⚖️💼 Psiquiatria forense
· Acomiadament silenciós · Buidatge de funcions · Bossing · Salut mental laboral
Acomiadament silenciós i buidatge de funcions
Quan el teu cap no t’acomiada, però et deixa sense projectes, informació,
reunions o funcions fins que mantenir-te al lloc comença a ser
professionalment i psicològicament insuportable.
Tornes de vacances i alguna cosa ha canviat
La teva agenda està buida. El projecte que dirigies ara apareix assignat a una altra
persona. A més, ja no et convoquen a reunions en què abans eres imprescindible i els teus
companys reben informació que a tu no t’arriba.
Quan preguntes què has de fer, les respostes són vagues:
“ja t’ho direm”, “de moment no hi ha res”, “les coses s’estan reorganitzant” o
“potser t’hauries de plantejar si aquest continua sent el teu lloc”.
Continues cobrant, fitxant i ocupant una taula. Tanmateix, has deixat d’ocupar realment el teu
lloc. No hi ha carta d’acomiadament. Només una successió de decisions petites que,
observades per separat, podrien semblar irrellevants.
“Potser el que volen és que me’n vagi jo.”
Popularment, aquesta experiència es denomina acomiadament silenciós o
quiet firing. No constitueix per si mateixa una categoria jurídica ni tot canvi
de funcions equival a assetjament. Tot i així, determinats patrons
d’aïllament, degradació, sobrecàrrega selectiva o manca d’ocupació efectiva poden vulnerar drets,
generar riscos psicosocials i causar un dany clínicament rellevant.
Del pressentiment a la prova
La pregunta medicolegal no consisteix únicament a esbrinar si el superior volia que la
persona dimitís. Cal precisar quines conductes objectives es van produir, quina explicació organitzativa
ofereixen, quin dany va aparèixer i quina relació es pot establir entre aquests plans.
En un minut: en definitiva, l’etiqueta ajuda a reconèixer el patró, però el cas es decideix mitjançant fets.
- En primer lloc, el quiet firing no apareix com a figura autònoma a l’Estatut dels treballadors.
- A més, retirar funcions pot ser una reorganització legítima, una mobilitat irregular, manca d’ocupació efectiva, represàlia, discriminació o assetjament, segons el context.
- D’altra banda, cobrar el salari no elimina el dret a desenvolupar feina efectiva i a conservar la dignitat professional.
- El 2026, el TSJ de Canàries va reconèixer assetjament laboral en un cas de buidatge progressiu de funcions i va fixar 25.001 euros per dany moral.
- Així mateix, el dany moral i el dany psíquic no són equivalents: pot existir l’un sense que quedi acreditat l’altre.
- De fet, un diagnòstic d’ansietat no demostra automàticament que hi hagi assetjament laboral.
- Finalment, el peritatge pot valorar lesió psíquica, cronologia, estat previ, causalitat, impacte funcional, pronòstic i seqüeles.
Claus per orientar-se en l’article
2 Què és
3 No donar feina
4 Cas TSJC 2026
5 Drets laborals
6 Quiet firing i bossing
7 Reorganització o expulsió
8 Jerarquia
9 Pla de millora
10 Infraocupació i sobrecàrrega
11 Salut mental
12 Dany moral o psíquic
13 Què prova el perit
14 Nexe causal
15 Documentació
16 Què fer
17 Preguntes freqüents
1) Per què aquest tema és especialment actual
Durant el primer semestre del 2026, més de 21.000 treballadors
es van veure afectats per acomiadaments col·lectius a Espanya, un 5,4 % més que durant
el mateix període del 2025. Al mateix temps, van disminuir les suspensions temporals
i les reduccions de jornada.
La dada no demostra que augmenti l’acomiadament silenciós
És important no confondre fenòmens. Les estadístiques descriuen procediments
formals de regulació d’ocupació. En canvi, el quiet firing és una etiqueta social per
a determinades sortides indirectes o deterioraments de la posició professional i no
disposa d’un registre oficial equivalent.
Tot i així, el context de reorganitzacions, automatització, ajustos tecnològics i
canvis d’estructura fa especialment rellevant distingir entre una redistribució legítima de
la feina i una estratègia individualitzada de desgast.
Un acomiadament formal comunica una decisió. L’acomiadament silenciós obliga el treballador a interpretar una cadena de senyals.
2) Què és exactament l’acomiadament silenciós
El terme descriu una estratègia —conscient o no sempre fàcil de demostrar—
mitjançant la qual l’empresa o un superior deteriora progressivament la posició
professional d’una persona fins a facilitar que abandoni voluntàriament la feina.
Conductes que poden formar part del patró
Retirada de funcions
En concret, projectes, clients, autoritzacions o responsabilitats passen a altres persones sense una explicació suficient.
Tasques residuals
Per exemple, la persona conserva salari i presència, però rep feines irrellevants o clarament inferiors.
Exclusió informativa
A més, deixa de rebre correus, convocatòries, documentació o l’accés necessari per treballar.
