DR. MARC AGRAZ
×

La mútua diu que no és laboral: com demostrar la contingència professional


Trabajador preocupado leyendo una resolución de la mutua que niega la contingencia profesional, con informes médicos y documentación laboral sobre la mesa.


⚖️🧠 Psiquiatria forense · Contingència professional · Mútua · Nexe causal laboral

Quan la mútua diu “això no és laboral”

Hi ha una frase que molts treballadors senten després d’un accident, una crisi d’ansietat a la feina,\n un episodi traumàtic o una lesió agreujada pel seu lloc de treball:
“Això no és laboral. És malaltia comuna.”
I, de cop, el que semblava un problema mèdic es converteix en un problema jurídic, econòmic i probatori.

Determinació de contingència
Ansietat, depressió, dolor o lesió
Nexe causal laboral

Pel Dr. Marc Agraz — Psiquiatria forense i peritatges psiquiàtrics · Lleida i online.

En 45 segons: si la mútua no accepta una contingència professional, el cas no s’acaba aquí. Però el que s’aporti a l’expedient importa molt.

  • La diferència entre contingència comuna i contingència professional pot afectar l’assistència, la prestació econòmica, el subjecte responsable, el recàrrec de prestacions i futures reclamacions.
  • L’article 156 de la Ley General de la Seguridad Social defineix l’accident de treball com la lesió patida amb ocasió o com a conseqüència de la feina i recull la presumpció de laboralitat en temps i lloc de treball.
  • El procediment de determinació de contingència està regulat a l’article 6 del Real Decreto 1430/2009.
  • En salut mental, una baixa per ansietat, depressió, TEPT, crisi de pànic, burnout o trastorn adaptatiu no s’ha de qualificar automàticament de “problema personal”. Cal analitzar el nexe causal.
  • El peritatge psiquiàtric no promet resultats: ordena clínicament el cas, analitza els antecedents, la cronologia, la causalitat, l’impacte funcional i la consistència documental.

La diferència entre contingència comuna i contingència professional no és un detall administratiu.\n Pot canviar qui assumeix l’assistència, quina prestació es cobra, quines responsabilitats s’activen,\n si hi ha possibilitat de recàrrec de prestacions, si s’obre la porta a una reclamació per danys i perjudicis\n i, sobretot, si el sistema reconeix que el dany no va aparèixer “perquè sí”, sinó amb ocasió o com a conseqüència de la feina.

En salut mental, la situació és encara més delicada. Una baixa per ansietat, depressió, trastorn adaptatiu,\n estrès posttraumàtic, burnout, mobbing o crisi de pànic sovint s’intenta encaixar com una cosa “personal”,\n “prèvia” o “comuna”. Però la realitat clínica i jurídica és més complexa:\n la feina pot desencadenar, agreujar o consolidar un dany psíquic.

Aquí entra el valor del peritatge psiquiàtric: no per “forçar” una conclusió, sinó per ordenar clínicament el cas,\n analitzar el nexe causal i traduir el patiment a un llenguatge medicolegal defensable.

1) Per què aquest tema és tan important ara

La salut mental laboral ja no és un assumpte secundari. L’OIT ha situat el 2026 el focus del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball en els riscos psicosocials i la salut mental a la feina.\n Eurofound defineix aquests riscos com a aspectes del disseny, l’organització i el context social de la feina capaços de causar dany psicològic o físic.

OIT 2026

Quan els factors psicosocials danyen les persones treballadores, s’han d’abordar com a riscos laborals reals, al costat dels físics, químics o biològics.

Eurofound

Els riscos psicosocials inclouen el disseny i la gestió de la feina, el context social i l’organització, amb potencial de produir dany psicològic o físic.

Espanya

El Plan de Acción de Salud Mental 2025‑2027 preveu una guia per identificar problemes de salut mental relacionats amb la feina i fer el seguiment de treballadors exposats a riscos psicosocials.

Als tribunals, el debat també es mou. L’abril de 2026, Cinco Días va analitzar una sentència del TSJ de Galícia que va confirmar una incapacitat temporal per trastorn d’ansietat generalitzada com a accident de treball, tot i que no hi havia una declaració formal de mobbing.\n La clau no va ser l’etiqueta “assetjament”, sinó el vincle causal raonable entre un conflicte laboral intens acreditat i l’ansietat que va motivar la baixa.

