Què és l’ansietat generalitzada infantil

Comprendre-la en un minut

El trastorn d’ansietat generalitzada —TAG— es caracteritza per preocupacions excessives, difícils de controlar, sobre diferents aspectes quotidians. En la infància poden girar al voltant dels deures, equivocar-se, arribar tard, la salut dels familiars o allò que podria passar demà. El problema no és tenir preocupacions: és que siguin persistents i limitin el benestar o el funcionament. ^[1,5]

Un exemple seria un infant que pregunta per la seguretat d’una excursió, després per si oblidarà la motxilla i, més tard, per si suspendrà un examen. Resoldre un dubte no sembla tancar la qüestió: de seguida en sorgeix un altre. Aquest exemple ajuda a comprendre el patró, però no constitueix una prova diagnòstica.

Preocupar-se no sempre significa tenir TAG

Les pors canvien amb el desenvolupament. Una preocupació proporcionada a un problema real, que permet continuar amb la vida quotidiana, no equival a un trastorn. Tampoc tota ansietat infantil és generalitzada: es pot centrar a separar-se dels cuidadors, en una situació concreta o en l’avaluació d’altres persones. ^[2,4]

Abans de parlar de TAG convé preguntar: què tem, des de quan, en quants àmbits i què està deixant de fer? Si hi ha una amenaça real —per exemple, assetjament—, protegir l’infant forma part de la resposta; no n’hi ha prou d’ensenyar-li a tolerar el malestar.

Per què apareix i què la pot mantenir

No hi ha una causa única. Hi intervenen vulnerabilitat familiar, temperament, aprenentatge i circumstàncies de l’entorn. Això no permet concloure que la família hagi causat el trastorn ni identificar una suposada alteració química individual a partir dels símptomes. ^[1,2]

Evitar allò que es tem o rebre garanties repetides pot alleujar a curt termini, però en alguns casos manté la dependència d’aquestes respostes. Treballar aquest circuit no significa retirar afecte: significa acompanyar l’infant perquè necessiti progressivament menys certeses i pugui afrontar situacions segures. ^[13]

Epidemiologia: què mesuren realment les xifres

No s’han de comparar aquests percentatges com si mesuressin el mateix. En les fonts revisades no s’ha identificat una estimació diagnòstica nacional recent que permeti afirmar un percentatge únic de TAG per a tota la població espanyola de 0–12 anys.

Senyals i manifestacions en la infància

Més enllà de dir «estic nerviós»

L’ansietat pot aparèixer com una necessitat constant de confirmació, dificultat per donar una tasca per acabada, por intensa d’equivocar-se o anticipació de desenllaços negatius. També pot anar acompanyada de cansament, problemes per concentrar-se, tensió, alteracions del son o molèsties abdominals. Els símptomes físics són reals; atribuir-los a ansietat requereix valorar altres explicacions quan sigui pertinent. ^[1,3]

L’edat canvia allò que podem observar

La taula ofereix exemples evolutius, i no llindars diagnòstics. ^[2,3]

Allò que pot passar desapercebut

Un infant que compleix amb tot i molesta poc també pot estar patint. Com a pregunta de consulta resulta útil: «A més d’aconseguir fer-ho, quant et costa i què necessites per quedar-te tranquil?». En altres infants el malestar s’expressa amb enuig o resistència. Convé comprendre què hi ha darrere d’aquesta conducta abans d’atribuir-la a manca de voluntat. ^[3,4]

Avaluació i diagnòstic

Què ha de comprovar una avaluació

Els criteris diagnòstics de TAG inclouen preocupació excessiva sobre diversos assumptes, present més dies dels que és absent durant almenys sis mesos, difícil de controlar, amb malestar significatiu o interferència funcional. Cal valorar altres causes mèdiques, substàncies i trastorns que expliquin millor el patró. ^[5]

En infants es requereix almenys un d’aquests símptomes associats: inquietud, fatigabilitat, dificultat per concentrar-se, irritabilitat, tensió muscular o alteració del son. El llindar adult de tres símptomes no s’ha d’aplicar automàticament a la infància. Un símptoma aïllat no és suficient: s’ha de complir el conjunt de criteris. ^[5]

Els sis mesos són un criteri de classificació, no una instrucció per endarrerir l’ajuda quan l’infant està patint.