Objectius impossibles
En canvi, les metes canvien, no tenen recursos o semblen dissenyades per justificar un fracàs.
Aïllament de l’equip
Així mateix, es redueixen contactes, reunions, interlocutors i oportunitats de participació.
Bloqueig de la trajectòria
D’altra banda, es neguen formació, promoció, visibilitat o autonomia de manera selectiva i prolongada.
L’expressió anglesa no decideix el procediment
L’Estatut dels treballadors no utilitza l’expressió quiet firing.
Segons els fets, la situació es podria relacionar amb manca d’ocupació efectiva, mobilitat
funcional irregular, modificació substancial, discriminació, represàlia,
vulneració de la dignitat, incompliment preventiu o assetjament laboral.
L’etiqueta ajuda a reconèixer una experiència. La força jurídica depèn dels fets, la documentació i la norma aplicable.
3) “No em donen feina”: per què la inactivitat també pot fer mal
Habitualment associem el risc laboral amb la sobrecàrrega. Tanmateix,
la infrautilització de capacitats, la manca de control, l’exclusió, l’ambigüitat de
rol, la supervisió autoritària i la manca de desenvolupament professional també
formen part dels riscos psicosocials descrits per organismes internacionals.
Treballar no consisteix únicament a cobrar
La feina ofereix ingressos, però també estructura, identitat, participació,
sentit d’utilitat, vincles, reconeixement i una trajectòria. Per això, anar
cada dia a un lloc on ja no es compta amb un mateix pot ser
especialment desorganitzador.
La persona hi és present físicament, però ha estat esborrada professionalment.
Possibles conseqüències psicològiques
- incertesa i pèrdua d’autoestima;
- vergonya i sensació d’inutilitat;
- hipervigilància davant de correus, reunions o moviments del superior;
- ruminació sobre la intenció de l’empresa;
- insomni i anticipació ansiosa;
- símptomes depressius;
- aïllament;
- i por constant de la següent decisió jeràrquica.
Ara bé, aquests símptomes no demostren per si sols que hi hagi assetjament. L’avaluació ha
d’analitzar què va passar, durant quant de temps, amb quina intensitat i quines explicacions alternatives
hi ha.
4) El cas del 2026 que va convertir quatre notes de premsa en una prova rellevant
El maig del 2026, la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Canàries va
condemnar l’Instituto Canario de Hemodonación y Hemoterapia per l’assetjament laboral patit per
una periodista de la seva oficina de premsa.
Un buidatge progressiu després d’una baixa mèdica
La treballadora prestava serveis com a personal laboral fix des del
1994. Després de reincorporar-se d’una baixa, la seva activitat va quedar
reduïda pràcticament a elaborar quatre notes de premsa setmanals, mentre altres persones
assumien funcions pròpies de l’àrea de comunicació.
Manca d’ocupació efectiva
De fet, el tribunal va apreciar una inactivitat prolongada incompatible amb el contingut ordinari de la seva categoria.
Marginació professional
Per tant, la Sala va concloure que no es tractava d’una redistribució raonable, sinó d’una postergació sostinguda.
Integritat moral
En aquest sentit, la resolució va considerar vulnerat el dret fonamental a la integritat moral de la treballadora.
25.001 euros
A més de declarar nul·les les decisions, va fixar una indemnització per danys morals.
Pagar el salari no autoritza a buidar de contingut una professió.
Aquesta resolució no significa que qualsevol reducció de tasques sigui assetjament. El seu interès
rau en el patró complet: durada, caràcter residual de les funcions,
singularització, traspàs de tasques a altres persones i absència d’una justificació organitzativa suficient.
5) Dret a treballar, no només a cobrar
L’Estatut dels treballadors reconeix el dret a l’ocupació efectiva,
a la integritat física, a una política adequada de prevenció i al respecte de la intimitat
i la dignitat.
Mobilitat funcional
L’empresa pot reorganitzar funcions dins de determinats límits. No
obstant això, ha de respectar titulacions, grup professional,
dignitat, formació i promoció. Quan se superen aquests marges, poden entrar
en joc altres regles sobre modificació substancial o reclamació de drets.
Article 50: no és una baixa voluntària
Davant de determinats incompliments empresarials greus, l’article 50 permet
sol·licitar judicialment l’extinció indemnitzada del contracte. Aquesta via no equival
a dimitir i no s’hauria d’improvisar sense assessorament laboral específic.
Prevenció de riscos laborals
La Llei de prevenció de riscos laborals reconeix el dret a una protecció eficaç i
obliga a integrar la prevenció, avaluar els riscos que no es puguin evitar i planificar
mesures. Per tant, un problema d’aïllament, ambigüitat o violència organitzativa pot tenir
una dimensió contractual i una altra de preventiva.
No presenti una baixa voluntària impulsivament. Pot afectar la indemnització, l’atur i l’estratègia processal. Consulti abans un advocat laboralista.
