⚖️ Psiquiatria forense · Imatges íntimes · Violència digital · Dany psíquic
Han difós imatges íntimes meves: com acreditar el dany psicològic
Quan retirar una publicació no resol tot el que ha passat després.
Imaginem aquesta situació fictícia.
Una dona rep un missatge d’una companya de feina:
«T’he d’ensenyar una cosa que està circulant».
Al vídeo apareix el seu rostre en una escena sexual que no ha passat mai. Algú ha manipulat la seva imatge.
Aconsegueix explicar a diverses persones que és fals. Presenta sol·licituds per retirar-lo i busca assessorament. Però durant les setmanes següents continua preguntant-se qui el deu haver vist.
Li costa dormir. Evita una reunió. S’espanta quan rep missatges de desconeguts. No sap si les mirades que percep responen al vídeo o al seu propi temor.
Quan intenta explicar-ho, algú respon:
«Però si no ets tu de debò, per què t’afecta tant?».
Que una escena sigui falsa no vol dir que la seva difusió sigui incapaç de causar dany. L’AEPD adverteix precisament que les imatges generades o manipulades poden atribuir fets inexistents i afectar les relacions, la reputació i el funcionament personal o professional.
Referències de suport: [1] AEPD · Guia de gener de 2026.
Ara bé, una cosa és reconèixer que aquest dany pot existir i una altra acreditar-lo en un procediment.
Per fer-ho cal distingir tres preguntes:
Què s’ha difós? Qui n’és responsable? Quines conseqüències ha produït en la persona afectada?
No les respon un únic professional.
Una imatge falsa i un dany real són qüestions diferents
En aquests casos es poden donar situacions diferents: una fotografia autèntica compartida sense autorització, una gravació obtinguda il·legítimament, una imatge manipulada o una amenaça de difusió.
No s’han de tractar com si fossin idèntiques.
Un deepfake sexual consisteix en una imatge o un vídeo alterat per representar algú en una situació de nuesa o de caràcter sexual. Un estudi qualitatiu publicat el 2025 va entrevistar quinze persones afectades i deu autors d’aquestes conductes a Austràlia. Els resultats descriuen experiències i conseqüències diverses, a més de formes de minimitzar el que ha passat. Pel seu disseny, no permeten calcular una prevalença ni anticipar la reacció d’una persona concreta.
Referències de suport: [2] PubMed · Estudi qualitatiu · 2025.
Des de la perspectiva pericial, hi ha una distinció fonamental:
Demostrar que un arxiu està manipulat no mesura automàticament el patiment que ha produït. I demostrar patiment no autentica l’arxiu ni identifica el seu autor.
La prova digital i la prova clínica es poden complementar. No s’han de substituir.
Quines conseqüències psicològiques s’han estudiat?
La recerca relaciona la difusió no consentida d’imatges íntimes amb dificultats de salut i benestar.
Un estudi publicat el 2025, fet amb 3.150 adults estatunidencs durant la pandèmia, va trobar pitjors resultats en diferents indicadors de benestar entre les persones que van comunicar haver patit aquesta experiència. És una associació en una població i un context concrets, no una prova del que ha passat en qualsevol expedient espanyol.
Referències de suport: [3] PubMed · Estudi en adults · 2025.
Un altre treball del 2026, amb 803 adults joves que referien experiències traumàtiques, va examinar la relació entre difusió d’imatges íntimes, vergonya i símptomes depressius. Va trobar associacions rellevants, però no permet concloure que hi hagi un mateix mecanisme causal en totes les persones.
Referències de suport: [4] PubMed · Estudi en adults joves · 2026.
Aquests resultats justifiquen prestar-hi atenció. No justifiquen diagnosticar per endavant.
En una valoració preguntaria pel son, l’ansietat, l’estat d’ànim, les relacions, la intimitat, la concentració i les activitats abandonades. També per allò que la persona conserva i per l’ajuda que ha rebut.
L’objectiu no és assumir la màxima gravetat possible. És descriure l’afectació que realment es pot sostenir.
Dany moral i dany psíquic no són el mateix
Aquesta diferència pot canviar el plantejament d’una reclamació.
El dany moral es refereix al perjudici personal que pot acompanyar una vulneració de drets. No es redueix a un diagnòstic psiquiàtric.