Com es construeix la valoració

S’integren l’entrevista amb els cuidadors, la perspectiva de l’infant i, quan aporta informació rellevant, l’escola. Es reconstrueixen l’inici, l’evolució, les situacions temudes, l’evitació, els antecedents i el funcionament. Si les versions difereixen, interessa comprendre les diferències de context i d’accés a allò que sent, sense decidir que algú s’ho inventa. ^[2,6]

Per preparar la visita pot ser útil portar tres escenes concretes: una dificultat a casa, una altra fora i una situació que sí que aconsegueix gestionar. Per exemple: què va passar, què va pensar que passaria, com van respondre els adults i què va passar després. No cal vigilar cada preocupació ni convertir tota la setmana en un registre de símptomes.

Instruments: què aporten i què no

No es necessita una analítica, una neuroimatge o una prova de microbiota per «confirmar» TAG. Les exploracions complementàries se sol·liciten davant de preguntes clíniques concretes, i no com una bateria automàtica d’ansietat. ^[2,3,6]

Diagnòstic diferencial i condicions associades

Ansietat per separació, fòbies i ansietat social. Convé aclarir si la por se centra principalment a allunyar-se dels cuidadors, en un objecte o situació, o a quedar malament davant dels altres. Poden coexistir amb TAG. ^[4]

TOC, depressió i experiències adverses. Les obsessions i els rituals requereixen una valoració pròpia. La tristesa, la pèrdua d’interès, la desesperança o els símptomes vinculats a esdeveniments amenaçadors tampoc s’han de reduir a «es preocupa molt». ^[2,4]

TDAH, TEA, aprenentatge i comunicació. Una dificultat atencional pot estar relacionada amb preocupació, però també existir independentment. Les necessitats de previsibilitat, comprensió o adaptació sensorial no s’han de tractar totes com a evitació ansiosa. Cal formular objectius que respectin el perfil de desenvolupament. ^[2,6]

Salut física i substàncies. Segons la història, es valoren problemes tiroïdals, respiratoris, efectes de medicaments, consum de cafeïna o altres causes de símptomes semblants. No s’ha d’assumir que tot dolor abdominal, palpitació o dificultat respiratòria és ansietat. ^[3]

Tractament i suports

Un pla ajustat a la interferència, i no només a l’etiqueta

La teràpia cognitivoconductual —TCC— és una intervenció de referència per als trastorns d’ansietat pediàtrics. Inclou aprendre a reconèixer la preocupació i practicar noves formes de respondre-hi. La revisió Cochrane de 2020, amb 87 estudis, va trobar un benefici més gran en comparació amb la llista d’espera o l’absència de tractament; les comparacions amb altres intervencions i els resultats a llarg termini tenen més incertesa. ^[10]

La guia AACAP dona suport a la TCC i als inhibidors selectius de la recaptació de serotonina —ISRS— en edats escolars i adolescència, segons la situació. Això no constitueix una indicació automàtica de medicació ni una autorització reguladora espanyola. ^[6,19]

La teràpia no consisteix únicament a aprendre a relaxar-se

El treball pot abordar anticipacions catastròfiques, resolució de problemes i exposició gradual a situacions segures que s’eviten. En TAG també interessa practicar la tolerància a no saber amb certesa com sortirà alguna cosa. ^[10,19]

Exemple il·lustratiu: un infant repassa una tasca una vegada i una altra per por d’equivocar-se. Un objectiu acordat podria ser lliurar-la després d’una revisió raonable i observar què passa, en lloc de demanar garanties fins a sentir-se completament segur. No es busca que faci malament la tasca, sinó que pugui acabar-la sense una comprovació interminable.

Un altre exemple: davant d’una excursió, preparar allò necessari una vegada i assajar com demanar ajuda allà. L’èxit inicial pot ser participar malgrat una certa preocupació, sense aconseguir una promesa que no passarà res desagradable. La dificultat i l’acompanyament s’adapten; no es força de cop ni s’exposa l’infant a amenaces reals.