6) Acomiadament silenciós, bossing, mobbing i conflicte: no són el mateix
Acomiadament silenciós
En termes generals, designa un deteriorament progressiu de la posició professional que pot afavorir una sortida voluntària.
Bossing
En concret, descriu l’assetjament exercit des d’una posició jeràrquica superior mitjançant l’ús abusiu del poder organitzatiu.
Mobbing
D’altra banda, engloba un procés més ampli de fustigament psicològic que pot procedir de superiors, companys, subordinats o diversos actors.
Buidatge de funcions
En aquest cas, consisteix a reduir o eliminar tasques essencials; pot formar part de l’assetjament o sorgir d’una reorganització deficient.
Conflicte laboral
Per exemple, hi pot haver un desacord, una tensió o un xoc d’interessos que sigui perjudicial sense assolir jurídicament el llindar d’assetjament.
Burnout
En canvi, el burnout és un fenomen ocupacional d’esgotament, distància mental i menor eficàcia. Pot coexistir amb assetjament, però no el demostra.
En definitiva, una avaluació rigorosa no comença triant una etiqueta.
Comença ordenant fets, relacions de poder, durada, impacte i alternatives.
7) Reorganització legítima o estratègia d’expulsió: com orientar-se
Motiu
Reorganització: hi ha una raó tècnica, productiva o organitzativa identificable.
Possible quiet firing: l’explicació és vaga, canvia o apareix després.
Comunicació
Reorganització: s’expliquen funcions, objectius i durada.
Possible quiet firing: predominen el silenci, l’ambigüitat i les ordres contradictòries.
Aplicació
Reorganització: afecta de manera coherent equips o llocs comparables.
Possible quiet firing: es concentra selectivament en una persona.
Funcions
Reorganització: continuen existint tasques reals i d’acord amb la categoria.
Possible quiet firing: el lloc queda buit, degradat o irrellevant.
Objectius
Reorganització: són clars, mesurables i assolibles.
Possible quiet firing: són canviants, impossibles o s’utilitzen per fabricar un fracàs.
Integració
Reorganització: la persona manté la informació i la participació necessàries.
Possible quiet firing: se l’exclou de reunions, correus i decisions.
Durada
Reorganització: té un horitzó, una revisió o criteris de tancament.
Possible quiet firing: és progressiva, prolongada i sense explicació temporal.
Resposta a les queixes
Reorganització: s’ofereixen raons i vies de revisió.
Possible quiet firing: s’ignoren les peticions o es culpa el treballador.
Efecte professional
Reorganització: exigeix una adaptació raonable.
Possible quiet firing: provoca pèrdua d’estatus, autonomia, credibilitat o desenvolupament.
Finalitat aparent
Reorganització: organitzar la feina.
Possible quiet firing: desgastar, invisibilitzar o facilitar la sortida.
Cap element aïllat no decideix el cas. Una empresa es pot reorganitzar malament
sense perseguir ningú. També pot amagar una estratègia sota actes que, considerats per separat,
semblen formalment lícits.
8) No tot cap exigent és un assetjador
La direcció empresarial pot fixar objectius, avaluar el rendiment, corregir
errors, reorganitzar equips, demanar explicacions o iniciar procediments
disciplinaris dins dels límits legals.
Exigència, mala gestió i assetjament són nivells diferents
Un treballador pot viure malament una crítica sense que hi hagi
fustigament. També hi pot haver un clima enrarit, agressiu o disfuncional que no
assoleixi el llindar jurídic de l’assetjament. Per això calen intensitat, context,
repetició o gravetat suficient i fets objectivables.
En canvi, tampoc s’ha d’exigir sempre una persecució diària durant anys.
El Conveni 190 de l’OIT contempla comportaments o pràctiques inacceptables,
aïllats o repetits, que tinguin per objecte, causin o siguin susceptibles de causar
dany físic, psicològic, sexual o econòmic.
L’existència de poder legítim no autoritza a utilitzar-lo per humiliar, excloure o trencar la resistència d’una persona.
9) La jerarquia canvia l’impacte psicològic
Un comentari hostil d’un company pot ser dolorós. Tanmateix, la mateixa
frase adquireix un altre pes quan la pronuncia qui decideix funcions,
avaluacions, ascensos, vacances, complements o continuïtat laboral.
Dependència i por de represàlies
La persona no rep únicament una crítica. Rep un missatge de qui pot modificar
materialment el seu futur. Això pot afavorir hipervigilància,
autocensura, submissió, dificultat per buscar testimonis i por que qualsevol queixa
provoqui noves conseqüències.
Des de la prevenció, no sempre cal demostrar la intenció subjectiva
del superior per actuar. Si hi ha conductes perilloses, exclusió, ambigüitat de rol
o abús organitzatiu, l’empresa ha de valorar i controlar el risc.
Jurídicament es pot discutir la intenció. Preventivament, esperar a llegir la ment del superior pot significar arribar massa tard.
