Guia clínica · Infància · Neurodesenvolupament
Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) en la infància
Una guia per comprendre els senyals de l’autisme en infants, com es fa una avaluació diagnòstica rigorosa i quins suports poden millorar la comunicació, l’autonomia, la regulació i la qualitat de vida.
-
Senyals i desenvolupament
Les manifestacions poden canviar amb l’edat, el llenguatge, l’entorn i les demandes socials.
-
Avaluació clínica
S’integren la història evolutiva, l’observació i la informació de la família i l’escola; cap escala aïllada estableix el diagnòstic.
-
Suports individualitzats
L’objectiu és reduir barreres i afavorir la comunicació, l’autonomia, la participació, la salut i el benestar familiar.
Comprendre
Què és el TEA i què convé saber des del principi
El Trastorn de l’Espectre Autista és una condició del neurodesenvolupament. La seva expressió clínica és heterogènia: dos infants amb el mateix diagnòstic poden tenir perfils molt diferents de llenguatge, interacció, flexibilitat, sensibilitat sensorial, aprenentatge i autonomia.
Els marcs diagnòstics actuals situen el nucli del TEA en dos grans dominis: diferències persistents en la comunicació i la interacció social i patrons restringits o repetitius de conducta, interessos o activitats, incloent-hi particularitats sensorials. Els signes apareixen durant el desenvolupament, tot i que en alguns infants es fan més evidents quan augmenten les exigències socials o escolars. [1] [3]
El diagnòstic no defineix per si sol el potencial de l’infant. En la pràctica clínica interessa comprendre quines habilitats es mantenen, on apareixen les barreres, quines condicions associades existeixen i quins suports són realment útils en el seu context familiar i educatiu.
Comunicació i interacció
Pot haver-hi dificultats en la reciprocitat social, la comunicació no verbal, la conversa, la comprensió de claus socials o l’adaptació de la conducta a diferents contextos.
Flexibilitat, interessos i sensorialitat
Les rutines rígides, els interessos intensos, els moviments repetitius o les respostes inusuals a sons, textures, aliments, llum, dolor o altres estímuls poden formar part del perfil.
Necessitats de suport variables
El llenguatge, la capacitat cognitiva i l’autonomia són molt variables. També poden coexistir TDAH, ansietat, alteracions del son, epilèpsia, problemes gastrointestinals o altres condicions. [1] [3]
Més enllà dels estereotips
Parlar amb fluïdesa, tenir bones capacitats d’aprenentatge, mirar als ulls o mostrar afecte no descarta un TEA. En alguns perfils, especialment en nenes o en infants amb estratègies de compensació, les dificultats poden passar desapercebudes durant anys. Alhora, la timidesa, els interessos intensos o el retard del llenguatge aïllats no són suficients per diagnosticar-lo. [3]
Causes i factors que poden modificar el benestar
La contribució genètica i del desenvolupament és important, però no hi ha una única explicació vàlida per a tots els casos. Determinats antecedents, com la prematuritat o el baix pes en néixer, s’associen amb una probabilitat més alta sense determinar per si sols que un infant tingui TEA. El diagnòstic no ha de convertir-se en una atribució de culpa a la família. [8]
Convé diferenciar l’origen del TEA dels factors que empitjoren el dia a dia: el dolor, el son insuficient, el restrenyiment, la sobrecàrrega sensorial o un entorn poc predictible poden augmentar el malestar. Detectar-los i tractar-los és útil, però no demostra que siguin la causa de l’autisme. [4]
Reconèixer
Senyals orientatius i manifestacions segons l’etapa
Cap senyal aïllat confirma un TEA. El que importa és el patró, la seva persistència, la trajectòria del desenvolupament i l’impacte funcional. Algunes manifestacions són evidents en els primers anys; d’altres apareixen quan augmenten les demandes de joc compartit, llenguatge pragmàtic, flexibilitat o convivència escolar. [3]
| Etapa | Què es pot observar | Com interpretar-ho |
|---|---|---|
| Primers 2 anys | Menys resposta al nom, pocs gestos comunicatius, dificultats en l’atenció conjunta, ús atípic del contacte visual o retard en habilitats socials i comunicatives. | Són senyals de vigilància, no un diagnòstic. L’absència d’una conducta concreta pot tenir múltiples explicacions. |