Què afegeix la recerca recent sobre TAG

Una revisió de Shipp i col·laboradors, publicada online l’octubre de 2025 i en volum de 2026, va reunir sis estudis amb 217 participants els resultats específics de TAG dels quals es podien analitzar. Va trobar senyals favorables per a teràpies psicològiques, però l’heterogeneïtat i les mostres petites van impedir establir quina modalitat específica era superior. ^[11]

La distinció importa: hi ha una base àmplia sobre TCC per a l’ansietat pediàtrica en conjunt, i una base més limitada si s’exigeixen resultats separats exclusivament per a TAG. No és rigorós presentar tots els assajos d’ansietat com si estudiessin únicament aquest diagnòstic. ^[10,11]

El treball amb la família també pot ser tractament

El programa SPACE treballa amb els cuidadors per augmentar les respostes de suport i reduir gradualment l’acomodació que manté l’ansietat. Un assaig aleatoritzat de 124 infants de 7–14 anys va trobar resultats comparables als de la TCC infantil dins d’un disseny de no-inferioritat. No demostra que qualsevol consell als pares equivalgui a una teràpia estructurada ni permet extrapolar directament a menors de 7 anys. ^[13]

En l’etapa preescolar, la participació dels cuidadors i l’adaptació mitjançant el joc, el llenguatge senzill i les situacions quotidianes adquireixen una importància especial. L’abast de l’evidència i les opcions farmacològiques no són els mateixos que en infants més grans. ^[19]

Quan es pot considerar la medicació

Es pot plantejar davant d’ansietat moderada o greu, deteriorament important, resposta insuficient a una intervenció psicològica adequada o dificultats rellevants per participar-hi. L’elecció es fa amb la família i amb la participació de l’infant d’acord amb el seu desenvolupament. ^[19]

L’assaig CAMS, amb 488 participants de 7–17 anys i diferents trastorns d’ansietat, va trobar més resposta a curt termini amb TCC més sertralina que amb cada tractament aïllat. És un resultat d’una població mixta, i no una garantia individual ni un estudi exclusivament de TAG en menors de 12 anys. ^[12]

Farmacoteràpia: evidència i indicacions a Espanya

Taula informativa, sense pautes de prescripció. L’autorització es comprova per al medicament, l’edat i la indicació concrets. Que hi hagi un assaig pediàtric o una autorització en un altre país no autoritza automàticament el seu ús per a TAG infantil a Espanya.

L’ús fora de fitxa tècnica no es decideix amb una taula d’internet: exigeix justificar la necessitat clínica, explicar beneficis, incerteses i riscos, i establir el consentiment i el seguiment que corresponguin. No es proposa aquí un fàrmac concret per a tots els infants.

Seguretat i seguiment

Amb els ISRS es vigilen les molèsties digestives, el son, la gana, els canvis de conducta i l’activació —per exemple, agitació o irritabilitat noves—. Cal prestar especial atenció a idees autolesives o empitjorament clínic, sobretot a l’inici i després de canvis de dosi. Els antecedents i altres medicaments o suplements importen per valorar riscos i interaccions. ^[14–16]

Amb duloxetina també són rellevants el pes, la tolerància digestiva i els paràmetres cardiovasculars. El seguiment ha de comprovar el benefici funcional, sense limitar-se a la tolerància o les puntuacions. La retirada dels antidepressius es planifica; suspendre’ls bruscament pot produir símptomes de discontinuació. ^[16,17]

Les benzodiazepines no són un tractament de base recomanat de manera rutinària per a TAG infantil. No s’ha de traslladar a un infant una pauta de rescat d’un adult ni interpretar la sedació com a recuperació. ^[6]

Com saber si estem avançant

A l’inici es poden acordar dos o tres objectius observables: lliurar tasques amb menys comprovacions, recuperar una activitat o reduir el temps dedicat a demanar garanties. Són exemples, i no barems. Una revisió útil també pregunta com se sent l’infant, quina càrrega té el tractament i quines dificultats continuen sense explicació.

Si no millora, convé revisar el diagnòstic, les circumstàncies actuals i allò que s’ha pogut practicar abans de concloure que «no col·labora». De vegades el pas següent és modificar el pla, sense intensificar indefinidament la mateixa estratègia.

Visió integrativa: què incorporar i amb quina evidència

Integrar no significa afegir productes

Un enfocament integratiu connecta la salut física, el son, l’alimentació, l’activitat, les relacions i el tractament psicològic o mèdic. Per a cada intervenció convé concretar quin problema pretén millorar, quina evidència té en aquesta edat i quin cost, riscos o càrrega comporta.