10) El PIP o pla de millora: eina legítima o pressió encoberta
Els plans de millora del rendiment poden ser instruments vàlids. Un
pla seriós hauria de permetre que la persona comprengui què ha de corregir
i tingui una oportunitat real de fer-ho.
Pla de millora legítim
- deficiències concretes i exemples verificables;
- objectius raonables i comparables;
- recursos i formació;
- criteris d’avaluació coneguts;
- termini suficient;
- seguiment i possibilitat de corregir.
Possible instrument de desgast
- apareix sense antecedents de baix rendiment;
- els objectius canvien contínuament;
- s’exigeix més que a la resta;
- no es faciliten recursos;
- només es registren errors;
- la conclusió sembla decidida per endavant.
Per tant, el problema no és l’existència del PIP. La qüestió és si pretén millorar
un rendiment o fabricar un expedient. Avaluacions anteriors,
tracte comparatiu, objectius i recursos poden ser decisius.
11) Les dues cares de l’acomiadament silenciós
Infraocupació punitiva
En concret, la persona rep poques tasques, funcions residuals, feines inferiors, pèrdua de responsabilitat i exclusió.
“Ja no comptem amb tu.”
Sobrecàrrega expulsiva
Per exemple, la persona rep metes impossibles, terminis irrealitzables, canvis continus, vigilància selectiva i absència de recursos.
“Fracassaràs i podrem justificar la teva sortida.”
Totes dues estratègies poden deteriorar la salut. Una produeix inutilitat i
invisibilitat. L’altra genera esgotament, ansietat i sensació de fracàs inevitable.
12) Què diu l’evidència sobre salut mental
Una avaluació d’evidència publicada el maig del 2026 va reunir
19 revisions sistemàtiques sobre assetjament, discriminació,
violència i amenaces a la feina.
Associacions observades
En conjunt, les revisions van trobar associacions amb símptomes de depressió,
ansietat, burnout, estrès posttraumàtic i altres problemes de salut mental. No
obstant això, els resultats van mostrar heterogeneïtat i limitacions metodològiques.
La conclusió equilibrada no és afirmar que tota exposició produeix necessàriament un
trastorn. Tampoc negar qualsevol relació perquè la magnitud exacta variï. L’evidència
dona suport a la plausibilitat i l’associació; el nexe causal individual s’ha
d’analitzar cas per cas.
La literatura informa sobre riscos poblacionals. El peritatge respon què va passar en aquesta persona concreta.
13) Quins quadres clínics poden aparèixer
Trastorn adaptatiu
Per exemple, pot incloure ansietat, ànim baix, insomni, ruminació, irritabilitat i deteriorament davant d’un estressor identificable.
Episodi depressiu
En canvi, pot aparèixer pèrdua d’interès, desesperança, culpa, fatiga i dificultats cognitives que s’estenen fora de la feina.
Trastorn d’ansietat
Així mateix, poden sorgir preocupació persistent, crisis de pànic, símptomes somàtics i por anticipatòria d’anar al lloc de treball.
Insomni
D’altra banda, l’insomni sol ser un dels primers senyals: despertars, son superficial, anticipació dominical i esgotament diürn.
Símptomes traumàtics
De fet, poden aparèixer intrusions, evitació, hipervigilància i reaccions intenses davant de correus, trucades o llocs associats a la feina.
Consum de substàncies
Per tant, alcohol, cànnabis, hipnòtics o benzodiazepines es poden convertir en formes de desconnexió o automedicació.
TEPT i assetjament laboral
No tot procés d’assetjament compleix criteris de trastorn d’estrès posttraumàtic. El
diagnòstic exigeix precisió i no s’ha d’utilitzar per intensificar artificialment
la gravetat del cas.
Risc suïcida
La combinació d’humiliació, pèrdua d’identitat professional, incertesa econòmica i
aïllament pot produir desesperança greu. Davant d’idees de mort o autolesió,
l’atenció clínica no ha d’esperar el resultat del procediment.
14) Dany moral i dany psíquic no són el mateix
Dany moral
En aquest sentit, el dany moral comprèn patiment, humiliació, angoixa o menyscapte de la dignitat causat per una conducta. Pot ser indemnitzable sense un diagnòstic psiquiàtric complet.
Dany psíquic
En canvi, el dany psíquic implica una alteració clínicament significativa amb símptomes, diagnòstic o formulació, durada, tractament, repercussió funcional i possibles seqüeles.
Pot haver-hi una conducta lesiva sense que s’hagi desenvolupat un trastorn clínic. De
la mateixa manera, una persona pot presentar ansietat o depressió sense que quedi acreditat
que la causa sigui la feina o un assetjament.
L’informe pericial ha d’evitar convertir el patiment moral en diagnòstic automàtic i el diagnòstic en prova automàtica d’assetjament.
15) Tenir antecedents d’ansietat no invalida el cas
Una defensa freqüent consisteix a afirmar que la persona “ja era ansiosa”.
Els antecedents importen, però no resolen per si sols la causalitat.
