🧠⚕️ Dilluns de salut mental
· Psicofàrmacs · Joves · Ansietat · Depressió · Segona opinió
Estem medicant massa de pressa l’ansietat i la depressió en joves?
Els psicofàrmacs poden salvar vides, alleujar símptomes intensos\n i permetre que una persona torni a dormir, estudiar, relacionar-se\n o sortir d’una depressió. Tanmateix, també es poden fer servir massa de pressa\n quan no entenem bé què hi ha darrere del malestar.
En 45 segons: la pregunta no hauria de ser\n “medicació sí” o “medicació no”. En realitat, la pregunta correcta és:\n quin diagnòstic hi ha, quin nivell de deteriorament existeix, quins riscos apareixen,\n quines alternatives s’han provat i quin pla acompanyarà la medicació\n si finalment es decideix fer-la servir.
- Un estudi recent va analitzar 157.868 diagnòstics d’ansietat o depressió\n en joves de 14 a 25 anys a l’Atenció Primària a Espanya.
- A més, la probabilitat de rebre ansiolítics, antidepressius o hipnosedants\n en els 30 dies posteriors al diagnòstic va passar del 24,4 % al 35,1 %\n entre 2018 i 2024.
- Els psicofàrmacs poden estar indicats en depressió moderada-greu,\n ansietat incapacitant, atacs de pànic, insomni sever, TOC,\n risc suïcida, TDAH amb deteriorament o trastorns greus.
- Tanmateix, també es poden fer servir massa de pressa si no s’exploren el son,\n el consum de substàncies, el trauma, el TDAH, la bipolaritat, les xarxes socials,\n la pressió acadèmica, la família o una crisi vital.
- D’altra banda, els ansiolítics i hipnosedants exigeixen una prudència especial\n per la tolerància, la dependència, la somnolència, els problemes de memòria i la barreja perillosa\n amb alcohol o altres substàncies.
-
Per seguretat, no suspengueu ni modifiqueu medicació psiquiàtrica sense indicació mèdica.\n Si hi ha idees de suïcidi, autolesions o risc immediat, truqueu al
112, aneu a Urgències o contacteu amb el 024.
1) Una escena cada vegada més freqüent a la consulta
A la consulta apareix cada vegada amb més freqüència una escena semblant.
- Una mare arriba preocupada perquè a la seva filla de 17 anys\n li han receptat un antidepressiu.
- Un estudiant universitari pregunta si és normal prendre ansiolítics\n “només per aguantar els exàmens”.
- Una jove de 23 anys fa mesos que té insomni, ansietat i tristesa,\n però no sap si necessita teràpia, medicació o simplement ordenar la seva vida.
-
Un pare dubta:
“Estem ajudant o estem tapant el problema?”
El dubte real de moltes famílies
La pregunta no és senzilla. D’una banda, els psicofàrmacs poden ser\n una eina clínica molt valuosa.
De fet, de vegades permeten dormir, reduir els atacs de pànic,\n sortir d’una depressió, frenar una crisi greu o crear les condicions\n mínimes perquè la teràpia sigui possible.
D’altra banda, també es poden convertir en una resposta massa ràpida\n a problemes que tenen moltes capes.
Pressió acadèmica
Exàmens, rendiment, perfeccionisme, por del futur i sensació\n d’haver d’arribar sempre a tot.
Son i pantalles
Insomni, horaris irregulars, mòbil a la nit i esgotament acumulat.
Xarxes socials
Comparació constant, imatge corporal, validació externa i sensació\n d’insuficiència.
Família i context
Conflictes, solitud, trauma, manca de suport, precarietat o exigència\n emocional.
La pregunta clínica no hauria de ser “medicació sí” o “medicació no”.\n La pregunta correcta és què necessita aquesta persona concreta.
2) Què ha reobert el debat aquesta setmana
Aquesta setmana el debat ha tornat amb força per una dada difícil d’ignorar.
Un estudi del grup OPIK de la Universitat del País Basc, recollit per
El País, va analitzar 157.868 diagnòstics d’ansietat o depressió
en joves de 14 a 25 anys atesos a l’Atenció Primària a Espanya\n entre 2018 i 2024.
L’augment de prescripció
La dada central és clara:
2018
El 24,4 % de joves diagnosticats rebia ansiolítics,\n antidepressius o hipnosedants en els 30 dies posteriors.
2024
La xifra va augmentar fins al 35,1 %.
+6 % anual
La probabilitat d’iniciar tractament farmacològic va augmentar\n aproximadament un 6 % cada any.