El dany psíquic exigeix estudiar si hi ha una alteració clínica, la seva gravetat, evolució, tractament i repercussió funcional.
En la protecció civil de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, la Llei orgànica 1/1982 estableix una presumpció de perjudici quan s’acredita una intromissió il·legítima i preveu la indemnització del dany moral tenint en compte les circumstàncies, la gravetat i la difusió. Aquesta regla jurídica no equival a presumir que tota persona afectada presenta un trastorn psiquiàtric.
Referències de suport: [5] BOE · Ley Orgánica 1/1982.
Per tant, no s’hauria de demanar un diagnòstic «més greu» perquè el dany sembli important.
Tampoc no s’hauria de concloure que, si no s’acredita un trastorn, no hi ha hagut cap vulneració.
Són plans relacionats, però diferents.
Lectura relacionada — un context diferent: Violència psicològica i dany psíquic.
Haver enviat una imatge en privat no n’autoritza la difusió
L’article 197.7 del Codi penal preveu determinats supòsits de difusió no autoritzada d’imatges íntimes obtingudes amb l’anuència de la persona, quan la divulgació menyscaba greument la seva intimitat. També regula la difusió posterior per qui les ha rebut, sota les condicions previstes a l’article.
Referències de suport: [6] BOE · Código Penal.
Això no vol dir que qualsevol conflicte amb imatges encaixi automàticament en aquest precepte.
Els arxius completament fabricats amb IA requereixen una anàlisi jurídica pròpia: no s’ha de traslladar sense més una disposició pensada per a imatges obtingudes en un context íntim real a qualsevol muntatge.
Segons els fets, poden entrar en joc la protecció de dades, la intimitat, l’honor, la pròpia imatge o altres responsabilitats. L’AEPD distingeix expressament diferents vies de responsabilitat, que s’han d’examinar segons el cas.
Referències de suport: [7] AEPD · Preguntas frecuentes.
L’advocat estudia la qualificació i l’estratègia. El psiquiatre no decideix quin delicte s’ha comès.
Abans de l’informe: protegir, demanar la retirada i conservar la informació necessària
No convé esperar a tenir un peritatge per sol·licitar ajuda o intentar aturar la difusió.
L’AEPD disposa d’un Canal Prioritario per comunicar la publicació a internet de contingut sexual o violent la difusió il·lícita del qual posi en greu risc els drets o la salut de la persona. L’Agència analitza la sol·licitud i pot adoptar mesures urgents; no és una garantia de retirada automàtica de totes les còpies.
Referències de suport: [8] AEPD · Canal Prioritario.
Per tramitar-la, sol·licita informació sobre les circumstàncies, les adreces web o els perfils des dels quals es difon i les actuacions fetes. Identificar bé on apareix el contingut és més útil que descriure únicament que «és pertot arreu».
Referències de suport: [9] AEPD · Informació per a la sol·licitud.
Hi ha un límit important: l’AEPD indica que aquest canal no permet intervenir per retirar continguts difosos exclusivament mitjançant missatgeria instantània o correu electrònic, sens perjudici d’altres actuacions i possibles responsabilitats. Que circuli per WhatsApp o Telegram no vol dir que no hi hagi res a fer, sinó que la via de retirada és diferent.
Referències de suport: [10] AEPD · Límits del Canal Prioritario.
El 017 de INCIBE, gratuït i confidencial, pot orientar sobre incidents de ciberseguretat i els passos adequats.
Referències de suport: [11] INCIBE · Línia d’ajuda.
Conservar proves no hauria d’augmentar l’exposició
Coordinaria amb l’advocat o especialista digital quina informació és necessària: adreces, perfils, dates, missatges, amenaces i justificants de les sol·licituds de retirada.
No demanaria a la persona que reenviés les imatges a familiars per «tenir testimonis» ni que les publiqués per demostrar que són falses.
Tampoc no aconsellaria pujar material íntim a eines d’IA desconegudes per comprovar-ne l’autenticitat. La guia de l’AEPD adverteix de riscos addicionals quan es lliuren imatges a aquests sistemes, com ara la pèrdua de control, la conservació de còpies i altres usos difícils de conèixer.
Referències de suport: [1] AEPD · Guia de gener de 2026.