Escenaris que cal diferenciar
- patologia preexistent activa;
- antecedents antics en remissió;
- recaiguda;
- agreujament d’un trastorn previ;
- lesió nova;
- concauses;
- i causes alternatives no laborals.
Per exemple, una persona pot haver tingut ansietat anys enrere, mantenir-se estable
i descompensar-se després d’una exposició laboral documentada. La vulnerabilitat prèvia
no converteix en innòcua una conducta potencialment lesiva.
Tot i així, el perit ha d’analitzar amb la mateixa seriositat les dades que donen suport i les que
debiliten la hipòtesi laboral.
16) Què pot demostrar un peritatge psiquiàtric
Diagnòstic i gravetat
De la mateixa manera, el peritatge determina si hi ha un trastorn, la seva intensitat i el diagnòstic diferencial.
Cronologia
En conseqüència, l’anàlisi cronològica relaciona decisions empresarials, aparició de símptomes, consultes, baixes, tractament i evolució.
Estat previ
En concret, l’estudi de l’estat previ revisa antecedents, estabilitat, funcionament i tractaments anteriors.
Compatibilitat clínica
Per exemple, la valoració de compatibilitat estudia si el patró observat encaixa amb exposició a aïllament, humiliació o inseguretat prolongada.
Causes alternatives
A més, el diagnòstic diferencial estudia dol, malaltia mèdica, problemes familiars, personalitat, consum o altres estressors.
Impacte funcional
En canvi, l’anàlisi funcional examina atenció, memòria, presa de decisions, tolerància a l’estrès, interacció, son i capacitat laboral.
Nexe causal
Així mateix, el raonament causal formula una conclusió a partir de temporalitat, coherència, intensitat i documentació.
Pronòstic i seqüeles
D’altra banda, la valoració pronòstica distingeix un quadre en evolució d’una lesió estabilitzada i revisa les necessitats terapèutiques.
La ratificació també forma part de la feina
L’informe s’ha de poder explicar a la sala, respondre al contradictori, justificar
els seus límits i traduir conceptes clínics a un llenguatge comprensible per al tribunal.
17) El que el peritatge no pot fer
El psiquiatre no decideix si jurídicament hi va haver assetjament. Tampoc pot llegir
la intenció d’un cap, autenticar correus o gravacions, determinar la legalitat d’una reorganització, fixar
indemnitzacions ni assumir com a provat tot el relat.
Conclusions metodològicament defensables
“S’acredita un trastorn adaptatiu amb ansietat i ànim depressiu.”
“La cronologia és compatible amb una descompensació posterior al buidatge funcional documentat.”
“Els antecedents previs no expliquen prou el deteriorament actual.”
“Hi ha una afectació funcional rellevant i necessitat de tractament.”
En canvi, la qualificació jurídica d’assetjament, vulneració de drets o incompliment
contractual correspon a l’òrgan judicial.
18) Informe assistencial i informe pericial
Informe assistencial
De fet, la seva prioritat és tractar, alleujar el patiment i protegir el pacient.
- diagnòstic;
- evolució;
- tractament;
- incapacitat temporal;
- i recomanacions clíniques.
Informe pericial
Per tant, la seva finalitat és respondre preguntes medicolegals amb independència.
- revisió de documentació laboral;
- contrast de la història;
- diagnòstic diferencial;
- anàlisi causal;
- impacte funcional i límits.
Demanar al professional que tracta la persona que escrigui “el pacient pateix
mobbing” sol ser metodològicament feble. Pot conèixer bé el dany, però l’existència
jurídica d’assetjament necessita una avaluació més àmplia que el relat clínic.
19) Com es construeix el nexe causal
Temporalitat
Els símptomes van aparèixer o empitjorar després de les conductes qüestionades?
Coherència
A més, cal comprovar si l’evolució coincideix amb correus, canvis funcionals, queixes, baixes i altres documents.
Intensitat
Així mateix, es valora si l’exposició tenia prou entitat per contribuir al quadre.
Durada
D’altra banda, es determina si va ser un fet aïllat, un patró prolongat o una combinació.
Estat previ
Pel que fa a l’estat previ, s’estudia com funcionava la persona i quines vulnerabilitats hi havia.
Causes alternatives
També es busquen altres factors capaços d’explicar totalment o parcialment el dany.
Evolució en cessar
Per exemple, s’analitza si va millorar amb la baixa, el canvi de superior, la restitució de funcions o la sortida.
Reaparició
A més, es comprova si els símptomes van tornar en reincorporar-se o en rebre comunicacions laborals.
Plausibilitat
Finalment, es valora si el tipus d’exposició és compatible amb el quadre observat.
La causalitat psiquiàtrica rarament és monocausal. Per això, un bon informe explica
pesos relatius, concauses i incertesa en lloc de fabricar
una certesa absoluta.
20) Les proves que poden canviar un cas
Documentació professional
En primer lloc, es revisen contracte, categoria, descripció del lloc, organigrama, avaluacions prèvies, ascensos, objectius i funcions històriques.
