Guia clínica · Infància · Conducta, convivència i seguretat
Trastorn de la conducta infantil: símptomes, diagnòstic i tractament integratiu
Quan es repeteixen agressions, intimidació, danys o transgressions importants, no n’hi ha prou amb parlar de «mal comportament». Cal comprendre què passa, protegir les persones afectades i ajudar l’infant a desenvolupar altres formes d’actuar. Una avaluació individual permet organitzar un tractament amb la família, l’escola i els professionals, sense minimitzar el dany ni reduir l’infant a una etiqueta.
Comprendre sense etiquetar ni minimitzar el dany
- No tota conducta difícil és un trastorn.
Una discussió, una mentida aïllada o una rebequeria no són suficients per diagnosticar-lo.
- Comprendre no significa permetre el dany.
L’ajuda a l’infant i la protecció dels qui l’envolten han d’avançar juntes.
- El diagnòstic no escriu el seu futur.
S’avaluen necessitats, capacitats i possibilitats de canvi, no una suposada identitat d’«infant dolent». [1,2,3,4]
Què és el trastorn de la conducta infantil
Quatre grans àrees, no quatre símptomes intercanviables
| Àrea de conducta | Exemples orientatius | Precaució en interpretar-la |
|---|---|---|
| Agressió a persones o animals | Intimidació reiterada, agressions o crueltat. | No es dedueix de l’enuig, d’una expressió facial o d’un joc imaginatiu. Una conducta perillosa exigeix protecció encara que no hi hagi diagnòstic. |
| Dany a la propietat | Destrucció intencionada o altres danys greus. | Diferenciar accident, exploració infantil i conducta deliberada; investigar circumstàncies i conseqüències. |
| Engany o apropiació de béns | Mentides instrumentals reiterades o robatoris rellevants. | Una mentida aïllada o no comprendre encara la propietat no estableix el trastorn. |
| Incompliments greus de normes | Absències o fugues i altres transgressions significatives segons l’edat i el context. | No confondre desacord raonable, evitació per por o fugida d’una situació insegura amb desinterès per les normes. |
Aquesta agrupació facilita l’explicació, però no substitueix els criteris ni permet comptar cada àrea com un únic símptoma. Algunes conductes requereixen mesures de protecció independentment de la seva classificació clínica. [1,2]
Diferència respecte al trastorn negativista desafiant
El TND s’organitza al voltant d’irritabilitat, discussions, oposició i venjativitat. El TC implica un patró de vulneracions més importants de drets o normes. No són sinònims ni n’hi ha prou amb intensificar l’adjectiu «desafiant» per passar de l’un a l’altre. Hi pot haver relacions evolutives o coexistència, però no tot TND progressa a TC. [4]
Tampoc tota agressivitat significa TC. Una conducta agressiva pot aparèixer en situacions i problemes diferents; a la inversa, alguns comportaments rellevants tenen lloc sense un esclat visible. El diagnòstic requereix reconstruir el patró, no seleccionar l’episodi que més impressiona.
Factors de risc, context i possibilitats de canvi
La investigació estudia contribucions del neurodesenvolupament, la regulació emocional, l’aprenentatge i l’entorn familiar i social. No hi ha una causa única ni una prova que identifiqui una suposada «biologia de la maldat». Les associacions de grup no permeten atribuir una causa concreta a un infant. [4]
Importa explorar l’exposició a la violència, les experiències adverses, les dificultats escolars, el rebuig entre iguals i les condicions que dificulten sostenir les cures. No per justificar el dany, sinó perquè el pla serà incomplet si només actua sobre el que es veu al final de la seqüència. També s’identifiquen relacions protectores, interessos, habilitats i moments en què l’infant sí que aconsegueix actuar d’una altra manera. [2,3]
Epidemiologia: població, data i mètode
| Referència | Població i resultat | Què no permet afirmar |
|---|---|---|
| Sacco i col·laboradors: online el 2022, volum de 2024. | Metaanàlisi europea; cinc estudis de TC, amb 15.808 participants, estimació agrupada del 1,5 %, interval de confiança del 95 %: 0,6–3,8 %. | Inclou edats i mètodes diferents, amb heterogeneïtat molt elevada. No representa una mesura espanyola de 2026 ni exclusivament menors de 12 anys. [5] |
| Ayano i col·laboradors: online el 2023, volum de 2024. | Revisió de set metaanàlisis en infants i adolescents; estimació conjunta del 3 %, interval de confiança del 95 %: 2–5 %. | Una revisió de metaanàlisis no és una nova enquesta; les seves dades es poden solapar amb altres estudis i no s’han de sumar ni traslladar sense més a una població local. [6] |
En la cerca narrativa realitzada no s’ha identificat una estimació diagnòstica nacional recent i representativa per a tota la infància espanyola de 0–12 anys. «Problemes de conducta», una puntuació elevada en un qüestionari i TC confirmat no són mesures equivalents.
Senyals i manifestacions segons l’edat
Importen el patró i les seves conseqüències
Poden motivar una consulta la repetició d’intimidacions, agressions, apropiacions, danys o incompliments greus que afecten la convivència i la seguretat. Convé descriure conductes observables: «va empènyer i lesionar un company» informa més que «és violent». El relat ha d’incloure freqüència, gravetat, resposta posterior i condicions en què passa. [2]
Exemple il·lustratiu: un infant amenaça repetidament altres persones per quedar-se amb els seus objectes. La intervenció necessita protegir els afectats, aturar la conducta i avaluar què la manté. Que també estigui patint rebuig o dificultats d’aprenentatge no elimina la necessitat de protecció, però pot modificar de manera important el tractament.