Son i ritmes: un objectiu clínic propi

Com a referència general, el consens de l’American Academy of Sleep Medicine recomana 10–13 hores per cada 24 hores entre els 3–5 anys, incloent-hi les migdiades, i 9–12 hores entre els 6–12 anys. Són rangs de salut, i no una obligació de dormir una xifra exacta ni una prova d’ansietat. ^[20]

Una proposta pràctica és revisar junts què passa abans d’anar a dormir: horaris, activitats, preocupacions, roncs o malestar. Pot ser preferible parlar de les inquietuds una mica abans, preparar una rutina breu i deixar que el dormitori torni a ser un lloc de descans, en lloc d’allargar cada nit una conversa buscant certesa total.

Activitat física, joc i temps sense rendiment

Moure’s de manera regular beneficia la salut física i mental infantil. Passejar, jugar, ballar, anar amb bicicleta o practicar un esport poden formar part del pla, adaptats a l’edat, les preferències i la salut. No hi ha aquí una «dosi d’esport» que substitueixi el tractament de TAG. ^[22]

Com a aplicació pràctica, interessa triar una activitat en què pugui participar sense convertir cada sessió en una altra avaluació. Per a un infant molt perfeccionista, gaudir d’alguna cosa que no necessita fer de manera excel·lent pot ser un objectiu valuós. No cal presentar la natura, l’esport o el joc com a teràpies miraculoses per reconèixer el lloc que ocupen en la seva vida.

Alimentació: suficiència abans que restriccions

Convé revisar la regularitat dels àpats, la varietat, la selectivitat, la gana i el creixement, a més de la cafeïna o les begudes energètiques quan puguin ser presents. No es proposa una dieta d’exclusió de gluten o làctics per a tots els infants amb ansietat. La primera pregunta és si hi ha una necessitat nutricional o una malaltia concreta, i no quins aliments retirar sistemàticament. ^[19,23]

Per exemple, si la preocupació per les sensacions abdominals està reduint la ingesta, l’objectiu no és multiplicar llistes d’aliments «segurs», sinó valorar el problema digestiu, la nutrició i la por que pot estar interferint. La intervenció s’organitza entre els professionals necessaris.

Ferro, vitamina D, zinc, magnesi i omega-3

Detectar i corregir una carència pot ser important quan hi ha indicis clínics o nutricionals. No s’ha de confondre corregir un dèficit amb tractar un suposat dèficit universal que expliqui TAG. Tampoc es proposa fer panells extensos o suplementar automàticament tots els infants. ^[23]

Per a omega-3, magnesi o altres combinacions comercials, aquesta revisió no ha identificat suport suficient per establir una pauta rutinària de TAG en menors de 12 anys. És una limitació de l’evidència aplicable, i no una afirmació que cada nutrient manqui de funció biològica. Els suplements poden causar efectes adversos i interaccions; no s’han d’iniciar ni combinar només a partir d’aquesta pàgina. ^[23,24,26]

Microbiota, eix intestí-cervell i psiconeuroimmunologia

S’investiguen connexions entre microorganismes intestinals, senyals nerviosos, immunitat i respostes d’estrès. Una associació biològica no demostra que una alteració intestinal sigui la causa de l’ansietat d’un infant ni que modificar-la hagi de millorar el trastorn. Les revisions pediàtriques destaquen l’heterogeneïtat d’intervencions, poblacions i mesuraments. ^[26]

Una metaanàlisi de 2026, publicada online el novembre de 2025, va reunir set assajos amb 912 participants. No va trobar una millora global significativa de l’ansietat amb probiòtics en comparació amb placebo. Els senyals d’alguns subgrups, especialment TEA, provenen de pocs assajos i no estableixen eficàcia en TAG infantil. ^[25]

L’aplicació raonable és valorar i tractar símptomes digestius quan n’hi hagi. D’aquestes troballes no es deriva una justificació per utilitzar proves comercials de microbiota com a diagnòstic de TAG. Parlar de l’eix intestí-cervell tampoc justifica prescriure probiòtics, restriccions o tractaments intestinals indiscriminats. ^[26]

Fitoteràpia: separar interès investigador i indicació pediàtrica

Safrà —Crocus sativus—. Un assaig de vuit setmanes va estudiar un extracte estandarditzat en adolescents de 12–16 anys amb símptomes lleus o moderats d’ansietat o depressió. Els resultats favorables en algunes mesures no equivalen a demostrar tractament de TAG confirmat en infants de menys edat. No permet traslladar una dosi adulta o adolescent a un infant ni intercanviar qualsevol extracte comercial. ^[27]