Abans i després
A més, es comparen projectes retirats, clients reassignats, reunions perdudes, autoritzacions eliminades i accessos bloquejats.
Comunicacions
Així mateix, es conserven correus, missatges, ordres, peticions de tasques, respostes, convocatòries i comunicacions de recursos humans.
Evidència preventiva
D’altra banda, són rellevants les queixes al servei de prevenció, l’avaluació de riscos psicosocials, el protocol, la comissió, la Inspecció i les mesures adoptades.
Documentació clínica
En el pla clínic, es revisen atenció primària, Urgències, psiquiatria, psicologia, medicació, baixes i evolució.
Testimonis
Finalment, ajuden els testimonis que puguin descriure fets concrets, comparacions i canvis observats, no només opinions generals.
Evidència digital
Convé conservar els arxius en el seu format original quan sigui
possible. L’obtenció i la utilització de gravacions s’ha de consultar amb l’advocat,
ja que la seva licitud i força probatòria depenen del context.
Un missatge aïllat pot ser ambigu. Una cronologia coherent pot ser decisiva.
21) El diari d’incidents i el problema d’esperar massa
Un registre contemporani pot ajudar a reconstruir la seqüència.
Convé anotar data, hora, lloc, persones presents, conducta
concreta, paraules rellevants, reacció de l’empresa, prova disponible i conseqüència immediata.
Descriure és millor que interpretar
Millor: “El 7 de setembre van deixar de convocar-me a la reunió setmanal. Vaig preguntar per correu i no vaig rebre resposta.”
Pitjor: “El meu cap és un psicòpata i em vol destruir.”
Els terminis poden ser decisius
El 2025 es va difondre una resolució del TSJ d’Aragó que va revocar una extinció indemnitzada
perquè, en aquell cas, l’acció s’havia exercitat després del termini considerat aplicable. Tot i que
el tribunal va reconèixer un tracte molt desconsiderat, la reclamació va arribar tard.
Això no permet afirmar que totes les accions laborals tinguin el mateix
termini. De fet, la impugnació d’un acomiadament, la tutela de drets, la reclamació de danys
o l’extinció contractual poden plantejar regles diferents. Per tant, documentar
i buscar assessorament aviat és també una mesura de protecció probatòria.
No esperi que el quadre clínic o el conflicte siguin extrems per consultar. Els terminis processals s’han de revisar de manera individual amb un advocat laboralista.
22) Què fer quan sospita un acomiadament silenciós
No dimitir de manera impulsiva
Abans de signar una baixa voluntària, revisi les conseqüències econòmiques, prestacionals i processals.
Demanar funcions per escrit
Sol·liciti amb serenitat tasques, objectius, prioritats, posició organitzativa i criteris d’avaluació.
Documentar els canvis
Compari la situació actual amb l’anterior i conservi comunicacions, accessos, agendes, projectes i avaluacions.
Utilitzar canals interns
Recursos humans, representació sindical, canal ètic, servei de prevenció o protocol, segons el cas.
Sol·licitar avaluació de riscos psicosocials
Pot ser especialment rellevant davant d’aïllament, ambigüitat de rol, sobrecàrrega o deteriorament de la salut.
Consultar un advocat laboralista
Faci-ho abans de dimitir, signar documents, rebutjar tasques o iniciar una reclamació.
Demanar atenció mèdica quan apareixen símptomes
La salut no ha d’esperar que l’estratègia jurídica estigui completament definida.
Definir bé l’objecte pericial
No es tracta de “demostrar que el cap és dolent”, sinó de valorar dany, cronologia, funcionament i causalitat.
23) Errors que poden perjudicar el cas
Deixar de complir tasques
Una negativa pot obrir un conflicte disciplinari encara que les funcions semblin injustes. Consulti com respondre.
Insultar o amenaçar
La reacció pot desplaçar el focus de la conducta empresarial cap al comportament del treballador.
Publicar-ho tot
Les xarxes socials es poden incorporar al procediment i dificultar una estratègia ordenada.
Exagerar símptomes
Les inconsistències danyen la credibilitat clínica i la solidesa del nexe causal.
Ocultar antecedents
Si apareixen després, es poden interpretar com una omissió i dificultar l’anàlisi de l’estat previ.
Demanar informes genèrics
“Ansietat per mobbing” aporta poc si no explica cronologia, funcionament i diagnòstic diferencial.
Preparar el peritatge tard
Revisar documents, entrevistar, contrastar i redactar necessita prou temps.
Confondre burnout i assetjament
Pot haver-hi esgotament sense persecució i persecució sense complir criteris de burnout.
Inferir intenció des de la clínica
La intenció s’analitza mitjançant fets i patrons, no a través d’un qüestionari psiquiàtric.
24) Què haurien de fer les empreses i els comandaments
Una reorganització legítima hauria d’incloure motius comprensibles, funcions definides,
comunicació transparent, objectius proporcionats, recursos, revisió i respecte
per la dignitat.