Missatge pràctic: no tot malestar laboral és contingència professional. Però tampoc tot dany psíquic s’ha de qualificar automàticament de malaltia comuna. La diferència la marca la prova.

2) Què vol dir realment “contingència professional”

En termes senzills, una baixa pot derivar de diversos escenaris:

Contingència comuna

Quan l’origen es considera aliè a la feina. Pot ser malaltia comuna o accident no laboral.

Accident de treball

Quan la lesió es produeix amb ocasió o com a conseqüència de la feina. L’article 156 de la LGSS també inclou certes malalties no professionals si se’n prova la causa laboral.

Malaltia professional

Quan la malaltia està inclosa en el quadre oficial i es produeix per exposició laboral específica.

Agreujament de l’estat previ

Quan una patologia prèvia s’agreuja per una lesió o un fet laboral. Els antecedents importen, però no sempre exclouen l’origen professional.

La LGSS estableix una presumpció important: llevat de prova en contra, es consideren accident de treball les lesions que pateixi el treballador durant el temps i al lloc de treball.\n Aquesta presumpció no resol tots els casos, però obliga a no ignorar el context laboral.

3) Per què la mútua pot dir “això és comú”

La mútua pot negar la contingència professional per múltiples raons. Algunes poden ser raonables; altres, discutibles.\n A la pràctica, solen aparèixer arguments com aquests:

  • “No hi ha un accident clar.”
  • “El treballador tenia antecedents.”
  • “L’ansietat és personal.”
  • “No hi ha assetjament reconegut.”
  • “El dolor ja existia abans.”
  • “No consta una relació directa amb el lloc de treball.”
  • “No hi va haver testimonis.”
  • “L’episodi es va produir fora del centre de treball.”
  • “El diagnòstic no és compatible amb accident laboral.”
  • “La patologia orgànica no es pot atribuir a la feina.”

De vegades, la mútua té raó: no tot problema mèdic que apareix mentre una persona treballa és automàticament laboral.\n Però altres vegades l’error consisteix a plantejar el cas de manera massa simple.

Els antecedents no sempre exclouen el nexe

Una persona pot tenir antecedents d’ansietat i, tot i això, patir una descompensació clarament precipitada per un conflicte laboral objectivable.

L’agreujament també importa

Una lesió prèvia d’esquena, un dolor crònic o una vulnerabilitat psiquiàtrica poden agreujar-se de manera rellevant després d’una sobrecàrrega, un accident o una dinàmica laboral concreta.

Un exemple recent: el maig de 2026, el Tribunal Supremo va considerar accident laboral l’infart patit per una teletreballadora al seu domicili en aplicar la presumpció de laboralitat de l’article 156.3, destacant que no s’havia aportat prou prova per destruir aquesta presumpció.

4) Per què importa tant que sigui professional i no comuna

Reconèixer una contingència professional no és només “posar un altre nom” a la baixa. Pot tenir conseqüències sanitàries, econòmiques i jurídiques.

Prestació econòmica

En accident de treball o malaltia professional, el subsidi d’incapacitat temporal s’abona des de l’endemà de la baixa, amb el salari íntegre del dia de la baixa a càrrec de l’empresari.

Cotització prèvia

La LGSS estableix que no s’exigiran períodes previs de cotització per a prestacions derivades d’accident o malaltia professional, llevat de disposició legal expressa.

Recàrrec de prestacions

Si el dany deriva de la falta de mesures de seguretat o salut laboral, el recàrrec pot augmentar les prestacions econòmiques entre un 30% i un 50%, segons la gravetat de la falta.

Per al treballador pot tenir conseqüències econòmiques i sanitàries importants.\n Per a l’empresa, pot implicar responsabilitat preventiva.\n Per a la mútua, pot desplaçar l’obligació de cobertura.\n Per a l’advocat, converteix l’informe medicopericial en una peça estratègica.