| 2–5 anys | Joc simbòlic limitat o poc compartit, llenguatge repetitiu, dificultat amb els canvis, interessos molt intensos o respostes sensorials cridaneres. | És una etapa freqüent de derivació perquè les diferències es fan més visibles en el llenguatge, el joc i l’adaptació. |
| 6–12 anys | Dificultats per interpretar regles socials implícites, amistats fràgils, rigidesa, sobrecàrrega sensorial, ansietat davant dels canvis o interessos molt absorbents. | Alguns infants amb bon llenguatge o estratègies de compensació es poden identificar més tard, quan augmenten les demandes escolars i socials. |
Avaluar
Com es fa una avaluació diagnòstica rigorosa
El diagnòstic és clínic i es basa en diferents fonts d’informació. No existeix una analítica, una prova genètica o una escala que, per si sola, confirmi o descarti el TEA. La valoració ha de reconstruir la trajectòria evolutiva i situar les conductes en el context real de l’infant. [1] [3]
-
Història evolutiva i motiu de consulta
Embaràs i desenvolupament, fites, llenguatge, joc, socialització, regulació, son, alimentació, salut física, antecedents familiars i canvis observats pels cuidadors.
-
Observació i informació de diversos contextos
Observació clínica i, quan és útil, informació de l’escola, l’atenció precoç o altres professionals. Les diferències es poden expressar de manera diferent a casa i en entorns més exigents.
-
Instruments estandarditzats quan aporten valor
Els qüestionaris de cribratge i les eines diagnòstiques tenen funcions diferents. Se seleccionen segons l’edat, el llenguatge, el desenvolupament i la pregunta clínica; no s’utilitzen com una bateria obligatòria per a tots els infants.
-
Perfil funcional i diagnòstic diferencial
Es valoren el llenguatge i la comunicació pragmàtica, el funcionament adaptatiu, l’aprenentatge i, segons el cas, la cognició. També s’exploren TDAH, ansietat, trastorns del llenguatge, discapacitat intel·lectual, problemes auditius, son, epilèpsia o altres condicions mèdiques.
-
Devolució i pla de suport
L’avaluació ha d’acabar amb una explicació comprensible de les troballes, les incerteses i les prioritats. L’informe i la coordinació amb la família, l’escola i altres professionals, amb les autoritzacions pertinents, ajuden a convertir la valoració en un pla pràctic. [3]
Què aporta cada eina
| Eina | Ús i població | Límit important |
|---|---|---|
| M-CHAT-R/F | Cribratge de risc de TEA en infants de 16–30 mesos; inclou una entrevista de seguiment quan correspon. [9] | No estableix el diagnòstic. Cal aplicar-lo i interpretar-lo seguint el seu procediment, sense limitar-se a sumar respostes. |
| CSBS DP · Infant-Toddler Checklist | Cribratge de comunicació primerenca per a infants de 6–24 mesos. [10] | Aquesta edat correspon al qüestionari concret, no a tots els components del sistema CSBS DP. No és una prova diagnòstica exclusiva d’autisme. |
| ADOS-2 | Observació estructurada de comunicació, interacció i conducta; el mòdul depèn del perfil de desenvolupament i llenguatge. | Els seus resultats s’integren amb la història i el funcionament quotidià. No confirma ni descarta per si sol el TEA. |
| ADI-R | Entrevista estructurada amb cuidadors per explorar la trajectòria evolutiva i les manifestacions rellevants. | Complementa l’avaluació; no substitueix l’observació ni la integració clínica. [1] [3] |
Diagnòstic diferencial i condicions associades
Un trastorn del llenguatge, una dificultat auditiva, ansietat, TDAH o altres circumstàncies poden assemblar-se en alguns aspectes al TEA, coexistir-hi o explicar millor les dificultats. Per això es distingeix què fonamenta el diagnòstic de quin problema associat necessita atenció pròpia. No tot canvi de conducta en un infant autista s’ha d’atribuir a l’autisme. [3] [4]
Tractar i acompanyar
Tractament, suports i seguiment
L’objectiu no és “normalitzar” l’infant ni aplicar una tècnica universal. Es busca millorar la comunicació funcional, l’autonomia, la participació, la regulació i el benestar, reduint barreres i atenent condicions associades. La intervenció s’adapta a l’edat, el perfil i les prioritats familiars. [4]
Comunicació social i desenvolupament
Les guies recomanen intervencions de comunicació social ajustades al desenvolupament, amb estratègies de joc i implicació de pares, cuidadors o professors. El treball ha de perseguir objectius observables i funcionals.
