Guia clínica · Infància · Neurodesenvolupament
TDAH infantil: símptomes, diagnòstic i tractament integratiu
Comprendre les dificultats d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat permet ajudar l’infant sense reduir-lo a una etiqueta. Una avaluació rigorosa orienta un pla que integra família, escola, salut física, hàbits i tractament quan està indicat.
- Reconèixer sense precipitar-se.
No tota distracció o inquietud és TDAH: importen el desenvolupament, la persistència i la repercussió quotidiana.
- Avaluar el perfil complet.
La informació de la família i l’escola s’integra amb l’entrevista clínica; cap escala aïllada estableix el diagnòstic.
- Intervenir amb objectius concrets.
El pla busca autonomia, aprenentatge, relacions i benestar, i no simplement que l’infant s’estigui quiet. [1] [2] [3]
Comprendre
Què és el TDAH infantil
No tots els infants presenten les mateixes dificultats
La presentació predominantment inatenta es pot manifestar com oblits, dificultat per seguir instruccions, desorganització o tasques que queden a mitges. Per la seva banda, la presentació predominantment hiperactiva-impulsiva destaca per inquietud, interrupcions i dificultat per esperar. En la presentació combinada es reuneixen prou símptomes de tots dos dominis. Aquestes presentacions poden canviar amb el desenvolupament; no són categories immutables. [3]
El TDAH no permet deduir la intel·ligència, la motivació o el caràcter. A més, l’atenció pot variar molt segons l’activitat i el context; concentrar-se en un joc molt atractiu no és suficient per descartar dificultats en altres situacions. El propòsit de la valoració és comprendre el funcionament, no decidir si l’infant “s’esforça prou”. [2] [3]
Causes i factors que modifiquen el funcionament
La genètica i el desenvolupament cerebral hi tenen una contribució important. També s’estudien factors ambientals i del desenvolupament, però no existeix una causa única que expliqui tots els casos ni una prova que mesuri un suposat “dèficit de dopamina” individual. Les diferències de grup observades en investigació no són un test diagnòstic per a cada infant. [2] [8]
Convé distingir les causes dels factors que agreugen el dia a dia: dormir malament, una dificultat d’aprenentatge no atesa o un entorn amb demandes poc ajustades poden empitjorar el funcionament. Corregir-los és important, sense assumir que tot TDAH desapareix en canviar hàbits. [7] [9]
Epidemiologia: xifres amb població, data i context
| Font i data | Població estudiada | Resultat i límit d’interpretació |
|---|---|---|
| Salari i col·laboradors, metaanàlisi publicada el 2023; cerca fins a l’octubre de 2020 | Infants de 3–12 anys de diferents països | Estimació agrupada del 7,6 %, amb interval de confiança del 95 % de 6,1–9,4 %. Existeix una heterogeneïtat considerable entre estudis. [4] |
| Catalá-López i col·laboradors, metaanàlisi espanyola del 2012 | Estudis epidemiològics en infants i adolescents a Espanya | Estimació agrupada del 6,8 % —interval de confiança del 95 %: 4,9–8,8 %—. És una referència històrica, no un mesurament espanyol del 2026. [5] |
| CDC, pàgina actualitzada el juliol de 2026, amb dades nord-americanes del 2024 | Infants i adolescents de 3–17 anys; diagnòstic actual comunicat pels progenitors | Aproximadament 7 milions, l’11,7 %. No equival a prevalença espanyola ni a una mostra exclusivament de 0–12 anys. [6] |
Aquestes xifres no s’han de sumar ni comparar com si mesuressin exactament el mateix. Canvien l’edat, el país, el procediment i la definició utilitzada. Un qüestionari de símptomes, un diagnòstic referit per una família i una avaluació clínica poblacional no són intercanviables.
