Guia clínica · Infància · Son i parasòmnies
Terrors nocturns infantils: causes, què fer i tractament integratiu
Veure un infant cridar, suar o incorporar-se espantat mentre sembla que no reconegui ningú pot resultar alarmant. Els terrors nocturns són despertars incomplets del son i no equivalen a un malson. Comprendre l’episodi permet acompanyar-lo amb seguretat, revisar el seu descans i detectar quan necessita una valoració més àmplia.
Acompanyar amb seguretat i revisar el descans
- Pot semblar despert sense estar-ho del tot.
La mirada, els moviments o els crits no indiquen per si sols una resposta conscient.
- Protegir sense despertar-lo a la força.
En un episodi típic es prioritzen la calma i la prevenció de lesions, no aconseguir que expliqui què passa.
- Revisar el son complet.
Importen els horaris, la respiració, els moviments nocturns, els tractaments i el benestar durant el dia. [1,2,3,4]
Què són els terrors nocturns infantils
No són malsons més intensos
En un malson, l’infant sol despertar-se, reconèixer el cuidador i poder explicar alguna cosa del somni que l’ha espantat. En un terror típic, el despertar és incomplet i el consol verbal pot no arribar-li com quan està despert. Els malsons són més habituals en la part de la nit amb més son REM, generalment més avançada. [2,33]
Aquesta diferència canvia la resposta: conversar sobre un somni pot ajudar després d’un malson, però interrogar durant un terror no sol ser útil. També canvia el tractament: no es traslladen automàticament tècniques de reescriptura de malsons a una parasòmnia NREM.
Desenvolupament i predisposició familiar
Poden aparèixer en els primers anys i en edat escolar; molts disminueixen amb el creixement. L’edat ajuda a interpretar, però no confirma ni descarta per si sola. Un plor nocturn en un lactant no s’ha d’etiquetar automàticament com a terror: la gana, el dolor, la malaltia i altres necessitats requereixen consideració. [3,11]
Hi ha agregació familiar de parasòmnies. Tenir familiars amb somnambulisme pot ser una dada rellevant, però no una prova diagnòstica ni un motiu per culpar ningú. La relació observada entre terrors i somnambulisme tampoc significa que tots els infants hagin de presentar tots dos. [5]
Epidemiologia: per què les xifres són tan diferents
| Referència | Població i procediment | Resultat i límit |
|---|---|---|
| Revisió clínica de Leung i col·laboradors, 2020 | Síntesi d’estudis pediàtrics amb mètodes i edats diferents. | Recull estimacions aproximades del 1–6,5 % entre 1–12 anys. No és una nova enquesta espanyola ni un percentatge aplicable a qualsevol edat. [3] |
| Petit i col·laboradors, 2015 | Cohort de 1.940 infants del Quebec, amb informació materna repetida durant la infància. | Als 18 mesos, es van comunicar episodis en el 34,4 %. És un resultat d’informe parental en aquesta edat, no una prevalença de trastorn clínic confirmat en tota la infància. [5] |
No són xifres per fer-ne la mitjana. Preguntar per qualsevol episodi, identificar una conducta mitjançant un qüestionari i diagnosticar una parasòmnia amb repercussió són procediments diferents. La cerca narrativa d’aquesta guia no permet oferir una estimació diagnòstica nacional recent i representativa per a tota la població espanyola de 0–12 anys.
Senyals i manifestacions segons l’edat
Què pot observar la família
L’episodi pot començar amb un crit o una incorporació brusca. Són possibles respiració i pols accelerats, sudoració, mirada fixa, resistència al contacte i dificultat per respondre. Alguns infants es queden al llit; altres s’aixequen o combinen l’episodi amb conductes de somnambulisme. Solen aparèixer relativament aviat després d’adormir-se, tot i que l’horari no constitueix una regla absoluta. [1,3,11]
El record de l’endemà sol ser absent o escàs. No s’ha d’exigir amnèsia completa com a única prova: la revisió dels trastorns del despertar assenyala que les experiències mentals i el record són més variables del que suggereixen les descripcions simplificades. [4]
La durada que estima una família en un moment angoixant pot ser imprecisa. Interessa observar la seqüència i la recuperació, sense utilitzar un nombre aïllat de minuts per decidir que l’episodi és necessàriament benigne o epilèptic.
Manifestacions segons l’etapa infantil
| Etapa orientativa | Què convé observar | Precaució interpretativa |
|---|---|---|
| Lactància i primers anys | Plor, despertars, necessitats d’alimentació, dolor, febre o canvis respiratoris. | L’etiqueta de terror no substitueix la valoració de necessitats i malaltia. |
| Preescolar | Despertar incomplet, crits i dificultat per consolar a l’inici del període de son. | Reconstruir horaris i descans; no interpretar l’episodi com a desobediència. |
| Primària, aproximadament 6–9 anys | Episodis, possibles desplaçaments, manca de son o roncs. | Revisar els riscos del dormitori i el funcionament diürn. |
| Últims cursos de primària, aproximadament 10–12 anys | Persistència, canvis en el patró, vergonya o preocupació per dormir fora. | No assumir que qualsevol episodi nou és el mateix fenomen d’anys anteriors. |
Són orientacions evolutives, no criteris diagnòstics rígids per edat. [3,6,11]
També pot passar durant una migdiada
El nom «nocturn» descriu el context habitual, però un episodi pot aparèixer durant el son diürn. En una escola bressol o a càrrec d’una altra persona, convé explicar aquesta possibilitat i la resposta acordada. L’important és la seva relació amb el son, no únicament l’hora del rellotge. [11]
Què passa entre episodis
L’avaluació no acaba quan l’infant torna a dormir. Interessa saber si descansa prou, està somnolent, s’irrita més, evita anar al llit o si els cuidadors viuen pendents de la nit següent. No tots aquests problemes són conseqüència directa del terror: poden revelar un trastorn del son associat o una altra dificultat. [6,14]
Exemple d’objectiu de consulta: a més de reduir els episodis, una família pot necessitar recuperar un horari estable i deixar de passar tota la nit vigilant. Aquest objectiu s’acorda sense prometre absència absoluta d’esdeveniments ni imposar dispositius de monitoratge.