5) Què fer quan la mútua no accepta la contingència professional

El mecanisme clau és el procediment de determinació de contingència.\n El Real Decreto 1430/2009, article 6, regula el procediment administratiu per determinar si una incapacitat temporal deriva de contingència comuna o professional.

  1. Inici del procediment
    Pot iniciar-se d’ofici per l’INSS o a sol·licitud del treballador, el seu representant legal, la mútua, el servei públic de salut, la Inspecció de Treball o l’empresa col·laboradora, segons el cas.
  2. Aportació de documentació
    La sol·licitud ha d’anar acompanyada d’informes, proves mèdiques i la documentació necessària per determinar la contingència.
  3. Intervenció de les entitats implicades
    L’INSS comunica l’inici al servei públic de salut, a la mútua o a l’empresa col·laboradora, i pot sol·licitar informes o fer actuacions complementàries.
  4. Resolució de l’INSS
    La resolució ha de determinar la contingència, els efectes que corresponguin i el subjecte responsable de les prestacions econòmiques i sanitàries.
  5. Possibles efectes econòmics
    Si un procés inicialment tramitat com a comú es reconeix com a professional, poden sorgir diferències econòmiques i reintegraments segons escaigui.

Si la mútua diu “no”, el cas no s’acaba aquí. Però el que s’aporti a l’expedient importa molt.

Quan la mútua no accepta la contingència professional: com ordenar la prova


Infografia sobre mútua i contingència professional que resumeix els passos per ordenar la prova: negativa de la mútua, documentació clínica, peritatge psiquiàtric, determinació de contingència i INSS.

La contingència professional no es defensa només amb indignació: es defensa amb mètode, prova i nexe causal.

6) On encaixa el peritatge psiquiàtric

El peritatge psiquiàtric no substitueix l’advocat ni l’INSS.\n La seva funció és una altra: aportar una valoració tècnica independent sobre la relació entre la feina i el dany mental.

En aquests procediments, un informe pericial pot ajudar a respondre:

  • ✓

    Hi ha realment un trastorn psiquiàtric?

    No n’hi ha prou amb dir “ansietat” o “depressió”; cal delimitar el diagnòstic, la gravetat i la repercussió funcional.

  • ✓

    Quan va començar?

    La cronologia és essencial: inici dels símptomes, fets laborals previs, consultes, baixes, tractament i evolució.

  • ✓

    Quin paper va tenir la feina?

    El desencadenament, l’agreujament o el manteniment del quadre s’han d’analitzar amb mètode clinicoforense.

  • ✓

    Hi ha un estat previ?

    Els antecedents no es neguen ni s’oculten: s’integren per valorar una nova lesió, un agreujament o una descompensació.

  • ✓

    Hi ha causes alternatives suficients?

    El peritatge ha d’explorar factors personals, mèdics, familiars o externs que puguin explicar totalment o parcialment el quadre.

  • ✓

    Quin impacte funcional té?

    Capacitat de treballar, concentrar-se, tolerar l’estrès, dormir, desplaçar-se, exposar-se al lloc de treball o sostenir tasques.

Un informe assistencial pot dir “trastorn d’ansietat” o “episodi depressiu”, però sovint no explica per què aquest quadre deriva de la feina.\n En una determinació de contingència, el diagnòstic sense nexe causal sol ser insuficient.

7) Baixa per ansietat: l’error de reduir-ho tot a “problema personal”

Una de les àrees més conflictives és l’ansietat.\n Moltes baixes per ansietat es qualifiquen inicialment de malaltia comuna. I algunes ho són.\n Però altres poden estar directament relacionades amb la feina:\n violència laboral, assetjament, tracte vexatori, pressió extrema, exposició a esdeveniments traumàtics, conflicte organitzatiu intens,\n canvis degradants, aïllament funcional, sobrecàrrega persistent, falta de mesures preventives o estrès laboral objectivable.

La pregunta no és només: “té ansietat?”
La pregunta decisiva és:
per què té ansietat ara, amb aquesta intensitat, en aquest context, i quin paper causal va tenir la feina?

Des del punt de vista pericial, aquesta connexió es construeix amb cronologia, informes clínics, registres de baixes,\n informes de prevenció, comunicacions internes, testimonis o dades contextuals, evolució simptomàtica, antecedents i anàlisi diferencial.