Si hi apareixen menors, la cautela ha de ser màxima: no descarregui, reprodueixi ni reenviï material sexual per investigar-lo pel seu compte. Sol·liciti instruccions a les autoritats o professionals competents i conservi els dispositius sense manipular-los innecessàriament.
Què aporta cada professional
| Pregunta | Intervenció principal |
|---|---|
| L’arxiu està manipulat? Quina informació tècnica es pot verificar? | Peritatge informàtic o audiovisual, segons l’objecte i els mitjans disponibles. |
| Quines vies jurídiques són procedents i què s’ha de provar? | Assessorament i direcció lletrada. |
| Hi ha dany psíquic, com afecta i quina relació es pot sostenir amb els fets? | Avaluació psiquiàtrica o psicològica forense, dins de les competències de cada professional. |
Aquesta distribució evita encarregar a un expert una conclusió que no pot oferir.
En la meva feina, l’objecte no seria «demostrar que el vídeo és fals» ni «certificar que una persona diu la veritat».
Seria avaluar l’afectació clínica i explicar el raonament que permet —o no permet— relacionar-la amb els fets estudiats.
Prova digital en un altre context — educatiu i familiar: Assetjament escolar i ciberassetjament.
Com plantejaria un peritatge psiquiàtric en aquests casos
Una avaluació forense necessita integrar fonts i considerar-ne els límits. La guia de l’American Academy of Psychiatry and the Law destaca la importància de la documentació, les entrevistes i la informació complementària, sense oblidar que cada font pot tenir biaixos. També exigeix explicar la finalitat de l’avaluació i els límits de confidencialitat.
Referències de suport: [12] AAPL · Guia d’avaluació forense.
A partir d’aquesta base, organitzaria aquest encàrrec al voltant de cinc preguntes.
1. Quin esdeveniment estem valorant?
No donaria per provat tot el contingut d’una denúncia ni reduiria l’assumpte a «es va difondre una foto».
Necessitaria distingir el que refereix la persona del que està documentat: publicació, amenaça, abast conegut, reiteració, missatges posteriors o arribada a l’entorn laboral.
També delimitaria si s’estudia l’estat actual, una afectació passada o possibles seqüeles.
2. Quan va saber la persona què havia passat?
La data en què es va crear o publicar l’arxiu pot ser diferent de la data en què la persona en va tenir coneixement.
Imaginem que una imatge circula el dia 1, però l’afectada se n’assabenta el dia 12. Per interpretar l’inici de l’insomni, aquesta diferència importa.
Per això elaboraria una cronologia que connectés el coneixement dels fets, els símptomes, les consultes i l’evolució, sense omplir els buits amb suposicions.
3. Quines alteracions apareixen i quines capacitats conserva?
No em limitaria a una puntuació d’ansietat.
Exploraria què està passant, la seva intensitat i la seva expressió en la vida quotidiana. Preguntaria també pels moments en què funciona millor, els suports i les activitats que manté.
Conservar algunes capacitats no anul·la el dany. Tampoc no s’ha d’amagar per aparentar més gravetat.
4. Quines altres explicacions s’han d’estudiar?
Revisaria l’estat previ i els esdeveniments concurrents: una ruptura, un problema laboral, una malaltia, consum o episodis anteriors.
No per buscar un motiu que desacrediti la persona, sinó per evitar atribuir a un únic fet tot el que passa després.
5. Quina conclusió es pot sostenir?
L’informe ha d’explicar si hi ha dades suficients per parlar de lesió psíquica, quina relació causal és defensable i quines incerteses es mantenen.
Pot concloure que hi ha una afectació rellevant. També que encara no es pot valorar una seqüela, que hi intervenen diversos factors o que la informació disponible és insuficient.
La independència no comença quan se signa l’informe. Comença quan s’accepta que la conclusió no està decidida per endavant.
En el procés civil, la Llei d’enjudiciament civil exigeix objectivitat al pèrit, incloent-hi la consideració del que pugui afavorir o perjudicar qualsevol de les parts.
Referències de suport: [13] BOE · Ley de Enjuiciamiento Civil.
«Ja tenia ansietat»: per què aquesta dada necessita context
Un antecedent no respon per si sol a la pregunta causal.
Pensem en dos exemples ficticis.
Una persona feia anys que estava estable, treballava i mantenia les seves relacions. Després de conèixer la difusió apareixen crisis, insomni i una limitació nova.