Reconèixer
Senyals i manifestacions en la infància
El context evolutiu canvia la interpretació
| Etapa | Què pot motivar una consulta | Què convé comprovar |
|---|---|---|
| Primers anys, especialment abans dels 4 | Inquietud intensa, dificultats importants de regulació o desenvolupament | Explorar el son, el llenguatge, el desenvolupament i l’entorn. No atribuir automàticament aquestes manifestacions a TDAH. |
| Preescolar, aproximadament 4–5 anys | Impulsivitat persistent, dificultat marcada per esperar o participar en activitats | Comparar amb infants de desenvolupament similar i recollir informació de fora de casa. |
| Primària, aproximadament 6–9 anys | Oblits, interrupcions, pèrdua de materials, tasques incompletes | Repercussió acadèmica, familiar i social; descartar dificultats específiques d’aprenentatge. |
| Últims cursos de primària, aproximadament 10–12 anys | Problemes de planificació, gestió del temps o autonomia | Valorar si les exigències més grans fan visibles dificultats abans compensades. |
Són exemples orientatius, no una llista per autodiagnosticar-se. L’avaluació ha de considerar la intensitat, la freqüència, el context i el funcionament. [2] [7] [9]
Perfils menys visibles
Les nenes i els infants amb poca hiperactivitat motora poden passar més desapercebuts. Algunes dificultats s’expressen com lentitud per acabar, distraccions, dependència de recordatoris o un gran esforç per organitzar-se. D’altra banda, les bones notes no exclouen problemes rellevants, però tampoc justifiquen un diagnòstic per si soles. [2] [26]
La irritabilitat, l’ansietat, la baixa autoestima o els problemes socials poden coexistir. No tot s’ha d’atribuir al TDAH: identificar què passa a més del problema atencional pot canviar el tractament. [7]
Avaluar
Avaluació i diagnòstic
Què ha d’establir una avaluació clínica
En la infància, els criteris DSM-5-TR requereixen sis o més símptomes d’inatenció i/o sis o més d’hiperactivitat-impulsivitat, durant almenys sis mesos, incompatibles amb el desenvolupament. Per a una presentació combinada es compleix el llindar de tots dos dominis: no se sumen, per exemple, tres símptomes de cadascun per completar-ne sis. Hi ha d’haver diversos símptomes abans dels 12 anys, en dos o més contextos, i una interferència clara en el funcionament. El patró no s’ha d’explicar millor per una altra condició. [1]
Aquests criteris orienten el diagnòstic, però no obliguen a esperar sis mesos per demanar ajuda davant de dificultats importants.
Com es construeix la valoració
Història i motius de preocupació
L’entrevista reconstrueix el desenvolupament, els antecedents i els motius de preocupació.
Informació de la família, l’escola i l’infant
Es busquen exemples concrets, informació dels progenitors i l’escola, i la perspectiva del mateix infant.
Son, salut, aprenentatge i condicions associades
També es revisen el son, la salut física, l’aprenentatge i possibles condicions associades.
Interpretació de les diferències entre entorns
Quan els informants discrepen, interessa entendre les diferències entre entorns, no decidir automàticament qui té raó. [7] [9]
Devolució i pla
La devolució ha d’explicar què dona suport al diagnòstic, quines incerteses persisteixen i quines són les prioritats. En la pràctica, un informe útil permet passar de “té dificultats” a un pla amb suports i seguiment.