Avaluació i diagnòstic
La història de l’episodi és l’eina principal
La valoració reconstrueix com s’adorm, quant de temps transcorre fins a l’esdeveniment, quins moviments apareixen, com respon als adults i què passa després. Es pregunten antecedents familiars, malalties, canvis recents i tots els medicaments o suplements. L’exploració i les proves es trien a partir d’aquesta informació. [4,6]
No existeix per a aquesta guia una regla d’«esperar sis mesos». La classificació clínica considera episodis repetits compatibles, la seva repercussió i les explicacions alternatives; un esdeveniment perillós mereix atenció encara que sigui el primer. Tampoc es converteix qualsevol episodi ocasional d’infància en un trastorn que necessiti tractament farmacològic.
Diari i vídeo: útils quan aporten informació
Un registre breu pot recollir l’hora aproximada d’anar al llit i d’adormir-se, la migdiada, l’episodi, els roncs o la malaltia i com va ser l’endemà. Com a proposta pràctica, observar una o dues setmanes pot ajudar si la situació és estable. No es retarda una consulta necessària per completar el diari.
Un vídeo domèstic pot mostrar detalls difícils de descriure, sempre que gravar-lo sigui segur, preservi la intimitat i no desplaci la cura. No es provoca l’episodi, es priva l’infant de son ni se’l manté angoixat per obtenir una gravació millor. La interpretació correspon a la valoració clínica. [4]
Recursos d’avaluació i els seus límits
| Recurs | Utilitat | Què no demostra per si sol |
|---|---|---|
| Història clínica i descripció de cuidadors | Relacionar esdeveniment, son, antecedents i funcionament. | Una paraula com «atac» o «terror» no estableix el diagnòstic. [6] |
| BEARS | Recordar àrees de cribratge: anar al llit, somnolència, despertars, regularitat i respiració. | No és una prova confirmatòria de terrors ni d’epilèpsia. [8] |
| SDSC o altres qüestionaris de son adequats | Organitzar símptomes i revisar-ne l’evolució. | Exigeix versió, informant, idioma i edat pertinents; no traslladar barems sense comprovar-los. [9] |
| Vídeo domèstic i registre | Mostrar seqüència, moviments i horaris. | No substitueixen les proves quan hi ha sospita d’un altre trastorn. [4] |
| Vídeo-polisomnografia, amb EEG ampliat quan escaigui | Investigar esdeveniments atípics, riscos o malalties associades. | Una nit sense esdeveniments no descarta automàticament una parasòmnia. [6,35] |
Els rellotges i les aplicacions de consum poden servir per anotar hàbits, però la seva utilitat diagnòstica depèn de validació específica. Una estimació de «son profund» no confirma l’origen d’un crit nocturn. La posició AASM sobre tecnologia de consum és de 2018: no s’utilitza per afirmar que cap dispositiu posterior pugui tenir una indicació validada. [10]
Diagnòstic diferencial
| Possibilitat | Pistes orientatives | Què canvia en la valoració |
|---|---|---|
| Terror del son NREM | Despertar incomplet, expressió intensa de por, resposta limitada i record escàs; sovint a l’inici de la nit. | Seguretat, patró del son i possibles precipitants. |
| Malson | Despertar més complet, reconeixement del cuidador i record de contingut desagradable. | Acompanyament en despertar-se i avaluació del somni recordat. |
| Despertar confusional o somnambulisme | Confusió o desplaçaments, de vegades sense l’expressió de terror tan marcada. | Es poden solapar dins dels trastorns del despertar. |
| Crisi epilèptica relacionada amb el son | Episodis molt estereotipats, agrupats, moviments asimètrics o postures inusuals. | Valoració neurològica i proves seleccionades; cap pista aïllada és suficient. |
| Pànic nocturn o ansietat en anar al llit | Consciència més clara de la por o preocupació abans de dormir. | Avaluar el patró ansiós sense confondre’l amb un despertar incomplet. |
| Trastorn respiratori, dolor o una altra causa mèdica | Roncs, pauses, esforç respiratori, dolor o símptomes associats. | Estudiar i tractar la condició, no ocultar-la amb un sedant. |
Aquestes diferències orienten, no constitueixen un algoritme domèstic per descartar malaltia. [1,4,6,7]
En l’ epilèpsia hipermotora relacionada amb el son, l’EEG de superfície pot resultar no concloent. Un EEG rutinari normal no és suficient per excloure-la quan la història continua sent sospitosa. A la inversa, moure’s intensament durant un terror no demostra epilèpsia. [7]
Quan cal un estudi del son
La polisomnografia no se sol·licita de manera rutinària per a tot episodi típic. És més útil quan el patró és atípic, hi ha risc de lesió, es planteja epilèpsia o hi ha indicis d’apnea o moviments periòdics. L’AASM recomana investigar malalties associades en parasòmnies freqüents quan la història les suggereix. [6]
Un estudi retrospectiu publicat el 2025 va revisar 88 menors de 2–18 anys derivats per conductes nocturnes: 69 van rebre diagnòstic de parasòmnia NREM i es van registrar episodis en 20 durant la prova. Il·lustra que capturar un episodi en una sola nit no està garantit; no calcula la sensibilitat universal de l’estudi ni justifica fer-lo a tothom. [35]
Tractament i suports
Què fer durant un episodi típic
Mantenir-se a prop i reduir el risc. Observeu la respiració i l’entorn, aparteu objectes i eviteu caigudes. Parleu poc i amb un to tranquil si cal intervenir. No cal obtenir resposta verbal ni contacte visual. Si l’infant es desplaça, procureu orientar-lo suaument cap a un lloc segur sense iniciar una lluita. [11,33]
No despertar-lo a la força. Sacsejar-lo, cridar, subjectar-lo amb força o interrogar-lo pot augmentar la confusió i l’agitació. No oferir menjar, beguda o medicació mentre no estigui prou despert per prendre’ls amb seguretat. L’acompanyament s’adapta al moviment real, no consisteix a allunyar-se i deixar-lo sense protecció. [2,11]
No confondre aquesta recomanació amb ignorar una urgència. Si no respira adequadament, es lesiona o l’episodi és clarament diferent, ha de rebre l’atenció que correspongui. «No despertar-lo» descriu el maneig habitual del terror, no una prohibició d’actuar per protegir-lo.
