiàtric
La seva utilitat és transformar una preocupació general —«ja no se’n pot sortir»— en una descripció precisa.
No es tracta de redactar un diagnòstic més llarg. Es tracta de respondre una pregunta medicolegal: quina ajuda necessita aquesta persona per a decisions determinades, en el moment avaluat.
En els expedients de provisió judicial de suports, la Ley de Jurisdicción Voluntaria preveu documentació i dictàmens especialitzats dels àmbits social i sanitari. Això no vol dir que tots els casos obliguin a contractar privadament un psiquiatre ni que un informe mèdic aïllat resolgui el procediment.
Referències de suport: [11] BOE · Ley de Jurisdicción Voluntaria.
Primer: definir què cal valorar
Abans d’explorar, aclariria l’encàrrec.
Es discuteix la gestió quotidiana dels comptes? Una operació concreta? La necessitat de suport per comprendre contractes? La suficiència de les mesures existents?
També separaria dues preguntes diferents:
Què necessita ara i com es trobava quan va signar mesos enrere.
La segona exigeix una reconstrucció retrospectiva i pot necessitar documentació diferent. Un informe actual no hauria de traslladar automàticament les seves conclusions al passat.
Objecte pericial diferent: Impugnar un testament per demència — valoració d’una decisió passada.
Després: escoltar directament la persona
La preocupació de la família és informació rellevant, però no s’ha de convertir en l’única versió del cas.
Preguntaria què entén que està passant, quina ajuda accepta, qui considera de confiança i quines decisions vol conservar.
Sempre que sigui possible, reservaria part de l’entrevista sense familiars presents, explicant-ne prèviament la finalitat. No per excloure’ls, sinó per conèixer també una veu que pot quedar eclipsada pel conflicte.
Avaluar funcions concretes
L’exploració cognitiva ajuda a estudiar la memòria, l’atenció, el raonament i altres funcions. Tanmateix, la valoració financera necessita connectar-les amb tasques reals i amb l’experiència prèvia.
Una persona que mai ha utilitzat banca digital no s’hauria de considerar deteriorada pel fet de no saber fer servir una aplicació. Les recomanacions clíniques insisteixen a comparar les habilitats actuals amb les demandes de l’entorn i amb el funcionament anterior.
Referències de suport: [2] PubMed Central · Referència clínica.
Provar què passa quan rep suport
No miraria únicament els errors inicials.
Observaria si comprèn millor amb informació escrita, llenguatge senzill, més temps, descansos o una explicació pas a pas. El resultat pot canviar quan es redueixen barreres innecessàries.
En l’àmbit processal, la legislació preveu ajustos per facilitar que les persones amb discapacitat comprenguin i participin en les actuacions.
Referències de suport: [1] BOE · Ley 8/2021.
Concretar la conclusió i els seus límits
L’informe hauria d’explicar què s’ha avaluat, quina documentació hi ha, què continua sent incert i com es relacionen les troballes amb les necessitats de suport.
Una conclusió útil podria diferenciar entre operacions quotidianes conservades i decisions complexes que requereixen ajuda. Una altra podria assenyalar que la informació no permet justificar l’abast de suport sol·licitat.
La independència també consisteix a concloure que no s’acredita el que esperava qui va encarregar l’avaluació.
Tres exemples ficticis: la mateixa preocupació, respostes diferents
Una dona vol ajudar econòmicament la seva germana. Comprèn la quantitat, els seus recursos i les conseqüències. Els fills no hi estan d’acord. El desacord familiar, per si sol, no resoldria la qüestió.
Un home manté les compres habituals, però duplica transferències i no comprèn un préstec recent. La valoració hauria de diferenciar aquestes habilitats, no tractar tota la seva vida econòmica com una capacitat única.
Una persona signa diverses operacions durant una descompensació aguda i després millora. Caldria distingir l’estat actual del que existia en signar i estudiar si necessita suports estables, temporals o cap dels inicialment proposats.
Són exemples de raonament pericial, no anticipacions d’una resolució jurídica. La seva finalitat és mostrar per què un mateix diagnòstic o una mateixa quantitat de diners no produeixen automàticament la mateixa conclusió.
Sospitar una estafa no equival a demostrar deteriorament
Una persona pot ser víctima d’engany sense tenir una malaltia mental. I una persona amb deteriorament pot prendre decisions legítimes que sorprenguin la seva família.
En un peritatge distingiria la vulnerabilitat clínica de l’existència del frau.
M’interessaria saber què comprenia, quina informació va rebre i si podia valorar conseqüències. Però determinar qui va enganyar, autenticar missatges o decidir si hi va haver delicte exigeix altres proves i competències.
A més, el risc d’abús no prové sempre d’algú extern. El dret català preveu salvaguardes davant de conflictes d’interessos i influència indeguda, també en la designació i l’actuació de qui presta assistència.
Referències de suport: [8] BOE · Código civil de Cataluña.
No s’hauria de presumir que qui sol·licita l’informe representa necessàriament la millor opció de suport.