8) Depressió, burnout i trastorn adaptatiu: casos que solen quedar mal provats

En depressió i trastorn adaptatiu, el repte és encara més fi.\n Una depressió pot estar vinculada a múltiples factors: història personal, dol, parella, vulnerabilitat biològica, personalitat,\n dolor crònic, problemes econòmics, aïllament, malaltia mèdica o consum de substàncies.

Error 1: atribuir-ho tot a la feina

Si l’informe no justifica per què la feina va ser causa o factor rellevant, el cas queda feble.

Error 2: descartar la feina perquè hi ha altres factors

Que hi hagi factors personals o mèdics no elimina automàticament la possibilitat de desencadenament, agreujament o descompensació laboral.

Un informe pericial sòlid ha d’explicar això sense dogmes, amb una formulació clínica raonada.

9) Dany psíquic després d’un accident laboral orgànic

No tot el que és pericialment rellevant en salut mental comença amb mobbing o ansietat laboral.\n De vegades comença amb una causa orgànica o traumàtica:

  • caiguda a la feina;
  • amputació;
  • accident de trànsit in itinere;
  • agressió al lloc de treball;
  • accident amb maquinària;
  • dolor crònic després d’una lesió;
  • infart en context laboral;
  • exposició a un esdeveniment violent;
  • lesió medul·lar;
  • cremada;
  • accident biològic;
  • diagnòstic mèdic derivat d’exposició laboral.

En aquests casos, encara que la causa inicial sigui física, pot aparèixer un dany psíquic secundari:\n trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió reactiva, fòbia a reincorporar-se al lloc de treball, ansietat anticipatòria,\n alteració del son, irritabilitat, aïllament, pèrdua d’identitat professional o trastorn adaptatiu.

El peritatge psiquiàtric no duplica el peritatge traumatològic, cardiològic o neurològic:\n explica la dimensió psicopatològica del dany i el seu impacte funcional.

10) Causes orgàniques que semblen “ansietat”: per què el diagnòstic diferencial és essencial

També passa el contrari: un quadre que es presenta com a ansietat pot tenir un component orgànic rellevant.

Símptomes compartits

Les palpitacions, el tremolor, l’insomni, la irritabilitat, la sudoració, la sensació d’ofec o el mareig poden aparèixer en l’ansietat i també en processos mèdics.

Causes mèdiques

Hipertiroïdisme, arrítmies, efectes farmacològics, dolor crònic, trastorns neurològics, apnea del son, estimulants o síndromes posttraumàtiques.

Peritatge complet

Si l’informe psiquiàtric no revisa possibles causes orgàniques, pot quedar debilitat.

Un bon peritatge no separa artificialment la ment i el cos. Analitza el cas complet.

11) Estat previ: la frase que la mútua fa servir molt i que no sempre tanca el cas

Un dels arguments més habituals per negar la contingència professional és:

“El treballador ja tenia antecedents.”

I és cert: els antecedents importen. Però no sempre exclouen l’origen laboral.\n La mateixa Ley General de la Seguridad Social contempla com a accident de treball les malalties o defectes previs que s’agreugin com a conseqüència d’una lesió constitutiva d’accident.

Nova lesió

Un episodi clínic que apareix després d’un fet laboral concret i no existia prèviament amb aquesta entitat.

Agreujament

Una patologia prèvia que s’intensifica de manera clínicament rellevant després d’un accident, conflicte, sobrecàrrega o exposició laboral.

Descompensació funcional

Una vulnerabilitat prèvia estable que perd estabilitat després d’un context laboral objectivable.

La pregunta pericial no és només si hi havia antecedents. La pregunta correcta és:
la feina va produir una nova lesió, un agreujament clínicament rellevant o una descompensació funcional objectivable?

12) Per què alguns casos fracassen encara que el treballador estigui realment malament

Molts casos no fracassen perquè no hi hagi patiment. Fracassen perquè no es demostra bé.