Exemple de resposta breu: «Soc aquí; em cuidaré que estiguis segur». És una orientació per a l’adult, no una frase que hagi de repetir fins a aconseguir que l’infant l’entengui.
Prevenir lesions sense crear altres riscos
Reviseu obstacles al costat del llit, mobles amb arestes i accés a escales o finestres. Eviteu un llit alt quan l’infant es pugui aixecar durant episodis. Les mesures han de mantenir l’accés del cuidador i la possibilitat d’evacuació; no es tanca, lliga ni immobilitza l’infant. [11,33]
En lactants, el son segur exigeix una superfície ferma, plana i buida, d’acord amb les recomanacions pediàtriques. No s’afegeixen coixins, protectors encoixinats o objectes tous a un bressol per «protegir dels terrors». Les mesures de seguretat d’un escolar no es traslladen a un nadó. [12]
Primer esglaó: descans suficient i factors precipitants
Convé revisar son insuficient, horaris irregulars, febre, canvis de l’entorn i tractaments que puguin alterar el descans. No sempre es troba un desencadenant ni la família ha fet res malament si persisteixen. El pla pot ser senzill: corregir una manca de son recognoscible i observar l’evolució abans d’afegir diverses intervencions. [1,14]
La revisió pediàtrica publicada el juliol de 2026 manté el maneig conservador, la seguretat i l’atenció a factors associats com a eixos de l’abordatge. És una revisió narrativa de literatura prèvia, no un assaig nou que demostri la superioritat d’una intervenció. [14]
Despertars anticipats: abans de l’episodi, no durant aquest
Quan els episodis són freqüents i apareixen a una hora relativament previsible, es pot valorar un despertar breu abans del moment habitual. Algunes orientacions utilitzen aproximadament quinze minuts abans; l’horari i la durada de la prova s’individualitzen. No es proposa despertar repetidament tots els infants ni fragmentar la seva nit a l’atzar. [2]
Es tracta d’una pràctica planificada, diferent de forçar el despertar quan el terror ja ha començat. Si no hi ha un patró clar, produeix cansament o augmenta la càrrega familiar, convé reconsiderar-la.
La revisió sistemàtica del 2023 va reunir 72 publicacions sobre intervencions conductuals i psicològiques en parasòmnies NREM; hi predominaven casos i sèries, no assaigs grans. Va trobar senyals favorables per a diferents mesures, inclosos despertars programats, però la certesa és limitada. No permet prometre una taxa de curació ni un nombre obligatori de nits. [13]
Tractar problemes associats quan hi són
Els roncs habituals, les pauses respiratòries o l’esforç en respirar justifiquen una valoració pròpia. Una sèrie pediàtrica retrospectiva va trobar trastorns respiratoris i del moviment en part dels infants derivats per parasòmnies i va observar millora després de tractar-los. La selecció clínica impedeix traslladar els seus percentatges a qualsevol infant amb terrors. [15]
La conclusió pràctica és buscar una malaltia quan hi ha indicis, no operar amígdales, prescriure ferro o sol·licitar estudis extensos només per l’etiqueta de terror nocturn.
Medicació: excepcional i amb objectius definits
Molts infants no necessiten fàrmacs. En episodis persistents, perillosos o molt incapacitants es pot plantejar tractament especialitzat després de revisar el diagnòstic, el descans i la comorbiditat. L’evidència pediàtrica específica és limitada i no s’ha de presentar un sedant com a solució ordinària. [3,14]
Taula informativa, sense dosis ni pautes d’administració:
Opcions farmacològiques i límits d’indicació
| Opció | Evidència o context | Límit i seguretat |
|---|---|---|
| Clonazepam | Es descriu en casos seleccionats de parasòmnies greus. | La fitxa espanyola de Rivotril preveu epilèpsia, no terrors nocturns. Pot produir sedació, problemes de coordinació, reaccions paradoxals, dependència i depressió respiratòria; especial cautela davant d’apnea i altres depressors del sistema nerviós. [18] |
| Melatonina | Pot tenir un objectiu si hi ha un problema de son avaluat adequadament. Hi ha un cas publicat sobre terrors infantils, evidència insuficient per si sola. | Les indicacions europees de Slenyto es refereixen a insomni en determinades poblacions, no a terrors. No equival a autoritzar qualsevol producte o ús. [19,20] |
| Antihistamínics sedants i altres productes per dormir | No constitueixen un tractament específic establert per als terrors infantils. | Poden aparèixer somnolència, tolerància, efectes anticolinèrgics o excitació paradoxal. No adaptar un producte d’adult per iniciativa pròpia. [25] |
| Tractament d’una altra malaltia identificada | Per exemple, apnea, epilèpsia o un trastorn del moviment. | La indicació correspon a aquesta malaltia; no es prescriu com un paquet general per a parasòmnies. [6,17] |
Seguretat, consentiment i seguiment
La seguretat de la melatonina tampoc es resumeix en «és natural». Una revisió sistemàtica de 2023 va trobar més efectes adversos no greus en els assaigs analitzats i limitacions importants en la informació de llarg termini. No demostra un dany inevitable, però sí la necessitat d’un objectiu, un producte adequat i seguiment. [21]
Quan un medicament s’utilitza fora de les condicions autoritzades, la decisió requereix justificació i informació sobre beneficis, incerteses i riscos, amb el consentiment corresponent. La normativa espanyola no converteix un resultat publicat en una ampliació automàtica de fitxa tècnica. [22]
El seguiment revisa benefici, somnolència diürna, respiració, conducta i efectes adversos. La retirada d’una benzodiazepina s’ha de planificar; no se suspèn bruscament pel compte propi. Dormir més immòbil no és suficient per concloure que el problema s’ha resolt. [18]
Visió integrativa: què incorporar i amb quina evidència
Integrar el son, la salut i la vida familiar
L’enfocament integratiu comença per comprendre el conjunt: descans, respiració, moviment, alimentació, entorn i càrrega familiar. No exigeix afegir suplements. La classificació següent és una orientació editorial, no una avaluació formal GRADE realitzada per a aquesta pàgina.