Manifestacions segons l’etapa infantil
| Etapa orientativa | Què pot requerir valoració | Què convé evitar |
|---|---|---|
| Primers anys | Conductes intenses que comprometen les cures, les relacions o la seguretat. | Aplicar criteris adults d’intenció o moralitat a un nadó o a un infant amb llenguatge molt limitat. |
| Preescolar, aproximadament 3–5 anys | Dany repetit, agressions importants o dificultats persistents d’interacció. | Diagnosticar per una rebequeria, una mossegada aïllada o un conflicte sense història evolutiva. |
| Primària, aproximadament 6–9 anys | Intimidació, agressions, enganys o danys persistents amb repercussió. | Considerar que tot s’explica per «manca de límits» sense avaluar l’aprenentatge, la salut i el context. |
| Últims cursos de primària, aproximadament 10–12 anys | Transgressions més organitzades, agressions entre iguals, absències o noves situacions de risc. | Interpretar únicament la versió d’un adult o donar per fet que les conductes seran permanents. |
Les edats no constitueixen llindars diagnòstics. Es valoren les capacitats reals, les oportunitats d’aprenentatge i el context. Les intervencions estudiades en adolescents tampoc són automàticament apropiades per a preescolars. [3,4]
Escoltar totes les persones sense convertir-les en etiquetes
Es recull la perspectiva de l’infant, dels seus cuidadors i de l’escola. També s’ha de conèixer el dany comunicat per les persones afectades. Comprendre una funció de la conducta —per exemple, escapar d’una tasca o aconseguir alguna cosa— no equival a demostrar una intenció a partir d’una observació breu.
Un infant pot mostrar penediment, vergonya o dificultat per expressar-se de maneres diferents. L’entrevista no ha de decidir la seva capacitat d’empatia segons si mira als ulls, plora o demana perdó en una situació concreta. Quan s’exploren característiques emocionals persistents, cal informació més àmplia. [9,13]
Avaluació i diagnòstic
Criteris i durada: tres de quinze, amb una història temporal definida
El marc DSM exigeix almenys tres de quinze manifestacions durant els últims dotze mesos, i almenys una en els últims sis mesos, a més de deteriorament clínicament significatiu. No s’apliquen les quatre de vuit manifestacions del TND ni es compten els quatre dominis de la taula com quatre criteris. La interpretació és clínica i contextual. [1]
Els terminis no obliguen a esperar per intervenir. Un episodi greu pot necessitar valoració i protecció immediates encara que encara no hi hagi informació suficient per establir TC.
Inici infantil i emocions prosocials limitades
L’especificador d’ inici infantil es refereix a l’aparició d’almenys un símptoma característic abans dels deu anys; no exigeix que el diagnòstic complet s’hagi fet abans d’aquesta edat. [1]
L’especificador «amb emocions prosocials limitades» requereix almenys dues de quatre característiques persistents durant dotze mesos, en diferents relacions i situacions. S’exploren el remordiment, l’empatia, la preocupació pel rendiment i l’expressió afectiva. Només es considera dins d’una avaluació diagnòstica completa i amb informació de diverses fonts. [1,9]
No significa «psicopatia infantil», absència permanent de sentiments o impossibilitat de tractament. La revisió de 2023 sobre trets d’insensibilitat emocional va trobar millores conductuals també en infants amb aquests trets, tot i que partien i acabaven amb més gravetat. Els dissenys i resultats no permeten prometre que totes les dificultats emocionals desapareguin. [13]
Què ha d’incloure la valoració
Es reconstrueixen el desenvolupament, els antecedents, la cronologia, les conductes concretes, les conseqüències i els suports previs. Es revisen la salut física, el son, els tractaments, el consum de substàncies quan sigui pertinent, l’aprenentatge, les relacions i possibles experiències adverses. La prioritat no és decidir qui té la culpa, sinó quins riscos i necessitats s’han d’abordar. [2,3]
Proposta per preparar l’entrevista: portar dos episodis rellevants i una situació que sí que funcioni. Per a cadascun, anotar breument què va passar abans, què va fer cada persona, què va passar després i si hi va haver dany. No cal gravar l’infant d’amagat ni provocar una situació per «demostrar» el problema.
La devolució hauria d’explicar quines dades sostenen el diagnòstic, quines no encaixen i què falta per aclarir. Una formulació útil connecta cada dificultat amb una resposta possible; l’etiqueta aïllada no organitza un tractament.
Instruments: informació complementària, no un veredicte
| Recurs | Utilitat clínica | Límit |
|---|---|---|
| SDQ, en versions pertinents | Cribratge de dificultats i fortaleses mitjançant diferents informants. | Una subescala elevada no diferencia per si sola TC, TND, TDAH o una reacció contextual. [7] |
| ASEBA: CBCL i TRF | Perfil dimensional i comparació entre cuidadors i docents; les versions escolars consultades són per a 6–18 anys. | Triar la versió, l’idioma i les normes adequats; una escala de transgressió no confirma el diagnòstic. [8] |
| Entrevista clínica estructurada o semiestructurada | Revisar criteris, evolució, comorbiditat i funcionament. | Cal integrar-la amb el desenvolupament, el context i les observacions, no limitar-se a marcar caselles. [3] |
| ICU i entrevistes com CAPE 1.1 | Explorar trets emocionals i prosocials quan hi ha una pregunta clínica concreta. | No són proves de «maldat» ni predictors individuals infal·libles; no es pressuposen barems espanyols o punts de tall aplicables a qualsevol edat. [9] |
No es diagnostica TC mitjançant una analítica de cortisol, neuroimatge o test comercial de microbiota. Les proves mèdiques se sol·liciten per a preguntes clíniques justificades, no per confirmar una etiqueta de conducta. [3,4,26]
Diagnòstic diferencial i condicions associades
| Possibilitat | Pregunta que ajuda a distingir-la |
|---|---|
| TND | Predominen la irritabilitat i l’oposició o hi ha vulneracions persistents de drets i normes importants? |
| TDAH | Contribueixen la inatenció, la impulsivitat i les dificultats executives? Poden coexistir, però no expliquen automàticament tota agressió. |
| TEA, llenguatge, aprenentatge o discapacitat intel·lectual | Es comprenen les demandes i les claus socials? Hi ha sobrecàrrega o habilitats encara no adquirides? |
| Ansietat, mutisme o rebuig escolar | La negativa o el silenci expressen por, bloqueig o un problema de seguretat? |
| Depressió, irritabilitat persistent o altres trastorns de l’ànim | Hi ha un canvi emocional ampli o episodis que requereixen una altra formulació? |
| Trauma, violència, abús, explotació o assetjament | Hi ha una amenaça actual o una experiència que necessita protecció i atenció pròpies? |
| Son, dolor, malaltia o substàncies | Quin factor físic o tractament pot estar modificant el comportament? |
Aquestes preguntes orienten l’avaluació, no permeten diagnosticar per descart en una taula. És possible identificar diverses dificultats i tractar-les amb prioritats diferents. [2,3,4]
Avaluació del risc i de les necessitats de protecció
Es distingeix entre desacord, agressió, amenaça i perill immediat. Importen l’accés a mitjans perillosos, les persones vulnerables al voltant, les lesions prèvies i la capacitat dels adults per mantenir la seguretat. L’avaluació també pregunta si el mateix infant està sent danyat, coaccionat o desatès. [3,29]
No cal certesa diagnòstica per protegir. Tampoc n’hi ha prou amb reduir incidents dins de casa si el dany continua en altres espais. El pla ha de preveure germans, companys i animals quan puguin estar afectats, sense convertir-los en responsables del tractament.