Llenguatge, comunicació i escola
La logopèdia, els sistemes augmentatius o alternatius de comunicació quan estan indicats, els suports visuals, l’adaptació de demandes i la coordinació educativa poden reduir la frustració i afavorir la participació.
Conducta, ansietat i regulació
Davant de conductes desafiants s’estudien primer els desencadenants físics, emocionals i ambientals. La intervenció conductual es basa en l’avaluació funcional. Per a l’ansietat es pot utilitzar TCC adaptada en infants amb capacitat per participar-hi.
Objectius concrets i seguiment
El pla pot prioritzar, per exemple, demanar ajuda mitjançant un sistema de comunicació, tolerar una transició amb suports o dormir amb menys interrupcions. Són exemples d’objectius, no resultats garantits. Convé acordar com observar els canvis, comprovar si es traslladen a casa i a l’escola i revisar també el malestar, l’autonomia i la càrrega familiar; no només la puntuació d’una escala. [4]
Farmacoteràpia de símptomes i condicions associades
No es recomana medicació de rutina per als trets nuclears de l’autisme. Els fàrmacs es valoren davant d’un problema diana definit, tenint en compte l’edat, les alternatives, les condicions associades, els efectes adversos i el seguiment. Aquesta taula orienta sobre objectius clínics; no constitueix una pauta per iniciar o canviar medicació. [1] [4]
| Problema diana | Lloc del tractament | Què revisar |
|---|---|---|
| Irritabilitat o agressivitat greu | Després d’explorar el dolor, la comunicació i els factors ambientals, un especialista pot considerar un antipsicòtic en casos seleccionats quan les mesures psicosocials són insuficients o la gravetat impedeix aplicar-les. La risperidona i l’aripiprazole compten amb estudis per a aquests símptomes, però això no equival a una autorització general per a TEA a Espanya. [4] [12] [13] | Resposta funcional, somnolència, gana i pes, paràmetres metabòlics i efectes motors, entre d’altres, segons el fàrmac. Cal revisar la necessitat de continuar. |
| TDAH associat | Es pot valorar medicació específica, com metilfenidat o atomoxetina, quan es confirma TDAH amb interferència rellevant. L’elecció no depèn únicament del diagnòstic d’autisme. [1] | Atenció i funcionament, gana, creixement, son, freqüència cardíaca, pressió arterial i tolerabilitat emocional. |
| Ansietat o TOC associat | Es prioritza una formulació específica i psicoteràpia adaptada quan és possible. La possible medicació tracta aquest trastorn associat, sense tractar rutinàriament la rigidesa o les conductes repetitives del TEA. [1] [4] | Benefici real, canvis d’ànim, activació, son i qualsevol empitjorament conductual o de seguretat. |
| Insomni persistent | Primer es valoren les causes i s’aplica un pla de son. La melatonina es pot considerar sota supervisió quan aquestes mesures no són suficients; existeixen formulacions amb indicacions pediàtriques específiques. [4] [14] | Inici i manteniment del son, somnolència diürna, efectes adversos, interaccions i necessitat de mantenir-la. |
Integrar amb criteri
Son, nutrició, salut física i abordatges complementaris
Un enfocament integratiu útil no consisteix a atribuir tots els símptomes a una única causa biològica. Consisteix a buscar factors modificables —son, dolor, restrenyiment, selectivitat alimentària, activitat física, estrès o efectes adversos de la medicació— i tractar-los amb el mateix rigor que la resta del pla. [4] [11]
Son, dolor i problemes gastrointestinals
El son insuficient, el restrenyiment, el reflux, el dolor o una malaltia mèdica poden empitjorar la conducta i la regulació. Avaluar-los i tractar-los forma part de l’abordatge clínic, no és una teràpia alternativa de l’autisme. [4]
Selectivitat alimentària i micronutrients
Les dietes molt restringides poden produir dèficits. Quan existeixen selectivitat, problemes de creixement o sospita de mancances, es justifica una avaluació nutricional i, si escau, una analítica i suplementació dirigida al dèficit. [4] [11]