«No vol venir»: com actuar sense enganyar-lo
La negativa mereix ser escoltada. Hi pot haver por, vergonya, desacord o desconfiança envers qui proposa l’avaluació.
No aconsellaria presentar un peritatge com una consulta rutinària per aconseguir que la persona vingui sense saber-ne la finalitat. Cal explicar què es pretén avaluar, per a què s’utilitzarà l’informe i quins són els límits de confidencialitat de l’encàrrec.
Si hi ha oposició i la situació requereix intervenció, correspon estudiar la via jurídica adequada. L’oposició pot tancar l’expedient de jurisdicció voluntària sense impedir que es plantegin altres vies; no autoritza la família a substituir pel seu compte les garanties del procediment.
Referències de suport: [11] BOE · Ley de Jurisdicción Voluntaria.
Un primer contacte amb familiars pot servir per ordenar la documentació i la pregunta. S’ha de distingir clarament d’una exploració completa d’algú que no s’ha avaluat.
Quins documents ajuden
Prepararia un conjunt limitat i rellevant:
- Informació clínica: informes disponibles, tractament i evolució.
- Fets concrets: operacions, contractes o incidències que motiven la preocupació.
- Suports existents: poders, escriptures, resolucions o acords.
- Cronologia: quan van començar els canvis i com funcionava abans.
No cal portar tota la vida documental de la persona ni compartir indiscriminadament dades íntimes.
L’accés a la història clínica està subjecte a confidencialitat i regles de representació. Ser familiar no implica un dret il·limitat a obtenir tota la informació. Convé acordar la via legítima abans de remetre-la.
Referències de suport: [12] BOE · Ley 41/2002.
Tampoc amagaria dades que contradiguin la preocupació inicial. Poden ser precisament les que permetin evitar una conclusió excessiva.
Si hi ha un risc immediat per a la persona o el seu patrimoni
Una transferència important pendent, indicis d’apropiació o necessitats bàsiques desateses poden requerir una actuació jurídica ràpida.
La Ley de Enjuiciamiento Civil preveu mesures cautelars per protegir una persona que requereixi suports o el seu patrimoni. Un informe privat no bloqueja comptes, revoca poders ni suspèn operacions per si sol.
Referències de suport: [13] BOE · Ley de Enjuiciamiento Civil.
L’advocat ha de valorar què es pot sol·licitar i amb quina urgència. L’avaluació pericial pot aportar fonament clínic, però no substitueix aquestes decisions.
Si el risc és mèdic —confusió brusca, desorganització greu o perill immediat— la prioritat és assistencial. No s’ha d’esperar a acabar un dictamen.
L’informe també ha de protegir les capacitats conservades
Un peritatge no s’hauria de limitar a enumerar el que la persona fa malament.
Ha de reflectir allò que continua comprenent, les preferències que pot expressar i els suports amb els quals millora el seu funcionament.
En el règim comú, la resolució ha de precisar els actes en què es necessita suport i no pot consistir en una mera privació de drets.
Referències de suport: [7] BOE · Código Civil.
Aquesta idea coincideix amb un principi clínic essencial: el diagnòstic pot orientar, però no s’ha de convertir en una etiqueta que tapi la persona.
Protegir no vol dir decidir-ho tot.
Pot voler dir ajudar a comprendre una operació complexa, organitzar informació o supervisar un àmbit concret, preservant la resta de l’autonomia.
Necessita valorar quins suports requereix un familiar?
Si han aparegut dificultats per comprendre operacions, administrar diners o expressar decisions, una valoració pericial pot ajudar a descriure les necessitats reals i les capacitats conservades.
També pot resultar útil quan hi ha discrepància familiar, un procediment de provisió de suports o dubtes sobre si les mesures actuals són suficients o excessives.
El Dr. Marc Agraz fa informes pericials psiquiàtrics independents per a particulars i professionals jurídics, amb atenció presencial a Lleida i valoració en línia quan sigui metodològicament adequada. La seva activitat inclou capacitat civil, necessitats de suport i ratificació.
Informació del servei: Psiquiatria forense i peritatges psiquiàtrics.
Per al primer contacte, indiqui breument què preocupa, si hi ha advocat i si hi ha alguna data o actuació propera. La documentació sensible es pot organitzar després per la via acordada.
El peritatge no garanteix una mesura judicial ni designa qui ha de prestar suport. La seva finalitat és aportar una avaluació clínica, funcional i independent.
Contingut divulgatiu. No substitueix assessorament jurídic ni valoració individual. La normativa aplicable depèn del cas. La reforma catalana de 2026 citada en aquest article entra en vigor el 4 de febrer de 2027.
Preguntes freqüents
Tenir alzheimer vol dir que una altra persona ha d’administrar tots els seus diners?
No automàticament. Cal avaluar les habilitats concretes, les necessitats i els suports disponibles. El diagnòstic no substitueix la valoració funcional.
Referències de suport: [3] PubMed Central · Estudi clínic.
A Catalunya se sol·licita curatela o assistència?