Davant de diagnòstics semblants d’ansietat o depressió,\n cada vegada més joves reben psicofàrmacs.
Què significa clínicament aquesta dada
El problema no és que es receptin psicofàrmacs. En molts casos,\n la medicació està justificada i evita patiment.
Tanmateix, el problema apareix quan la recepta substitueix\n la formulació clínica: quan no s’explora prou què hi ha a sota,\n quin tractament necessita el jove, quins riscos existeixen i quines alternatives\n o complements haurien d’estar disponibles.
3) El gran perill: convertir el malestar en una recepta ràpida
Vivim en una època de baixa tolerància al malestar.
Tot s’ha de resoldre de pressa:
- l’ansietat;
- l’insomni;
- la tristesa;
- la incertesa;
- el dol;
- la frustració;
- la por del futur;
- el cansament emocional.
Una generació sota pressió constant
A més, els joves estan creixent en un entorn de pressió contínua:\n estudis, notes, xarxes socials, comparació, precarietat, identitat,\n solitud i una sensació d’haver d’estar bé i rendir sempre.
En aquest context, la medicació pot aparèixer com una resposta immediata\n a un problema que moltes vegades és biopsicosocial.
Parlar de medicalització no significa negar la malaltia.
Quadres que sí que poden requerir intervenció mèdica
Hi ha joves amb problemes clínics reals i greus. Per tant,\n reduir-ho tot a “malestar normal” també seria un error.
- depressió greu;
- ansietat incapacitant;
- atacs de pànic repetits;
- risc suïcida;
- trastorn obsessiu-compulsiu;
- trastorn bipolar;
- psicosi;
- trastorns alimentaris;
- trauma greu;
- TDAH amb deteriorament funcional clar.
El problema no és medicar.\n El problema és medicar sense formular bé el cas.
4) Ni demonitzar ni banalitzar: no són “pastilles de la felicitat”
Una expressió que convé desterrar és:
“Pastilles de la felicitat.”
Els antidepressius no fan feliç ningú en un sentit artificial.\n Els ansiolítics no solucionen una vida.\n De la mateixa manera, els hipnòtics no reparen per si sols un sistema nerviós\n desregulat.
Són eines clíniques. De vegades resulten molt útils; en altres casos,\n es queden curtes o estan mal indicades.
Els dos extrems que convé evitar
Extrem 1
“La medicació és dolenta i només tapa.”
Extrem 2
“Té ansietat, doncs medicació.”
La bona psiquiatria viu lluny d’aquests dos extrems. Per això,\n abans de medicar convé preguntar.
Abans de medicar, convé preguntar:
-
✓
Quin diagnòstic hi ha realment?
Ansietat, depressió, TDAH, trauma, consum, bipolaritat\n o una combinació.
-
✓
Quant deteriorament funcional hi ha?
Son, estudis, feina, relacions, autocura i vida diària.
-
✓
Hi ha risc?
Autolesions, idees de mort, impulsivitat, consum de substàncies\n o pèrdua de control.
-
✓
Quin pla acompanyarà la medicació?
Psicoteràpia, son, família, hàbits, seguiment i objectius.
En altres paraules, la medicació sense un pla es pot quedar curta.\n Al seu torn, la teràpia sense estabilització biològica també pot resultar insuficient.
5) Quan pot tenir sentit medicar un jove
Pot tenir sentit valorar psicofàrmacs quan hi ha un quadre clínic\n amb intensitat, durada, deteriorament o risc.
Depressió moderada-greu
Especialment si hi ha un deteriorament important, aïllament, apatia intensa,\n ideació suïcida o incapacitat per funcionar.
Ansietat incapacitant
Quan l’ansietat impedeix estudiar, treballar, dormir, sortir,\n relacionar-se o viure amb normalitat.
Atacs de pànic repetits
Sobretot si generen evitació, urgències freqüents,\n por anticipatòria o deteriorament de la vida diària.
Insomni sever i mantingut
Quan el son es trenca durant setmanes o mesos i perpetua\n ansietat, irritabilitat o depressió.
TOC o símptomes greus
Obsessions, compulsions, trauma, trastorns alimentaris,\n psicosi o bipolaritat requereixen una avaluació especialitzada.
TDAH amb deteriorament
Si hi ha impacte acadèmic, emocional, funcional o risc de consum\n i es confirma el diagnòstic.
Quan la por de medicar també pot fer mal
En aquests casos, rebutjar la medicació per por o estigma pot ser\n tan perjudicial com receptar-la sense pensar.