Tractament i suports
Un pla compartit, no una suma de càstigs
El tractament sol combinar intervenció familiar, habilitats de l’infant i coordinació amb els seus entorns. Els objectius són reduir el dany, millorar la regulació i la resolució de problemes, sostenir la participació i construir alternatives. No es tracta d’aconseguir obediència indiscriminada ni d’explicar tota conducta únicament mitjançant conseqüències. [2,10]
La metaanàlisi del Selph i col·laboradors, publicat el 2026, va reunir 64 assaigs aleatoritzats de preescolars i escolars per a les seves anàlisis i va examinar altres vint assaigs d’adolescents no agrupats. Va trobar benefici a curt termini d’intervencions parentals i combinades en comparació amb l’atenció habitual o la llista d’espera; la persistència dels efectes té més incertesa. Les poblacions inclouen conductes disruptives diverses, no exclusivament TC diagnosticat. [10]
La revisió AHRQ de 2025 és la base documental àmplia relacionada amb aquest treball, no un altre conjunt independent que s’hagi de sumar per duplicar l’evidència. Les seves comparacions no estableixen un programa guanyador per a tots els infants. [11]
Treball amb cuidadors: entrenament parental i PCIT
Els programes parentals ensenyen habilitats concretes: formular demandes comprensibles, reforçar alternatives, anticipar situacions difícils i respondre amb consistència. Demanar participació als adults no significa afirmar que hagin causat el trastorn. La viabilitat depèn també de l’esgotament, els horaris, els recursos i els suports disponibles. [10,11]
Exemple il·lustratiu: si les transicions acaben repetidament en dany, es pot preparar una seqüència breu amb una instrucció concreta, un avís comprensible i una alternativa practicada en moments tranquils. L’objectiu és comprovar quina part de la transició està fallant, no allargar una discussió fins que algú cedeixi.
NICE recomana programes parentals per a edats de 3–11 anys, adaptant el format i afegint treball amb l’infant quan les necessitats són complexes. Per a dificultats de regulació i interacció en infants petits es pot considerar PCIT, amb pràctica i acompanyament professional. [3]
Un assaig de PCIT amb 81 famílies i infants de 3–6 anys amb TND o TC va comparar format grupal i individual. Tots dos van millorar; no va demostrar superioritat general d’un format ni va estudiar exclusivament TC. Triar la modalitat exigeix considerar les necessitats i la disponibilitat, a més de l’eficàcia. [12]
Habilitats de l’infant i adaptació al perfil emocional
Es treballa el reconeixement de senyals d’activació, alternatives a l’agressió, solució de problemes i comprensió de l’efecte sobre altres persones. Les habilitats s’han de practicar fora de la consulta amb adults que sàpiguen acompanyar-les. El nivell de llenguatge, atenció i desenvolupament modifica la forma de fer-ho. [3,10]
En perfils amb emocions prosocials limitades, convé individualitzar el treball de vincle, reconeixement emocional i reforç. L’evidència no dona suport a assumir que només respondran a un càstig més dur. La revisió de 2023 troba possibilitats de millora, tot i que persisteixen necessitats més grans en alguns infants. [13]
L’assaig preliminar PCIT-CU, amb 43 famílies d’infants de 3–7 anys, va comparar PCIT habitual amb una adaptació per a aquests trets. Tots dos grups van millorar durant el tractament; l’adaptació va mostrar un senyal de millor manteniment posterior en conducta. És un estudi petit, no una prova de superioritat universal ni un tractament disponible automàticament a qualsevol consulta. [14]
Escola i tractaments multimodals: cada edat té la seva evidència
El pla ha de connectar amb els llocs on es produeixen les dificultats. NICE preveu entrenament en habilitats socials i cognitives per a 9–14 anys i intervencions multimodals, com les multisistèmiques, per a 11–17 anys. No s’han de traslladar sense adaptació al conjunt de menors de 12 anys. [3]
Els noms dels programes no garanteixen resultats. En l’assaig britànic START, amb 684 famílies i joves d’11–17 anys, la teràpia multisistèmica no va millorar significativament el resultat principal d’acolliment o col·locació fora de la llar als divuit mesos respecte a l’atenció habitual. Aquest resultat no invalida tot treball comunitari, però impedeix prometre superioritat del programa en qualsevol context. [15]
Quan es valora medicació
La medicació no és un tractament rutinari de tots els casos de TC. Es pot dirigir a un trastorn associat, especialment TDAH, o valorar-se de manera especialitzada davant d’agressivitat greu i persistent. Ha d’acompanyar, no substituir, el pla psicosocial i les mesures de seguretat. [3,16]
En un assaig de tractament esglaonat amb infants de 6–12 anys amb TDAH i problemes disruptius amb agressió, molts van millorar durant l’optimització de l’estimulant i el suport familiar. Aquesta fase no permet separar l’efecte de tots dos components. La fase aleatoritzada en els qui continuaven amb dificultats va trobar benefici de determinats tractaments afegits, amb riscos propis. No demostra que tot TC necessiti aquestes combinacions. [21]
Farmacoteràpia: indicació, evidència i seguretat a Espanya
Taula informativa, sense dosis ni pautes individuals. Les autoritzacions corresponen al medicament, l’edat i la indicació concrets.