Una altra ja travessava un episodi intens abans de la publicació i, a més, viu una pèrdua important durant el mateix període.
No seria correcte redactar la mateixa explicació per als dos casos.
En el primer caldria estudiar la possible descompensació posterior. En el segon, quin canvi addicional es pot relacionar amb la difusió i quina part del quadre ja era present.
No proposaria amagar antecedents. Proposaria descriure’ls d’una manera que permetés comprendre què va canviar realment.
Tampoc no equipararia una publicació de curta durada amb un efecte necessàriament breu. En un cas concret, la preocupació es pot centrar en qui va rebre l’arxiu, no només en quant de temps va estar accessible. Aquesta hipòtesi necessita contrastar-se amb l’evolució i els fets coneguts.
No tot dany després d’una difusió íntima és TEPT
Pot haver-hi símptomes intensos sense que es compleixin els requisits d’un trastorn d’estrès posttraumàtic.
El TEPT exigeix valorar el tipus d’esdeveniment, un conjunt determinat de símptomes, la durada i la repercussió. Tenir malsons o sentir molta por no és suficient per establir-lo.
Referències de suport: [14] National Center for PTSD · Veterans Affairs.
En aquests casos, l’avaluació ha de determinar si es compleixen aquests requisits o si un altre diagnòstic descriu millor la situació.
No complir criteris de TEPT no vol dir que el patiment sigui fals o irrellevant.
De la mateixa manera, un diagnòstic no acredita per si sol qui va difondre l’arxiu. Seria circular afirmar que els fets van passar perquè hi ha un trastorn i que el trastorn demostra aquells fets.
La prova clínica s’ha d’integrar amb la documental, la digital i la testifical, sense ocupar-ne el lloc.
La diferència entre «està molt afectada» i una descripció pericial útil
Una afirmació genèrica transmet preocupació, però deixa moltes preguntes obertes.
En una valoració intentaria convertir-la en informació concreta. Per exemple, en un supòsit fictici:
«Des que va tenir coneixement de la difusió, ha deixat d’assistir a determinades reunions, ha sol·licitat assistència per insomni i necessita acompanyament per anar a la feina. Cal examinar quina documentació avala aquests canvis i com evolucionen».
Això permet estudiar la durada, la intensitat i el funcionament.
No exigeix inventar una escala de patiment ni exagerar el diagnòstic.
També evita un error freqüent: confondre la xifra de visualitzacions amb la gravetat clínica. En la meva anàlisi, estudiaria l’abast juntament amb el context, no com un multiplicador automàtic de símptomes.
Una difusió entre persones de l’entorn pot tenir un significat diferent d’una exposició anònima. La conclusió necessita dades del cas.
Informe assistencial, peritatge i seqüela: tres qüestions que convé separar
El tractament ha de començar quan la persona el necessita, sense esperar que es decideixi una reclamació.
L’informe assistencial pot documentar consultes, símptomes, tractament i evolució. El peritatge respon a una pregunta medicolegal i ha de contrastar informació, explicar limitacions i mantenir independència. La documentació clínica és una font rellevant d’aquesta avaluació, però no substitueix tota l’anàlisi.
Referències de suport: [12] AAPL · Guia d’avaluació forense.
A més, una valoració primerenca no obliga a declarar una seqüela permanent.
Si el quadre continua evolucionant, plantejaria una conclusió sobre l’estat actual i assenyalaria què queda pendent. No oferiria una valoració definitiva únicament perquè el procediment necessiti avançar.
Tractar-se i millorar no «espatlla» el cas. La feina pericial consisteix a descriure honestament el que ha passat i la seva evolució, no a conservar símptomes per acreditar-los.
Es pot reclamar una indemnització?
Pot existir una pretensió indemnitzatòria, però l’informe psiquiàtric no en determina per si sol ni la procedència ni la quantia.
La Llei orgànica 1/1982 preveu mesures de cessament, prevenció i indemnització davant d’intromissions il·legítimes. La valoració jurídica depèn dels fets i de la via triada.
Referències de suport: [5] BOE · Ley Orgánica 1/1982.
En un expedient, proposaria separar els conceptes: afectació clínica, despeses de tractament acreditades, possibles pèrdues econòmiques i perjudici moral. L’advocat els ha d’articular i evitar duplicitats.