Una persona jove amb depressió greu no necessita només que li diguin\n “surt a caminar i pensa en positiu”.
Ara bé, la indicació ha de ser proporcional, explicada, revisada i acompanyada.
6) Quan convé pensar-s’ho dues vegades
En altres casos, convé valorar amb més cura abans d’iniciar\n un psicofàrmac.
- el malestar és recent i clarament reactiu;
- no hi ha deteriorament funcional important;
- no s’ha explorat el son;
- hi ha excés de cafeïna, cànnabis, alcohol o altres substàncies;
- hi ha pressió familiar per “arreglar-ho de pressa”;
- el jove no entén per què es medica;
- es prescriu un ansiolític sense un pla de retirada;
- es barregen diversos fàrmacs sense una formulació clara;
- no s’han descartat TDAH, bipolaritat, trauma o trastorn alimentari;
- no hi ha seguiment proper;
- el tractament es viu com un substitut de parlar del problema real.
La pregunta útil no és només “funcionarà la medicació?”.\n La pregunta és: què estem intentant tractar exactament?
7) El problema especial dels ansiolítics i hipnosedants
En adolescents i joves, els ansiolítics i hipnosedants requereixen\n una prudència especial.
Tot i que poden alleujar molt a curt termini, també poden generar:
- tolerància;
- dependència;
- somnolència;
- problemes de memòria;
- desinhibició;
- barreja perillosa amb alcohol;
- cronificació de l’ús;
- dificultat per retirar-los si no hi va haver un pla inicial.
Quan pot tenir sentit un ansiolític
Això no significa que no s’hagin de fer servir mai. Més aviat significa que haurien\n de tenir condicions clares.
Indicació clara
Per què es fan servir, quin símptoma tracten i quina alternativa existeix.
Dosi i durada definides
Evitar que un tractament de transició es converteixi en un tractament indefinit.
Seguiment
Revisar eficàcia, efectes secundaris, adherència i risc de dependència.
Pla de retirada
Saber des de l’inici quan i com es reavaluarà.
Un ansiolític pot ser un pont.\n No s’hauria de convertir en la casa.
8) Antidepressius en adolescents: el tema que més inquieta les famílies
Quan es recepta un antidepressiu a un adolescent, moltes famílies\n s’espanten o es bloquegen.
“S’hi enganxarà?”
“Li canviarà la personalitat?”
“L’haurà de prendre tota la vida?”
“I si empitjora?”
“I si no el pren i empitjora més?”
Aquestes preguntes són legítimes. A més, mereixen una resposta clara,\n no una frase ràpida.
Un antidepressiu ben indicat no és una condemna ni un senyal de fracàs.\n Pot ser una eina important en quadres depressius o ansiosos rellevants.
Què s’ha d’explicar abans d’iniciar un antidepressiu
En joves, la decisió s’ha d’explicar molt bé.
- per què s’indica;
- què s’espera que millori;
- quant trigarà a fer efecte;
- quins efectes secundaris poden aparèixer;
- quins senyals cal vigilar;
- quin paper tindrà la psicoteràpia;
- quan es revisarà;
- en quines condicions es retirarà.
En definitiva, la decisió no s’hauria de prendre amb por ni amb pressa.\n Hauria de ser una decisió compartida, informada i supervisada.
Psicofàrmacs en joves: quan ajuden, quan no són suficients i quan cal demanar una segona opinió
Un psicofàrmac pot ser una eina excel·lent, però necessita diagnòstic, seguiment i un pla terapèutic complet.
9) La pregunta que falta moltes vegades: què hi ha darrere de l’ansietat
“Ansietat” és una paraula enorme.
Pot significar moltes coses.
Ansietat generalitzada
Preocupació persistent, anticipació negativa, tensió i inquietud.
Pànic
Crisis intenses amb símptomes físics, por de perdre el control\n o que passi alguna cosa greu.
Ansietat social
Por del judici, evitació, vergonya i sensació de no estar a l’altura.
Trauma
Hipervigilància, reactivitat, evitació, bloqueig o records intrusius.
TDAH no diagnosticat
Desorganització, impulsivitat, saturació, baix rendiment\n i ansietat secundària.
Consum o estil de vida
Cànnabis, alcohol, cafeïna, son irregular, pantalles, exàmens,\n xarxes socials o aïllament.
Si tot això s’anomena “ansietat” i es tracta igual, perdem precisió.
Un diagnòstic correcte no es fa només amb una paraula.\n Es fa amb una història.