| Opció | Lloc possible i límits | Vigilància rellevant |
|---|---|---|
| Metilfenidat | Es pot indicar per a TDAH associat, amb formulacions autoritzades a partir dels sis anys. No és una autorització per a qualsevol conducta disruptiva. [18] | Gana, pes i creixement, son, pols, pressió arterial i benefici funcional. |
| Atomoxetina | Alternativa per al TDAH a partir dels sis anys segons la fitxa consultada; no tractament específic universal del TC. [19] | Tolerància, creixement, son, paràmetres cardiovasculars i canvis emocionals o idees autolesives. |
| Guanfacina d’alliberament prolongat | TDAH de 6–17 anys quan els estimulants no són adequats, no es toleren o no són eficaços, dins d’un programa integral. [20] | Somnolència, hipotensió i bradicàrdia; retirada supervisada, no brusca. |
| Risperidona | La fitxa espanyola de Risperdal preveu fins a sis setmanes de tractament d’agressió persistent en determinats trastorns de conducta a partir dels cinc anys, amb funcionament intel·lectual inferior a la mitjana o discapacitat intel·lectual, quan la gravetat ho exigeix, i dins d’un programa psicosocial i educatiu. No és una autorització general per a rebequeries o tot TC. [17] | Pes i paràmetres metabòlics, gana, sedació, prolactina, moviments anormals i altres riscos individuals. |
Límits de l’evidència i usos fora de fitxa tècnica
La revisió Cochrane sobre antipsicòtics va trobar cert benefici a curt termini de risperidona, juntament amb augment de pes i limitacions importants de l’evidència. No permet estendre el resultat a tots els antipsicòtics, a qualsevol edat o a tractaments indefinits. [16]
Quan es considera un ús fora de fitxa tècnica, cal justificar les circumstàncies clíniques, explicar alternatives i riscos, i obtenir el consentiment corresponent d’acord amb el marc aplicable. No equival al fet que una indicació s’ampliï automàticament perquè hi hagi un estudi. [32]
Seguiment: benefici real, efectes adversos i retirada quan correspongui
Abans d’iniciar un tractament s’acorda quina conducta o dificultat es pretén millorar. En antipsicòtics es revisen la salut física i els paràmetres metabòlics i neurològics pertinents. Per a risperidona, NICE recomana una revisió primerenca del benefici i suspendre-la, amb supervisió, si no hi ha resposta clínicament important dins del període indicat; la fitxa espanyola estableix un ús curt en aquesta indicació. [3,17]
Proposta de seguiment: registrar episodis amb dany, intensitat, recuperació, assistència i participació, juntament amb el son, el benestar i els efectes adversos. Estar més somnolent o silenciós no és suficient per considerar eficaç un tractament.
Si la millora és insuficient, es revisen el diagnòstic, la implementació, la dosi prescrita quan hi sigui, el context i els objectius. La següent decisió no ha de ser necessàriament afegir un altre medicament: pot ser modificar suports, atendre una malaltia o intensificar la coordinació.
Visió integrativa: què incorporar i amb quina evidència
Integrar sense diluir les prioritats
Un enfocament integratiu connecta salut física, vincles, son, nutrició, moviment i tractament. No consisteix a substituir l’avaluació per una explicació única intestinal, hormonal o educativa. Davant de dany repetit, la protecció i el tractament dirigit al problema continuen sent centrals.
| Aplicació | Exemples | Interpretació |
|---|---|---|
| Intervencions dirigides al problema amb suport clínic | Tractament parental i combinat, treball d’habilitats, atenció de comorbiditat. | La força i l’aplicabilitat de l’evidència varien segons l’edat, la població, el format i el seguiment. [10,11] |
| Cures generals i problemes associats | Son, moviment, alimentació suficient i tractament de malalties o mancances identificades. | Poden millorar el benestar i la capacitat de participar; no equivalen a curar per si sols el TC. [22,23,24] |
| Complements individualitzables amb senyals d’interès | Omega-3 en determinats objectius de conducta; mindfulness parental per a objectius propis dels cuidadors. | Benefici mitjà petit o certesa limitada; no substitueixen el tractament ni les mesures de seguretat. [25,27] |
| Evidència insuficient per a ús rutinari específic | Probiòtics com a tractament del TC, paquets de micronutrients, safrà i altres extractes. | Les dades indirectes o d’altres diagnòstics no estableixen un protocol de TC infantil. [24,26,28] |
Son i ritmes: no normalitzar un infant permanentment esgotat
Convé revisar l’horari, els despertars, els roncs, les pauses respiratòries, la somnolència i els efectes dels medicaments. La pregunta no és només quantes hores s’està al llit, sinó si descansa i si hi ha un problema tractable. El son insuficient pot anar acompanyat de dificultats de regulació; això no permet atribuir-li automàticament totes les conductes. [22]
Com a referència, AASM recomana 10–13 hores per cada 24 hores entre 3–5 anys, incloent-hi les migdiades, i 9–12 hores entre 6–12 anys. Són rangs de salut, no un test diagnòstic. Una rutina s’adapta a la família; no hauria de convertir-se cada nit en una nova confrontació interminable. [22]
Proposta pràctica: triar un canvi factible, com avançar gradualment una activitat que retarda el descans, i revisar si milloren el despertar i la participació. Si hi ha sospita de malaltia del son, necessita valoració pròpia. La melatonina no és un tractament de les vulneracions de normes o drets ni un recurs per «apagar» el conflicte.
Activitat física, joc i experiències de cooperació
Per a edats de 5–17 anys, l’OMS recomana una mitjana d’almenys seixanta minuts diaris d’activitat moderada o intensa al llarg de la setmana, adaptada a les capacitats i la salut. S’incorpora pels seus beneficis generals, no com una dosi terapèutica demostrada de TC. [23]
El joc i el moviment també ofereixen oportunitats per practicar torns, tolerància a la frustració i col·laboració. Com a proposta individual, interessa una activitat que pugui sostenir, amb supervisió i normes clares. Un esport no es torna terapèutic perquè sigui competitiu ni perquè esgoti l’infant.
Exemple il·lustratiu: una activitat cooperativa breu pot permetre practicar demanar material i reparar un desacord. Es manté la seguretat dels altres participants; no se’ls demana tolerar agressions perquè un altre infant aprengui. Si cal, s’adapta la mida del grup o el suport, amb una revisió posterior.