Microbiota i probiòtics
Hi ha investigació activa sobre l’eix intestí-cervell. Els assajos amb probiòtics són heterogenis i les metaanàlisis recents no ofereixen una base suficient per recomanar-los de manera rutinària com a tractament dels trets nuclears del TEA. Si hi ha símptomes gastrointestinals, l’objectiu clínic ha de ser tractar-los com a tals. [7]
Dietes d’exclusió i tractaments sense suport
No es recomanen dietes sense gluten o caseïna per tractar els trets nuclears de l’autisme de manera rutinària. NICE també desaconsella la secretina, la quelació i l’oxigenoteràpia hiperbàrica per a l’autisme. Qualsevol intervenció complementària s’ha de revisar per seguretat, interaccions, cost i possibilitat de desplaçar tractaments útils. [4] [11]
Què no s’ha de confondre amb un tractament establert
La investigació sobre omega-3, acupuntura, altres intervencions complementàries i cannabinoides no permet presentar-los com a tractaments generals dels trets nuclears del TEA. L’existència d’estudis o de testimonis favorables no elimina la incertesa. En la infància, els suplements i els productes herbaris també poden produir efectes adversos o interaccions. [11]
Una activitat adaptada que afavoreix el gaudi, el moviment o la relaxació pot tenir valor per al benestar sense que això demostri que modifica l’autisme. Qualsevol intervenció afegida hauria de tenir un objectiu explícit, una manera de comprovar-ne el benefici i una raó per suspendre-la si no ajuda o genera dany.
Aplicar
Família i escola: suports que acostumen a ser més útils
La resposta quotidiana millora quan adults i professionals comparteixen una lectura funcional del comportament i redueixen demandes innecessàriament ambigües o impredictibles.
- Anticipar els canvis: les agendes visuals, els avisos previs i les rutines comprensibles poden disminuir la sobrecàrrega i els conflictes.
- Facilitar la comunicació: adaptar el llenguatge, comprovar la comprensió i utilitzar suports visuals o comunicació augmentativa quan calgui.
- Revisar l’entorn: el soroll, la il·luminació, els temps d’espera, les transicions i les exigències socials poden ser barreres reals.
- Compartir un pla senzill: registrar quines situacions precedeixen el malestar, què ajuda i què es pretén aconseguir, evitant respostes contradictòries entre adults.
- Cuidar la família: la psicoeducació, el suport als cuidadors i la coordinació amb l’escola i els terapeutes formen part del pla assistencial.
Aquests suports s’ajusten al perfil de l’infant i s’han de revisar amb el seu entorn; no són una llista d’exigències que la família hagi de complir sola. [4]
Recursos d’orientació a Catalunya
Els CDIAP formen part de la xarxa d’atenció precoç per a infants de 0 a 6 anys amb dificultats del desenvolupament o risc de presentar-ne. En l’àmbit escolar, els EAP assessoren centres i famílies sobre necessitats educatives, suports i coordinació. Els enllaços oficials de les fonts permeten consultar l’organització i els recursos corresponents a cada territori. [15] [16]
Les mesures educatives i els possibles suports socials es valoren segons les necessitats individuals i el procediment aplicable. Aquesta pàgina no pressuposa que un diagnòstic doni accés automàtic a una prestació concreta.
Preparar les transicions
El pas a un altre curs, centre o etapa pot canviar les demandes. Convé revisar amb antelació la comunicació, l’autonomia, la tolerància als canvis, els suports sensorials i el benestar emocional, en lloc d’assumir que un pla útil anys enrere continuarà sent suficient. [4] [16]
Consulta
Quan sol·licitar una valoració especialitzada
Convé valorar l’infant quan existeixen dubtes persistents sobre comunicació social, llenguatge pragmàtic, joc, flexibilitat, sensibilitat sensorial o adaptació, especialment si interfereixen amb la vida familiar, escolar o social. També és útil revisar un diagnòstic previ quan apareixen noves dificultats de son, ansietat, atenció, conducta, alimentació o aprenentatge.