10) La depressió en joves no sempre sembla tristesa
En adolescents i adults joves, la depressió es pot presentar de formes\n menys evidents que la tristesa clàssica.
- irritabilitat;
- apatia;
- aïllament;
- abandó d’activitats;
- baix rendiment;
- consum de substàncies;
- insomni o dormir massa;
- baixa autoestima;
- sensació de buit;
- autolesions;
- ansietat;
- dificultat per decidir;
- “tant me fa tot”.
Per això, si només esperem veure una tristesa evident, podem arribar tard.
A més, si només mediquem sense entendre el context, també ens podem quedar curts.
La depressió en joves exigeix una avaluació completa:\n símptomes, durada, funcionament, risc, son, família, estudis,\n consum, història prèvia, trauma, personalitat, neurodesenvolupament\n i expectatives.
11) La dada que no es veu a la recepta: desigualtat i context
L’estudi OPIK citat per El País també assenyala desigualtats\n de gènere i classe: més prescripció entre dones i joves d’entorns\n socioeconòmics baixos.
Més càrrega, menys recursos
Aquesta dada ens ha de fer pensar. De vegades es prescriu més no perquè hi hagi\n més “biologia”, sinó perquè hi ha més càrrega i menys recursos.
- més càrrega;
- menys recursos;
- menys accés a psicoteràpia;
- més estrès familiar;
- més precarietat;
- més pressió;
- menys temps clínic.
La medicació pot alleujar símptomes. Tanmateix, si no mirem el context,\n podem acabar tractant amb fàrmacs problemes que també necessiten\n suport psicològic, social, familiar o educatiu.
La psiquiatria integrativa no nega la biologia.\n L’amplia.
12) Prevenció: l’altra notícia important d’aquesta setmana
El mateix dia que es va publicar la notícia sobre l’augment de psicofàrmacs\n en joves, també es va difondre el llançament del projecte Pandora,\n una aplicació de recerca orientada a prevenir l’ansietat i la depressió.
Pandora se centra en recomanacions personalitzades sobre:
Benestar emocional
Recursos per reconèixer, regular i acompanyar el malestar abans\n que es cronifiqui.
Exercici físic
Activitat adaptada per reduir el risc emocional i millorar la regulació.
Son reparador
Una de les bases clíniques més oblidades en l’ansietat i la depressió.
Relacions socials
Vincles, suport i pertinença com a factors protectors.
L’estudi inclourà 2.600 participants d’Espanya i Xile durant 12 mesos.
Dues direccions possibles en salut mental
Aquest projecte mostra dues direccions possibles de la salut mental actual:\n una direcció reactiva —diagnosticar i medicar quan el problema\n ja està consolidat— i una direcció preventiva —intervenir abans,\n sobre el son, els hàbits, els vincles i la regulació emocional.
La prevenció no substitueix el tractament quan ja hi ha malaltia.\n Tot i així, pot reduir el patiment si s’aplica abans que el quadre\n es cronifiqui.
13) “M’han receptat medicació, l’he de prendre?”
Aquesta pregunta no es pot respondre bé en un article.
Tanmateix, sí que es pot orientar.
Si us han receptat medicació, no la suspengueu ni la rebutgeu automàticament\n per por. Tampoc no la inicieu sense entendre per què.
Preguntes abans d’iniciar o canviar medicació
El que és raonable és aclarir:
- quin és el diagnòstic;
- quin objectiu té el fàrmac;
- quines alternatives existeixen;
- quins riscos té no tractar;
- quins efectes adversos cal vigilar;
- quant temps es preveu fer-lo servir;
- qui en farà el seguiment;
- quin paper tindrà la psicoteràpia;
- quan es reavaluarà.
Una segona opinió psiquiàtrica no significa desconfiar d’un altre professional.\n Significa prendre una decisió important amb més claredat.
14) “El meu fill no es vol medicar”: què poden fer els pares
Forçar una medicació sense aliança sol sortir malament, excepte en situacions de risc\n en què la intervenció mèdica és prioritària.
Per això, amb adolescents convé preguntar:
- quina por tens exactament?
- creus que medicar-te significa estar “boig”?
- et preocupa dependre’n?
- et fa por canviar?
- coneixes algú que va tenir una mala experiència?
- preferiries provar abans teràpia?
- quin símptoma t’agradaria que millorés primer?
De vegades el rebuig no és immaduresa.\n Més aviat pot ser por, estigma, desinformació o necessitat de participar\n en la decisió.