Lavanda oral. La fitxa espanyola de Lasea es refereix a símptomes transitoris d’ansietat en adults. No constitueix una autorització per a TAG infantil. Un preparat farmacèutic concret tampoc equival a ingerir un oli essencial d’aromateràpia. ^[28]

Valeriana, passiflora i altres productes. Els senyals d’estudis d’ansietat general o situacional no permeten fixar un protocol pediàtric de TAG. La valeriana manca d’evidència suficient per concloure eficàcia ansiolítica; la kava presenta, a més, preocupació per dany hepàtic. «Natural» no significa apropiat per a un infant ni compatible amb la seva medicació. ^[24]

Mindfulness, respiració i abordatges corporals

Les pràctiques breus i adaptades es poden utilitzar com a complement quan l’infant les accepta. No s’ha de confondre reduir l’estrès momentani, per exemple davant d’una intervenció mèdica, amb tractar un trastorn d’ansietat persistent. Per a ioga, meditació i altres modalitats, les poblacions estudiades i la certesa dels resultats són variables. ^[23,24]

Un exemple seria notar els peus recolzats i deixar que la respiració segueixi un ritme còmode abans de continuar amb una activitat. No es planteja com un ritual que hagi de completar perfectament ni com a requisit per actuar només quan estigui totalment tranquil. Si centrar-se en el cos li incomoda, la pràctica s’adapta o s’abandona.

Altres propostes: demanar una justificació específica

L’acupuntura, el biofeedback, el neurofeedback o els programes comercials de «regulació del sistema nerviós» no són intercanviables. Les fonts revisades no permeten proposar-los com a substituts estàndard de la TCC per a TAG en aquesta etapa. Abans de contractar un programa convé demanar quins estudis en sustenten l’ús en infants d’aquesta edat, amb aquest diagnòstic i amb resultats rellevants fora de la sessió. ^[6,24]

Com decidir si val la pena afegir-hi alguna cosa

Es pot acordar una fitxa senzilla: «Volem millorar aquest problema; provarem aquesta intervenció; revisarem el resultat en aquesta data». Registrar canvis útils i efectes adversos, sense modificar moltes coses alhora, ajuda a decidir si continuar. No és un assaig clínic ni demostra causalitat, però evita mantenir intervencions només per inèrcia.

La família no necessita complir un programa perfecte de son, dieta, esport i suplements. El pla també ha de deixar espai per viure, jugar i descansar.

Família i escola: suports per a la vida quotidiana

Acompanyar sense prometre certeses impossibles

El treball familiar combina el reconeixement del malestar amb confiança en la capacitat d’afrontament. La reducció de garanties o evitacions es fa de manera gradual, i no com una retirada brusca d’ajuda. ^[13]

Exemple de resposta: «Veig que això et preocupa. Ja hem preparat allò necessari. No podem saber exactament com sortirà, però tens un pla i podràs demanar ajuda».

Exemple d’objectiu: acordar una revisió de la motxilla i després passar a una altra activitat. Si l’infant torna a preguntar, recordar l’acord amb proximitat, sense reobrir tota la comprovació. La proposta s’ha d’adaptar; no és una norma universal ni s’aplica per ignorar informació nova o una necessitat real.

Donar valor a l’intent, i no només a la tranquil·litat

Una proposta és reconèixer conductes concretes: «Has començat encara que no n’estaves segur» o «Has acabat sense repetir-ho tantes vegades». Evitar comparacions amb germans o companys i no convertir «ser valent» en una altra exigència de perfecció.

Si hi ha un problema que es pot resoldre, s’ajuda a resoldre’l. Si el dubte és impossible de tancar del tot, es practica continuar sense una garantia addicional. La pregunta orientativa pot ser: «Hi ha alguna cosa útil per preparar ara o estem intentant assegurar-nos d’alguna cosa que ningú pot garantir?».