Una sanció administrativa i una indemnització a la persona afectada tampoc no són el mateix. L’AEPD diferencia la responsabilitat en protecció de dades de la responsabilitat civil per danys.
Referències de suport: [7] AEPD · Preguntas frecuentes.
No prometria una quantitat ni utilitzaria un diagnòstic com si tingués associat un preu fix.
Quan val la pena sol·licitar la valoració pericial
Pot ser útil quan hi ha una afectació que necessita documentar-se per a un procediment, es discuteix el nexe causal o hi ha discrepàncies entre informes.
Abans d’encarregar un dictamen complet, proposaria delimitar amb l’advocat quina pregunta ha de respondre i quina documentació hi ha.
Per a aquesta primera anàlisi n’hi hauria prou d’ordenar quatre blocs: els documents del procediment, la informació clínica rellevant, una cronologia breu i les referències de la prova digital ja obtinguda legítimament.
No cal enviar imatges íntimes per WhatsApp o correu ordinari per explicar el motiu de consulta. El material sensible s’ha de gestionar mitjançant el canal acordat i només en la mesura necessària.
L’abast, els terminis i els honoraris del peritatge depenen de la seva complexitat, la documentació i la necessitat d’exploracions, ampliacions o ratificació.
Informació del servei: Psiquiatria forense i peritatges psiquiàtrics.
La urgència de sentir-se segur no ha d’esperar al procediment
Si la situació provoca idees de suïcidi, intenció de fer-se mal o incapacitat per mantenir-se segur, la prioritat és rebre atenció.
Davant d’un perill immediat, truqui al 112 o vagi a Urgències. El 024 ofereix suport gratuït, confidencial i disponible les 24 hores per a persones amb ideació suïcida i familiars; no substitueix l’atenció presencial necessària.
Referències de suport: [15] Ministerio de Sanidad · Recursos a Espanya.
No cal disposar d’una denúncia, un informe digital o un peritatge acabat per demanar ajuda clínica.
Necessita documentar el dany psicològic després de la difusió d’imatges íntimes?
Si la difusió de fotografies, vídeos o muntatges està afectant la seva salut i hi ha un procediment o una possible reclamació, una valoració inicial pot ajudar a determinar què es pot avaluar, quina documentació falta i si té sentit elaborar un informe pericial.
El Dr. Marc Agraz fa peritatges psiquiàtrics independents sobre dany psíquic, limitacions funcionals, nexe causal i seqüeles, amb atenció presencial a Lleida i valoració online quan sigui metodològicament adequada.
Informació del servei: Psiquiatria forense i peritatges psiquiàtrics.
Per a particulars i advocats, el primer pas és definir l’objecte de l’encàrrec, no anticipar una conclusió.
Un peritatge no retira continguts, no identifica per si sol el responsable ni garanteix una indemnització. Aporta una avaluació clínica independent que s’ha d’integrar amb la resta de la prova.
Contingut divulgatiu. No substitueix l’assessorament jurídic, l’avaluació individual ni l’atenció urgent. El primer contacte administratiu no requereix enviar imatges íntimes.
Preguntes freqüents
Pot haver-hi dany psicològic encara que la imatge estigui creada amb IA?
Sí que pot existir. Que l’escena no hagi passat no impedeix que la seva atribució i difusió afectin la persona. L’existència i la magnitud del dany s’han d’avaluar individualment, no presumir-se a partir del tipus d’arxiu.
Referències de suport: [1] AEPD · Guia de gener de 2026.
El psiquiatre pot demostrar que el vídeo és fals?
No pel fet de ser psiquiatre. L’anàlisi d’autenticitat requereix coneixements i tècniques específics. La meva intervenció se centraria en l’afectació clínica i la seva relació amb els fets documentats.
Té sentit consultar si ja han retirat la publicació?
Sí que pot tenir-ne. La retirada i l’estat clínic són preguntes diferents. En la valoració caldria estudiar quins símptomes es mantenen i com han evolucionat, sense assumir ni una recuperació immediata ni seqüeles inevitables.
Necessito un diagnòstic de TEPT perquè el dany sigui important?
No. El diagnòstic ha de correspondre a les troballes, no triar-se pel seu aparent pes en una reclamació. El dany moral i una lesió psiquiàtrica tampoc no són conceptes equivalents.