Per tant, l’objectiu no és convèncer a qualsevol preu.\n L’objectiu és construir una decisió compartida, segura i realista.
15) “El meu fill només vol medicació i no teràpia”: l’altre extrem
També passa.
Alguns joves volen una solució ràpida i no volen parlar d’hàbits,\n son, xarxes socials, consum, família o estil de vida.
És comprensible: si una persona pateix, vol alleujament. Tanmateix, en molts casos\n la medicació funciona millor quan va acompanyada d’altres intervencions.
Psicoteràpia
Per treballar pensaments, emocions, conductes, relacions i patrons.
Son i hàbits
Sense son reparador, el sistema nerviós no es regula bé.
Reducció de substàncies
Cànnabis, alcohol, estimulants o cafeïna poden mantenir l’ansietat\n i l’insomni.
Intervenció familiar
De vegades el sistema necessita canviar, no només l’individu.
La medicació pot abaixar el volum del símptoma.\n Però la recuperació requereix aprendre a viure d’una altra manera.
16) Què hauria d’incloure una bona avaluació
Una avaluació seriosa en joves no hauria de ser una visita de cinc minuts.
Hauria d’explorar diverses àrees essencials.
Àrees essencials
-
1
Símptomes i evolució
Motiu de consulta, durada, intensitat, fluctuacions\n i deteriorament funcional.
-
2
Funcionament real
Estudis, feina, relacions, autocura, lleure, aïllament\n i vida diària.
-
3
Son, alimentació i activitat
Horaris, pantalles, insomni, alimentació, exercici\n i ritme diari.
-
4
Risc i seguretat
Idees de mort, autolesions, impulsivitat,\n consum de substàncies o pèrdua de control.
-
5
Diagnòstic diferencial
Ansietat, depressió, TDAH, trauma, trastorn bipolar,\n trastorn alimentari, obsessions o símptomes psicòtics.
-
6
Context i objectius
Família, xarxa de suport, història prèvia, expectatives\n i preferències del pacient.
Després es decideix el pla.
No abans.
17) Psiquiatria integrativa: més enllà del “pren això”
La paraula integrativa no hauria de significar “anti-medicació”.
Per a mi significa exactament el contrari:
fer servir la medicació quan toca, però no oblidar tota la resta.
En conseqüència, un pla integratiu per a joves pot incloure:
- psicoteràpia basada en l’evidència;
- revisió del son;
- reducció de pantalles nocturnes;
- tractament del consum de cànnabis o alcohol;
- activitat física;
- nutrició bàsica;
- treball amb la família;
- avaluació de TDAH;
- maneig del perfeccionisme;
- regulació emocional;
- prevenció de recaigudes;
- i medicació quan el benefici supera clarament el risc.
La pregunta no és “natural o farmacològic”.\n La pregunta és: què necessita aquesta persona per recuperar la vida?
Lectura relacionada:
Estigma i autoestigma en salut mental
També podeu llegir:
Xarxes socials i salut mental adolescent
Si hi ha consum associat:
Desintoxicació de drogues: quan cal demanar ajuda
18) Conclusió: medicar menys de pressa, però tractar millor
La notícia d’aquesta setmana no ens hauria de portar a una guerra contra\n els psicofàrmacs.
Seria injust i perillós.
Tanmateix, sí que ens hauria de fer revisar una tendència:
- Estem escoltant prou abans de receptar?
- Estem oferint prou psicoteràpia?
- Estem explorant el son, el consum, la família, les xarxes socials, el trauma i el TDAH?
- Estem revisant la medicació o simplement renovant-la?
- Estem diferenciant malestar, trastorn i crisi vital?
- Estem ajudant els joves a entendre què els passa?
Un psicofàrmac pot ser una eina excel·lent.
Ara bé, una eina excel·lent mal utilitzada es pot convertir en un pedaç.
L’objectiu no és medicar més o menys.\n L’objectiu és medicar millor quan toca, no medicar quan no toca,\n i tractar sempre la persona completa.
Preguntes freqüents
Estan augmentant els psicofàrmacs en joves?
Sí. Un estudi del grup OPIK de la Universitat del País Basc\n va analitzar 157.868 diagnòstics d’ansietat o depressió en joves\n de 14 a 25 anys a Espanya i va trobar que la prescripció d’ansiolítics,\n antidepressius o hipnosedants va passar del 24,4 % al 35,1 %\n entre 2018 i 2024.
És dolent que un adolescent prengui antidepressius?