| Nivell d’aplicació | Exemples | Interpretació |
|---|---|---|
| Base del maneig clínic | Educació, seguretat, son suficient i revisió de precipitants. | Ampli acord clínic, tot i que no tots els components tenen assaigs aïllats d’alta certesa. [11,13,14] |
| Intervenció individualitzada | Despertars anticipats, tractament d’apnea o de cames inquietes, suport psicològic davant de problemes associats. | Depèn d’un patró o una indicació identificats. [2,15,16,17] |
| Senyal específic que necessita confirmació | 5-HTP; hipnosi per a determinades parasòmnies. | Estudis petits o predominantment no controlats: no equivalen a tractament rutinari demostrat. [28,32] |
| Evidència indirecta o insuficient per a l’ús rutinari específic | Probiòtics, omega-3, magnesi, fitoteràpia i combinacions per dormir. | Un resultat sobre insomni o ansietat no demostra eficàcia davant dels terrors infantils. [25,26,27,30,31] |
Son suficient: una intervenció amb fonament
Com a referència general, el consens de l’AASM proposa els rangs següents per cada 24 hores, incloent migdiades quan corresponen. No són un test diagnòstic ni una obligació d’assolir cada dia una xifra exacta. [23]
| Edat | Temps orientatiu de son en 24 hores |
|---|---|
| 4–12 mesos | 12–16 hores. |
| 1–2 anys | 11–14 hores. |
| 3–5 anys | 10–13 hores. |
| 6–12 anys | 9–12 hores. |
Abans dels quatre mesos no s’aplica automàticament aquesta taula. Els ritmes i les necessitats s’han d’interpretar segons el desenvolupament. En escolars, importa distingir l’hora d’anar al llit i l’hora d’adormir-se: estar estirat no equival sempre a dormir. [23]
Proposta pràctica: revisar si la nit s’ha escurçat per tasques, activitats o pantalles, i recuperar un marge real per descansar. No es recomana cansar-lo al màxim, posar-lo al llit cada vegada més tard o retirar una migdiada necessària perquè «caigui rendit». La privació de son pot afavorir aquests episodis. [1,11]
Una rutina previsible pot incloure preparació tranquil·la i reducció d’interrupcions evitables. No necessita convertir-se en un ritual perfecte: una nit diferent no prova que la família hagi causat el problema.
Moviment, joc i regulació diürna
El joc actiu i l’activitat física apropiada tenen beneficis generals per a la salut infantil. No hi ha una modalitat o una dosi d’exercici demostrada com a tractament únic dels terrors. Es busca una vida diürna saludable, no esgotar l’infant ni penalitzar-lo amb esport. [24]
Com a exemple organitzatiu, pot ser útil reservar temps de joc i disminuir una acumulació d’activitats que retardi el son. Si una activitat concreta altera clarament la seva rutina, s’ajusta l’horari abans de prohibir-la per sistema.
Alimentació i hidratació sense dietes de la por
Convé revisar ingesta suficient, regularitat, selectivitat, creixement i possibles productes amb cafeïna o estimulants. Els símptomes digestius, el dolor o el malestar mereixen valoració quan hi són; no s’atribueixen tots a una suposada alteració intestinal que expliqui la nit. [25,26]
No es proposa retirar gluten, lactis o altres grups alimentaris de tots els infants amb terrors. Tampoc s’identifica un aliment culpable a partir d’una sola nit. Les restriccions necessiten una indicació i han de preservar la nutrició i la relació de l’infant amb el menjar.