Alimentació, horaris i necessitats reals
Convé conèixer la varietat, la suficiència, la selectivitat, el creixement, l’accés a aliments i possibles efectes de la medicació sobre la gana. La regularitat dels àpats pot facilitar rutines més previsibles. Si l’infant arriba amb gana i cansament, atendre aquestes necessitats és raonable sense convertir-les en l’explicació de tot dany o engany. [18,24]
No es proposa una dieta sense gluten, sense lactis o d’exclusió general per al TC. Tampoc correspon retirar menjar com a càstig o condicionar hidratació i descans al fet que es comporti d’una determinada manera. Les necessitats bàsiques no s’utilitzen com a eina d’obediència.
Davant de restriccions importants o problemes de creixement, s’organitza una avaluació nutricional. Una intervenció que augmenta el conflicte, la culpa o el risc de mancances necessita revisió encara que s’anunciï com a «antiinflamatòria» o «natural». L’objectiu alimentari es defineix amb la família i no exigeix un programa perfecte.
Micronutrients: una mancança no és una causa universal
El ferro, la vitamina D, el zinc o altres nutrients es poden estudiar quan la història mèdica o nutricional ho justifica. No es recomana sol·licitar panells extensos o administrar barreges a tots els infants amb TC. Corregir un dèficit té un objectiu clínic propi; no demostra que el diagnòstic fos causat per aquest dèficit. [24]
Els estudis de TDAH, irritabilitat o desregulació no s’han de presentar automàticament com a assaigs de TC. En la cerca d’aquesta guia no s’ha identificat evidència suficient per fixar un protocol rutinari de micronutrients per al TC diagnosticat en menors de dotze anys. És un límit d’aplicabilitat, no una negació de les funcions biològiques d’aquests nutrients.
Omega-3: una actualització rellevant de 2026, amb un efecte petit
La metaanàlisi del Raine i Saven, publicat online a l’abril de 2026 i en volum de setembre, va reunir 25 assaigs i 2.889 participants. Va trobar una reducció mitjana petita en mesures de conductes antisocials o de transgressió: g ≈ 0,13. Les poblacions, edats i instruments eren diversos; no tots els participants tenien TC. [25]
En combinar resultats amb una revisió prèvia d’agressivitat, l’efecte per a dificultats externalitzants va ser aproximadament g = 0,22. És una anàlisi diferent, no una segona estimació de remissió del TC. Una mida de l’efecte no equival a un percentatge d’infants curats. [25]
Aquestes dades permeten considerar un possible complement individualitzat, no una substitució del tractament familiar, escolar o mèdic. Cal revisar la dieta, el producte, la tolerància i les interaccions i acordar un objectiu. La metaanàlisi no estableix una formulació, dosi o durada universal per al TC infantil.
Microbiota, eix intestí-cervell i psiconeuroimmunologia
S’investiguen connexions entre microorganismes intestinals, metabòlits, immunitat, senyals nerviosos i resposta d’estrès. Són hipòtesis biològiques rellevants, però no permeten afirmar que la microbiota expliqui per si sola la conducta d’un infant ni que una analítica pugui mesurar-ne l’empatia. [4,26]
Un estudi del aleatorització mendeliana de 2025 va explorar relacions entre microbiota i TC mitjançant dades genètiques resumides. Aquest disseny intenta aproximar-se a preguntes causals sota supòsits, però no és un assaig de probiòtics i no demostra que administrar un bacteri canviï la conducta. Les associacions d’augment de risc per al TC destacades en el seu resum no van mantenir significació després de corregir per comparacions múltiples. Els seus resultats no justifiquen un test comercial de femta per diagnosticar TC. [26]
L’aplicació clínica raonable és atendre dolor, restrenyiment o altres problemes digestius quan hi siguin, i evitar restriccions o suplements per resultats aïllats sense una interpretació vàlida. Una explicació de l’«eix» ha d’acabar en una decisió verificable, no en un tractament indefinit perquè el mecanisme sembli convincent.
Fitoteràpia i productes «calmants»
El safrà, la lavanda, la valeriana o la passiflora disposen d’investigació per a altres símptomes i poblacions, però això no els converteix en tractaments demostrats del TC infantil. Aquesta revisió no permet recomanar una pauta habitual específica. Sedació, reducció transitòria de nerviosisme i aprenentatge d’alternatives a l’agressió no són el mateix resultat. [24,28]
Cal revisar-ne la formulació, la qualitat, l’edat i les interaccions. Els olis essencials no s’ingereixen pel fet que hi hagi investigació amb preparats estandarditzats; la kava afegeix preocupació per toxicitat hepàtica. No es proposa traslladar dosis adultes ni combinar productes «naturals» amb psicofàrmacs sense supervisió. [28]
Mindfulness parental, pràctiques corporals i regulació
La revisió Cochrane de 2024 sobre programes parentals amb mindfulness va trobar senyals favorables en alguns resultats, però amb evidència de certesa baixa o molt baixa. El benefici per a l’estrès o les habilitats del cuidador no demostra per si sol remissió de TC en l’infant. [27]
Es pot individualitzar una pràctica breu perquè l’adult reconegui quan està intensificant el conflicte i respongui amb més claredat. Exemple il·lustratiu: fer una pausa abans de donar una instrucció, comprovar que hi ha seguretat i formular una petició concreta. No s’utilitza la pausa per ignorar dany actiu ni s’exigeix que el cuidador no s’enfadi mai.
El ioga, la respiració o les activitats expressives poden aportar benestar quan són acceptables, però no s’han de convertir en una altra obligació ni en substituts d’intervenció específica. En aquesta revisió no s’estableix un tractament estàndard de TC mitjançant acupuntura, neurofeedback o programes comercials de «reinici del sistema nerviós». [11,24]
Com decidir si val la pena continuar un complement
Abans d’afegir alguna cosa, es pot formular un acord: què s’intenta millorar, quina evidència té per a aquest objectiu, quins riscos i cost suposa i quan es revisarà. Registrar beneficis i efectes adversos ajuda a evitar tractaments mantinguts per inèrcia.