Instruments: utilitat i límits
| Recurs | Què pot aportar | Què no permet concloure per si sol |
|---|---|---|
| Escales de símptomes, com Conners o ADHD Rating Scale, en versions adequades | Organitzen la informació i permeten comparar observacions o evolució | Una puntuació alta no equival automàticament a TDAH. |
| Entrevista clínica estructurada o semiestructurada | Ordena antecedents, criteris i diagnòstics alternatius | No substitueix la interpretació del desenvolupament i del context. |
| Avaluació neuropsicològica o de l’aprenentatge, quan hi ha una pregunta concreta | Descriu fortaleses i dificultats cognitives o acadèmiques | Un perfil normal no descarta TDAH; un d’alterat no el confirma. |
| Proves informatitzades d’atenció o d’execució contínua | Aporten mesures complementàries en condicions controlades | No reprodueixen tota la vida quotidiana ni són una prova definitiva. |
La revisió sistemàtica d’eines diagnòstiques del 2024 reforça la necessitat de judici clínic i informació de múltiples entorns. No s’indiquen rutinàriament neuroimatge, electroencefalograma o proves biològiques per confirmar un TDAH sense una altra sospita clínica. [7] [8]
Diagnòstic diferencial i condicions associades
Son insuficient o alteracions respiratòries nocturnes, dificultats de llenguatge o aprenentatge, ansietat, problemes emocionals i circumstàncies adverses poden produir o agreujar símptomes semblants. També cal comprovar l’audició o la visió quan la història ho suggereixi. [9]
TDAH i TEA poden coexistir; també TDAH i trastorn negativista desafiant, tics o ansietat. L’avaluació distingeix què explica cada dificultat i què requereix un abordatge propi. [7]
Com a context, els CDC assenyalen que gairebé el 78 % dels menors nord-americans de 3–17 anys amb TDAH actual a l’enquesta del 2022 tenia almenys una altra condició concurrent considerada a l’estudi. No significa que el 78 % tingui un mateix trastorn ni que aquest percentatge es pugui traslladar a la consulta espanyola. [6]
Tractar i acompanyar
Tractament i suports
Un pla combinat, però no una suma indiscriminada de teràpies
Les intervencions compleixen funcions diferents. La medicació pot reduir símptomes nuclears; el treball familiar i escolar ajuda a modificar demandes, hàbits i respostes de l’entorn. La revisió sistemàtica de tractaments del 2024 va trobar el suport més consistent per a la medicació, amb efectes adversos que cal vigilar. També adverteix que afegir qualsevol intervenció no garanteix una millora addicional: importen el seu objectiu i la seva utilitat real. [10]
En preescolar, es prioritza l’entrenament dels progenitors en maneig conductual i la intervenció educativa. Els casos amb deteriorament persistent important requereixen una valoració especialitzada; qualsevol proposta farmacològica ha de considerar les limitacions d’edat i indicació de la fitxa tècnica aplicable. [1] [11] [13]
En edat escolar, els suports familiars i educatius continuen sent essencials. Quan el TDAH produeix una interferència rellevant, la medicació pot formar part del pla juntament amb aquests suports. No cal presentar el tractament com una elecció excloent entre “teràpia” o “pastilles”. [10] [12]
Intervenció familiar i escolar
L’entrenament parental ensenya a anticipar situacions difícils, formular instruccions clares, reforçar conductes concretes i respondre de manera consistent. No implica que els progenitors hagin causat el trastorn. Requereix pràctica i adaptació a les possibilitats familiars, no perfecció. [11]
A l’escola, el maneig conductual i les estratègies d’organització permeten actuar sobre problemes observables: iniciar una tasca, recordar material, seguir una seqüència o demanar ajuda. Els objectius han de ser comprensibles per a l’infant i revisar-se entre adults. [12]
Farmacoteràpia: opcions i seguretat a Espanya
La taula és informativa; no conté una pauta de prescripció. La decisió depèn de l’edat, la gravetat, els antecedents, la resposta, la tolerància i la fitxa tècnica de la presentació concreta.
| Opció | Lloc en el tractament i matís regulador | Seguiment rellevant |
|---|---|---|
| Metilfenidat | Existeixen formulacions autoritzades a partir dels 6 anys com a part d’un programa integral quan altres mesures per si soles són insuficients. Les presentacions difereixen en la durada i les condicions d’administració. [13] | Gana, pes i creixement, son, pressió arterial, pols, ànim i benefici funcional. |
| Lisdexamfetamina | La fitxa espanyola consultada contempla el seu ús a partir dels 6 anys quan la resposta prèvia a metilfenidat es considera clínicament inadequada. [14] | Gana, creixement, son, paràmetres cardiovasculars i possibles canvis emocionals o conductuals. |
| Atomoxetina | Alternativa no estimulant autoritzada a partir dels 6 anys. No s’ha d’avaluar esperant exactament la mateixa rapidesa de resposta que un estimulant. [15] | Tolerància digestiva, gana, son, pols i pressió arterial; vigilar canvis d’ànim i idees autolesives. |
| Guanfacina d’alliberament prolongat | Autoritzada entre 6 i 17 anys quan els estimulants no són adequats, no es toleren o resulten ineficaços, dins d’un abordatge integral. [16] | Somnolència, hipotensió i bradicàrdia. No suspendre-la bruscament: la retirada requereix supervisió. |
Seguiment i seguretat farmacològica
Objectius que tinguin sentit per a l’infant
Es poden acordar metes com preparar la motxilla amb menys ajuda, acabar un tram de tasca sense una discussió prolongada o participar amb menys interrupcions. Són exemples d’objectius, no resultats garantits. Convé registrar un punt de partida i revisar el benefici, la càrrega del tractament i el benestar, en lloc de valorar únicament les qualificacions o una escala. [26] [27]
Integrar amb criteri
Visió integrativa: què mereix incorporar-se i amb quina evidència
L’enfocament integratiu no es limita a afegir suplements. També connecta son, nutrició, activitat física, regulació emocional, salut familiar, escola i tractament mèdic. La pregunta pràctica és: quin factor modificable està dificultant la vida d’aquest infant i quina intervenció té un balanç raonable de beneficis, riscos i càrrega?