Ferro i cames inquietes: una indicació concreta
En una sèrie retrospectiva de 30 infants amb cames inquietes o moviments periòdics i parasòmnies, es va comunicar resolució de les parasòmnies en 12 després de tractament amb ferro. La població estava seleccionada per un problema associat i no hi havia un grup aleatoritzat de comparació. No demostra que el ferro tracti els terrors de qualsevol infant. [16]
La guia AASM de 2025 preveu ferro en la síndrome de cames inquietes pediàtrica, amb recomanació condicional i certesa molt baixa. El llindar de ferritina utilitzat en aquest context no és un objectiu universal per a infants amb terrors ni equival al diagnòstic general de ferropènia. La valoració i el seguiment s’individualitzen. [17]
Micronutrients: una actualització específica de 2026
Un estudi retrospectiu publicat el juny de 2026 va comparar 48 infants de 24–60 mesos amb terrors i 48 controls. Va trobar nivells menors de vitamina D, B12 i folat en el grup clínic. Un subgrup de 25 infants amb dèficits va rebre suplementació dins de la seva atenció habitual. [34]
Durant el seguiment van millorar les puntuacions clíniques i va augmentar la B12, però els canvis de B12 no van mostrar una relació robusta amb els canvis de símptomes després de corregir comparacions múltiples. És evidència que genera hipòtesis, no un assaig que demostri que suplementar causa la millora. No justifica panells extensos o un combinat universal de vitamines. [34]
Per a magnesi, zinc, vitamina D o omega-3 no s’ha identificat en aquesta revisió una base suficient que estableixi una pauta rutinària específica de terrors. Corregir una necessitat documentada continua tenint sentit; excedir-se o combinar productes sense revisar-ne el contingut afegeix riscos. [25,26,27]
5-HTP: hi ha investigació directa, però limitada
El 5-hidroxitriptòfan —5-HTP—, precursor de serotonina, té un estudi específicament pediàtric que convé distingir de la publicitat genèrica sobre son. El 2004, un assaig obert va incloure 45 infants de 3,2–10,6 anys: 31 van rebre 5-HTP i 14 no van rebre aquest tractament. Als sis mesos estaven lliures de terrors 26 de 31, en comparació amb 4 de 14 en el grup de comparació. [28]
El senyal és favorable, però el disseny sense placebo ni emmascarament, la mida petita i l’antiguitat limiten la certesa. No demostra una mancança individual de serotonina, una eficàcia garantida ni seguretat pediàtrica prolongada. Per això no es presenta aquí com a recomanació rutinària ni s’ofereix una dosi. [28]
El 5-HTP pot interactuar amb medicaments i productes serotoninèrgics, amb risc de toxicitat serotoninèrgica. Cal revisar antidepressius i altres tractaments, a més de la formulació i la qualitat. No és intercanviable amb triptòfan, una infusió o un aliment que contingui aquest aminoàcid. «Complement» no significa lliure d’efecte farmacològic. [29]
Eix intestí-cervell i psiconeuroimmunologia
Les relacions entre estrès, regulació corporal, immunitat i son són un marc d’investigació, no una prova per identificar la causa dels terrors d’un infant. Els models de despertars incomplets tampoc permeten diagnosticar un «cortisol alt» o un «sistema nerviós desregulat» mitjançant símptomes generals. [4]
Una metaanàlisi de 2026 va reunir 39 assaigs i 4.094 participants, predominantment adults i adolescents, sobre probiòtics i mesures de son. Va trobar canvis petits en alguns resultats, amb limitacions de certesa. No estudia el tractament específic dels terrors nocturns infantils. Un benefici mitjà en qualitat subjectiva del son no valida una pauta de probiòtics per a aquesta parasòmnia. [30]
Té sentit tractar restrenyiment, dolor o una altra malaltia digestiva identificada. No es deriva d’aquestes dades una indicació per diagnosticar terrors mitjançant un perfil comercial de microbiota o iniciar restriccions, «neteges» i tractaments intestinals indiscriminats.
Fitoteràpia: l’edat, el producte i l’objectiu importen
L’avaluació europea de valeriana no en recomana l’ús en menors de 12 anys. Els seus usos relacionats amb tensió nerviosa o son no demostren eficàcia per als terrors pediàtrics. Una monografia d’una planta tampoc converteix tots els extractes i barreges comercials en equivalents. [31]
Per a passiflora, lavanda, safrà i altres preparats, els resultats d’adults o d’altres trastorns no estableixen per si sols un tractament d’aquesta parasòmnia. Cal considerar interaccions, sedació acumulada, al·lèrgies i qualitat. Els olis essencials per a aromateràpia no s’han d’administrar per via oral com a remei domèstic per dormir. [25,26,27]
Hipnosi, relaxació i suport psicològic
La revisió sobre hipnosi publicada en volum de 2026 va reunir 24 estudis; 148 persones van rebre intervencions amb hipnosi. Hi van predominar informes individuals i petites sèries, amb només un estudi controlat. El senyal permet considerar investigació i aplicacions especialitzades, però no estimar una taxa fiable de curació infantil. [32]
La hipnosi clínica no consisteix a buscar records ocults ni a deduir un trauma de l’episodi. Qualsevol intervenció s’adapta al desenvolupament i requereix professionals qualificats. No substitueix estudiar apnea, epilèpsia o una altra causa sospitada.
Les pràctiques tranquil·les abans de dormir poden ser un complement acceptable. No s’exigeix a l’infant respirar perfectament, meditar o col·laborar durant un despertar incomplet. Si hi ha ansietat diürna o malestar familiar, s’atenen pels seus propis motius; tractar-los no demostra que fossin la causa única dels terrors. La investigació conductual barreja components i poblacions, de manera que no permet equiparar totes les tècniques. [13,27]
Com valorar un complement
Abans d’afegir-lo, convé acordar: quin problema s’espera millorar, quina evidència hi ha en aquesta edat, quins riscos i cost té, quan es revisarà i quan es retirarà si no ajuda. Introduir diversos canvis alhora dificulta interpretar l’evolució. El pla també ha de protegir el descans dels cuidadors i deixar espai per viure sense vigilar cada nit com una prova.
Família i escola: un pla que puguin compartir els cuidadors
L’endemà: normalitat i explicacions senzilles
Si l’infant no recorda res, no cal reconstruir una escena aterridora ni mostrar-li el vídeo perquè «vegi com es posa». Es pot explicar, si pregunta, que de vegades el cos s’activa mentre continua adormit i que els adults s’ocupen que estigui segur. No se’l culpa ni es condicionen premis a controlar un episodi involuntari. [11,33]
Exemple d’explicació: «Ahir a la nit et vas moure i vas parlar mentre dormies. Vam estar a prop. Estem revisant com ajudar-te a descansar». La frase s’adapta al que va passar realment; no s’inventa un somni ni es promet que no tornarà a passar mai.
Acordar respostes, no vigilar de manera permanent
Com a proposta familiar, es pot preparar un full breu amb el patró conegut, les mesures de seguretat i els senyals que requereixen ajuda. És especialment útil quan hi ha diverses persones cuidadores o es dorm en una altra llar. No substitueix les instruccions clíniques i no exigeix comprar càmeres o alarmes.
| Situació | Acord pràctic il·lustratiu | Què revisar |
|---|---|---|
| Comença un episodi habitual | Un adult s’acosta, observa i protegeix; s’evita que diverses persones intentin despertar-lo alhora. | Si el patró i la recuperació són els coneguts. |
| Hi ha diversos cuidadors | Compartir la mateixa descripció i la resposta prevista. | Que tothom sàpiga distingir acompanyament i urgència. |
| Germà a la mateixa habitació | Explicar el necessari, protegir el seu descans i evitar que assumeixi la cura. | Son i preocupació del germà, no només de l’infant amb episodis. |
| Migdiada a l’escola bressol | Informar del patró i de les necessitats de supervisió i seguretat. | Lloc de descans i comunicació d’incidents. |
| Excursió o nit fora | Revisar el descans, l’entorn i l’adult responsable abans de decidir. | No excloure automàticament ni minimitzar un risc important. |
| Cansament l’endemà | Comunicar dificultats funcionals rellevants. | Si necessita ajustos transitoris o avaluació d’una altra causa. |
La taula és una proposta d’organització, no una norma escolar universal. El centre rep la informació necessària, evitant difondre vídeos o detalls clínics que no aportin a la seva cura.