No necessàriament. Pot estar indicat en quadres depressius\n o ansiosos moderats-greus, però s’ha de fer amb una avaluació adequada,\n explicació, seguiment i dins d’un pla més ampli que inclogui\n psicoteràpia i mesures sobre el son, els hàbits i el context.
Els ansiolítics poden generar dependència?
Sí, especialment si es fan servir de manera prolongada o sense un pla de retirada.\n Per això en joves convé ser prudent amb els ansiolítics\n i hipnosedants i revisar sempre la indicació, la durada i les alternatives.
Què faig si m’han receptat medicació i tinc dubtes?
No la suspengueu ni la inicieu a cegues. Demaneu una explicació clara\n o una segona opinió psiquiàtrica per revisar el diagnòstic,\n els objectius, els riscos, els beneficis, la durada prevista i les alternatives.
L’ansietat en joves sempre necessita medicació?
No. Algunes ansietats es poden abordar amb psicoteràpia, son,\n reducció d’estimulants, canvis d’hàbits, intervenció familiar\n o tractament de problemes de base. D’altres sí que poden requerir medicació\n si són intenses, persistents o incapacitants.
Què hi pot haver darrere d’una ansietat adolescent?
Hi pot haver ansietat generalitzada, pànic, ansietat social, TDAH,\n depressió, trauma, assetjament, insomni, ús de cànnabis, pressió acadèmica,\n trastorn alimentari, conflicte familiar o una combinació de factors.
Una app pot prevenir l’ansietat o la depressió?
Hi ha projectes en recerca. El projecte Pandora avalua una app\n orientada a prevenir l’ansietat i la depressió mitjançant recomanacions\n personalitzades sobre benestar emocional, exercici, son\n i relacions socials.
Quan hauria de demanar cita amb un psiquiatre?
Quan l’ansietat, la tristesa, l’insomni, la irritabilitat, l’aïllament\n o el baix rendiment duren setmanes, interfereixen amb la vida diària,\n apareixen autolesions o idees de mort, hi ha consum de substàncies,\n sospita de TDAH o dubtes sobre medicació.
19) Teniu dubtes sobre una medicació o necessiteu una segona opinió?
A vós o al vostre fill/a us han receptat antidepressius, ansiolítics\n o medicació per dormir i no sabeu si és l’adequada?
Hi ha ansietat, depressió, insomni, TDAH, consum de cànnabis\n o una crisi emocional que necessita una avaluació seriosa?
Una segona opinió psiquiàtrica pot ajudar a aclarir el diagnòstic,\n els riscos, els beneficis, les alternatives i el pla de seguiment.
Ansietat · Depressió · Insomni · TDAH · Psicofàrmacs ·\n Adolescents · Adults joves · Lleida i online
20) Fonts i lectures per aprofundir
Fonts recents i recursos relacionats per contextualitzar\n la prescripció de psicofàrmacs en joves, la medicalització\n del malestar i la prevenció de l’ansietat i la depressió.
El País · Juny 2026
Se disparan las prescripciones de psicofármacos a jóvenes
Notícia sobre l’estudi del grup OPIK de la Universitat del País Basc:\n 157.868 diagnòstics d’ansietat o depressió en joves de 14 a 25 anys,\n amb un augment de prescripció del 24,4 % al 35,1 % entre 2018 i 2024.
El País · Projecte Pandora
Una app para prevenir ansiedad y depresión
Projecte de recerca Pandora, orientat a prevenir l’ansietat\n i la depressió mitjançant recomanacions personalitzades sobre benestar\n emocional, exercici físic, son i relacions socials.
Pandora Salud
Projecte de prevenció en salut mental
Web del projecte Pandora, amb informació sobre la participació,\n l’avaluació del risc i recomanacions personalitzades.
Dr. Marc Agraz · Article relacionat
Redes sociales y salud mental adolescente
Relació entre mòbil, son, ansietat, autoestima, comparació social,\n ciberassetjament i quan cal demanar ajuda professional.
Nota: aquest article és divulgatiu i no substitueix\n una valoració mèdica o psiquiàtrica individual.
No suspengueu, reduïu ni modifiqueu medicació psiquiàtrica sense indicació\n mèdica. Si hi ha idees de suïcidi, autolesions, símptomes psicòtics,\n agitació intensa o risc immediat, aneu a Urgències o truqueu al 112.\n A Espanya també està disponible el 024.
La decisió d’iniciar, mantenir, canviar o retirar un psicofàrmac\n s’ha de basar en el diagnòstic, la gravetat, el risc, les preferències del pacient,\n les alternatives disponibles i el seguiment clínic.