  • Falta de cronologia: no s’explica quan va començar el malestar, quin fet laboral el va desencadenar, quan es va consultar i com va evolucionar.
  • Informes clínics genèrics: “ansietat” o “depressió” no són suficients si no s’explica el vincle laboral, l’impacte funcional i la relació temporal.
  • No analitzar l’estat previ: si hi havia antecedents i no s’integren, la part contrària els utilitzarà per trencar el nexe causal.
  • Confondre el mobbing amb la contingència professional: demostrar assetjament i demostrar l’origen laboral de la baixa no sempre són exactament el mateix.
  • No aportar documents laborals: sense comunicacions, informes, testimonis o dades organitzatives, el cas queda massa recolzat en el relat subjectiu.
  • No diferenciar la lesió temporal de la seqüela: una baixa per ansietat no equival automàticament a una seqüela permanent.
  • Arribar tard: com més temps passa sense documentació clínica i laboral ordenada, més difícil és reconstruir el nexe.

La contingència professional no es guanya amb indignació. Es defensa amb mètode.

13) Quina documentació convé reunir

Per a una primera valoració pericial, sol ser útil aportar:

  • comunicat de baixa i diagnòstic inicial;
  • informes d’atenció primària;
  • informes de psiquiatria i psicologia;
  • medicació pautada i evolució;
  • informes d’urgències si hi va haver crisi d’ansietat, pànic o descompensació;
  • informes de la mútua;
  • resolució o comunicacions de l’INSS;
  • comunicacions de l’empresa;
  • correus, missatges o documents relacionats amb el conflicte;
  • protocol d’assetjament si es va activar;
  • informe de prevenció de riscos;
  • avaluació de riscos psicosocials si n’hi ha;
  • comunicat d’accident;
  • informes traumatològics, cardiològics, neurològics o d’altres especialitats si hi ha una causa orgànica;
  • descripció real del lloc de treball;
  • horari, torns, càrregues, exposició a risc, canvis recents;
  • testimonis o documentació indirecta.

L’objectiu no és acumular papers. És construir una història clinicolaboral verificable.

14) Què ha de contenir un bon informe pericial

Un informe pericial psiquiàtric en contingència professional hauria d’incloure:

  • 1

    Objecte de l’informe

    Determinar si hi ha lesió psíquica i valorar-ne la possible relació causal amb la feina o amb un accident laboral.

  • 2

    Fonts d’informació

    Entrevista clínica, documentació mèdica, laboral, informes de la mútua, INSS, prevenció, proves complementàries i altres informes.

  • 3

    Antecedents personals

    Psiquiàtrics, mèdics, laborals i psicosocials.

  • 4

    Cronologia detallada

    Abans, durant i després del fet o procés laboral.

  • 5

    Diagnòstic clínic

    Amb criteris tècnics, no només etiquetes.

  • 6

    Diagnòstic diferencial

    Ansietat primària, depressió, trastorn adaptatiu, TEPT, personalitat, consum, causes orgàniques i factors aliens a la feina.

  • 7

    Anàlisi del nexe causal

    Temporalitat, plausibilitat, intensitat del desencadenant, coherència evolutiva, causes alternatives i estat previ.

  • 8

    Impacte funcional

    Capacitat per treballar, concentrar-se, tolerar l’estrès, relacionar-se, dormir, desplaçar-se o exposar-se al lloc de treball.

  • 9

    Pronòstic

    Reversibilitat, necessitat de tractament, risc de recaiguda i possible consolidació de seqüeles.

  • 10

    Conclusions clares

    Sense exagerar, sense prometre, sense ambigüitat innecessària.

15) Casos en què el peritatge pot ser especialment útil

Ansietat després d’un conflicte laboral intens

Especialment quan la mútua ho qualifica de comú i hi ha dades de tensió organitzativa, denúncies, tracte vexatori o risc psicosocial no avaluat.

Atac de pànic o crisi aguda a la feina

Sobretot si apareix en un context de pressió, amenaça, agressió o un esdeveniment concret.

Trastorn adaptatiu per canvi laboral lesiu

Reubicació degradant, aïllament, pèrdua de funcions, modificació brusca de condicions o sobrecàrrega persistent.

TEPT després d’una agressió o accident

Molt rellevant en sanitat, educació, seguretat, transport, emergències o atenció al públic.