Evitar que la nit generi un altre problema
Algunes famílies avancen o retarden constantment l’hora de dormir buscant que l’episodi desaparegui. Pot ser més útil revisar un pla coherent i mantenir-lo el temps acordat que canviar-lo cada nit. Un resultat aïllat no demostra que un aliment, una activitat o una conversa fossin la causa.
Si apareix por conscient d’anar al llit, s’escolta i s’aborda de manera específica. Aquesta por pot coexistir amb la parasòmnia sense ser el mateix. L’ajuda no consisteix a obligar l’infant a experimentar temor com si es tractés d’una exposició per a fòbia.
Què mesurar en el seguiment
Es poden triar pocs indicadors: nits amb episodis, risc de lesió, recuperació, descans diürn i càrrega dels cuidadors. No cal comptar cada moviment. Si s’introdueix una intervenció, convé revisar també efectes adversos i si la vida familiar resulta més senzilla o més exigent.
La desaparició espontània pot formar part de l’evolució infantil. Per això, que un episodi cessi després d’iniciar alguna cosa no és suficient per atribuir tot el canvi a aquest producte. El seguiment serveix per decidir amb prudència, no per exigir una explicació única.
Quan consultar i com preparar la visita
Sol·liciteu una valoració quan els episodis siguin freqüents, augmentin, ocasionin lesions, alterin molt el descans o generin dubtes sobre la seva naturalesa. També si hi ha roncs habituals, pauses respiratòries, moviments cridaners, somnolència diürna o un patró nou i molt repetitiu. No cal esperar a assolir una xifra fixa d’esdeveniments setmanals. [2,6]
Preparar la visita i coordinar l’avaluació
Per preparar la visita, podeu reunir horaris, descripció de dos episodis representatius, antecedents familiars, informació de respiració i moviments i la llista de medicaments o suplements. Afegiu-hi quines nits transcorren bé i com es troba durant el dia. Els vídeos es comparteixen pel canal clínic adequat, no per xarxes socials.
L’entrevista amb cuidadors i determinats seguiments es poden fer online quan el cas ho permeti. L’exploració física, les proves del son o la valoració neurològica s’han d’organitzar quan estiguin indicades; una videotrucada no substitueix aquests components.
La consulta pot ajudar a ordenar el diagnòstic i les prioritats, coordinant-se amb pediatria, medicina del son, neurologia o altres professionals segons les necessitats. Explicar aquestes opcions no significa que es facin totes les proves a la mateixa consulta.
Preguntes freqüents
Reconèixer i acompanyar els episodis
Són el mateix els terrors nocturns i els malsons?
Per què obre els ulls i sembla que no em reconegui?
L’aparença d’estar despert no significa vigília completa. Hi pot haver activació motora i emocional amb resposta limitada a l’entorn. No indica que estigui rebutjant el cuidador de manera conscient. [4]
L’he de despertar o abraçar-lo amb força perquè es calmi?
Pot recordar alguna cosa l’endemà?
El més habitual és un record escàs o absent, però hi ha variabilitat. Recordar una sensació no descarta automàticament una parasòmnia; cal interpretar el conjunt. [4]
Migdiades, context i avaluació
També poden aparèixer durant una migdiada?
Sí. Poden passar durant el son diürn, de manera que convé informar els qui supervisen les migdiades si ja hi ha un patró valorat. [11]
Signifiquen que pateix un trauma o un problema psicològic?
Cal fer un electroencefalograma o un estudi del son a tothom?
No. La història guia la necessitat de proves. Es consideren especialment davant de trets atípics, lesions, sospita d’epilèpsia o d’altres trastorns del son. [6]
Un EEG normal permet descartar epilèpsia nocturna?
No sempre. Algunes epilèpsies relacionades amb el son poden tenir registres superficials no concloents. La decisió depèn de la història i, quan escaigui, d’estudis especialitzats. [7]
Tractament i complements
Què són els despertars anticipats?
La melatonina és el tractament d’elecció?
El 5-HTP té evidència o és només una proposta comercial?
Té sentit demanar vitamines, ferritina o microbiota?
Les proves responen a sospites concretes, com un dèficit o cames inquietes, no a un panell universal de terrors. Les associacions nutricionals d’un estudi no validen per si mateixes un test diagnòstic o tractament. Els probiòtics estudiats per a altres resultats de son no resolen aquesta limitació. [17,30,34]
Vida quotidiana i evolució
Cal deixar de dormir fora de casa?
Fonts i lectures clíniques
Les referències es vinculen als passatges mitjançant números. Es distingeixen orientació institucional, guies, revisions, estudis observacionals, assaigs i fitxes tècniques. No totes les publicacions estudien exclusivament terrors ni menors de 12 anys. El registre documental del paquet detalla accés, població i limitacions; la data de consulta no transforma un estudi antic en evidència nova.
Orientació, definició i desenvolupament
- Asociación Española de Pediatría. EnFamilia. Pesadillas y terrores nocturnos.
Font: https://www.aeped.es/enfamilia/salud-en-familia/pesadillas-terrores-nocturnos
Aplicació: Diferències entre malsons i terrors, desencadenants i acompanyament. - NHS. Night terrors and nightmares.