Què pot ser útil portar a la primera visita
- Informes previs de pediatria, atenció precoç, psicologia, logopèdia, neurologia o escola, si n’hi ha.
- Exemples concrets de les situacions que generen preocupació i de les habilitats que l’infant sí que realitza amb facilitat.
- Informació sobre son, alimentació, desenvolupament del llenguatge, adaptació escolar, medicació i antecedents familiars rellevants.
Resoldre dubtes
Preguntes freqüents
A quina edat es pot diagnosticar el TEA?
En alguns infants el diagnòstic es pot establir de manera fiable durant els primers anys de vida. L’AAP assenyala que el TEA es pot diagnosticar a partir d’aproximadament els 18 mesos en determinats casos, tot i que altres perfils s’identifiquen més tard. No convé retardar la intervenció sobre una dificultat del desenvolupament únicament a l’espera d’una etiqueta diagnòstica. [2]
Les vacunes causen autisme?
No. L’Organització Mundial de la Salut va revisar novament l’evidència disponible el 2025 i va reafirmar que no existeix una relació causal entre les vacunes i el trastorn de l’espectre autista. [6]
Una dieta sense gluten o sense caseïna pot tractar el TEA?
Tots els infants amb TEA necessiten medicació?
No. La medicació no tracta els trets nuclears de l’autisme. Pot ser útil per a determinats símptomes o condicions associades quan existeix una indicació clínica clara i un balanç favorable entre beneficis i riscos. [4]
El diagnòstic depèn de fer ADOS-2?
No. ADOS-2 pot aportar informació valuosa dins d’una avaluació especialitzada, però el diagnòstic és clínic i es basa en la integració de la història evolutiva, l’observació, el funcionament i altres fonts rellevants. Cap instrument aïllat substitueix aquesta integració. [3]
El TEA té cura o sempre evoluciona igual?
No existeix un tractament que garanteixi eliminar l’autisme. És una condició del neurodesenvolupament amb trajectòries molt diferents. Les habilitats, les dificultats i les necessitats de suport poden canviar; l’objectiu és millorar la comunicació, l’autonomia, la participació i el benestar, sense prometre un resultat únic per a tothom. [4] [8]
Pot tenir TEA un infant que parla bé i és afectuós?
Sí. Un bon llenguatge formal, el contacte visual o les mostres d’afecte no el descarten. Importa com s’integren la comunicació social, la flexibilitat, la conducta i el funcionament en la trajectòria del desenvolupament. Tampoc s’ha de diagnosticar a partir d’un únic tret. [3]
Cal esperar el diagnòstic per iniciar suports?
No necessàriament. Les dificultats de llenguatge, comunicació, joc, son o adaptació es poden atendre mentre continua l’avaluació. El pla ha de respondre a les necessitats observades, sense anticipar una conclusió diagnòstica que encara no està establerta. [2]
Referències
Fonts i lectures clíniques
Les referències numerades permeten localitzar el suport de les afirmacions rellevants. Es distingeixen guies clíniques, estudis, informació reguladora i recursos locals: no totes les fonts responen a la mateixa pregunta ni tenen el mateix nivell d’evidència.
- American Academy of Pediatrics · Identification, Evaluation, and Management of Children With Autism Spectrum Disorder Hyman, Levy i Myers, Pediatrics, 2020. Informe clínic sobre avaluació, condicions associades i intervencions. L’accés al text complet pot estar restringit.
- American Academy of Pediatrics · Autism Spectrum Disorder Vigilància del desenvolupament, cribratge als 18 i 24 mesos i derivació a suports sense esperar a completar el diagnòstic.
- NICE CG128 · Recognition, referral and diagnosis in under 19s Reconeixement de perfils diversos, eines, diagnòstic diferencial, avaluació i devolució a la família.
- NICE CG170 · Support and management in under 19s Comunicació, suports, conducta, ansietat, son, alimentació i seguretat del tractament.