Al centre educatiu

El pla pot concretar un adult de referència, una resposta acordada davant del bloqueig i passos per recuperar activitats evitades. Les adaptacions han de facilitar la participació, sense consolidar una exclusió indefinida de tot allò que produeix malestar. ^[19]

Exemple il·lustratiu: per a una tasca que s’allarga per revisions repetides, pactar què significa «prou acabada», comprovar que la consigna s’ha entès i evitar penalitzar amb més temps de treball una dificultat que ja n’està consumint massa.

Coordinació i recursos a Catalunya

Els EAP assessoren centres i famílies, valoren necessitats educatives i col·laboren amb altres serveis. L’avaluació clínica i la psicopedagògica responen a preguntes relacionades, però diferents. Un diagnòstic no determina per si sol un recurs o una adaptació concrets. ^[29]

Compartir informació útil —amb els consentiments corresponents— pot ser més pràctic que enviar únicament l’etiqueta diagnòstica: què desencadena el bloqueig, què ajuda i quin objectiu s’està treballant.

Quan consultar i com preparar la visita

Convé demanar una valoració quan la preocupació interfereix en el son, l’assistència escolar, l’alimentació, el lleure, les relacions o l’autonomia; també quan la família reorganitza cada vegada més la seva vida per evitar que l’infant s’angoixi. No cal esperar que tot empitjori ni completar pel compte propi una bateria de qüestionaris. ^[3,13]

A més, per a la consulta pot reunir informes anteriors, exemples de casa i escola, l’evolució del problema i la llista de medicaments o suplements. Afegiu-hi de quines activitats gaudeix, quins recursos té i què espera recuperar. La valoració necessita conèixer l’infant, i no només les seves dificultats.

Algunes entrevistes amb cuidadors i seguiments es poden fer online quan la metodologia i el cas ho permeten. Si es requereix exploració física, mesuraments o observació presencial, s’han d’organitzar; una videotrucada no reemplaça automàticament aquests components.

Preguntes freqüents

Reconèixer i avaluar

Tractament i acompanyament

Complements i evolució

Fonts i lectures clíniques

Les referències corresponen als passatges assenyalats. Es distingeixen guies, recerca, informació institucional i fitxes tècniques. La data de consulta no converteix un document antic en una recerca nova. Les limitacions d’accés i d’aplicació per edat es detallen a les notes editorials del paquet.

Fonaments, diagnòstic, epidemiologia i instruments

1. NIMH. Generalized Anxiety Disorder: What You Need to Know. Informació sobre preocupació, manifestacions i factors associats. La pàgina general utilitza el llindar adult de símptomes; per a l’excepció pediàtrica s’utilitza la referència 5.
   Font: https://www.nimh.nih.gov/health/publications/generalized-anxiety-disorder-gad
2. Canadian Paediatric Society. Anxiety in children and youth: Part 1—Diagnosis. Document institucional publicat el 2022 i a Paediatrics & Child Health el 2023. Desenvolupament, avaluació i diagnòstic diferencial.
   Font: https://cps.ca/en/documents/position/anxiety-in-children-and-youth-diagnosis
3. MedlinePlus. Generalized anxiety disorder—children. Manifestacions, avaluació i tractament en població infantil.
   Font: https://medlineplus.gov/ency/article/007687.htm
4. CDC. Anxiety and Depression in Children. Tipus de manifestacions ansioses i relació amb el funcionament i altres dificultats.
   Font: https://www.cdc.gov/children-mental-health/about/about-anxiety-and-depression-in-children.html
5. SAMHSA. DSM-5 Changes: Implications for Child Serious Emotional Disturbance. Table 13: DSM-IV to DSM-5 Generalized Anxiety Disorder Comparison. 2016. Criteris i excepció pediàtrica d’un símptoma associat. Document històric de criteris, i no actualització epidemiològica de 2026.
   Font: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK519712/table/ch3.t9/
6. Walter HJ, et al. Clinical Practice Guideline for the Assessment and Treatment of Children and Adolescents With Anxiety Disorders. JAACAP. 2020;59(10):1107–1124. Guia AACAP. Avaluació i instruments; recomanacions terapèutiques principalment de 6–18 anys. No substitueix CIMA per a les autoritzacions espanyoles.
   Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/32439401/
   Text consultat: https://njaap.org/wp-content/uploads/2023/06/Walter-et-al.-ClinicalPracticeGuidelinefortheAssessmentand-TreatmentofChildrenandAdolescentsWithAnxiety-Disorders.pdf