Depressió després d’un accident laboral amb dolor crònic

Quan la seqüela física s’acompanya de deteriorament emocional i pèrdua de funcionament.

Infart, ictus o un altre esdeveniment orgànic

El peritatge psiquiàtric no valora només l’esdeveniment orgànic, sinó que pot analitzar les seqüeles emocionals, l’estrès associat, l’adaptació i la repercussió funcional.

16) El que un advocat necessita del pèrit en aquests casos

Un advocat no necessita un informe llarg pel fet de ser llarg. Necessita un informe que respongui a la pregunta processal.

En una determinació de contingència, la pregunta sol ser:
la incapacitat temporal deriva de contingència comuna o professional?

En una reclamació posterior es poden afegir altres preguntes:

  • hi ha dany psíquic?
  • hi ha seqüela?
  • hi ha relació causal amb un incompliment preventiu?
  • hi ha un risc psicosocial no avaluat?
  • hi ha agreujament d’una patologia prèvia?
  • quin impacte funcional té?
  • és compatible amb la reincorporació?
  • escau valorar una incapacitat permanent?

El peritatge sòlid no substitueix l’estratègia jurídica, però li dona suport tècnic.

17) El que un treballador ha d’entendre

Si la mútua no accepta la contingència professional, no vol dir automàticament que el cas estigui perdut.\n Però tampoc n’hi ha prou amb dir:

“Jo sé que va ser per la feina.”

Cal demostrar-ho.

I demostrar-ho implica ordenar dades, dates, símptomes, informes, antecedents i documentació laboral.\n En salut mental, a més, cal explicar per què l’ansietat, la depressió o el TEPT no són simplement “problemes personals”,\n sinó respostes clíniques vinculades a un context laboral concret.

Encara que finalment no es reconegui la contingència professional, una bona valoració pot orientar el tractament, el pronòstic, la reincorporació, la incapacitat o l’estratègia jurídica.

18) La contingència professional no es guanya amb indignació: es defensa amb mètode

Quan la mútua no accepta la contingència professional, el debat no s’ha de quedar en una lluita de versions.\n S’ha de convertir en una pregunta tècnica:

Quina lesió hi ha, quan va aparèixer, quina relació té amb la feina i quines proves sostenen aquesta relació?

En psiquiatria forense, aquesta és la diferència entre un relat dolorós i un informe útil.

FAQ SEO

Què puc fer si la mútua no reconeix la meva baixa com a accident laboral?

Es pot iniciar un procediment de determinació de contingència davant l’INSS. El Real Decreto 1430/2009 permet que iniciïn aquest procediment el treballador o el representant legal, l’INSS, el servei públic de salut, la Inspecció de Treball, la mútua o l’empresa col·laboradora, segons el cas.

L’ansietat pot ser contingència professional?

Sí, pot ser-ho si es demostra que el quadre té origen laboral. La clau no és només el diagnòstic, sinó el nexe causal. Una sentència recent comentada per Cinco Días va confirmar una IT per ansietat com a accident de treball tot i que no hi havia una declaració formal de mobbing.

Cal demostrar mobbing perquè una baixa psicològica sigui professional?

No sempre. En alguns procediments, especialment de determinació de contingència, el que és decisiu pot ser demostrar que el dany psíquic deriva de fets laborals acreditats, encara que no hi hagi una declaració formal d’assetjament.

Què passa si ja tenia ansietat o depressió abans?

Els antecedents no exclouen automàticament la contingència professional. La llei contempla que malalties o defectes previs puguin agreujar-se com a conseqüència d’una lesió constitutiva d’accident. L’informe pericial ha d’analitzar si hi va haver una nova lesió, un agreujament o una descompensació vinculada a la feina.

Quina diferència hi ha entre malaltia professional i accident de treball?

La malaltia professional és la contreta per la feina en activitats i agents inclosos en el quadre oficial. L’accident de treball inclou lesions patides amb ocasió o com a conseqüència de la feina i també certes malalties no incloses com a professionals si es prova que van tenir com a causa exclusiva l’execució de la feina.

Per què és tan important que es reconegui la contingència professional?