Aquí es diferencien mesures clíniques generals, intervencions individualitzables i línies d’investigació. Una hipòtesi biològica atractiva no equival a eficàcia demostrada.
Son i ritmes: un objectiu clínic propi
Convé explorar horaris irregulars, dificultat per agafar el son, roncs, pauses respiratòries, inquietud nocturna i possibles efectes del tractament. Dormir malament pot afegir dificultats d’atenció i regulació; millorar el son no obliga a concloure que el diagnòstic previ era incorrecte. [7] [17]
Un pla pot començar per una rutina predictible, revisar les activitats que retarden l’hora d’anar a dormir i tractar les causes identificades. La melatonina no és un tractament de la inatenció. La informació europea vigent de Slenyto inclou el tractament de l’insomni en infants i adolescents de 6–17 anys amb TDAH quan la higiene del son és insuficient. Aquesta indicació correspon a un medicament concret i no valida qualsevol suplement o qualsevol ús. [17]
Activitat física i joc: complement amb utilitat
L’exercici regular es pot incorporar pel gaudi, la salut i la participació social. Una metaanàlisi de 22 assajos va trobar efectes petits sobre símptomes nuclears i moderats sobre algunes funcions executives en infants i adolescents amb TDAH. La variabilitat dels programes impedeix prometre un resultat individual o una modalitat universalment superior. [18]
Com a aplicació pràctica, es pot triar una activitat que l’infant toleri i gaudeixi, amb instruccions clares i oportunitats d’èxit. Les pauses de moviment durant les tasques també poden formar part dels suports educatius; no convé convertir l’esport en un altre focus d’exigència o càstig. [12] [18]
Alimentació, creixement i dèficits nutricionals
La valoració nutricional pren un interès especial davant de selectivitat marcada, dietes restrictives, pèrdua de gana o problemes de creixement. L’objectiu inicial és assegurar una alimentació suficient i variada i detectar mancances quan la història ho justifiqui. Corregir un dèficit no significa tractar un suposat dèficit universal present en tots els infants amb TDAH. [13] [20]
Ferro, zinc, vitamina D o magnesi no s’haurien d’incorporar automàticament com un paquet de tractament. La necessitat d’analítica i suplementació depèn de l’avaluació. Més quantitat no implica més benefici i determinats micronutrients poden causar toxicitat. [20]
Una dieta d’exclusió no és una recomanació general per a tot TDAH. Si existeix una sospita alimentària concreta, cal estudiar-la de manera estructurada i tenint cura de l’equilibri nutricional. No s’han d’encadenar restriccions per assaig i error sense un objectiu avaluable. [7]
Omega-3: interès nutricional, eficàcia clínica incerta
Alguns estudis han comunicat beneficis modestos, però el conjunt de resultats no permet presentar-los com una alternativa equivalent als tractaments establerts. La revisió Cochrane del 2023 va incloure 37 assajos i més de 2.374 participants: va trobar evidència d’alta certesa d’absència de diferència rellevant en la puntuació total de símptomes informada pels progenitors, tot i que algunes anàlisis de resposta van mostrar senyals favorables amb menys certesa. [19]
Per tant, no es proposen com a tractament rutinari del TDAH. Una consideració individual ha de tenir un objectiu i un punt de revisió, sense retardar intervencions d’eficàcia més consistent. [19]
Microbiota, eix intestí-cervell i psiconeuroimmunologia