Epidemiologia i instruments d’avaluació

7. Orgilés M, Amorós-Reche V, Morales A, et al. Depression, anxiety, and internalizing symptoms in Spanish children and adolescents: estimated rates and comorbidity patterns. European Child & Adolescent Psychiatry. 2026;35:1161–1172. Online: 20/11/2025. Dades: gener–març de 2024. S’utilitza el 3,4 % de símptomes de TAG clínicament significatius per SENA a primària, i no una prevalença de diagnòstic clínic. DOI: 10.1007/s00787-025-02916-1.
   Font: https://link.springer.com/article/10.1007/s00787-025-02916-1
8. CDC. Data and Statistics on Children’s Mental Health. Enquesta nord-americana, dades 2023–2024: ansietat actual en 3–17 anys. No mesura exclusivament TAG.
   Font: https://www.cdc.gov/children-mental-health/data-research/index.html
9. UCLA Child FIRST. Revised Child Anxiety and Depression Scale —RCADS—. Recurs oficial dels desenvolupadors, població de 8–18 anys i condicions d’ús.
   Font: https://rcads.ucla.edu/

Teràpies psicològiques i suport familiar

10. James AC, Reardon T, Soler A, James G, Creswell C. Cognitive behavioural therapy for anxiety disorders in children and adolescents. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2020;CD013162. 87 estudis i 5.964 participants; els resultats i la certesa depenen del comparador. DOI: 10.1002/14651858.CD013162.pub2.
    Font: https://www.cochrane.org/evidence/CD013162_cognitive-behavioural-therapy-anxiety-children-and-young-people
11. Shipp L, Leigh E, Rajesh S, Waite P. Evaluating the efficacy of psychological therapies for generalised anxiety disorder in children and adolescents: A systematic review and narrative synthesis. JCPP Advances. 2026. Online: 16/10/2025. Sis estudis, 217 participants amb dades específiques analitzables de TAG; síntesi narrativa. DOI: 10.1002/jcv2.70056.
    Font: https://acamh.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/jcv2.70056
12. Walkup JT, et al. Cognitive Behavioral Therapy, Sertraline, or a Combination in Childhood Anxiety. New England Journal of Medicine. 2008;359:2753–2766. Assaig CAMS, 488 participants de 7–17 anys amb diagnòstics d’ansietat diferents. DOI: 10.1056/NEJMoa0804633.
    Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/18974308/
13. Lebowitz ER, et al. Parent-Based Treatment as Efficacious as Cognitive-Behavioral Therapy for Childhood Anxiety: A Randomized Noninferiority Study of Supportive Parenting for Anxious Childhood Emotions. JAACAP. 2020. Online: 2019. Assaig SPACE, 124 participants de 7–14 anys.
    Registre: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30851397/
    Descripció de l’assaig per la institució investigadora: https://news.yale.edu/2019/03/12/new-way-combat-childhood-anxiety-treat-parents

Farmacoteràpia: fitxes tècniques i assaig pediàtric

14. AEMPS. CIMA. Fitxa tècnica de Besitran —sertralina—. Indicacions, població pediàtrica, advertiments i interaccions.
    Font: https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/59718/FichaTecnica_59718.html
15. AEMPS. CIMA. Fitxa tècnica de fluoxetina, registre 63499. Condicions de la indicació pediàtrica en depressió i precaucions. No es confon amb l’autorització en TAG.
    Font: https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/63499/FichaTecnica_63499.html
16. AEMPS. CIMA. Fitxa tècnica d’escitalopram, registre 71430. Limitacions en menors de 18 anys, seguretat i discontinuació.
    Font: https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/71430/FichaTecnica_71430.html
17. AEMPS. CIMA. Fitxa tècnica de duloxetina, registre 79545. TAG adult; no estableix recomanació posològica per a TAG pediàtric de 7–17 anys.
    Font: https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/79545/FT_79545.html
18. Strawn JR, et al. A Multicenter Double-Blind, Placebo-Controlled Trial of Escitalopram in Children and Adolescents with Generalized Anxiety Disorder. Journal of Child and Adolescent Psychopharmacology. 2023;33(3):91–100. Assaig en 7–17 anys; no és una autorització espanyola. DOI: 10.1089/cap.2023.0004.
    Font: https://journals.sagepub.com/doi/10.1089/cap.2023.0004