- CDC · Data and Statistics on Autism Spectrum Disorder Dades ADDM del 2022 publicades el 2025. Les xifres corresponen a comunitats nord-americanes i no equivalen a prevalença espanyola.
- Organización Mundial de la Salud · Vacunas y autismo Revisió comunicada l’11 de desembre de 2025: l’evidència no dona suport a una relació causal entre vacunes i TEA.
- Kotowska M, et al. · The impact of probiotics on core autism symptoms: a systematic review and meta-analysis of randomized clinical trials Clinical Nutrition ESPEN, 2024. Contextualitza l’heterogeneïtat i les limitacions dels assajos sobre probiòtics.
- National Institute of Mental Health · Autism Spectrum Disorder Informació sobre heterogeneïtat, factors de risc, avaluació i intervencions al llarg de la vida.
- Robins DL, et al. · Validation of the Modified Checklist for Autism in Toddlers, Revised With Follow-up (M-CHAT-R/F) Pediatrics, 2014. Estudi de validació del procediment de cribratge; no equival a una prova diagnòstica.
- Wetherby i Prizant · CSBS DP Infant-Toddler Checklist · Brookes Publishing Descripció del qüestionari de comunicació primerenca per a 6–24 mesos; cal distingir-lo del sistema CSBS DP complet.
- National Center for Complementary and Integrative Health · Autism Balanç d’evidència i seguretat sobre intervencions complementàries. No s’ha utilitzat la seva xifra epidemiològica històrica per a aquesta pàgina.
- AEMPS · CIMA · Ficha técnica de Risperdal Indicacions autoritzades, limitacions pediàtriques i seguretat. La indicació d’agressió persistent no constitueix una autorització general per a qualsevol TEA.
- AEMPS · CIMA · Ficha técnica de Abilify (aripiprazol) Distingeix dades d’assajos, indicacions autoritzades i limitacions per a irritabilitat associada a autisme en menors.
- European Medicines Agency · Slenyto Informació reguladora sobre melatonina d’alliberament prolongat, indicacions pediàtriques i seguiment.
- Generalitat de Catalunya · Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) Organització i orientació sobre la xarxa d’atenció precoç per a infants de 0 a 6 anys.
- Generalitat de Catalunya · Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) Funcions d’orientació, identificació de necessitats educatives, suport a les famílies i coordinació amb els centres.
Actualització i traçabilitat
Revisió i manteniment d’aquesta pàgina
Es distingeix l’actualització documental de l’aprovació clínica d’una versió. Afegir informació o comprovar una referència no equival, per si sol, a una revisió mèdica completa. Les futures revisions han d’indicar-ne l’abast i conservar l’historial anterior.
Historial de versions i revisió
- · Versió 2 · Revisió clínica humana La versió V2 va ser revisada clínicament i aprovada pel Dr. Marc Agraz.
- · Versió 2 · Actualització documental Ampliació de l’orientació inicial, perfils menys visibles, factors de desenvolupament, eines, devolució diagnòstica, objectius de seguiment, seguretat farmacològica i recursos per a les famílies. S’incorporen referències vinculades al text. Validació clínica de les novetats pendent.
- · Versió 1 · Registre previ Guia rebuda com a versió de partida. En aquell document constava una revisió clínica pel Dr. Marc Agraz en aquesta data. Es conserva la referència històrica; no s’estén aquella aprovació a les ampliacions de la versió 2.
Valoració especialitzada
Quan hi ha dubtes sobre el desenvolupament, l’objectiu és entendre el perfil complet de l’infant
Una valoració especialitzada pot ajudar a aclarir el diagnòstic, identificar condicions associades i establir prioritats realistes per a la família, l’escola i el seguiment clínic.
Atenció psiquiàtrica · coordinació clínica · modalitat presencial a Lleida i online quan la metodologia ho permet.
Informació sanitària: aquesta pàgina té una finalitat informativa i no substitueix una valoració individual. El diagnòstic, la necessitat de proves i el tractament s’han d’adaptar a l’edat, el desenvolupament, les condicions associades, el context familiar i els objectius funcionals de cada infant.