Quan és aplicable el dret civil català, la figura central és l’assistència. La tria del règim i de la via s’ha de revisar jurídicament; no convé intercanviar denominacions de sistemes diferents.
Referències de suport: [14] Generalitat de Catalunya · Seu judicial.
Ja és vigent la nova llei catalana de suports de 2026?
No en la data de preparació d’aquest article. La Ley 13/2026 està publicada i l’entrada en vigor està fixada per al 4 de febrer de 2027.
Referències de suport: [9] BOE / DOGC · Ley 13/2026.
És obligatori contractar un pèrit psiquiatre privat?
No en tots els casos. La normativa preveu intervenció especialitzada sanitària i social; la necessitat d’un dictamen privat i el seu abast s’han de valorar segons l’expedient i la documentació disponible.
Referències de suport: [11] BOE · Ley de Jurisdicción Voluntaria.
Un informe permet anul·lar un préstec o una transferència anterior?
No per si sol. Estudiar una operació passada és diferent de determinar suports actuals. Pot requerir una reconstrucció clínica retrospectiva i una anàlisi jurídica específica, amb les seves proves i terminis.
Es pot fer l’avaluació en línia?
Depèn de l’exploració necessària, les condicions de comunicació i la fiabilitat de l’avaluació. En casos amb dificultats cognitives o barreres rellevants pot ser preferible la presencialitat. La modalitat s’ha de decidir per criteris metodològics.
Informació del servei: Psiquiatria forense i peritatges psiquiàtrics.
Fonts i recursos de consulta
Referències citades en el manuscrit sobre valoració funcional, autonomia i mesures de suport. Les referències clíniques no són barems jurídics espanyols; l’aplicació normativa requereix atendre el règim i la data del cas.
Reforma del model de capacitat jurídica i suports
Norma citada sobre provisió de suports, respecte dels drets, la voluntat i les preferències, i ajustos per a la participació en actuacions.
Consultar la referènciaValoració clínica de les habilitats financeres
Referència del manuscrit sobre valoració funcional, tasques reals, context i comparació amb el funcionament anterior. No es presenta com un barem jurídic espanyol.
Consultar la referènciaHabilitats financeres en el deteriorament cognitiu i l’alzheimer
Estudi citat per explicar les diferències entre dominis financers i la necessitat de valorar habilitats concretes, sense classificar automàticament una persona pel seu diagnòstic.
Consultar la referènciaDemència i diagnòstic diferencial
Recurs del manuscrit sobre valoració de símptomes cognitius i distinció respecte de la depressió, el delirium i altres problemes mèdics.
Consultar la referènciaTrastorn bipolar i canvis del comportament
Informació citada en considerar canvis episòdics de la despesa juntament amb alteracions d’energia, son i impulsivitat.
Consultar la referènciaConfusió aguda: quan sol·licitar atenció urgent
Recurs de suport a l’advertiment sobre canvis bruscos, possibles causes mèdiques i necessitat de valoració urgent.
Consultar la referènciaMesures de suport en el règim civil comú
Text normatiu citat sobre mesures voluntàries, guarda de fet, curatela, defensor judicial i delimitació dels actes que requereixen suport.
Consultar la referènciaAssistència i salvaguardes en el dret civil català
Normativa citada sobre assistència, voluntat i preferències i salvaguardes davant de conflictes d’interessos. Cal atendre la versió aplicable en la data del cas.
Consultar la referènciaReforma catalana i entrada en vigor el 4 de febrer de 2027
Disposició citada en l’apartat d’actualitat legislativa. L’article distingeix la publicació el 2026 de l’entrada en vigor prevista per al febrer de 2027.
Consultar la referència Consultar el text publicat (PDF)Poders preventius i funció notarial
Recurs citat sobre planificació de suports mitjançant poders preventius i la funció diferent de l’escriptura i de l’avaluació clínica.
Consultar la referènciaProvisió judicial de suports i documentació especialitzada
Normativa citada sobre documentació, intervenció especialitzada i vies de l’expedient, inclosa la referència a l’oposició de la persona.
Consultar la referènciaAutonomia del pacient, confidencialitat i història clínica
Norma citada per contextualitzar l’accés legítim a informació sanitària i els límits de representació dels familiars.
Consultar la referènciaProtecció de la persona i del patrimoni
Text citat en abordar possibles mesures cautelars i diferenciar l’avaluació pericial de les decisions jurídiques sobre comptes, poders o operacions.
Consultar la referènciaSol·licitud de mesures de suport
Recurs inclòs en les preguntes freqüents sobre assistència a Catalunya i necessitat de determinar jurídicament el règim i la via aplicables.
Consultar la referènciaEl peritatge no garanteix una mesura judicial ni designa qui ha de prestar suport. La seva finalitat és aportar una avaluació clínica, funcional i independent.
Contingut divulgatiu. No substitueix assessorament jurídic ni valoració individual. La normativa aplicable depèn del cas. La reforma catalana de 2026 citada en aquest article entra en vigor el 4 de febrer de 2027.