Maneig, hàbits i seguretat dels complements

19. Canadian Paediatric Society. Anxiety in children and youth: Part 2—The management of anxiety disorders. Document institucional publicat el 2022 i en revista el 2023. Intervenció, hàbits, família i seguiment. Les decisions reguladores es contrasten amb AEMPS.
    Font: https://cps.ca/en/documents/position/anxiety-in-children-and-youth-management
20. Paruthi S, et al. Recommended Amount of Sleep for Pediatric Populations: A Consensus Statement of the American Academy of Sleep Medicine. 2016; i documentació de metodologia i discussió. Rangs generals de son per edat; no és una intervenció específica de TAG.
    Font: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC5078711/
21. International Pediatric Sleep Association. Melatonin use in typically developing children: Expert Consensus Recommendations for Healthcare Providers. Sleep Medicine. 2025. Ús supervisat i contextualitzat en problemes de son, i no pauta ansiolítica de TAG.
    Font: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1389945725000474
22. OMS. Physical activity. Recomanacions i beneficis generals de l’activitat física; no és una prova d’equivalència amb TCC en TAG infantil.
    Font: https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/physical-activity
23. NCCIH. Children and the Use of Complementary Health Approaches. Recurs general de seguretat pediàtrica, actualitzat el 2017. No es presenta com una revisió nova de 2026.
    Font: https://www.nccih.nih.gov/health/children-and-the-use-of-complementary-health-approaches
24. NCCIH. Anxiety and Complementary Health Approaches. Evidència i limitacions d’abordatges ment-cos i productes naturals. Moltes recerques incloses són d’adults o d’ansietat situacional; no es traslladen automàticament a TAG infantil.
    Font: https://www.nccih.nih.gov/health/anxiety-and-complementary-health-approaches

Microbiota, fitoteràpia i recursos educatius

25. Wen YH, et al. Therapeutic Effects of Probiotics on Symptoms of Anxiety in Children and Adolescents: A Systematic Review and Meta-Analysis of Placebo-Controlled Trials. Journal of Child and Adolescent Psychopharmacology. 2026;36(1):45–52. Online: 24/11/2025. Set assajos, 912 participants; efecte global no significatiu. Resum i metadades consultats, i no text complet. DOI: 10.1177/10445463251399491.
    Font: https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/10445463251399491
26. Hu J, et al. Effects of microbiota-based interventions on depression and anxiety in children and adolescents—A systematic review. Journal of Pediatric Gastroenterology and Nutrition. 2025. Heterogeneïtat i límits d’aplicació clínica. DOI: 10.1002/jpn3.70092.
    Font: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/jpn3.70092
27. Lopresti AL, et al. affron®, a standardised extract from saffron (Crocus sativus L.) for the treatment of youth anxiety and depressive symptoms: A randomised, double-blind, placebo-controlled study. Journal of Affective Disorders. 2018;232:349–357. Adolescents de 12–16 anys amb símptomes; no és evidència específica de TAG en menors de 12 anys.
    Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29510352/
28. AEMPS. CIMA. Fitxa tècnica de Lasea 80 mg càpsules toves. Indicació en símptomes transitoris d’ansietat en adults; limitacions d’ús pediàtric.
    Font: https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/84238/FT_84238.html
29. Generalitat de Catalunya. XTEC. Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica —EAP—. Funcions d’assessorament, valoració i coordinació educativa.
    Font: https://xtec.gencat.cat/ca/serveis/sez/eap/

Revisió i manteniment

L’actualització incorpora epidemiologia amb límits explícits, avaluació diferencial, tractament, seguretat farmacològica i intervencions integratives classificades pel seu suport i aplicabilitat. La data documental no substitueix l’aprovació mèdica ni ha d’alterar per si sola la data de publicació original d’una pàgina existent.

Historial de versions i revisió

1. 22 de setembre de 2026 · Revisió clínica humanaLa versió V2 va ser revisada clínicament i aprovada pel Dr. Marc Agraz.
2. 21 de setembre de 2026 · Versió editorial 1.0 · Actualització documentalPreparació del contingut editorial per a l’arquitectura V2. Validació clínica pendent; no constitueix aprovació ni publicació.
3. 8 de març de 2026 · Primera publicació de la pàgina existentData original llegida a WordPress, conservada. Aquesta candidata local no modifica la pàgina publicada.