Una intervenció que no millora un objectiu rellevant, empitjora la salut o desplaça recursos essencials s’ha de reconsiderar. La família necessita un pla sostenible, no una acumulació de suplements, activitats i exigències que deixi menys temps per conviure.
Família i escola: seguretat, aprenentatge i reparació
Durant un episodi: protegir abans que convèncer
Com a orientació de seguretat, es prioritza separar de la situació els qui puguin resultar danyats, reduir la confrontació verbal i demanar suport quan no es pugui mantenir el control. No es recomana improvisar immobilitzacions físiques ni resoldre una situació perillosa amb una discussió sobre culpabilitat. El pla s’individualitza amb professionals quan els episodis són recurrents. [3,29]
Exemple il·lustratiu de frase: «No permetré que facis mal. Ara mantindrem la distància i buscarem ajuda. Parlarem del que ha passat quan sigui segur». No és una fórmula universal; l’important és que la conducta de l’adult acompanyi el missatge i que hi hagi una resposta proporcionada.
Els cops, les humiliacions i les amenaces d’abandonament no són tractament. La política de l’American Academy of Pediatrics sobre disciplina dona suport a estratègies educatives i desaconsella el càstig corporal i la violència verbal. [31]
Després: responsabilitat sense humiliació
La conversa posterior pot reconstruir què va passar, a qui va afectar, quina alternativa era possible i quina reparació té sentit. Reconèixer una dificultat de regulació no elimina la responsabilitat d’aprendre altres respostes; tampoc permet exigir habilitats que encara no s’han ensenyat.
Exemple il·lustratiu: davant d’un objecte danyat, reparar-lo o col·laborar en la seva reposició pot formar part d’un acord adaptat a l’edat. Es diferencia aquesta acció d’exposar públicament l’infant, imposar una sanció desmesurada o convertir la restitució en substitut de l’atenció a qui va patir el dany.
La persona afectada no està obligada a acceptar una disculpa, reunir-se o participar en un exercici de reconciliació. En situacions d’assetjament o violència, la resposta no s’ha de reduir a «un conflicte entre iguals» ni a mediació sense protecció. [29]
Un pla escolar comprensible i revisable
| Situació | Què explorar | Suport possible i resultat que cal revisar |
|---|---|---|
| Incidents al pati | Seqüència, supervisió, persones afectades i relacions. | Pla de seguretat i adult de referència; revisar dany, participació i recurrència, no només informes disciplinaris. |
| Rebuig de tasques | Comprensió, aprenentatge, atenció i dificultat real. | Ajustar la tasca i ensenyar com demanar ajuda; comprovar si comença i acaba amb menys conflicte. |
| Intimidació o apropiacions | Risc, reiteració, avantatges obtinguts i vulnerabilitat dels altres. | Protegir els afectats i acordar una intervenció; verificar que el comportament no es desplaça a un altre lloc. |
| Correcció que s’intensifica | Com es formula, presència de públic i capacitat de recuperar-se. | Correcció breu i un pla de retorn; revisar la recuperació sense retirar límits de seguretat. |
| Reparació i reintegració | Quin dany s’ha d’atendre i què necessita cada persona. | Accions proporcionades i retorn amb suports; no forçar el contacte o el perdó de qui ha estat danyat. |
La taula reuneix propostes il·lustratives, no un protocol validat com a conjunt. Els suports educatius i les mesures de protecció es coordinen; un diagnòstic no obliga a tolerar agressions ni justifica excloure indefinidament sense buscar alternatives.
Cuidadors, germans i coordinació professional
Els cuidadors poden necessitar ajuda per sostenir el pla, atendre la seva pròpia salut o repartir responsabilitats. El treball familiar no exigeix posar-se d’acord sobre cada detall abans de començar. Sí que convé concretar qui respon a una incidència i com es comparteix informació útil. [10,11]
Els germans no han d’assumir vigilància ni responsabilitat terapèutica. Poden necessitar espais segurs i atenció pròpia. També interessa conservar moments de relació no organitzats al voltant de problemes: l’infant continua tenint interessos, afectes i capacitats que no desapareixen amb el diagnòstic.
A Catalunya, els EAP assessoren i coordinen suports educatius; els protocols de violència de l’àmbit educatiu estableixen vies de detecció i intervenció. L’atenció clínica i l’escolar compleixen funcions diferents i complementàries. La informació es comparteix amb els consentiments i límits pertinents, evitant difondre una etiqueta més enllà del necessari. [29,30]
Quan consultar i com preparar la visita
És recomanable sol·licitar una valoració davant de dany repetit, intimidació, transgressions importants, deteriorament familiar o escolar, o intervencions prèvies que no ajuden. També quan no és clar si les conductes estan relacionades amb TDAH, ansietat, trauma, aprenentatge o un altre problema. No cal arribar amb un diagnòstic tancat. [2,3]
Convé reunir una cronologia breu, informes anteriors, exemples de diferents entorns, mesures ja intentades i la llista de medicaments o suplements. Afegiu-hi què ajuda, qui manté una bona relació amb l’infant i quines activitats voldria recuperar. L’avaluació no necessita únicament una llista d’incidents.
La primera consulta pot prioritzar riscos i acordar com completar la informació. De vegades calen entrevistes separades perquè cada persona pugui explicar la seva experiència amb llibertat. El diagnòstic i el pla es poden revisar a mesura que apareixen dades noves.
Les entrevistes amb cuidadors i determinats seguiments es poden fer online quan la metodologia i la seguretat ho permeten. Si calen exploració, observació presencial o intervenció local, s’han d’organitzar; una videotrucada no substitueix automàticament aquests components.
Preguntes freqüents
Comprendre el diagnòstic
És el mateix trastorn de la conducta que «portar-se malament»?
Quina diferència hi ha entre TND i trastorn de la conducta?
El TND se centra en irritabilitat, discussió i oposició. El TC implica vulneracions importants de drets o normes. Es poden relacionar o coexistir, però no són equivalents ni tot TND evoluciona a TC. [4]
Una mentida o una baralla són suficients per diagnosticar-lo?
Cal esperar dotze mesos per demanar ajuda?