S’investiguen relacions entre microbiota, metabòlits, vies immunitàries, senyals nerviosos i funcionament cerebral. Aquesta investigació és rellevant, però les associacions no demostren que una alteració intestinal sigui la causa del TDAH d’un infant ni que corregir un marcador produeixi una millora clínica. [22]
Una revisió del 2024 no va trobar superioritat significativa dels probiòtics davant de placebo per als símptomes del TDAH. Una revisió publicada el juliol de 2026 tampoc va identificar un benefici clar sobre mesures de símptomes nuclears en assajos de 8–12 setmanes. Les formulacions i els resultats estudiats són heterogenis. [22] [23]
L’enfocament raonable és atendre el restrenyiment, el dolor, la selectivitat o altres símptomes quan existeixin, sense vendre una “normalització de la microbiota” com a tractament provat del trastorn. Les proves comercials de microbiota no substitueixen l’avaluació diagnòstica clínica. [8] [22]
Fitoteràpia: el cas del safrà
El safrà, Crocus sativus, compta amb estudis preliminars. Un assaig pilot del 2019 va assignar 54 menors de 6–17 anys a safrà o metilfenidat durant sis setmanes, sense diferències significatives en les escales comparades. No trobar diferències en un estudi petit no demostra equivalència terapèutica ni estableix eficàcia o seguretat a llarg termini. [21]
Cal presentar-lo com una opció en investigació, no com un substitut natural demostrat. La decisió d’emprar un producte fitoteràpic requereix revisar la formulació, la qualitat, les interaccions i el seguiment; els resultats d’un extracte no es transfereixen automàticament a tots els productes que contenen la planta. [20] [21]
Regulació emocional, mindfulness i abordatges corporals
La respiració, el ioga adaptat o pràctiques breus d’atenció plena es poden incorporar com a activitats de benestar quan resulten acceptables per a l’infant. L’evidència sobre reducció de símptomes de TDAH és menys concloent i presenta limitacions metodològiques. No s’han de formular com l’obligació d’“aprendre a relaxar-se” per deixar de tenir el trastorn. [28]
Acupuntura, TEAS i fórmules herbàries
Per a l’acupuntura, TEAS i fórmules herbàries no hi ha una base suficient per fixar un protocol estàndard de TDAH infantil. La seva valoració exigeix distingir plausibilitat d’eficàcia i revisar la seguretat; no han de desplaçar suports útils. [20]
Neurofeedback i entrenament cognitiu
La metaanàlisi publicada a JAMA Psychiatry el 2025 va incloure 38 assajos i 2.472 participants. Les avaluacions probablement cegues no van donar suport a un benefici clínic significatiu general del neurofeedback sobre el TDAH; certes anàlisis de protocols o resultats específics van mostrar senyals petits. No justifica oferir-lo com a substitut rutinari del tractament establert. [24]
Millorar en un exercici informatitzat tampoc garanteix una millora equivalent a classe o a casa. Qualsevol intervenció afegida s’ha de valorar per la seva transferència a la vida quotidiana, no només per la puntuació del programa. [8] [10]
Com decidir si val la pena afegir-hi alguna cosa
Aplicar
Família i escola: suports per a la vida quotidiana
A casa
Fer visible la seqüència. Una rutina breu del matí o de la motxilla es pot convertir en passos que l’infant vegi i comprovi. És preferible una instrucció concreta cada vegada a repetir “organitza’t”.
Reconèixer conductes observables. El reforç es pot centrar a començar, demanar ajuda o completar un tram. No cal premiar-ho tot ni aplicar una proporció matemàtica fixa.