Es pot fer el peritatge online?
Depèn de la complexitat, la seguretat i les necessitats d’exploració. La modalitat online s’utilitza únicament quan és adequada per a l’encàrrec; es pot recomanar presencialitat.
Informació del servei: Psiquiatria forense i peritatges psiquiàtrics.
Fonts i recursos de consulta
Referències citades en el manuscrit sobre difusió d’imatges íntimes, protecció, afectació clínica i avaluació pericial. La prova digital, la qualificació jurídica i el dany psíquic s’estudien en plans diferents; les associacions dels estudis no resolen un cas individual.
Imágenes de terceros en sistemas de IA: riesgos visibles e invisibles
Guia citada sobre sexualització, atribució de fets falsos, conseqüències personals i pèrdua de control quan es lliuren imatges a eines d’intel·ligència artificial.
Consultar referènciaExperiències i conseqüències dels deepfakes sexuals
Recerca citada amb entrevistes a quinze persones afectades i deu autors d’aquestes conductes a Austràlia. El seu disseny no permet calcular una prevalença ni anticipar una reacció individual.
Consultar referènciaDifusió no consentida i benestar durant la pandèmia
Estudi aportat amb 3.150 adults estatunidencs durant la pandèmia. L’article manté el caràcter associatiu dels seus resultats i els límits de la seva extrapolació a un expedient concret.
Consultar referènciaDifusió d’imatges íntimes, vergonya i símptomes depressius
Treball citat amb 803 adults joves que referien experiències traumàtiques. Les associacions descrites no proven un mateix mecanisme causal en totes les persones.
Consultar referènciaDany moral, intimitat, pròpia imatge i indemnització
Norma citada sobre protecció civil, intromissions il·legítimes i valoració del dany moral. La seva presumpció de perjudici no equival a presumir un trastorn psiquiàtric.
Consultar referènciaDifusió no autoritzada d’imatges íntimes
Article 197.7 citat en el manuscrit. L’aplicació als fets i l’anàlisi dels arxius fabricats requereixen valoració jurídica; l’informe clínic no qualifica el delicte.
Consultar referènciaResponsabilitats per difusió il·legítima de continguts sensibles
Recurs citat per distingir les vies de responsabilitat i diferenciar la sanció administrativa de la indemnització per danys a la persona afectada.
Consultar referènciaSol·licitar intervenció davant de contingut sexual o violent a internet
Canal citat per comunicar difusió il·lícita d’especial gravetat. L’article no promet una retirada automàtica ni l’eliminació de totes les còpies.
Consultar referènciaCircumstàncies, adreces i actuacions que convé identificar
Orientacions citades sobre informació necessària per comunicar la difusió: circumstàncies, adreces web o perfils i actuacions fetes.
Consultar referènciaMissatgeria instantània, correu electrònic i altres vies d’actuació
La font citada delimita la intervenció del canal davant de difusió mitjançant missatgeria o correu, sense excloure altres actuacions i responsabilitats.
Consultar referència017: orientació en ciberseguretat
Servei citat d’orientació gratuïta i confidencial sobre incidents de ciberseguretat i els passos adequats.
Consultar referènciaDocumentació, fonts complementàries i confidencialitat
Guia citada sobre avaluació forense, informació complementària, biaixos de les fonts i explicació de l’encàrrec i els seus límits de confidencialitat. No substitueix el marc jurídic aplicable al cas.
Consultar referènciaObjectivitat del pèrit i consideració de les dues parts
Norma citada sobre l’obligació d’objectivitat, tenint en compte el que pugui afavorir o perjudicar qualsevol de les parts.
Consultar referènciaRequisits diagnòstics del trastorn d’estrès posttraumàtic
Recurs citat per distingir símptomes intensos d’un diagnòstic de TEPT, tenint en compte l’esdeveniment, els símptomes, la durada i la repercussió.
Consultar referènciaLínia 024 i atenció urgent
Informació citada sobre suport davant d’ideació suïcida i a familiars, i prioritat de l’atenció d’emergència quan hi ha perill immediat.
Consultar referènciaContingut divulgatiu. No substitueix l’assessorament jurídic, l’avaluació individual ni l’atenció urgent. El primer contacte administratiu no requereix enviar imatges íntimes.