Quan hi ha un problema de rendiment
La resposta s’hauria de basar en fets verificables, expectatives realistes,
suport, formació i una oportunitat veritable de millora. A més, la comparació
amb altres treballadors ha de ser coherent.
Quan apareix una denúncia
L’empresa no hauria d’improvisar una confrontació, mantenir una dependència directa que
agreugi el risc, tolerar represàlies ni reduir el problema a una incompatibilitat
personal. La prevenció requereix investigar, protegir i actuar sobre les condicions
organitzatives.
La prevenció eficaç no comença després de la baixa. Comença quan l’organització detecta que una persona està sent aïllada.
25) Quan demanar atenció urgent
Cal sol·licitar ajuda immediata si apareixen:
- idees de suïcidi;
- intenció de fer-se mal;
- pèrdua completa d’esperança;
- diversos dies sense dormir;
- agitació greu;
- símptomes psicòtics;
- intoxicació;
- o impossibilitat de garantir la seguretat.
En una emergència, truqui al 112 o acudeixi a Urgències.
La línia 024 ofereix atenció gratuïta i confidencial a persones amb ideació
o risc suïcida i als seus familiars, però no substitueix l’atenció presencial urgent.
26) Conclusió: també es pot destruir un lloc de treball sense acomiadar qui l’ocupa
L’excés de feina pot emmalaltir. L’absència intencionada i humiliant de feina
també. L’acomiadament silenciós és difícil de reconèixer perquè rarament comença amb
una ordre obertament il·lícita.
Pot començar amb una reunió menys, un projecte entregat a una altra
persona, una contrasenya retirada, un correu sense resposta, una funció buidada o una
avaluació inesperadament negativa.
Per separat, cada decisió pot semblar justificable. Tanmateix, el patró complet pot
explicar una altra història.
No tot buidatge de funcions és assetjament. Però cap persona no hauria d’anar cada dia a contemplar com desapareix la seva professió.
El peritatge psiquiàtric no substitueix la prova laboral. Aporta una altra peça: quin
dany hi ha, quan va aparèixer, com limita, quins antecedents hi
havia, quines alternatives es van estudiar i quina relació clínica es pot
defensar entre la feina i la descompensació.
En definitiva, quiet firing és una etiqueta. La veritable força del cas
rau en el mètode.
27) Valoració pericial del dany psicològic laboral
Li han retirat funcions, l’han exclòs de reunions o relegat després d’una
baixa? Sent que s’estan creant les condicions perquè dimiteixi?
Ha desenvolupat ansietat, depressió, insomni o atacs de pànic?
Si és advocat o advocada, necessita valorar lesió psíquica, estat previ,
agreujament, nexe causal, limitacions funcionals o seqüeles?
El Dr. Marc Agraz realitza informes pericials psiquiàtrics independents
sobre buidatge de funcions, bossing, assetjament laboral, trastorns adaptatius, dany
psíquic, incapacitat temporal, funcionament, causalitat, contraperitatge
i ratificació a la sala.
Sol·licitar valoració pericial laboral
Atenció presencial a Lleida i valoració online quan sigui metodològicament adequada
Prefereixo consultar primer el cas
Expliqui breument el procediment i la documentació disponible
Un peritatge responsable no garanteix que es reconegui assetjament laboral ni una indemnització.
Aporta una avaluació clínica independent, objectiva i defensable.
Lectura relacionada: com s’acredita l’assetjament laboral i el seu impacte psicològic.
Per diferenciar esgotament i entorn lesiu: síndrome postvacacional, burnout i ansietat laboral.
Si es discuteix l’origen de la baixa: determinació de contingència professional.
Sobre activitats durant la incapacitat: viatjar estant de baixa per ansietat o depressió.
Preguntes freqüents
Conceptes i drets
Què és l’acomiadament silenciós?
En termes generals, és una expressió popular per descriure la degradació progressiva de les funcions, condicions o integració d’un treballador amb la possible finalitat d’afavorir que abandoni voluntàriament l’empresa. No constitueix una categoria jurídica autònoma.
Quiet firing i mobbing són el mateix?
No necessàriament. En concret, el quiet firing pot consistir en mala gestió, pressió per dimitir o incompliment contractual. Pot convertir-se en possible assetjament quan les conductes assoleixen prou gravetat, individualització, continuïtat o intensitat i lesionen la dignitat o la integritat.
Què és el bossing?
En concret, és l’assetjament laboral exercit des d’una posició jeràrquica superior, utilitzant el poder organitzatiu per aïllar, degradar, humiliar, sobrecarregar o pressionar una persona.
Retirar-me funcions pot ser assetjament?
Ho pot ser si el buidatge és injustificat, prolongat, selectiu i lesiu per a la dignitat. Tanmateix, també pot respondre a una reorganització legítima o deficient, per la qual cosa cal analitzar el patró complet.
Tinc dret que em donin feina efectiva?