Ajustar la tasca. Dividir una activitat llarga, preveure descansos i preparar el material redueix exigències simultànies. Els suports s’han de retirar gradualment segons l’autonomia que es vagi aconseguint, no per una data rígida. [11] [29]
Un exemple d’objectiu seria: “Durant aquesta setmana provarem una llista de tres passos per preparar la motxilla i anotarem quanta ajuda necessita”. És una proposta de treball, no un barem de normalitat.
Al centre educatiu
Es poden utilitzar instruccions breus, comprovació de comprensió, organització de materials, avisos abans de les transicions i pauses de moviment. Els ajustos es trien per necessitat, no com un paquet idèntic per a tothom. A més, la comunicació família-escola ha d’incloure avenços i estratègies útils, sense convertir-se únicament en un comunicat d’incidents. [12]
Recursos i transicions a Catalunya
Els EAP assessoren centres i famílies, identifiquen necessitats educatives i col·laboren en suports i coordinació amb altres serveis. D’altra banda, la valoració clínica i la psicopedagògica responen a preguntes relacionades, però diferents. El diagnòstic no estableix per si sol una prestació concreta. [25]
El pas a cursos amb més assignatures o més exigència organitzativa és un bon moment per revisar els suports: agenda, materials, temps, comunicació entre professionals i participació de l’infant. [25]
Consulta
Quan consultar i com preparar la visita
És aconsellable sol·licitar valoració quan les dificultats d’atenció, organització o control d’impulsos són persistents i afecten l’aprenentatge, les relacions, la convivència o el benestar. També quan un tractament previ no està ajudant, produeix efectes adversos o apareixen problemes que no encaixen amb l’explicació inicial. [9] [29]
Per preparar la consulta podeu reunir informes previs, exemples de casa i de l’escola, una descripció del son i l’alimentació i la llista de medicaments i suplements. És útil portar també allò que funciona bé i les prioritats de la família. No cal completar per compte propi una bateria de proves.
L’entrevista familiar i alguns seguiments es poden fer online quan la metodologia ho permet. Si calen exploració, mesuraments o proves presencials, s’han d’organitzar com a part de la valoració; una videotrucada no reemplaça automàticament aquests components. [27]
Resoldre dubtes
Preguntes freqüents
Diagnòstic
Pot tenir TDAH un infant que no és hiperactiu?
Sí. La presentació predominantment inatenta pot passar desapercebuda perquè no destaca pel moviment o les interrupcions. L’avaluació considera el patró complet, no un estereotip. [3]
Tenir bones notes descarta el diagnòstic?
Una prova d’atenció el pot confirmar?
No de manera aïllada. Les proves poden aportar informació, però el diagnòstic integra entrevista, desenvolupament, funcionament i observacions de diferents contextos. [8]
Tractament
Sempre cal medicació?
Un tractament integratiu permet evitar els fàrmacs?
Els probiòtics o el safrà ja són tractaments demostrats?
El TDAH desapareix en créixer?
L’evolució és variable. Algunes dificultats disminueixen i d’altres canvien amb les demandes; per això cal revisar el seguiment en passar d’etapa, sense prometre remissió ni assumir un curs idèntic per a tothom. [26]
Referències
Fonts i lectures clíniques
Les fonts es relacionen amb els passatges mitjançant referències numerades. Es distingeixen documents de pràctica clínica, revisions, assajos i informació reguladora. Les edats i les autoritzacions d’altres països no es traslladen automàticament a Espanya. El detall de l’accés documental i els punts pendents es conserven en les notes editorials del paquet.
Informació clínica i epidemiologia
- CDC. Clinical Care of ADHD.Orientació clínica, criteris i tractament per edats. Pàgina consultada el 20/09/2026; actualització indicada: 30/07/2026.
- NIMH. Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder: What You Need to Know.Descripció del trastorn, diversitat de perfils i tractament.
- American Psychiatric Association. What is ADHD?Definició, presentacions i criteris clínics.
- Salari N, et al. The global prevalence of ADHD in children and adolescents: a systematic review and meta-analysis. Italian Journal of Pediatrics. 2023.Cerca fins a l’octubre de 2020; estimació utilitzada exclusivament per al grup de 3–12 anys. DOI: 10.1186/s13052-023-01456-1.