Font: https://www.nhs.uk/conditions/night-terrors/
Aplicació: Reconeixement, consulta i despertars anticipats. - Leung AKC, Leung AAM, Wong AHC, Hon KL. Sleep Terrors: An Updated Review. Current Pediatric Reviews. 2020;16(3):176–182. DOI: 10.2174/1573396315666191014152136.
Font: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC8193803/
Aplicació: Definició, context evolutiu, epidemiologia i tractament. - Mainieri G, Loddo G, Provini F, Nobili L, Manconi M, Castelnovo A. Diagnosis and Management of NREM Sleep Parasomnias in Children and Adults. Diagnostics. 2023;13(7):1261. DOI: 10.3390/diagnostics13071261.
Font: https://www.mdpi.com/2075-4418/13/7/1261
Aplicació: Diagnòstic, estat de despertar incomplet, variabilitat del record, vídeo i diferencial. - Petit D, et al. Childhood Sleepwalking and Sleep Terrors: A Longitudinal Study of Prevalence and Familial Aggregation. JAMA Pediatrics. 2015;169(7):653–658. DOI: 10.1001/jamapediatrics.2015.127.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/25938617/
Aplicació: Prevalença comunicada als 18 mesos i agregació familiar.
Avaluació i instruments
- Aurora RN, et al. Practice Parameters for the Non-Respiratory Indications for Polysomnography and Multiple Sleep Latency Testing for Children. Sleep. 2012;35(11):1467–1473.
Font: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC3466793/
Aplicació: Indicacions de polisomnografia, EEG ampliat i valoració de malalties associades. - Tinuper P, et al. Definition and diagnostic criteria of sleep-related hypermotor epilepsy. Neurology. 2016.
Font: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC4862248/
Aplicació: Diferencial amb parasòmnies i limitacions de l’EEG superficial. - Owens JA, Dalzell V. Use of the “BEARS” sleep screening tool in a pediatric residents’ continuity clinic: a pilot study. Sleep Medicine. 2005;6(1):63–69. DOI: 10.1016/j.sleep.2004.07.015.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15680298/
Aplicació: Àrees de cribratge general del son. - Bruni O, et al. The Sleep Disturbance Scale for Children (SDSC). Construction and validation of an instrument to evaluate sleep disturbances in childhood and adolescence. Journal of Sleep Research. 1996;5(4):251–261. DOI: 10.1111/j.1365-2869.1996.00251.x.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/9065877/
Aplicació: Ús d’escales per organitzar dificultats de son. - Khosla S, et al. Consumer Sleep Technology: An American Academy of Sleep Medicine Position Statement. Journal of Clinical Sleep Medicine. 2018;14(5):877–880. DOI: 10.5664/jcsm.7128.
Font: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC5940440/
Aplicació: Necessitat de validació per dispositiu i indicació.
Seguretat i maneig dels episodis
- Seattle Children’s. Sleep Terrors. Actualización indicada: 1 de enero de 2025.
Font: https://www.seattlechildrens.org/pe/sleep-medicine/sleep-terrors/
Aplicació: Maneig de l’episodi, migdiades, seguretat i comunicació familiar. - American Academy of Pediatrics. HealthyChildren. How to Keep Your Sleeping Baby Safe: AAP Policy Explained.
Font: https://www.healthychildren.org/English/ages-stages/baby/sleep/Pages/A-Parents-Guide-to-Safe-Sleep.aspx
Aplicació: Seguretat del son, superfície ferma i buida. - Mundt JM, et al. Behavioral and psychological treatments for NREM parasomnias: A systematic review. Sleep Medicine. 2023;111:36–53. DOI: 10.1016/j.sleep.2023.09.004.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37716336/
Aplicació: Qualitat de l’evidència conductual i psicològica. - Estrada Chaverri L, DelRosso LM, Ceballos Fuentes FA. Current and Emerging Therapies for Pediatric Sleep Disorders: A Narrative Review. Neurology and Therapy. Publicació: 29 de juliol de 2026. DOI: 10.1007/s40120-026-01002-1.
Font: https://link.springer.com/article/10.1007/s40120-026-01002-1
Aplicació: Actualització del maneig conservador de parasòmnies i dels trastorns associats.
Trastorns associats i tractament
- Guilleminault C, Palombini L, Pelayo R, Chervin RD. Sleepwalking and sleep terrors in prepubertal children: what triggers them? Pediatrics. 2003;111:e17–e25. DOI: 10.1542/peds.111.1.e17.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/12509590/
Aplicació: Relació amb trastorns respiratoris i del moviment. - Gurbani N, et al. Improvement of Parasomnias After Treatment of Restless Leg Syndrome/Periodic Limb Movement Disorder in Children. Journal of Clinical Sleep Medicine. 2019;15(5):743–748. DOI: 10.5664/jcsm.7766.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/31053208/
Aplicació: Resolució comunicada de parasòmnies en 12 de 30. - Winkelman JW, et al. Treatment of restless legs syndrome and periodic limb movement disorder: an American Academy of Sleep Medicine clinical practice guideline. Journal of Clinical Sleep Medicine. 2025;21(1):137–152. DOI: 10.5664/jcsm.11390.
Font: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC11701286/
Aplicació: Indicació contextual de ferro, certesa i seguiment.
Medicació i marc regulador
- AEMPS. CIMA. Ficha técnica de Rivotril —clonazepam—. Registre 52401.
Font: https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/52401/FT_52401.html
Aplicació: Indicació en epilèpsia i advertiments de seguretat. - European Medicines Agency. Slenyto —melatonina—. Información del medicamento.
Font: https://www.ema.europa.eu/en/medicines/human/EPAR/slenyto
Aplicació: Diferenciar la indicació d’insomni i terrors. - Özcan O, Dönmez YE. Melatonin treatment for childhood sleep terror. Journal of Child and Adolescent Psychopharmacology. 2014;24(9):528–529. DOI: 10.1089/cap.2014.0061.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/25264873/
Aplicació: Existència d’evidència publicada de nivell de cas. Només es va consultar el registre bibliogràfic; no s’atribueixen detalls del cas no verificats. - Händel MN, et al. The short-term and long-term adverse effects of melatonin treatment in children and adolescents: a systematic review and GRADE assessment. EClinicalMedicine. 2023;61:102083. DOI: 10.1016/j.eclinm.2023.102083.