Perquè pot afectar les prestacions, l’assistència, el subjecte responsable, possibles diferències econòmiques, el recàrrec de prestacions i fins i tot futures reclamacions. El procediment de determinació de contingència fixa la contingència i el subjecte responsable de les prestacions.

Quina documentació he d’aportar per a un peritatge?

Informes mèdics, comunicats de baixa, informes de la mútua, documentació de l’INSS, informes de prevenció, comunicacions laborals, cronologia dels fets, tractaments, proves mèdiques i descripció real del lloc de treball. Com més ordenat estigui el cas, millor es pot analitzar el nexe causal.

El peritatge psiquiàtric també serveix si la causa inicial és orgànica?

Sí. En accidents físics, dolor crònic, infarts, lesions neurològiques o esdeveniments traumàtics laborals pot haver-hi dany psíquic secundari: depressió, ansietat, TEPT, insomni, fòbia a reincorporar-se o trastorn adaptatiu. El peritatge psiquiàtric valora aquesta dimensió i el seu impacte funcional.

19) Si la mútua ha qualificat de comú una cosa que vostè considera laboral, el pas següent ha de ser tècnic

És advocat o advocada i necessita un informe pericial psiquiàtric per discutir una contingència professional denegada per la mútua?\n Està de baixa per ansietat, depressió, TEPT, dolor crònic o una lesió que considera vinculada a la feina i la mútua ho ha qualificat de malaltia comuna?

El Dr. Marc Agraz fa valoracions pericials psiquiàtriques orientades a la determinació de contingència, el dany psíquic laboral, el nexe causal, l’agreujament d’una patologia prèvia, l’ansietat/depressió/TEPT d’origen laboral, les seqüeles psicològiques després d’un accident orgànic i la ratificació a la sala quan el cas ho requereix.

Determinació de contingència · Dany psíquic laboral · Nexe causal · Lleida / Online

20) Fonts i lectures per aprofundir-hi

Selecció de fonts jurídiques, institucionals i recents per situar el tema amb rigor.

OIT · 2026

World Day for Safety and Health at Work 2026

Campanya de l’OIT centrada en riscos psicosocials i salut mental a la feina.


↗
Veure font

Eurofound

Psychosocial risks

Definició i context europeu dels riscos psicosocials a la feina.


↗
Veure font

Ministerio de Sanidad

Plan de Acción de Salud Mental 2025‑2027

Inclou una guia sobre salut mental relacionada amb la feina i el seguiment de treballadors exposats a riscos psicosocials.


↗
Veure nota

BOE · LGSS

Artículo 156: accidente de trabajo

Concepte d’accident de treball, malalties relacionades amb la feina, agreujament d’una patologia prèvia i presumpció de laboralitat.


↗
Veure article

BOE · LGSS

Artículo 164: recargo de prestaciones

Recàrrec de prestacions econòmiques derivades d’accident de treball o malaltia professional per falta de mesures de seguretat.


↗
Veure article

BOE · LGSS

Artículo 173: nacimiento del subsidio de IT

Diferències de l’inici del subsidi en accident de treball/malaltia professional en comparació amb malaltia comuna o accident no laboral.


↗
Veure article

BOE · RD 1430/2009

Artículo 6: determinación de contingencia

Procediment administratiu de determinació de la contingència causant dels processos d’incapacitat temporal.


↗
Veure article

BOE · LPRL

Ley de Prevención de Riesgos Laborales

Marc general sobre danys derivats del treball, avaluació de riscos i planificació preventiva.


↗
Veure llei

Cinco Días · 2026

Ansiedad de origen profesional

Anàlisi d’una sentència del TSJ de Galícia sobre incapacitat temporal per ansietat reconeguda com a accident de treball sense declaració formal de mobbing.


↗
Llegir article

El País · 2026

Infarto en teletrabajo como accidente laboral

Anàlisi periodística d’una sentència del Tribunal Supremo sobre presumpció de laboralitat en un infart patit en teletreball.


↗
Llegir notícia




Compartir

Si este artículo puede ser útil para alguien, compártelo.

Puede enviarlo directamente o utilizar cualquiera de los canales siguientes.

¿Quieres tener acceso ilimitado a mi contenido Premium?