- Catalá-López F, et al. Prevalence of attention deficit hyperactivity disorder among children and adolescents in Spain: a systematic review and meta-analysis of epidemiological studies. BMC Psychiatry. 2012;12:168.Referència històrica espanyola; no representa una estimació nacional nova del 2026. DOI: 10.1186/1471-244X-12-168.
- CDC. Data on ADHD in Children.Actualització indicada: 08/07/2026. Diferencia dades de diagnòstic actual del 2024 i comorbiditat del 2022; població nord-americana de 3–17 anys.
Avaluació, tractament i suports familiars i escolars
- Wolraich ML, et al. Clinical Practice Guideline for the Diagnosis, Evaluation, and Treatment of ADHD in Children and Adolescents. Pediatrics. 2019;144(4):e20192528.Guia AAP de referència. La seva data original és 2019, tot i que pàgines institucionals que la resumeixen s’hagin actualitzat després. DOI: 10.1542/peds.2019-2528.
- Peterson BS, et al. Tools for the Diagnosis of ADHD in Children and Adolescents: A Systematic Review. Pediatrics. 2024;153(4):e2024065854.Es va consultar el text dipositat pels seus autors a ResearchGate, davant de restriccions de l’editor. No és una recomanació d’una prova diagnòstica aïllada.
- CDC. Diagnosing ADHD.Avaluació clínica, diagnòstics alternatius i informació de diferents contextos.
- Peterson BS, et al. Treatments for ADHD in Children and Adolescents: A Systematic Review. Pediatrics. 2024;153(4):e2024065787.Revisió de 312 estudis; cerca fins al juny de 2023. Text consultat en una còpia dipositada pels autors a ResearchGate.
- CDC. Parent Training in Behavior Management for ADHD.Entrenament parental i aplicació per etapes; data indicada: 30/07/2026.
- CDC. ADHD in the Classroom: Helping Children Succeed in School.Estratègies d’organització i maneig conductual. No es traslladen a Espanya els seus procediments legals nord-americans.
Fitxes tècniques i informació reguladora
- AEMPS. CIMA. Ficha técnica de Concerta (metilfenidato).Indicacions, limitacions, avaluació prèvia i seguiment. Cal comprovar sempre la formulació concreta.
- AEMPS. CIMA. Ficha técnica de Elvanse (lisdexanfetamina).Indicació pediàtrica a partir dels 6 anys després d’una resposta clínicament inadequada a metilfenidat.
- AEMPS. CIMA. Ficha técnica de atomoxetina, registre 82441.Indicació, seguretat cardiovascular i vigilància de canvis emocionals o idees autolesives.
- AEMPS. CIMA. Ficha técnica de Intuniv (guanfacina).Ús entre 6–17 anys, criteris d’indicació, somnolència, hipotensió, bradicàrdia i retirada supervisada.
- European Medicines Agency. Slenyto.La informació vigent inclou insomni en TDAH de 6–17 anys quan la higiene del son ha estat insuficient. No equival a una indicació per tractar símptomes nuclears.
Activitat física, nutrició i abordatges complementaris
- Huang H, et al. Chronic Exercise for Core Symptoms and Executive Functions in ADHD: A Meta-analysis. Pediatrics. 2023;151(1):e2022057745.22 assajos; distingir símptomes nuclears, proves executives i funcionament quotidià. DOI: 10.1542/peds.2022-057745.
- Gillies D, Leach MJ, Perez Algorta G. Polyunsaturated fatty acids (PUFA) for ADHD in children and adolescents. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2023;CD007986.37 assajos, més de 2.374 participants. Distingeix absència de diferència en puntuacions globals i senyals de resposta de menys certesa. DOI: 10.1002/14651858.CD007986.pub3.
- NCCIH. ADHD and Complementary Health Approaches: What the Science Says.Síntesi de l’agost de 2023 sobre evidència i seguretat. Per al neurofeedback, els probiòtics i la regulació de la melatonina es prioritzen les fonts posteriors d’aquest dossier.