Font: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC10359736/
Aplicació: Seguretat i límits del seguiment prolongat. - Boletín Oficial del Estado. Real Decreto 1015/2009, de 19 de junio. Artículo 13.
Font: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2009-12002
Aplicació: Justificació, informació i consentiment corresponents a l’ús fora de fitxa tècnica.
Son, salut i complements
- Paruthi S, et al. Recommended Amount of Sleep for Pediatric Populations: A Consensus Statement of the American Academy of Sleep Medicine. Journal of Clinical Sleep Medicine. 2016;12(6):785–786. DOI: 10.5664/jcsm.5866.
Font: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC4877308/
Aplicació: Rangs de durada del son. - Organización Mundial de la Salud. Physical activity.
Font: https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/physical-activity
Aplicació: Beneficis generals de moviment i activitat. - The Role of Supplements and Over-the-Counter Products to Improve Sleep in Children: A Systematic Review. International Journal of Molecular Sciences. 2023;24(9):7821. DOI: 10.3390/ijms24097821.
Font: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC10178725/
Aplicació: Productes, micronutrients i seguretat; contextualització de 5-HTP. - NCCIH. Children and the Use of Complementary Health Approaches.
Font: https://www.nccih.nih.gov/health/children-and-the-use-of-complementary-health-approaches
Aplicació: Seguretat, interaccions i limitacions de productes complementaris. - NCCIH. Sleep Disorders and Complementary Health Approaches.
Font: https://www.nccih.nih.gov/health/sleep-disorders-and-complementary-health-approaches
Aplicació: Límits d’intervencions complementàries i seguretat.
5-HTP i probiòtics: evidència i límits
- Bruni O, Ferri R, Miano S, Verrillo E. L-5-Hydroxytryptophan treatment of sleep terrors in children. European Journal of Pediatrics. 2004;163(7):402–407. DOI: 10.1007/s00431-004-1444-7.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15146330/
Aplicació: Senyal pediàtric específic de 5-HTP; 26/31 en comparació amb 4/14 sense terrors als sis mesos. - Memorial Sloan Kettering Cancer Center. Integrative Medicine. 5-HTP.
Font: https://www.mskcc.org/cancer-care/integrative-medicine/herbs/5-htp-01
Aplicació: Activitat serotoninèrgica i interaccions. - Zhu K, et al. Effects of probiotic supplementation on subjective and objective sleep outcomes: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Frontiers in Psychiatry. 2026;17:1769331. Publicació: 19 de maig de 2026. DOI: 10.3389/fpsyt.2026.1769331.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/42238098/
Aplicació: Resultats de son i límits d’extrapolació.
Fitoteràpia, hipnosi i orientació familiar
- European Medicines Agency. Valerianae radix.
Font: https://www.ema.europa.eu/en/medicines/herbal/valerianae-radix
Aplicació: Edat, usos i limitacions. - Solelhac G, Rimorini N, Berna C, Siclari F. Hypnosis as therapy for non-REM parasomnia: A literature review. Sleep Medicine Reviews. 2026;85:102227. Publicació electrònica: 18 de desembre de 2025. DOI: 10.1016/j.smrv.2025.102227.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/41478063/
Aplicació: Senyal terapèutic i limitacions metodològiques. - American Academy of Pediatrics. HealthyChildren. Pesadillas, terrores nocturnos y sonambulismo.
Font: https://www.healthychildren.org/Spanish/ages-stages/preschool/Paginas/nightmares-and-night-terrors.aspx
Aplicació: Diferència d’episodis, seguretat i orientació a cuidadors.
Estudis recents: nutrició i polisomnografia
- Esen Öksüzoğlu M, Kabukçu HO. Psychopathological correlates of early childhood sleep terror: associations with nutritional biomarkers, behavioral dysregulation, and sleep disturbance. BMC Psychiatry. 2026. Publicació: 18 de juny de 2026. DOI: 10.1186/s12888-026-08298-1.
Font: https://link.springer.com/article/10.1186/s12888-026-08298-1
Aplicació: Biomarcadors nutricionals i símptomes; diferenciació entre associació i causalitat. - Çıplaklıgil A, Kurt Gök D, Per H, İsmailoğulları S. Polysomnographic and clinical features of childhood non-REM parasomnias: A sleep center experience. Brain & Development. 2025;47(6):104465. DOI: 10.1016/j.braindev.2025.104465.
Font: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0387760425001470
Aplicació: Limitació de capturar un esdeveniment en una nit i context d’avaluació.
Revisió i manteniment
· Revisió clínica humana
La versió V2 va ser revisada clínicament i aprovada pel Dr. Marc Agraz.
Aquesta guia diferencia terrors i malsons, incorpora avaluació del son i seguretat, i contrasta intervencions conductuals, farmacològiques i integratives. La revisió documental no acredita aprovació mèdica ni modifica per si sola la data original d’una pàgina existent.
Comprendre la nit per recuperar tranquil·litat i descans
Una valoració individual pot aclarir quin tipus d’episodi està passant i organitzar prioritats per a l’infant i la seva família, sense afegir proves o tractaments que no responguin a una necessitat concreta.
Atenció psiquiàtrica presencial a Lleida i online quan la metodologia d’avaluació i seguiment ho permet, amb coordinació de les valoracions presencials necessàries.
Informació sanitària: aquesta pàgina és informativa i no substitueix una avaluació individual. Les proves i el tractament s’han d’adaptar al desenvolupament, la salut i les circumstàncies. No inicieu, suspengueu ni modifiqueu medicació, suplements o dietes restrictives a partir d’aquesta guia. La consulta programada no substitueix l’atenció urgent.