No. Els dotze mesos i el requisit d’una manifestació en els últims sis formen part dels criteris. No impedeixen intervenir abans davant de patiment, deteriorament o risc. [1]
Desenvolupament, perfil emocional i context
Què significa que sigui d’inici infantil?
Les emocions prosocials limitades signifiquen que no pot millorar?
És culpa de la família?
Pot coexistir amb TDAH, autisme o dificultats d’aprenentatge?
Tractament i límits de seguretat
Cal castigar més fort perquè aprengui?
No es recomana recórrer a cops, humiliació o por. Els límits de seguretat són necessaris, però s’acompanyen d’ensenyament, respostes consistents i reparació proporcionada. La duresa no substitueix un tractament. [31]
Sempre necessita medicació?
Complements, protecció i evolució
Els omega-3 o els probiòtics poden substituir el tractament?
Com es protegeixen companys, germans o animals mentre es treballa amb l’infant?
Pot millorar la convivència sense reduir tota la seva vida al diagnòstic?
Fonts i lectures clíniques
Les referències es vinculen als passatges mitjançant números. Es distingeixen criteris, guies, assaigs, revisions, informació reguladora i recursos professionals. La consulta de 2026 no converteix en recent un estudi antic. La selecció de referències té en compte el disseny, la població i les limitacions d’accés; no s’afirma haver llegit íntegrament tots els articles.
Criteris i orientació clínica
- SAMHSA. DSM-5 Changes: Implications for Child Serious Emotional Disturbance. DSM-IV to DSM-5 Conduct Disorder Comparison. 2016. Criteris històrics de referència; no actualització epidemiològica de 2026.
Font: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK519712/table/ch3.t13/ - AACAP. Conduct Disorder. Facts for Families, n.º 33. Actualització indicada: juny de 2025. Orientació sobre avaluació, comorbiditat i tractament.
Font: https://www.aacap.org/AACAP/AACAP/Families_and_Youth/Facts_for_Families/FFF-Guide/Conduct-Disorder-033.aspx - NICE. Antisocial behaviour and conduct disorders in children and young people: recognition and management. CG158. Recommendations. Edats i intervencions diferenciades; no substitueix CIMA per a l’autorització espanyola.
Font: https://www.nice.org.uk/guidance/cg158/chapter/recommendations - Fairchild G, et al. Conduct disorder. Nature Reviews Disease Primers. 2019;5:43. Revisió clínica d’heterogeneïtat, factors associats i evolució. DOI: 10.1038/s41572-019-0095-y.
Font: https://www.nature.com/articles/s41572-019-0095-y
Epidemiologia i instruments d’avaluació
- Sacco R, et al. A systematic review and meta-analysis on the prevalence of mental disorders among children and adolescents in Europe. European Child & Adolescent Psychiatry. 2024;33:2877–2894. Online: 30/12/2022. Dades europees d’edats diverses; estimació de TC amb elevada heterogeneïtat. DOI: 10.1007/s00787-022-02131-2.
Font: https://link.springer.com/article/10.1007/s00787-022-02131-2 - Ayano G, et al. Umbrella Review of the Global Prevalence of Conduct Disorder in Children and Adolescents. Psychiatric Quarterly. 2024;95:173–183. Online: 14/11/2023. Revisió de metaanàlisis; no enquesta espanyola de 0–12 anys. DOI: 10.1007/s11126-023-10060-9.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37962781/ - SDQ. What is the SDQ? Recurs oficial dels desenvolupadors. Cribratge i perfil dimensional, no diagnòstic aïllat.
Font: https://www.sdqinfo.org/a0.html - ASEBA. School-Age Assessment. CBCL/6–18 i TRF/6–18. Utilitzar la versió, l’idioma i l’informant adequats.
Font: https://aseba.org/school-age/ - Frick PJ. Louisiana State University. Recursos i publicacions sobre trets callous-unemotional, ICU i avaluació CAPE 1.1. Accés a recursos d’avaluació i bibliografia; no acredita barems espanyols.
Font: https://search.lsu.edu/hss/psychology/faculty/clinical/frick.php
Intervencions psicosocials i treball parental
- Selph SS, et al. Psychosocial Interventions for Disruptive Behavior in Children and Adolescents: A Meta-Analysis. Pediatrics. 2026;157(2):e2025072476. Online: 13/01/2026. Conductes disruptives diverses; distingir efecte immediat i seguiment. DOI: 10.1542/peds.2025-072476.
Font: https://doi.org/10.1542/peds.2025-072476 - Selph SS, et al. Psychosocial and Pharmacologic Interventions for Disruptive Behavior in Children and Adolescents: A Systematic Review. AHRQ. Abril de 2025. Base documental relacionada amb la metaanàlisi de 2026; no sumar com a evidència independent. DOI: 10.23970/AHRQEPCSRDISRUPTIVE.
Font: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK614672/ - Niec LN, et al. Group parent-child interaction therapy: A randomized control trial for the treatment of conduct problems in young children. Journal of Consulting and Clinical Psychology. 2016;84(8):682–698. 81 famílies, infants de 3–6 anys; comparació de dos formats actius. DOI: 10.1037/a0040218.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27018531/
Perfils emocionals i tractaments multimodals
- Perlstein S, Fair M, Hong E, Waller R. Treatment of childhood disruptive behavior disorders and callous-unemotional traits: a systematic review and two multilevel meta-analyses. Journal of Child Psychology and Psychiatry. 2023;64(9):1372–1387. Dissenys heterogenis; millora conductual no implica normalització de trets emocionals. DOI: 10.1111/jcpp.13774.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36859562/ - Fleming GE, et al. Parent Training Adapted to the Needs of Children With Callous-Unemotional Traits: A Randomized Controlled Trial. Behavior Therapy. 2022;53(6):1265–1281. Assaig preliminar de PCIT en comparació amb PCIT-CU, 43 famílies, 3–7 anys. DOI: 10.1016/j.beth.2022.07.001.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36229121/ - Fonagy P, et al. Multisystemic therapy versus management as usual in the treatment of adolescent antisocial behaviour (START): a pragmatic, randomised controlled, superiority trial. The Lancet Psychiatry. 2018. 684 famílies, 11–17 anys; no superioritat en el resultat principal als divuit mesos.