Assajos i revisions d’intervencions complementàries
- Baziar S, et al. Crocus sativus L. Versus Methylphenidate in Treatment of Children with ADHD: A Randomized, Double-Blind Pilot Study. Journal of Child and Adolescent Psychopharmacology. 2019.Resum consultat. 54 assignats, 50 van completar l’assaig; sis setmanes. L’absència de diferències no estableix equivalència o no-inferioritat. DOI: 10.1089/cap.2018.0146.
- Liang CS, et al. Therapeutic efficacy of probiotics for symptoms of ADHD in children and adolescents: meta-analysis. BJPsych Open. 2024.Resultats globals i limitacions; les associacions de l’eix intestí-cervell no equivalen a causalitat individual.
- Yan Y, et al. Revisió sistemàtica i metaanàlisi de probiòtics en el TDAH. Nutrients. 2026;18(14):2357.Publicació: 17/07/2026. Es van verificar el registre i la conclusió del resum indexat, no el text complet: no s’afirma una avaluació integral del risc de biaix. DOI: 10.3390/nu18142357; PMID: 42514426.
- Westwood SJ, et al. Neurofeedback for ADHD: A Systematic Review and Meta-Analysis. JAMA Psychiatry. 2025;82(2):118–129.38 assajos i 2.472 participants. Prioritza avaluacions probablement cegues; no dona suport al seu ús general com a tractament únic. DOI: 10.1001/jamapsychiatry.2024.3702.
Guies i recursos clínics, educatius i complementaris
- Generalitat de Catalunya. XTEC. Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).Funcions d’orientació i coordinació educativa. Actualització indicada: 03/03/2026.
- Robaey P, Rogers M, Schachar R. Revisió sobre el TDAH en infants i adolescents. BMJ. 2026;393:e082507.Publicat: 08/06/2026. Resum consultat; accés al text complet de l’editor no disponible durant aquesta revisió. DOI: 10.1136/bmj-2024-082507.
- AADPA. Australian Evidence-Based Clinical Practice Guideline for ADHD.Guia del 2022 en un arxiu distribuït el 2026: no es presenta com una guia científica nova del 2026. Es van comprovar passatges d’avaluació, seguiment i ECG, incloent-hi la taula corresponent. No substitueix CIMA per a indicacions espanyoles.
- Gonzalez NA, et al. A Systematic Review of Yoga and Meditation for ADHD in Children. Cureus. 2023;15(3):e36143.Resum consultat; nombre limitat d’estudis i necessitat de mostres i seguiment més grans. Suport complementari, no substitució del tractament. DOI: 10.7759/cureus.36143.
- CDC. Treatment of ADHD.Tractament per edats i mesures pràctiques per a les famílies.
Actualització i traçabilitat
Revisió i manteniment
Aquesta actualització incorpora informació epidemiològica contextualitzada, avaluació diferencial, tractament per etapes, seguretat farmacològica i un apartat integratiu amb límits d’evidència. La data documental no substitueix l’aprovació mèdica ni modifica per si sola la data original d’una pàgina ja existent.
Historial de versions i revisió
- · Revisió clínica humana de la versió V2La versió V2 va ser revisada clínicament i aprovada pel Dr. Marc Agraz.
- · Versió editorial 1.0 · Actualització documentalPreparació d’aquest contingut editorial per a arquitectura V2. Validació clínica pendent; no substitueix l’historial de la pàgina existent.
- · Primera publicació de la pàgina existentData original de WordPress, conservada. La preparació d’aquesta candidata no modifica la pàgina publicada.
Valoració individual
Entendre què li passa és el primer pas per ajudar-lo millor
Una valoració individual pot aclarir l’origen de les dificultats i organitzar prioritats per a l’infant, la seva família i l’escola.
Atenció psiquiàtrica presencial a Lleida i en línia quan la metodologia d’avaluació i seguiment ho permet.
Informació sanitària: aquesta pàgina és informativa i no substitueix una valoració individual. El diagnòstic, les proves i el tractament s’han d’adaptar al desenvolupament, la salut, el context i les necessitats de cada infant. No inicieu, suspengueu ni modifiqueu medicació o suplements a partir d’aquesta guia.