Sí. A més, l’Estatut dels treballadors reconeix el dret a l’ocupació efectiva, juntament amb el respecte a la dignitat i una protecció adequada de la seguretat i la salut.
L’empresa pot canviar les meves funcions?
Sí, dins de certs límits. Per exemple, pot exercir mobilitat funcional respectant qualificació, grup professional, dignitat, formació i promoció. Els canvis que superin aquests límits poden requerir altres garanties.
Puc dimitir i reclamar després?
No convé assumir-ho. Una baixa voluntària i una extinció judicial per incompliment empresarial no són equivalents. Per tant, abans de dimitir cal sol·licitar assessorament laboral individualitzat, perquè poden canviar la indemnització, l’atur i l’estratègia processal.
Dany, peritatge i prova
Un informe d’ansietat demostra que hi ha assetjament?
No. Per si sol, demostra —si està ben elaborat— l’existència d’un quadre clínic. Tanmateix, l’assetjament s’ha d’acreditar mitjançant fets i proves; el perit pot analitzar compatibilitat i causalitat, però no substitueix el tribunal.
Quina diferència hi ha entre dany moral i dany psíquic?
En termes generals, el dany moral es refereix al patiment o menyscapte de la dignitat. En canvi, el dany psíquic exigeix una alteració clínica avaluable, amb símptomes, durada, repercussió funcional i, si escau, diagnòstic i seqüeles.
Tenir ansietat prèvia impedeix reclamar?
No. En canvi, cal valorar si estava activa o en remissió, si hi va haver recaiguda o agreujament i quins altres factors van influir. Els antecedents no resolen per si sols el nexe causal.
Quines proves ajuden a demostrar el buidatge de funcions?
Per exemple, ajuden la descripció del lloc, l’organigrama, les avaluacions anteriors, els correus, els projectes retirats, les exclusions de reunions, les sol·licituds de tasques, les comunicacions amb recursos humans, els testimonis i la història clínica.
Què pot aportar un peritatge psiquiàtric laboral?
En concret, pot valorar lesió psíquica, gravetat, cronologia, estat previ, diagnòstic diferencial, impacte funcional, causalitat, agreujament, pronòstic, tractament i possibles seqüeles.
El peritatge es pot fer online?
En determinats casos, part de l’entrevista i la revisió documental es pot fer per videoconferència. Tanmateix, el perit pot recomanar presencialitat quan el cas és complex o calen exploracions específiques.
Fonts i lectures per aprofundir
Aquestes fonts permeten revisar el marc laboral i preventiu,
l’evidència sobre salut mental, la resolució judicial del 2026
i el context recent de reorganitzacions i acomiadaments.
Normativa i prevenció
Ocupació efectiva, dignitat, mobilitat i extinció
D’altra banda, el text consolidat reuneix els articles 4, 39, 41, 50 i 59, rellevants per a drets, canvis funcionals, extinció i terminis.
Prevenció de riscos laborals
De fet, la llei reconeix el dret a la protecció eficaç i regula la integració preventiva, l’avaluació de riscos i la planificació.
Violència i assetjament psicològic a la feina
Per tant, aquest recurs ofereix un marc tècnic sobre exposició prolongada a violència psicològica, abús de poder i danys per a la salut.
Violència i assetjament en el món del treball
En aquest sentit, el conveni estableix un marc internacional sobre comportaments o pràctiques inacceptables capaces de causar danys físics, psicològics, sexuals o econòmics.
Salut mental, jurisprudència i actualitat
Salut mental a la feina
Així mateix, l’OMS identifica riscos com infrautilització de capacitats, exclusió, manca de control, supervisió autoritària, ambigüitat i assetjament.
Assetjament, discriminació, violència i salut mental
De la mateixa manera, l’avaluació reuneix 19 revisions sistemàtiques publicades entre el 2015 i el 2025.
Buidatge de funcions d’una cap de premsa
En concret, la resolució aborda manca prolongada d’ocupació efectiva, marginació professional, integritat moral i 25.001 euros per dany moral.
Més de 21.000 afectats per acomiadaments col·lectius
En el context actual, l’anàlisi resumeix els ajustos laborals del primer semestre del 2026, amb augment d’extincions col·lectives i descens de mesures temporals.
Quan el poder es converteix en risc laboral
Per exemple, la tribuna examina dependència jeràrquica, por de represàlies, canvis de funcions i dificultat per reunir proves en institucions complexes.
Una reclamació revocada per presentar-se tard
A més, el cas il·lustra per què la documentació primerenca i la revisió individual dels terminis poden ser decisives.
Avís clínic, pericial i jurídic
Nota: aquesta publicació és divulgativa i no substitueix assessorament jurídic, avaluació preventiva ni valoració mèdica o pericial individual.
No presenti una baixa voluntària, signi acords, rebutgi funcions ni deixi transcórrer terminis processals sense assessorament laboral específic.
El diagnòstic psiquiàtric no acredita per si sol assetjament laboral. La qualificació jurídica correspon al tribunal i exigeix analitzar el conjunt de fets i proves.