Font: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC6697182/
Farmacoteràpia: evidència i indicacions
- Loy JH, et al. Atypical antipsychotics for disruptive behaviour disorders in children and youths. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2017;CD008559. Benefici curt i riscos; no autorització ni efecte de classe universal.
Font: https://www.cochrane.org/evidence/CD008559_atypical-antipsychotic-drugs-disruptive-behaviour-disorders-children-and-youths - AEMPS. CIMA. Ficha técnica de Risperdal, registre 60336. Conservar els requisits d’edat, durada, gravetat i funcionament intel·lectual.
Font: https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/60336/FT_60336.html - AEMPS. CIMA. Ficha técnica de Concerta, registre 65148. TDAH associat; revisar la presentació i les condicions concretes.
Font: https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/65148/FT_65148.html - AEMPS. CIMA. Ficha técnica de atomoxetina, registre 82441. TDAH, no autorització universal per al TC.
Font: https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/82441/FT_82441.html - AEMPS. CIMA. Ficha técnica de Intuniv, registre 1151040004. TDAH i vigilància de somnolència, hipotensió i bradicàrdia.
Font: https://cima.aemps.es/cima/dochtml/ft/1151040004/FT_1151040004.html - Blader JC, et al. Stepped Treatment for Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder and Aggressive Behavior: A Randomized, Controlled Trial of Adjunctive Risperidone, Divalproex Sodium, or Placebo After Stimulant Medication Optimization. JAACAP. 2021;60(2):236–251. Online: 2020. Distingir fase combinada oberta i fase aleatoritzada; no assaig de TC aïllat. DOI: 10.1016/j.jaac.2019.12.009.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/32007604/
Son, activitat física i seguretat pediàtrica
- Paruthi S, et al. Consensus Statement of the American Academy of Sleep Medicine on the Recommended Amount of Sleep for Healthy Children: Methodology and Discussion. Journal of Clinical Sleep Medicine. 2016;12(11):1549–1561. Rangs de son de salut, no tractament específic del TC. DOI: 10.5664/jcsm.6288.
Font: https://www.aasm.org/resources/pdf/pediatricsleepdurationmethods.pdf - Organización Mundial de la Salud. Physical activity. WHO European Region. Recomanació general de salut, no dosi terapèutica de TC.
Font: https://www.who.int/europe/news-room/fact-sheets/item/physical-activity - NCCIH. Children and the Use of Complementary Health Approaches. Seguretat i límits dels enfocaments complementaris en infants.
Font: https://www.nccih.nih.gov/health/children-and-the-use-of-complementary-health-approaches
Complements i límits de l’evidència
- Raine A, Saven HQ. Research Review: Omega-3 supplementation to reduce antisocial behavior—a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Journal of Child Psychology and Psychiatry. 2026;67(9):1601–1613. Online: 14/04/2026. Efecte petit en poblacions heterogènies; no percentatge de curació. DOI: 10.1111/jcpp.70153.
Font: https://acamh.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/jcpp.70153 - Fatoba A, Simpson C. Exploring the potential causal association of gut microbiota on panic and conduct disorder: A two-sample Mendelian randomization approach. Journal of Affective Disorders. 2025;385:119312. Investigació genètica, no assaig clínic de probiòtics. DOI: 10.1016/j.jad.2025.04.143.
Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/40294825/ - Featherston R, et al. Mindfulness-enhanced parenting programmes for improving the psychosocial outcomes of children (0 to 18 years) and their parents. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2024;CD012445. Certesa limitada; distingir objectius parentals i conductuals. DOI: 10.1002/14651858.CD012445.pub2.
Font: https://www.cochrane.org/evidence/CD012445_mindfulness-enhanced-parenting-programs-improving-outcomes-children-and-their-parents - NCCIH. Anxiety and Complementary Health Approaches. Seguretat i evidència indirecta; no protocol fitoteràpic per al TC.
Font: https://www.nccih.nih.gov/health/anxiety-and-complementary-health-approaches
Protecció, coordinació i marc normatiu
- Generalitat de Catalunya. XTEC. Pla Les escoles lliures de violències: protocols. I recursos de prevenció de l’assetjament escolar. Protecció, detecció i resposta educativa davant de violència.
Font: https://xtec.gencat.cat/ca/alumnat/violencies/pla-lelv-protocols/ - Generalitat de Catalunya. XTEC. Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica—EAP. Assessorament i coordinació educativa.
Font: https://xtec.gencat.cat/ca/serveis/sez/eap/ - Sege RD, Siegel BS, et al. Effective Discipline to Raise Healthy Children. Pediatrics. 2018;142(6):e20183112. Disciplina sense càstig corporal ni humiliació. DOI: 10.1542/peds.2018-3112.
Font: https://doi.org/10.1542/peds.2018-3112 - Boletín Oficial del Estado. Real Decreto 1015/2009, de 19 de junio. Artículo 13: utilización de medicamentos en condiciones diferentes a las autorizadas. Marc d’usos fora de fitxa tècnica; valoració individual.
Font: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2009-12002
Revisió i manteniment
L’actualització incorpora diagnòstic diferencial, seguretat i reparació, evidència psicosocial per edats, límits de farmacoteràpia a Espanya i un apartat integratiu que distingeix resultats específics i indirectes. La data documental no modifica per si sola la publicació original d’una pàgina existent ni acredita una revisió mèdica ja realitzada.
- · Revisió clínica humana
La versió V2 va ser revisada clínicament i aprovada pel Dr. Marc Agraz.
Protegir, comprendre i construir altres formes de conviure
Una valoració individual pot ajudar a aclarir l’origen de les dificultats, ordenar prioritats i dissenyar suports per a l’infant, la seva família i el seu entorn.
Atenció psiquiàtrica presencial a Lleida i en línia quan la metodologia d’avaluació i seguiment ho permet.
Informació sanitària: aquesta pàgina és informativa i no substitueix una valoració individual. El diagnòstic, les proves i el tractament s’han d’adaptar al desenvolupament, la salut i les circumstàncies de cada infant. No inicieu, suspengueu ni modifiqueu medicació, suplements o dietes restrictives a partir d’aquesta guia. L’atenció programada no substitueix una valoració urgent quan hi ha risc.
